26
d'abril
del
2020
Actualitzat
el
27
d'abril
a les
12:59h
Els avis materns d'Adelaida Sarukhan Casamitjana es van exiliar a Mèxic després de la Guerra Civil. Ella ja és la segona generació mexicana de la família, però sempre han parlat català. Biòloga de professió, doctora en Immunologia, és redactora científica de l'Institut de Salut Global (ISGlobal) de Barcelona.
Aquesta setmana va ser convidada a oferir una conferència en streaming al Palau Macaya de la Fundació la Caixa, en el marc de l'Escola Europea d'Humanitats. Sarukhan atèn NacióDigital per una entrevista telefònica sobre la pandèmia, sobre què sabem -i què no- del coronavirus, i sobre com evitar noves crisis sanitàries.
- En quina situació ens trobem en aquests moments?
- Va canviant cada dia. Podem dir que ara estem en una xifra global de 2.710.000 casos confirmats, prop de 200.000 morts, més de 746.000 recuperats i 185 països afectats.
- És la sisena vegada que l'OMS declara una emergència internacional.
- Sí, des que es va introduir aquest mecanisme, després de l'epidèmia del SARS, que va espantar molt la comunitat científica. És un senyal que vol ser una crida a abocar-hi recursos humans i financers. Hi ha una cinquena que encara està oberta, la de l'Ebola. Estava a punt de donar-se per acabada perquè no hi havia casos des de feia vint dies, però van sorgir dos casos més. Emergència de salut pública i pandèmia no és el mateix.
- En què es diferencien?
- Una emergència pot tenir un caràcter d'amenaça internacional, com va ser l'Ebola, que el 2014 es va estendre a tres països africans. Però no era una pandèmia, que és una propagació d'un patogen a molts països amb una transmissió sostinguda.
- Per a nosaltres, aquesta sisena emergència és com si fos la primera.
- Perquè és la primera d'aquesta magnitud que hem viscut en aquest segle. La darrera pandèmia forta va ser la de la sida, del 1980. Tampoc fa tant de temps. Però es va veure que, per la manera de transmissió, era més fàcil de controlar. En el cas dels virus respiratoris, el problema és que la transmissió és més elevada i difícil de controlar. La de l'H1N1, del 2009, tampoc va causar tant d'impacte perquè la transmissibilitat no era tan important.
- Quin impacte social es pot esperar?
- Hi ha un informe de les Nacions Unides que afirma que fins a 500 milions de persones podrien ser arrossegades fins a la pobresa per les conseqüències del coronavirus. Un element que explica ara mateix l'impacte és perquè no tenim vacuna ni tractament, i hem d'adoptar mesures draconianes, que no es prenien a aquesta escala des del 1918, amb la grip espanyola, quan també es va haver d'establir un distanciament físic.
- Creu que és una xifra versemblant?
- És impressionant. Són càlculs, estimacions, però no em sembla impossible.
- Quina perspectiva hi ha que s'estengui per l'Àfrica i l'Amèrica Llatina?
- Estem contenint la respiració. L'Amèrica Llatina i l'Àfrica tenen algun avantatge, com és la seva estructura poblacional. Tenen una població molt jove. La gran majoria té menys de 50 anys. Però tenen molts desavantatges, com ara uns sistemes sanitaris molt fràgils, que amb prou feines poden resoldre el seu dia a dia, amb impactes importants de malària, tuberculosi o sida. El seu sistema sanitari es col·lapsarà fàcilment i la pandèmia pot tenir un impacte enorme sobre la manca d'atenció als afectats per les altres malalties. Quan va passar l'epidèmia de l'Ebola, la gent tenia por d'anar a l'hospital i va haver centenars de morts addicionals de malària com a efecte indirecte. Ara també es tem això. Hi ha molta por a la poliomielitis, que tan a prop estem d'erradicar, i no sabem l'impacte que això tindrà en la campanya de vacunació d'aquesta malaltia. El coronavirus tindrà conseqüències indirectes sobre altres malalties.
- Quines són encara les grans incògnites del virus?
- Una de les que més preocupa és sobre la immunitat. Ens seria molt útil saber quin és el percentatge real de persones infectades. Aquest virus té la particularitat que pot des de no produir símptomes o produir-ne de molt lleus fins a portar-te fins a la mort. Estem veient la punta de l'iceberg, però no sabem de quina dimensió és l'iceberg. No sabem quanta gent ha estat infectada i no ha estat diagnosticada. Una altra cosa important que hauríem de saber és si la gent que està infectada desenvolupa immunitat. Saber si els anticossos protegeixen contra una reinfecció. Tot sembla indicar que sí.
- Que els qui han estat infectats puguin tornar a ser-ho.
- No hi ha evidència d'això. Sí que alguns cops tornen a estar positius, però pot ser més un problema de sensibilitat dels tests. Però el que no sabem és qui desenvolupa la immunitat, si els que no han presentat símptomes o han tingut símptomes lleus desenvolupen immunitat o no, i quan dura aquesta immunitat. Això és indispensable per anar programant la sortida del confinament. Si sabéssim que un 40% de la població a l'estat espanyol hagués passat la infecció i té anticossos, estaríem llestos per desconfinar ràpid. Però, si no, cal anar desconfinant més gradualment.
