14 pensaments per quan tornem a l'escola

Joan Domènech: "En cap cas hem perdut el temps, per tant, no hem de recuperar-lo"

per NacióDigital , 17 d'abril de 2020 a les 08:36 |
Joan Domènech (Lleida, 1953) és llicenciat en filosofia i lletres. Ha treballat de mestre des del 1972, ha dirigit l'escola Fructuós Gelabert (Barcelona) i és autor del llibre Elogi de l'educació lenta (Editorial Graó). Quan a Catorze el vam entrevistar, va dir que "perdre el temps és una bona manera de guanyar-lo". Ara, encara que falti temps perquè les aules es tornin a omplir d'infants, ha escrit aquests 14 pensaments per quan tornem a l'escola, perquè, mentre no arribi el dia, val la pena pensar què haurà canviat i com ho podem encarar. 
 

Foto: Feliphe Schiarolli


1. Fer un retorn des de la calma, assaborint-la. En cap cas hem perdut el temps, per tant, no hem de recuperar-lo. Si l’hem perdut ha estat per no ser capaços de donar importància a allò que és essencial i a relativitzar la resta, i sempre som a temps de fer-ho.

2. Escoltar, quan tornem, les vivències de cadascun dels nens i nenes, nois i noies. Pensar com arribaran i com arribarem a retrobar-nos. Quina és la motxilla que portarà cadascú. Buscar els tresors que hi haurà amagats. Fer el dol de les pèrdues. Valorar percepcions: la soledat, la mort, l'aïllament, el malestar, i també: la companyia, la solidaritat, la vida, l’amor. Ser molt sensibles a les diferències, recollir-les col·lectivament per, si cal, poder-les guarir.


3. Compartir què hem après i com ho hem fet durant tot aquest temps, no per relativitzar el que es fa presencialment a l’escola, sinó per complementar-ho i donar el valor que té cada espai i temps d’aprenentatge. Hem de reconèixer totes les experiències per situar-les en un mateix procés. Apreciar, en tot cas, l’autoaprenentatge i l’autoavaluació.

4. Conversar amb l’entorn familiar sobre les seves vivències. Escoltar-los per entendre com viuen de forma intensa l’escola en moments especials com aquests. Aprofitar per valorar i consensuar amb ells el que és important. Per fer comunitat a partir d’una bona comunicació. Per ajudar a reforçar i situar el paper complementari de cadascú.


5. Reflexionar des de la incertesa per poder buscar certeses que ens orientin i incorporar-les al dia a dia de l’escola. Per construir una nova societat què ens toca fer com escola? Potser no som imprescindibles, però la nostra acció segueix sent molt important. I, de tot el que podem fer, com ens preparem millor per als canvis? 

6. Ajudar a entendre què ha passat. Des de la vivència. Des de la història. Des del context. Des de la ciència. Des de l’art. Des de la paraula. Compartir per comprendre i comunicar. Donar eines per a la reflexió i la crítica.

7. Posar paraules a les vivències, els records i les persones. Amb l’art, expressar, representar i comunicar el que ha passat, el que m’ha passat, el que ens ha passat. Recollir dades per entendre el món i interpretar-lo. De forma individual i també col·lectiva.

8. Entendre la informació que realment ens és útil per poder actuar amb coherència i coneixement. Saber triar, llegir i interpretar la informació que ens arriba des de tants àmbits. Separar el gra de la palla, és a dir, la informació del soroll que en provoca l’excés.

9. Si l’escola prepara també per al món del treball, investigar, identificar i estudiar formes d’organitzar-lo que siguin respectuoses amb la natura, el medi ambient, la cura de les persones, la cooperació, la solidaritat, la igualtat, la salut, l’educació, el benestar. Analitzar críticament les que porten al benefici individual, l’explotació, la pobresa, la violència, les condicions injustes de treball, l’exclusió, l’opressió de la gent.

10. Treballar per la igualtat de situacions i d’oportunitats. Què significa la inclusivitat després d’aquesta crisi? Posar eines, instruments, recursos i mitjans perquè la inclusió sigui una realitat, sabent que hi ha molta desigualtat encara i que la intervenció de l’escola és limitada. Pensar l’escola de tots i totes i per a tothom sense exclusió.

11. Teixir xarxes, tant presencials com virtuals, que ens poden ajudar a construir noves realitats i relacions de més qualitat, més sòlides. Potenciar l’autonomia i la responsabilitat de les persones i de les institucions educatives. Superar la competitivitat exercint la interdependència.

12. Alçar la veu de totes aquelles mancances que detectem i que, des de l’escola, aïlladament, no podem resoldre. Explicitar les nostres demandes i exigències. A canvi, oferir amb generositat i responsabilitat la nostra feina continuada i el nostre compromís i complicitat.

13. Ser més conscients de la fragilitat, la vulnerabilitat i la interconnexió amb la naturalesa de la nostra espècie. Creure en el futur del planeta, en una simbiosi constructiva, en la qual l’espècie humana sigui respectuosa amb la vida, en totes les seves manifestacions. Aquesta simbiosi s’ha de practicar en el dia a dia de cada centre educatiu, com a testimoni d’una necessitat universal.

14. De tota crisi en surten ensenyances i aprenentatges. Aprofitar per traslladar al currículum aquestes i d'altres idees per poder-lo dissenyar des de la vida i el benestar de la humanitat. Fer-ho conjuntament i a tots els nivells: a les xarxes properes, a la nostra comunitat, a l’equip docent, a cada aula.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació