sant jordi

De quan era una festa espanyola al Sant Jordi en guerra: els dies del llibre més especials

Carme Polo i Ricard Lobo recuperen en un llibre la història menys coneguda de la jornada, que el 2026 farà cent anys

per Pep Martí , 23 d'abril de 2020 a les 06:25 |
Una imatge de la diada de Sant Jordi del 2019. | Josep M Montaner.
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 d'abril de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Quin any va començar a celebrar-se el dia del llibre? Sempre va ser per Sant Jordi? Com va afectar a la festa la Guerra Civil i el franquisme? Malgrat ser actualment una diada popular i mediàtica al màxim, encara hi ha moltes coses que desconeixem d'aquesta jornada en la qual es troben la literatura, la història i les flors. 

Aquest serà el primer Sant Jordi sota confinament. Però no pas el primer que ha estat traslladat de dia -enguany, per exemple, està planificat pel 23 d'abril- o que ha patit les vicissituds de la història. Una de les novetats editorials d'aquest any serà Sant Jordi, llibres i roses (Viena Edicions), de Carme Polo i Ricard Lobo. El volum, elaborat a partir de remenar molta documentació, desvela el procés, al llarg de gairebé cent anys, pel qual el que es coneixia com a Día del Libro Español ha passat a convertir-se en la gran festa de la cultura i del llibre catalans.


Polo, periodista, coneix bé la qüestió. És la directora de la candidatura de la festa de Sant Jordi a Catalunya com a patrimoni immaterial de la Humanitat. Abans ja havia dirigit les candidatures a patrimoni mundial de la Unesco de les esglésies romàniques de la Vall de Boí (Patrimoni Mundial l'any 2000), la Patum de Berga (Patrimoni Cultural Immaterial el 2005) i la Portalada de Ripoll (en tràmit el 2020).
 

Ricard Lobo i Carme Polo, coautors de "Sant Jordi, llibre i roses"- Foto: Viena Edicions


Polo explica a NacióDigital com va sorgir la idea del llibre: "Vaig veure que hi havia molta obra publicada sobre Sant Jordi, però no tanta sobre la història de la festa. Fent recerca a la Biblioteca de Catalunya, vaig trobar material interessant i sorprenent". La seva no vol ser una història acadèmica però sí que aporta -amb el treball fotogràfic de Ricard Lobo- moltes dades sobre una de les festes més populars de Catalunya. Us en fem cinc cèntims.

- "Día del Libro Español" (1926) 


La primera festa del llibre es va celebrar el 1926, en plena dictadura del general Primo de Rivera. Va ser una iniciativa de la Cambra del Llibre de Barcelona en un intent d'animar econòmicament el sector. Concretament de Vicent Clavel, un escriptor i editor valencià que vivia a Barcelona i era el propietari de l'editorial Cervantes. No era fàcil que un règim tan ferotgement espanyolista com el de Primo de Rivera veiés amb bons ulls una iniciativa sorgida de Catalunya, però el cert és que Madrid va fer seva la proposta i va establir el Día del Libro Español. Sembla que en la seva aprovació hi va tenir un paper l'aleshores ministre de Treball, el català Eduard Aunós, qui ja havia iniciat la seva evolució del catalanisme conservador de la Lliga al feixisme.

- A l'octubre fa massa fred   

La data escollida, però, no va ser el 23 d'abril, sinó el 9 d'octubre, dia considerat com el del naixement de Cervantes. A partir del 1927 ja es van començar a posar paradetes de llibres pels carrers. Tot i ser una festa "nacional", el cert és que va ser a Catalunya on va arrelar de seguida. Així es va celebrar fins l'any 1930. Els llibreters, però, es van queixar perquè a l'octubre ja feia fred i el sector estava abocat a l'edició de manuals escolars fins al setembre. Els llibreters van demanar canviar el dia i, per mantenir el vincle amb Cervantes, es va establir el 23 d'abril, aniversari de la seva mort i del naixement de Shakespeare.

En el cas de Catalunya, la data coincidia a més amb la festa del patró, que se celebrava d'una manera oficial i incloïa el Mercat de Roses que es feia davant del que aleshores era el Palau de la Diputació. 

