16
d'abril
del
2020
Actualitzat
a les
19:23h
La "reconstrucció" defensada per Pedro Sánchez és la prova del cotó que determinarà amb quines receptes es pensa sortir de la crisi: si amb l'austeritat que ha fet implosionar una societat precaritzada o bé amb un rescat de la ciutadania pel qual se supeditin els grans poders econòmics. Aquesta dicotomia marca inevitablement una cruïlla, perquè el més probable és que els acords que podria tancar el PSOE amb el PP són incompatibles amb els que pugui impulsar de la mà de Podem. És una qüestió d'ideologia.
Impostos a les grans fortunes o no? Liberalisme o intervenció de l'Estat? Revertir privatitzacions o seguir delegant la gestió de l’estat del benestar? Els anomenats pactes de la Moncloa, rebatejats com a pacte de reconstrucció per intentar esvair fantasmes com el de la recentralització o l'evocació a un règim que hi ha qui considera caduc, no són només una estratègia de Sánchez per acorralar el PP. També suposaran una tria per al PSOE.
I aquesta tria dependrà, en bona part, de com evolucioni la convivència al govern amb Podem. El partit de Pablo Iglesias va néixer impugnant l'aposta que van fer els socialistes per gestionar la crisi del 2008. I ara, a la Moncloa, es produeix un xoc permanent entre el model social i econòmic de dues formacions que discrepen sobre l'abast de les mesures a prendre i fins a quin punt ha arribat el moment d’importunar el gran capital. La renda mínima n'és un dels darrers capítols.
Mentrestant, Pablo Casado, s'instal·la en la guerra sense treva contra Sánchez i se situa en un paper de voltor esperant que la coalició faci fallida. A les mans de la Moncloa està donar-li o no la raó.