- Caldrien tests massius?
- La manera de saber si s'ha passat la infecció és buscar anticossos contra el virus a la sang. Són els estudis serològics per buscar anticossos, particularment les IgG, les immunoglobulines del tipus G. Aquests tests es comencen a validar, però encara no els tenim. Hi ha pocs països on això s'estigui iniciant.
- En quins llocs s'està fent?
- Hi ha diversos projectes. La Universitat de Stanford, a Califòrnia, ha començat a testar al comtat de Santa Clara. La Universitat de Bonn està testant ja diversos milers de persones en una zona on va haver-hi molta transmissió. A la Xina s'han fet alguns estudis. Al Loira, a França, també.
- Quan preveu un desconfinament?
- Haurem d'anar desconfinant abans de tenir els resultats dels tests, dels quals no podrem disposar abans de finals de maig. Haurem d'anar desconfinant a base de models matemàtics. Un equip britànic ha elaborat un model matemàtic que calcula que fins a un 15% de la població espanyola va ser infectada. Podria ser una xifra probable.
- Vostè ha parlat de tempesta perfecta en el cas del coronavirus. On hi ha la clau per prevenir noves pandèmies?
- Molts d'aquests virus sorgeixen de reservoris animals. La resposta no pot ser acabar amb els ratpenats, sinó aturar la degradació ambiental, la desforestació i la invasió d'hàbitats on hi ha una gran diversitat animal. Conservar la biodiversitat fa de tap i suposa menys risc que aquests virus acabin en població humana.
- La clau és afrontar seriosament el canvi climàtic?
- Una clau és entendre que els ecosistemes ens proporcionen una quantitat de serveis per a la salut i hem d'intentar conservar-los. Per evitar futures zoonosis -els salts dels virus d'animals a humans- cal evitar la desforestació, la degradació ambiental i la pèrdua de biodiversitat. El canvi climàtic juga el seu rol, tot i que en el cas concret del coronavirus la causa sembla que va ser el comerç il·legal de pangolins. Caldria prohibir aquests mercats on es trafica amb animals d'aquest tipus. Però fa molts anys que els experts insisteixen a dir que prendre consciència sobre el clima és essencial, però no hi ha manera de convèncer els responsables polítics i les grans empreses. Hem d'entendre que la biodiversitat, la natura, els ecosistemes són un bé comú, com ho són la ciència, la innovació, la salut i l'educació.
Aquesta setmana va ser convidada a oferir una conferència en streaming al Palau Macaya de la Fundació la Caixa, en el marc de l'Escola Europea d'Humanitats. Sarukhan atèn NacióDigital per una entrevista telefònica sobre la pandèmia, sobre què sabem -i què no- del coronavirus, i sobre com evitar noves crisis sanitàries.
- En quina situació ens trobem en aquests moments?
- Va canviant cada dia. Podem dir que ara estem en una xifra global de 2.710.000 casos confirmats, prop de 200.000 morts, més de 746.000 recuperats i 185 països afectats.
- És la sisena vegada que l'OMS declara una emergència internacional.
- Sí, des que es va introduir aquest mecanisme, després de l'epidèmia del SARS, que va espantar molt la comunitat científica. És un senyal que vol ser una crida a abocar-hi recursos humans i financers. Hi ha una cinquena que encara està oberta, la de l'Ebola. Estava a punt de donar-se per acabada perquè no hi havia casos des de feia vint dies, però van sorgir dos casos més. Emergència de salut pública i pandèmia no és el mateix.
- En què es diferencien?
- Una emergència pot tenir un caràcter d'amenaça internacional, com va ser l'Ebola, que el 2014 es va estendre a tres països africans. Però no era una pandèmia, que és una propagació d'un patogen a molts països amb una transmissió sostinguda.
- Per a nosaltres, aquesta sisena emergència és com si fos la primera.
- Perquè és la primera d'aquesta magnitud que hem viscut en aquest segle. La darrera pandèmia forta va ser la de la sida, del 1980. Tampoc fa tant de temps. Però es va veure que, per la manera de transmissió, era més fàcil de controlar. En el cas dels virus respiratoris, el problema és que la transmissió és més elevada i difícil de controlar. La de l'H1N1, del 2009, tampoc va causar tant d'impacte perquè la transmissibilitat no era tan important.
"Estem aguantant la respiració amb el que pugui passar a l'Àfrica i l'Amèrica Llatina"
- Quin impacte social es pot esperar?
- Hi ha un informe de les Nacions Unides que afirma que fins a 500 milions de persones podrien ser arrossegades fins a la pobresa per les conseqüències del coronavirus. Un element que explica ara mateix l'impacte és perquè no tenim vacuna ni tractament, i hem d'adoptar mesures draconianes, que no es prenien a aquesta escala des del 1918, amb la grip espanyola, quan també es va haver d'establir un distanciament físic.
- Creu que és una xifra versemblant?
- És impressionant. Són càlculs, estimacions, però no em sembla impossible.
