Pares i mares, al límit

Treballadors, cuidadors i ara també mestres: una plurijornada sortejant tensions laborals i sense mesures polítiques que els alliberin de la sobrecàrrega familiar

per Clara Virgili, 18 d'abril de 2020 a les 14:02 |
El confinament tensa les famílies | Pixabay
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 d'abril de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Dia 37. Trenta-set dies fent de pares, treballadors i des de fa una setmana també de mestres. I sense albirar un horitzó millor. A la sobrecàrrega de feina del teletreball, la cura dels fills i l'acompanyament educatiu, ara se suma el desconfinament progressiu que obligarà molts pares a tornar a la feina sense perspectiva de retorn a les escoles, dificultant enormement la possibilitat d'oferir als seus fills cap alternativa per a l'atenció. Amb la mesura de distanciament obligada amb els avis -el col·lectiu més vulnerable de la pandèmia- l'escenari que s'obre és la d'una conciliació impossible, que desgastarà famílies i, sobretot, perjudicarà els més petits. 

NacióDigital ha parlat amb famílies amb infants d'edats compreses entre els dos i els 12 anys que expressen com la incertesa ha donat pas a la indignació per la manca de solucions. "És un problema operatiu, no et donen eines", afirma en José Manuel. "Si has de treballar, no pots estar pels nens. On han d'anar? A casa dels avis?". A això se li suma la tensió emocional, "el desgast d'estar 24 hores al dia junts s'acumula i apareixen tensions", explica la Maika. I la incertesa per si perdran el curs escolar: "Anem perduts, haurem d'impartir continguts nous?", es pregunta la Núria.  


Els pares i tutors han hagut d'assumir també el paper de mestres, però, tal com apunta la professora Neus Sanmartí en una conversa per a l’Associació de Mestres Rosa Sensat, no es pot descarregar tota la responsabilitat de l'aprenentatge dels nens en els seus pares. "No totes les famílies poden donar un bon feedback", explica. "El gran repte és veure com ajudem aquests pares i mares a fer que els seus fills facin uns horaris, siguin més autònoms, a posar-s’hi". "El debat no és si tenen internet o no. Això és solucionable. La diferència la marcarà el suport familiar", afirma. 


A la sobrecàrrega laboral i emocional se li suma, doncs, la responsabilitat que els petits no es quedin enrere en l'adquisició de coneixements. Mentrestant, l'administració ha pres la decisió de no modificar el calendari, ni per allargar aquest curs ni per avançar l'inici del vinent desoint la petició de la Federació d'Associacions de mares i pares d'alumnes de Catalunya (FAPAC) perquè el curs comenci l'1 de setembre.

"Esperem que l'arrencada del nou curs sigui el més normal possible", apuntava el director general de Centres Públics de la Generalitat i president de el Consorci d'Educació de Barcelona, ​​Josep González-Cambray. Res més lluny de la normalitat, però, després de cinc mesos llargs de tancament d'escoles i de conciliació impossible.  


Queda encara a l'aire la concreció de la proposta anunciada pel Govern d'oferta acadèmica als casals d'estiu, amb el dubte també de si aquests seran una opció realment viable i accessible per a la majoria de les famílies, estressades econòmicament, i si hi haurà alguna proposta més per part de les institucions per alleugerir el pes que en aquests moments recau, quasi exclusivament, damunt dels pares, mares i tutors. I això sense comptar que algunes famílies hauran de treballar a l'estiu com mai, després de l'aturada forçada els mesos de primavera.

Molts dubtes i encara poques respostes per a les famílies que continuen confinades amb els seus fills des del primer dia. 













 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació