26
d'abril
del
2020
Actualitzat
el
27
d'abril
a les
18:25h
La crisi sanitària ha sacsejat fort els mercats i el món econòmic es prepara per entomar una situació dramàtica de la qual encara se'n desconeix l'abast, però que tindrà pocs guanyadors. Des que es va ser conscient de l'abast de la crisi, noms representatius de l'àmbit financer i empresarial han desplegat un seguit de mesures per respondre al nou escenari.
El 27 de març, el Banc Central Europeu (BCE) va fer una crida enèrgica a totes les entitats del sistema financer de la UE a "augmentar la seva capacitat d'absorció de pèrdues i impulsar la concessió de crèdit a particulars, pimes i empreses durant la pandèmia". També el Banc d'Anglaterra va fer la mateixa recomanació als bancs britànics. L'objectiu és preservar un potent coixí financer per fer front als efectes de la crisi.
El Banc d'Espanya es va adherir a la recomanació del BCE. En el cas de l'estat espanyol, el primer a reaccionar va ser el Banc Santander. El 2 d'abril, l'entitat cancel·lava el dividend complementari corresponent a l'any 2019 (que s'havia de pagar als accionistes el maig vinent) i deixava en suspens la política de dividends del 2020. No només això. La presidenta, Ana Botín, va anunciar una reducció del 50% del seu sou fix i variable, com també de la seva cúpula. Altres entitats similars la seguirien en els dies següents, mentre des de tots els sectors de l'àmbit empresarial es mostrava angoixa pel curs de la crisi.
Aquesta és una diferència cabdal respecte a la crisi del 2008, quan ningú va baixar de cop sous ni dividends. La gran empresa ha intentat des del començament de la crisis escenificar sacrificis i voluntat d'estar a l'alçada de la gravetat de la situació. En fonts econòmiques consultades asseguren que aquest és un canvi substancial que denota la por existent en el gran diner. Algú ho explica de manera molt gràfica: "vénen temps d'exigència i aquest cop no n'hi haurà prou amb gestos estètics o regalant mascaretes". Com ha respost el món econòmic català a l'embat de la pandèmia? Aquí en teniu una mostra.
Banc Sabadell: seguint el BCE
El Banc Sabadell va decidir a començaments d'abril un canvi en la seva política de dividends, seguint les directrius marcades pel Banc Central Europeu. La cúpula de l'entitat que presideix Josep Oliu -el dirigent bancari que volia un Podem de dretes- va decidir el 8 d'abril renunciar a cobrar els seus dividends dels anys 2019 i 2020. El dia anterior, havia anunciat la renúncia al cobrament de les seves retribucions variables, una mesura que ha afectat 23 alts directius. El Sabadell ho va anunciar com a senyal de "responsabilitat".
El banc també va decidir el pagament setmanal als seus proveïdors, avançar l'abonament de la prestació d'atur i de els pensions, així com una moratòria de fins a dotze mesos en el capital de les hipoteques i ajornar tres mesos el lloguer social a les famílies vulnerables que tinguin la casa dins del Fons Social de l'Habitatge.
CaixaBank, en una línia similar
També CaixaBank va reaccionar. El consell d'administració va decidir a finals de març reduir els dividends en efectiu dels anys 2019 i 2020. Pel que fa al 2019, es rebaixarà a 0,07 euros per acció des dels 0,15 euros inicials. Ha estat l'única remuneració als accionistes, molts d'ells clients de l'entitat, a càrrec de l'exercici del 2019. CaixaBank va canviar també el seu criteri per als dividends d'aquest any. En un principi es preveia repartir un dividend als accionistes de més de la meitat del benefici net i s'ha reduït al 30%.
Seat, dos ERTO i 600 respiradors
L'empresa de l'automoció amb seu a Martorell ja ha engegat dos ERTO des de l'inici de la crisi. El primer expedient de regulació temporal de l'ocupació, per causa de força major, es va anunciar el 16 de març i va afectar 14.800 treballadors. La mesura va implicar el tancament de la planta del Baix Llobregat i expira el 26 d'abril. Seat està negociant un segon ERTO per a partir del 27, que en aquest cas afectarà uns 11.000 treballadors. Es preveu que a partir del 27 d'abril la planta es reobrirà i es reprendrà la construcció de cotxes, però inicialment només amb una tercera part de la plantilla, fins que es recuperi la normalitat.
Des del començament de la crisi sanitària, la principal indústria del cotxe a Catalunya (integrada dins del grup Volkswagen) va abocar-se a la construcció de respiradors. Se'n van fer prop de 700. Seat també ha cedit cotxes per a ús sanitari a alguns hospitals i a ajuntaments com el d'Abrera. L'any passat, la companyia va guanyar 346 milions d'euros, un 17,5% més que l'any anterior.
Coca-Cola revisa beneficis
La multinacional de begudes s'ha vist afectada de ple per la crisi sanitària. La companyia ja va explicar el març que havia perdut un 25% Coca-Cola European Partners, la seva principal embotelladora, dirigida per l'empresària catalana Sol Daurella, va anunciar que revisaria el repartiment de dividends el 28 d'abril, quan s'avaluin els beneficis del primer trimestre.
També ha suspès la recompra d'accions (un paquet programat de 1.000 milions d'euros). Les seves accions s'han devaluat en borsa entorn un 40% el darrer mes. L'empresa embotelladora va obtenir uns guanys de 1.090 milions d'euros el 2019.
La companyia ha repartit des de l'inici de la pandèmia unes 700.000 litres de beguda de manera gratuïta entre el personal sanitari, membres de cossos policials i persones vulnerables. No ha fet fins al moment cap expedient temporal i ha anunciat que donaria una compensació extraordinària als seus treballadors que fan feina presencial o atenen directament a clients.
Grífols, una gran oportunitat
Per la farmacèutica Grífols, el coronavirus pot ser una gran oportunitat. Així ho van assenyalar analistes del Banc Sabadell. Ha plogut molt des que el metge Josep Antoni Grífols va fundar a Barcelona, el 1909, l'Institut Central d'Anàlisis Clíniques, Bacteriològiques i Químiques. Uns anys després ja eren pioners en tècniques de transfusió indirecta, i avui Grífols és un imperi sanitari considerat estratègic per l'administració nord-americana.
La companyia -que va mantenir la seva seu a Catalunya després de l'1-O- està treballant a fons per combatre la pandèmia. Ho fa centrant-se en la producció d'immunoglobines hiperimmunes a partir del processament del plasma de pacients recuperats. La farmacèutica ha signat acords amb diverses agències del govern nord-americà per trobar un tractament eficaç contra la Covid-19. Des que el març passat, Grífols va anunciar que estava treballant-hi, la seva posició s'ha reforçat en borsa. La multinacional ha incrementat en un 63% els seus beneficis en el primer trimestre d'any i acaba d'anunciar que el maig tindrà preparats els seus primer tests, que seran útils per reduir els efectes del virus.
La pandèmia a les vinyes
El sector del vi català també s'ha vist sacsejat per la pandèmia. Comercial Grup Freixenet va demanar un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) per causes de força major el març passat. Va afectar només els 110 empleats del departament de vendes. Es tracta d'una de les companyies que integren el Grup Freixenet, que actualment té una plantilla de 1.054 treballadors a l'estat espanyol. Això sí: s'han acabat les visites ecoturístiques.
En canvi, a Raventós Codorníu no han fet, per ara, cap reajustament de plantilla. El seu personal d'oficina està fent teletreball i la producció es manté a mínims "amb totes les mesures extremes per garantir la seguretat de tots, treballadors i clients".
Mascaretes amb l'envàs de les pizzes
Una altra empresa potent que ha fet canvis en la seva producció per adaptar-se a les circumstàncies excepcionals de la lluita contra la Covid-19 ha estat l'osonenca Casa Terradellas. L'empresa que va néixer el 1976 per elaborar fuets s'ha abocat a la fabricació de mascaretes per protegir el personal sanitari. Ho ha fet utilitzant les làmines PET transparent amb les que envasen les pizzes.
Segons l'empresa, amb la tecnologia i el coneixement dels seus experts, ha elaborat dos prototipus diferents. sociosanitaris d'Osona, com el Consorci Hospitalari de Vic, la Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic i el centre residencial El Nadal, la Clínica Sant Josep i l'associació Sant Tomàs. També ha fabricat bates protectores d'un sol ús plàstic, amb el suport de voluntaris i tallers.
Lao: hotels i mascaretes a disposició de Salut
Manuel Lao, enpresari de Terrassa antigament vinculat al sector del joc, va lliurar -a través de la seva fundació i del grup empresarial Nortia- una donació a l'Hospital de Terrassa per adquirir nou respiradors, una trentena de llits i 3.900 barrets de dutxa. A l'Hospital Universitari Mútua Terrassa la donació s'ha destinat a comprar 65.000 mascaretes quirúrgiques, 6.000 bates d'altra protecció i 100 llits.
El grup empresarial Nortia ha posat també a disposició de Salut els seus dos hotels vallesans: l'Hotel Terrassa Park ha acollit desenes de pacients lleus de coronavirus i el Don Cándido s'ha convertit en un espai dedicat al personal sanitari per descansar després dels seus torns als hospitals de la ciutat. En concret, l'espai ofereix allotjament pel personal sanitari, per fer un cafè obert les 24 hores destinat als agents de policia, personal del Servei d'Emergències Mèdiques i sanitari.
El 27 de març, el Banc Central Europeu (BCE) va fer una crida enèrgica a totes les entitats del sistema financer de la UE a "augmentar la seva capacitat d'absorció de pèrdues i impulsar la concessió de crèdit a particulars, pimes i empreses durant la pandèmia". També el Banc d'Anglaterra va fer la mateixa recomanació als bancs britànics. L'objectiu és preservar un potent coixí financer per fer front als efectes de la crisi.
El Banc d'Espanya es va adherir a la recomanació del BCE. En el cas de l'estat espanyol, el primer a reaccionar va ser el Banc Santander. El 2 d'abril, l'entitat cancel·lava el dividend complementari corresponent a l'any 2019 (que s'havia de pagar als accionistes el maig vinent) i deixava en suspens la política de dividends del 2020. No només això. La presidenta, Ana Botín, va anunciar una reducció del 50% del seu sou fix i variable, com també de la seva cúpula. Altres entitats similars la seguirien en els dies següents, mentre des de tots els sectors de l'àmbit empresarial es mostrava angoixa pel curs de la crisi.
Aquesta és una diferència cabdal respecte a la crisi del 2008, quan ningú va baixar de cop sous ni dividends. La gran empresa ha intentat des del començament de la crisis escenificar sacrificis i voluntat d'estar a l'alçada de la gravetat de la situació. En fonts econòmiques consultades asseguren que aquest és un canvi substancial que denota la por existent en el gran diner. Algú ho explica de manera molt gràfica: "vénen temps d'exigència i aquest cop no n'hi haurà prou amb gestos estètics o regalant mascaretes". Com ha respost el món econòmic català a l'embat de la pandèmia? Aquí en teniu una mostra.
Banc Sabadell: seguint el BCE
El Banc Sabadell va decidir a començaments d'abril un canvi en la seva política de dividends, seguint les directrius marcades pel Banc Central Europeu. La cúpula de l'entitat que presideix Josep Oliu -el dirigent bancari que volia un Podem de dretes- va decidir el 8 d'abril renunciar a cobrar els seus dividends dels anys 2019 i 2020. El dia anterior, havia anunciat la renúncia al cobrament de les seves retribucions variables, una mesura que ha afectat 23 alts directius. El Sabadell ho va anunciar com a senyal de "responsabilitat".
El banc també va decidir el pagament setmanal als seus proveïdors, avançar l'abonament de la prestació d'atur i de els pensions, així com una moratòria de fins a dotze mesos en el capital de les hipoteques i ajornar tres mesos el lloguer social a les famílies vulnerables que tinguin la casa dins del Fons Social de l'Habitatge.
CaixaBank, en una línia similar
També CaixaBank va reaccionar. El consell d'administració va decidir a finals de març reduir els dividends en efectiu dels anys 2019 i 2020. Pel que fa al 2019, es rebaixarà a 0,07 euros per acció des dels 0,15 euros inicials. Ha estat l'única remuneració als accionistes, molts d'ells clients de l'entitat, a càrrec de l'exercici del 2019. CaixaBank va canviar també el seu criteri per als dividends d'aquest any. En un principi es preveia repartir un dividend als accionistes de més de la meitat del benefici net i s'ha reduït al 30%.
Seat, dos ERTO i 600 respiradors
L'empresa de l'automoció amb seu a Martorell ja ha engegat dos ERTO des de l'inici de la crisi. El primer expedient de regulació temporal de l'ocupació, per causa de força major, es va anunciar el 16 de març i va afectar 14.800 treballadors. La mesura va implicar el tancament de la planta del Baix Llobregat i expira el 26 d'abril. Seat està negociant un segon ERTO per a partir del 27, que en aquest cas afectarà uns 11.000 treballadors. Es preveu que a partir del 27 d'abril la planta es reobrirà i es reprendrà la construcció de cotxes, però inicialment només amb una tercera part de la plantilla, fins que es recuperi la normalitat.
L'empresa de l'automoció també ha cedit cotxes per a ús sanitari a ajuntaments i centres hospitalaris
Des del començament de la crisi sanitària, la principal indústria del cotxe a Catalunya (integrada dins del grup Volkswagen) va abocar-se a la construcció de respiradors. Se'n van fer prop de 700. Seat també ha cedit cotxes per a ús sanitari a alguns hospitals i a ajuntaments com el d'Abrera. L'any passat, la companyia va guanyar 346 milions d'euros, un 17,5% més que l'any anterior.
