PRIMÍCIA

El Govern busca blindatge jurídic per reprendre el desplegament de la Hisenda catalana

L'executiu demana que la Comissió Jurídica Assessora validi la gestió i pagament centralitzat d'impostos estatals de la Generalitat i el món local, un projecte que el 155 va torpedinar

per Roger Tugas Vilardell , 16 d'abril de 2020 a les 18:17 |
Pere Aragonès, amb la secretària d'Hisenda, Marta Espasa, i el director de l'Agència Tributària de Catalunya, Eduard Vilà. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 d'abril de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Govern està decidit a reprendre el camí cap a al desplegament de la Hisenda catalana que el 155 va torpedinar. Ho vol fer, però, sense escletxes legals que puguin tombar de nou les passes a fer i, molt en concret, la capacitat de gestionar i tramitar tots els tributs estatals que paguen el sector públic català i els ajuntaments i universitats que s'hi vulguin adherir. Per això, ha demanat un informe a la Comissió Jurídica Assessora (CJA) que validi que aquestes atribucions s'emmarquen dins el marc competencial de la Generalitat.

Ho va acordar en el consell executiu del 7 d'abril i, malgrat que aquesta decisió no va constar en el llistat d'acords del Govern fets públic, NacióDigital hi ha tingut accés. El text aprovat per l'executiu concreta que a CJA ha determinar "la legalitat i constitucionalitat d'orientar la seva política fiscal corporativa a la finalitat d'homogeneïtzar els processos i mecanismes interns de tramitació dels tributs que recauen sobre el sector públic de la mateixa Generalitat de Catalunya, i també alhora refermar el paper de l'Agència Tributària de Catalunya com una Administració fiscal prestadora de serveis a les altres administracions".


La CJA és un òrgan estatutari creat el 1932 i restablert el 1978 que assessora del Govern i s'encarrega de vetllar per la legalitat de l'actuació de la Generalitat i dels ens locals de Catalunya. És integrada per quinze juristes catalans de reconegut prestigi, entre els quals els exconsellers Francesc Homs i Carles Mundó, i la Generalitat s'hi recolza ara per evitar conflictes competencials com els que van suposar els darrers passos per reforçar la Hisenda catalana.

En concret, el Govern va crear l'abril del 2017 el Programa d'homogeneïtzació dels processos i mecanismes interns de tramitació dels tributs i les cotitzacions socials que ingressa el sector públic de la Generalitat a l'Estat. Un projecte amb l'objectiu d'optimitzar, homogeneïtzar i simplificar el pagament d'impostos estatals (IVA, IRPF, societats...) i cotitzacions socials, centralitzant la tramitació d'aquells que abonaven els prop de 180 ens del sector públic de la Generalitat, amb un volum anual de prop de 4.500 milions d'euros. 


El programa, però, també preveia que els ajuntaments i les universitats que ho volguessin poguessin adherir-s'hi, de forma voluntària. Això permetria evitar fer centenars de cops un mateix procés de pagament tributari per separat, simplificant la tasca i habilitant també l'Agència Tributària de Catalunya per actuar en nom dels diversos ens catalans o locals davant la Hisenda estatal en cas de possibles conflictes. 

Aquests noves tasques enfortirien la Hisenda catalana i la dotarien d'expertesa, però també requerien d'una forta base tecnològica i el desenvolupament de noves solucions informàtiques i de gestió. El pressupost inicial per assolir-les era de 2,9 milions d'euros, entre 2017 i 2020.


Un cop aprovat i difós aquest programa, ni l'Estat ni cap partit el va impugnar a cap jutjat o al Tribunal Constitucional, i va començar-ne la implementació, dissenyant models de convenis de col·laboració, tant amb la funció de centralització de tresoreria com de no centralització. Segons aquests, l'Agència Tributària de Catalunya assumiria les funcions de presentació i/o pagament telemàtic de les declaracions, autoliquidacions i de les declaracions informatives de caràcter tributari davant l'Estat, i de les tasques i tràmits tributaris acordats davant la Hisenda espanyola. Els convenis van rebre l'aval de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades


Llavors, però, va arribar l'1-O i el posterior 155, marc en què el consell de ministres -en nom de la Generalitat- va suprimir aquests passos aprovats, decisió que va enervar els dirigents catalans, que ho van considerar una "represàlia política" i van defensar que el programa permetia simplificar tràmits i estalviar fins a dos milions d'euros anuals i s'adequava el marc legal. L'Estat, en canvi, afirmava que generava confusió i inseguretat jurídica i que l'Agència Tributària de Catalunya no podia actuar com a representant voluntària de determinats ens (públics o privats), ja que aquesta funció excedia de les seves competències.

La Generalitat vol reprendre ara aquell projecte, així com un altre iniciat el passat agost per impulsar la definició i implementació d'un model de política fiscal corporativa del sector públic de la Generalitat. De forma complementària amb l'anterior programa, amb això pretenia establir un protocol d'actuació homogeni, integral i coordinat en matèria fiscal per part de les entitats i organismes que conformen el sector públic de la Generalitat.

Més eficiència en la gestió tributària

Segons l'anàlisi del Govern, entre els prop de 180 ens que en formen part n'hi ha de molt diversos entre si pel que fa al compliment de les obligacions tributàries. Vol, per tant, una imatge i gestió global per salvar les actuals "problemàtiques i ineficiències greus" atès que actualment "la gestió i control de compliment de les obligacions fiscals de les entitats es troba totalment descentralitzada, fet que impedeix disposar d'una visió holística i completa de les seves magnituds tributàries". Ara per ara, la Generalitat desconeix quines contingències o litigis tributaris afronta cadascun dels ens que en depenen.

Ni el programa del 2017 ni el de l'any passat han estat impugnat per ningú, però la Generalitat es vol blindar i reclama ara a la CJA que "expressi la seva opinió consultiva sobre si l'àmbit competencial i d'actuació que l'ordenament vigent habiliten al Govern" a implementar-los -també pel que fa als models de convenis de representació i centralització tributària a segellar amb empreses públiques i ajuntaments-. Vol evitar així futures sorpreses un cop es comencin a fer passes en la seva expansió i consolidació.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació