Acabar el curs al juny és la millor decisió? Què s'ha de fer a l'estiu? Parla la comunitat educativa

El curs s'acabarà al mes de juny, com sempre. Però enguany la situació és radicalment diferent: el confinament manté les famílies i els nens lluny de les escoles des de fa més d'un mes i ja no hi tornaran, almenys per fer-hi classe, fins al setembre, quan està previst que es reprengui el curs en una "nova normalitat" que, segons la versió més optimista, ja s'hauria d'haver recuperat després de l'estiu.

La proposta plantejada per la Moncloa deixa marge a les autonomies, i la Generalitat coincideix amb el govern espanyol que no convé allargar el curs durant el juliol. A l'estiu, això sí, es podran fer activitats de reforç i lleure, tot i que caldrà veure en quines condicions. 

Mitja dotzena d'experts consultats per NacióDigital de tots els àmbits de l'educació coincideixen en l'encert d'acabar aquest curs tan castigat abans de l'estiu. De cara al juliol i agost, però, reclamen més oferta d'activitats i que estigui ben planificada, amb un augment de les beques o, fins i tot que siguin gratuïtes, per tal que tothom hi pugui accedir.

Remarquen, també, la necessitat de dedicar temps al lleure i no obsessionar-se a recuperar el que no s'ha pogut fer durant el curs. Així mateix, posen l'èmfasi en l'aspecte més emocional: quan els nens puguin sortir s'hauran de retrobar amb l'altre, fer activitats a l'aire lliure, parlar de què ha passat i "recuperar un cert equilibri emocional".  


1. Acabar les classes al juny era l'única opció possible a efectes logístics, operatius i polítics. Era difícil pensar en allargar el calendari lectiu del curs per qüestions de gestió de les dotacions docents, qüestions laborals. Hauria suposat entrar en unes mesures que provocarien més conflicte i serien més perjudicials que altra cosa. Per als alumnes, l'important ara és que tinguin oferta educativa de qualitat: si aquesta oferta no es fa des d'una extensió del curs lectiu, s'ha de poder oferir més enllà del calendari lectiu. No hauria de ser entesa només com a fer temari o carregar els nens de deures, sinó que s'ha d'aprofitar per afegir altres tipus d'activitats que els nens necessitaran, més enllà d'allò acadèmic. 

2. És positiu, però aquestes activitats han d'obeir a un pla i generar un tipus de participació en una oferta que sigui enriquida. Els programes fan referència a quatre grans components: l'aspecte socio-emocional, de mentoria; un component d'acompanyament educatiu, que permeti treballar aprenentatges més instrumentals però no amb metodologia docent instructiva sinó a través del joc i l'experimentació, de manera competencial; un aspecte d'enriquiment cultural i artístic, de descoberta de l'entorn, esportiu i de joc lliure; i per últim que hi hagi referents personals clars, un tutor que també hi ha de ser en programes d'estiu.

Miquel Ángel Alegre: "Cal articular un conjunt d'activitats que siguin gratuïtes per les famílies que més ho necessiten"

Poder oferir això va més enllà d'enfortir els casals d'estiu. És passar d'un pla de casals a un pla educatiu d'estiu. Cal garantir circuits d'activitats que es puguin oferir també des dels ajuntaments, des del tercer sector... Que es puguin cursar des de primària a secundària i que compleixin aquests components. No és senzill: si volem fer de l'estiu una oportunitat educativa cal una política en aquest sentit, no només fer més barats o més llargs els casals d'estiu. Cal articular un conjunt d'activitats que siguin gratuïtes per les famílies que més ho necessiten i que apleguin activitats de tot tipus.
 Francina Martí, presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat: "La prioritat ha de ser començar al setembre amb totes les garanties"

1. Ara no podem fer malabarismes. Estem en una situació de crisi i pretendre que les coses siguin com haurien d'haver estat sense el coronavirus és surrealista. El curs es va acabar el dia que va començar el confinament, i si no es pot reprendre doncs s'haurà acabat en aquell moment. No cal fer dramatisme d'això, ens ho hauríem de prendre amb més calma. Aquest curs hem tingut aquesta desgràcia i tota l'energia s'ha de posar a començar al setembre amb les màximes garanties perquè tothom estigui ben atès. Aquesta hauria de ser la prioritat. Mestres, famílies i alumnes haurien d'estar en bones condicions per començar i no fer-ho amb més estrès. Durant aquest temps s'han anat posant pedaços com bonament s'ha pogut, però cal tenir en compte que ni els pares són mestres, ni les cases són escoles, ni tothom està en la mateixa situació.