- El primer Sant Jordi, amb la República

El reial decret de canvi de dia el va signar el rei Alfons XIII el setembre del 1930, però es va celebrar ja sense monarca. Curiosament, el primer dia del llibre celebrat per Sant Jordi va venir de la ma de la República, proclamada només uns dies abans, el 14 d'abril. Així va ser durant els anys republicans, tot i que en algun cas, com el 1933, en coincidir amb diumenge, es va optar per celebrar la festa el dia abans. 

El reial decret de canvi de dia de la jornada el va signar el rei Alfons XIII el setembre del 1930, però es va celebrar ja sense monarca a Espanya

Cultura i política es van fondre en el nou Sant Jordi, ja que des de finals del segle XIX, el catalanisme havia reforçat el component patriòtic de la diada, en una línia de recuperació dels mites propis. També va ser en aquests anys quan es va anar generalitzant la publicació de novetats editorials i la presència d'autors que signaven llibres pel carrer.

- Una festa ferida per la guerra

La Guerra Civil, que va trastocar-ho tot, també va afectar la festa del llibre i la rosa. El 1937, en ple conflicte, es va decidir que en lloc d'un dia fos una fira que en durés uns quants, però es va decidir traslladar-la a mitjans de maig. Els esdeveniments bèl·lics capgirarien tots els plans. Els Fets de Maig, l'enfrontament en el si de les forces republicanes entre la CNT, d'una banda, i el govern i els comunistes, de l'altra, que va tenir un dels episodis més greus al centre de Barcelona, van ajornar-ho. La cosa no estava per roses. Finalment, la festa del llibre es va celebrar del 3 al 5 de juny.    

El 1938, la festa es va celebrar el 15 de juny. La guerra marcava el seu dictat i ho regirava tot. Aquell any, per cert, un dels llibres més llegits va ser Aloma, d'una joveníssima Mercè Rodoreda. L'ensulsiada del conflicte i el triomf franquista obririen una nova etapa.  

- Per Setmana Santa no hi ha llibres

Una de les primeres decisions del règim franquista en l'àmbit del llibre va ser la dissolució de les cambres i la creació d'un Instituto Nacional del Libro Español. No cal recordar que va iniciar-se una persecució sistemàtica de la cultura i el llibre en català. El 1943, Sant Jordi coincidia amb Setmana Santa, època en què sobre Espanya queia una negror afegida, i es va traslladar la celebració a l'1 de maig. 

No va ser fins a la dècada dels cinquanta, com explica Carme Polo, que Sant Jordi va començar a recuperar un pols festiu com el d'abans

Sempre que podia, el règim aprofitava per donar el seu to a la festa. El 1946, es va exigir que totes les celebracions religioses que tinguessin lloc fossin en sufragi dels escriptors "caídos" en defensa del Movimiento Nacional. No va ser fins a la dècada dels cinquanta, com explica Carme Polo, que Sant Jordi va començar a recuperar un pols festiu com el d'abans. El 1962, en coincidir amb Dilluns de Pasqua, es va traslladar al 12 de maig. Aquell dia tenia lloc un congrés de la Unió Internacional d'Escriptors a Barcelona.

- Fraga, pregoner el 1964

El Sant Jordi del 1964 va tenir també una mica d'especial. L'aleshores ministre d'Informació i Turisme, Manuel Fraga, va fer de pregoner al Saló de Cent de Barcelona. I va deixar anar algun elogi folklòric a la llengua catalana: "La unitat de la pàtria no es veu, no es pot veure, amenaçada pel cultiu de l'idioma vernacle i que d'aquest constitueixi, al contrari, un acusat matís específic del nostre ésser nacional".

- L'últim trasllat de dia

L'any 1984, ja amb les llibertats recuperades i les institucions represes, va ser el darrer en què es va traslladar la festa en tornar a coincidir amb un dilluns de Pasqua. La celebració es va passar al 27 d'abril, festa de la Mare de Déu de Montserrat. En aquell moment, Sant Jordi ja havia consolidat el seu espai com a dia central de la cultura catalana en el seu vessant més popular i festiu. L'any 2017, es va iniciar la campanya per aconseguir que la diada fos reconeguda com a patrimoni immaterial de la humanitat. Només una pandèmia podia prendre-li el dia al cavaller vencedor del drac. 








 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació