Ni feina ni atur: una mestra explica l'«angoixant» realitat dels substituts arran del confinament

"No pateixis perquè no estàs sola". Això és el que li van respondre desenes de persones a la manresana Mariona Codina quan va explicar la situació professional en què es trobava arran de l'estat d'alarma provocat per la pandèmia del coronavirus. Ella és mestra d'educació primària i des que es va treure la carrera l'any 2015, ja ha treballat en més de quinze escoles (en algunes d'elles només s'hi ha estat un dia). "Això és el que passa quan estàs apuntat a la borsa de treball del Departament d'Educació [de la Generalitat]", diu.

I és que igual que molts altres mestres, el seu objectiu era (i segueix sent) treballar dintre del sistema educatiu públic català. Però com que en aquell moment encara no havia tingut l'oportunitat de presentar-se a cap oposicions docents (les primeres a les quals va poder optar es van celebrar aquest estiu passat), l'única opció que li permetia entrar dins de l'engranatge de l'ensenyament públic d'aquest país era en clau de substituta. De fet, la borsa de treball de personal docent serveix per això: per cobrir les baixes dels mestres titulars (amb plaça fixa) ja sigui puntualment (pocs dies) o durant un període llarg de temps (un curs sencer).

"Quan decideixes posar-te a llistes [una altra manera de referir-se a la borsa] la primera cosa que has de tenir clara és que si et truquen per fer una substitució, l'has d'acceptar", explica Codina: "si dius que no, et fan fora de la borsa". I això què vol dir? "Doncs que els docents que estem dintre de les llistes no podem comprometre'ns a agafar altres feines perquè hem d'estar disponibles per si ens nomenen per anar a alguna escola".

Dintre d'aquesta borsa, cada mestre té un número, que va canviant segons la durada i l'extensió de les substitucions que li hagi tocat fer. Així, per exemple, si una persona ha tingut la sort d'estar-se tot el curs en un mateix centre, el número que obtindrà serà molt més beneficiós (més baix) que algú que s'hagi passat els mesos lectius cobrint baixes de curta durada (acabarà amb un número més alt). I per què és important, el número? Doncs perquè com més baix és el número, més possibilitats tens que et truquin abans.  

Malgrat que hi ha maneres d'evitar l'expulsió de la borsa -com la de "congelar" el número-, molts docents no contemplen aquesta opció perquè, precisament, "ens estimem i valorem l'educació pública, i formar part d'aquestes llistes és l'única manera de vincular-nos-hi", assenyala la jove manresana, tot apuntant que "si bé el nostre dia a dia en una situació normal ja és força incert i precari, imagina't ara amb la crisi del coronavirus".

Sense nomenaments; sense salaris

Des que es va decretar l'estat d'alarma i, consegüentment, es van tancar les escoles, que el Departament d'Ensenyament va deixar els nomenaments en standby. "El que ens van dir va ser que no cobririen les substitucions, i que quan algun mestre es posés malalt i demanés la baixa, serien la resta de companys i companyes de claustre els que assumirien el seu rol docent", lamenten des d'Ustec, el sindicat majorirari a nivell català dins l'àmbit de l'ensenyament. "En un moment en què cal blindar el treball dels més precaris amb polítiques que posin els salaris en el centre de la tempesta, resulta que el que fa el Departament és menysprear el patiment i les demandes dels substituts com si no necessitessin cobrar per pagar l'habitage i el menjar, o per mantenir la família", denuncien, tot reclament la restauració dels nomenaments telemàtics ordinaris i regulars.

L'Ustec no és l'únic que clama per una millor gestió de la situació; al prec s'hi han sumat els altres sindicats majoritaris. I també ho ha fet la plataforma Substitutes en lluita, creada arran del conflicte actual, i en la qual la Mariona Codina va acudir (virtualment, és clar) per "sentir-me acompanyada", diu ella mateixa. Va ser després d'explicar el seu cas que li van dir que no patís, que no estava sola, i que hi havia centenars de persones més que es trobaven com ella: sense treballar i sense cobrar atur.



"Els substituts ho donem tot pel Departament i ara, de cop, sembla que no existim"

Va posar-se a treballar el curs 2015-2016. Des de llavors ha passat per més de quinze escoles, fent substitucions. "Durant aquests pràcticament cinc anys no m'he pogut comprometre amb cap feina que no fos fer de mestra en una escola pública", explica Codina, que recalca que "al llarg d'aquests anys he arribat a estar tres mesos esperant que em nomenessin, ergo, sense cobrar ni poder treballar de res més per si de cas". 

El dijous que es va decidir tancar les escoles indefinidament, feia tres dies que se li havia acabat la substitució que estava fent en una escola de Berga. L'aturada de l'activitat lectiva presencial la va enganxar sense feina. Pràcticament un mes i mig després de tot plegat, Codina segueix igual, perquè no hi ha hagut nomenaments i, pel que sembla, l'Administació no té intenció de reactivar-los de manera regular.

"Si com a mínim pogués cobrar l'atur estaria més tranquil·la, però no és el cas", assenyala, i continua: "resulta que els mestres substituts, si al llarg d'un curs escolar no hem treballat com a mínim sis mesos, no tenim dret a cobrar el mes de juliol (l'agost no ens el paguen com a norma general)". En el seu cas, dels cinc anys que fa que treballa, només dos ha pogut cobrar el juliol. Què vol dir això? "Doncs que els anys que no he cobrat, he hagut de demanar l'atur". Ara, davant d'aquesta situació sobrevinguda, "em trobo que no tinc prou atur generat i que no puc cobrar res", exposa, mentre afegeix que "es tracta d'una situació molt angoixant que malauradament estem vivint moltes mestres". "Com representa que he de pagar les factures, el lloguer, el cotxe...?", es pregunta, tot exclamant que "és indignant que els substituts, que sempre ho hem donat tot pel Departament, ara, de cop, sembla que no existim".