Coca-Cola revisa beneficis
La multinacional de begudes s'ha vist afectada de ple per la crisi sanitària. La companyia ja va explicar el març que havia perdut un 25% Coca-Cola European Partners, la seva principal embotelladora, dirigida per l'empresària catalana Sol Daurella, va anunciar que revisaria el repartiment de dividends el 28 d'abril, quan s'avaluin els beneficis del primer trimestre.
Les accions de Coca-Cola s'han devaluat més d'un 40% a la borsa i els guanys de 2019 es reduiran considerablement
També ha suspès la recompra d'accions (un paquet programat de 1.000 milions d'euros). Les seves accions s'han devaluat en borsa entorn un 40% el darrer mes. L'empresa embotelladora va obtenir uns guanys de 1.090 milions d'euros el 2019.
La companyia ha repartit des de l'inici de la pandèmia unes 700.000 litres de beguda de manera gratuïta entre el personal sanitari, membres de cossos policials i persones vulnerables. No ha fet fins al moment cap expedient temporal i ha anunciat que donaria una compensació extraordinària als seus treballadors que fan feina presencial o atenen directament a clients.
Grífols, una gran oportunitat
Per la farmacèutica Grífols, el coronavirus pot ser una gran oportunitat. Així ho van assenyalar analistes del Banc Sabadell. Ha plogut molt des que el metge Josep Antoni Grífols va fundar a Barcelona, el 1909, l'Institut Central d'Anàlisis Clíniques, Bacteriològiques i Químiques. Uns anys després ja eren pioners en tècniques de transfusió indirecta, i avui Grífols és un imperi sanitari considerat estratègic per l'administració nord-americana.
La companyia -que va mantenir la seva seu a Catalunya després de l'1-O- està treballant a fons per combatre la pandèmia. Ho fa centrant-se en la producció d'immunoglobines hiperimmunes a partir del processament del plasma de pacients recuperats. La farmacèutica ha signat acords amb diverses agències del govern nord-americà per trobar un tractament eficaç contra la Covid-19. Des que el març passat, Grífols va anunciar que estava treballant-hi, la seva posició s'ha reforçat en borsa. La multinacional ha incrementat en un 63% els seus beneficis en el primer trimestre d'any i acaba d'anunciar que el maig tindrà preparats els seus primer tests, que seran útils per reduir els efectes del virus.
La pandèmia a les vinyes
El sector del vi català també s'ha vist sacsejat per la pandèmia. Comercial Grup Freixenet va demanar un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) per causes de força major el març passat. Va afectar només els 110 empleats del departament de vendes. Es tracta d'una de les companyies que integren el Grup Freixenet, que actualment té una plantilla de 1.054 treballadors a l'estat espanyol. Això sí: s'han acabat les visites ecoturístiques.
En canvi, a Raventós Codorníu no han fet, per ara, cap reajustament de plantilla. El seu personal d'oficina està fent teletreball i la producció es manté a mínims "amb totes les mesures extremes per garantir la seguretat de tots, treballadors i clients".
Mascaretes amb l'envàs de les pizzes
Una altra empresa potent que ha fet canvis en la seva producció per adaptar-se a les circumstàncies excepcionals de la lluita contra la Covid-19 ha estat l'osonenca Casa Terradellas. L'empresa que va néixer el 1976 per elaborar fuets s'ha abocat a la fabricació de mascaretes per protegir el personal sanitari. Ho ha fet utilitzant les làmines PET transparent amb les que envasen les pizzes.
Segons l'empresa, amb la tecnologia i el coneixement dels seus experts, ha elaborat dos prototipus diferents. sociosanitaris d'Osona, com el Consorci Hospitalari de Vic, la Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic i el centre residencial El Nadal, la Clínica Sant Josep i l'associació Sant Tomàs. També ha fabricat bates protectores d'un sol ús plàstic, amb el suport de voluntaris i tallers.
Lao: hotels i mascaretes a disposició de Salut
Manuel Lao, enpresari de Terrassa antigament vinculat al sector del joc, va lliurar -a través de la seva fundació i del grup empresarial Nortia- una donació a l'Hospital de Terrassa per adquirir nou respiradors, una trentena de llits i 3.900 barrets de dutxa. A l'Hospital Universitari Mútua Terrassa la donació s'ha destinat a comprar 65.000 mascaretes quirúrgiques, 6.000 bates d'altra protecció i 100 llits.
El grup empresarial Nortia ha posat també a disposició de Salut els seus dos hotels vallesans: l'Hotel Terrassa Park ha acollit desenes de pacients lleus de coronavirus i el Don Cándido s'ha convertit en un espai dedicat al personal sanitari per descansar després dels seus torns als hospitals de la ciutat. En concret, l'espai ofereix allotjament pel personal sanitari, per fer un cafè obert les 24 hores destinat als agents de policia, personal del Servei d'Emergències Mèdiques i sanitari.