- Quina perspectiva hi ha que s'estengui per l'Àfrica i l'Amèrica Llatina?
- Estem contenint la respiració. L'Amèrica Llatina i l'Àfrica tenen algun avantatge, com és la seva estructura poblacional. Tenen una població molt jove. La gran majoria té menys de 50 anys. Però tenen molts desavantatges, com ara uns sistemes sanitaris molt fràgils, que amb prou feines poden resoldre el seu dia a dia, amb impactes importants de malària, tuberculosi o sida. El seu sistema sanitari es col·lapsarà fàcilment i la pandèmia pot tenir un impacte enorme sobre la manca d'atenció als afectats per les altres malalties. Quan va passar l'epidèmia de l'Ebola, la gent tenia por d'anar a l'hospital i va haver centenars de morts addicionals de malària com a efecte indirecte. Ara també es tem això. Hi ha molta por a la poliomielitis, que tan a prop estem d'erradicar, i no sabem l'impacte que això tindrà en la campanya de vacunació d'aquesta malaltia. El coronavirus tindrà conseqüències indirectes sobre altres malalties.
- Quines són encara les grans incògnites del virus?
- Una de les que més preocupa és sobre la immunitat. Ens seria molt útil saber quin és el percentatge real de persones infectades. Aquest virus té la particularitat que pot des de no produir símptomes o produir-ne de molt lleus fins a portar-te fins a la mort. Estem veient la punta de l'iceberg, però no sabem de quina dimensió és l'iceberg. No sabem quanta gent ha estat infectada i no ha estat diagnosticada. Una altra cosa important que hauríem de saber és si la gent que està infectada desenvolupa immunitat. Saber si els anticossos protegeixen contra una reinfecció. Tot sembla indicar que sí.
"Hem de saber quanta gent ha estat infectada i quanta ha desenvolupat immunitat"
- Que els qui han estat infectats puguin tornar a ser-ho.
- No hi ha evidència d'això. Sí que alguns cops tornen a estar positius, però pot ser més un problema de sensibilitat dels tests. Però el que no sabem és qui desenvolupa la immunitat, si els que no han presentat símptomes o han tingut símptomes lleus desenvolupen immunitat o no, i quan dura aquesta immunitat. Això és indispensable per anar programant la sortida del confinament. Si sabéssim que un 40% de la població a l'estat espanyol hagués passat la infecció i té anticossos, estaríem llestos per desconfinar ràpid. Però, si no, cal anar desconfinant més gradualment.
- Caldrien tests massius?
- La manera de saber si s'ha passat la infecció és buscar anticossos contra el virus a la sang. Són els estudis serològics per buscar anticossos, particularment les IgG, les immunoglobulines del tipus G. Aquests tests es comencen a validar, però encara no els tenim. Hi ha pocs països on això s'estigui iniciant.
"Un equip britànic ha elaborat un model matemàtic que calcula que fins a un 15% de la població espanyola va ser infectada. Podria ser una xifra probable"
- En quins llocs s'està fent?
- Hi ha diversos projectes. La Universitat de Stanford, a Califòrnia, ha començat a testar al comtat de Santa Clara. La Universitat de Bonn està testant ja diversos milers de persones en una zona on va haver-hi molta transmissió. A la Xina s'han fet alguns estudis. Al Loira, a França, també.
- Quan preveu un desconfinament?
- Haurem d'anar desconfinant abans de tenir els resultats dels tests, dels quals no podrem disposar abans de finals de maig. Haurem d'anar desconfinant a base de models matemàtics. Un equip britànic ha elaborat un model matemàtic que calcula que fins a un 15% de la població espanyola va ser infectada. Podria ser una xifra probable.
"Hem d'entendre que la biodiversitat, la ciència, l'educació i la salut són un bé comú"
- Vostè ha parlat de tempesta perfecta en el cas del coronavirus. On hi ha la clau per prevenir noves pandèmies?
- Molts d'aquests virus sorgeixen de reservoris animals. La resposta no pot ser acabar amb els ratpenats, sinó aturar la degradació ambiental, la desforestació i la invasió d'hàbitats on hi ha una gran diversitat animal. Conservar la biodiversitat fa de tap i suposa menys risc que aquests virus acabin en població humana.
- La clau és afrontar seriosament el canvi climàtic?
- Una clau és entendre que els ecosistemes ens proporcionen una quantitat de serveis per a la salut i hem d'intentar conservar-los. Per evitar futures zoonosis -els salts dels virus d'animals a humans- cal evitar la desforestació, la degradació ambiental i la pèrdua de biodiversitat. El canvi climàtic juga el seu rol, tot i que en el cas concret del coronavirus la causa sembla que va ser el comerç il·legal de pangolins. Caldria prohibir aquests mercats on es trafica amb animals d'aquest tipus. Però fa molts anys que els experts insisteixen a dir que prendre consciència sobre el clima és essencial, però no hi ha manera de convèncer els responsables polítics i les grans empreses. Hem d'entendre que la biodiversitat, la natura, els ecosistemes són un bé comú, com ho són la ciència, la innovació, la salut i l'educació.