Francina Martí: "Cal reforçar les relacions humanes entre els infants"

Amb aquest confinament s'ha posat en evidència la importància de l'escola. És molt important mantenir els vincles entre mestres i alumnes i entre els alumnes, perquè no és una situació fàcil per a ningú. S'ha vist que cal una sanitat pública ben dotada i també que necessitem una educació pública el més reforçada possible. Els més afectats de tot això han estat -com sempre- les classes més desfavorides, i aquesta crisi ens hauria de servir per canviar moltes coses i posar la màxima atenció per a tothom. Avançar el curs durant l'estiu no té cap sentit. 

2. Partim d'una premissa desenfocada. Què s'ha de recuperar? El que no s'ha fet a l'escola? Això és irrecuperable. L'energia i els recursos s'han de posar en dotar bé les escoles perquè funcionin molt bé a partir del setembre. Durant l'estiu s'han de fer les màximes activitats de lleure, entès com un moment educatiu. El lleure també és educació. També calen recursos perquè tothom pugui participar d'aquestes activitats de lleure, esbarjo i convivència, no només unes determinades classes socials. Però no ho hem de plantejar com a "activitats de reforç", és un concepte que no acaba de lligar. Reforçar matemàtiques? Llengua? Cal reforçar les relacions humanes entre els infants, que és el que tots més necessitem. El valor que té l'escola no és només aprendre individualment, sinó també aprendre conjuntament amb els altres. Les xarxes no poden substituir l'objectiu de l'escola d'aprendre junts i conviure amb els altres.
 
Jaume Cela, mestre i pedagog: "L'objectiu principal és el restabliment d'un cert equilibri emocional"

1. No hi ha altra solució. Si fos possible, i seguint sempre criteris sanitaris, seria positiu que els alumnes poguessin anar alguns dies a l'escola -de manera esglaonada, per torns- per poder-se acomiadar dels seus companys i els mestres. Així es podrien veure una altra vegada i reiniciar el contacte cara a cara. La situació que vivim ara ha trencat la possibilitat d'estar davant dels altres. Em sembla molt bé la feina que s'està fent a través de la xarxa, però recuperar la possibilitat de veure'ns seria important. Insisteixo: sempre d'acord a criteris sanitaris, si els experts ho veuen clar, cal intentar de manera esglaonada fer aquesta retrobada abans del període de vacances.

Jaume Cela: "Seria positiu, si els criteris sanitaris ho permeten, que els alumnes poguessin anar a l'escola per acomiadar-se dels seus companys i mestres abans de les vacances"

No seria en cap cas fer classe. Tant de bo, però sembla que no es podrà fer. Em preocupa molt poc la pèrdua de temari, això ja es recuperarà quan sigui. Em preocupa la situació emocional dels nens i nenes, sobretot en aquelles zones on els nanos no han pogut ser prou atesos per qüestions de desequilibris econòmics. El coronavirus ha posat en evidència les enormes diferències socials que hi ha. No és el mateix passar el confinament en un pis de 30 metres quadrats sense possibilitat de sortir que fer-ho en una caseta amb terrassa.  

2. Haurien de ser activitats voluntàries i que no tinguessin cost per a les famílies. Em preocupa això de les activitats de reforç o recuperació. Recuperar? Hi ha coses que ja els recuperarem l'any vinent o que no caldrà fer perquè no són tan essencials. Em preocupa el tractament emocional que s'ha de fer del que estem vivint, veure com els nanos podran afrontar un estiu amb moltes activitats a l'exterior, per jugar i prendre l'aire. Si dins d'aquestes activitats n'hi ha algunes que estiguin lligades a temes curriculars, si és necessari, em sembla bé, però l'objectiu principal és el restabliment d'un cert equilibri emocional.
 
Ana Novella, professora del Departament d'Història i Teoria de l'Educació de la UB: "S'ha d'apostar perquè aquest lleure a l'estiu sigui accessible per a tothom"

1. És positiu, però hi ha molts matisos. La situació que estem vivint és excepcional i és difícil donar respostes perquè no sabem quan podrem tornar a una certa normalitat. Acabar el curs al juny és una bona opció perquè els nostres espais escolars no estan condicionats per allargar el curs amb altes temperatures ni pel cansament. En situacions normals ja intentem evitar els horaris de tarda. Els nens i nens vindran d'un confinament, els traurem de casa per tancar-los en una aula? Quan els infants puguin reincorporar-se a la "vida quotidiana" necessitaran altres coses que no pas estar tancats. Quan sortim d'això necessitarem tots, i especialment els nens, espais d'esbarjo, de relació, de trobar-se per parlar i gaudir de l'espai públic. El confinament ens ha deixat aïllats, davant de pantalles, i quan s'acabi caldrà retrobar-se amb l'altre.

2. S'ha plantejat que hi ha d'haver activitats de reforç de caràcter voluntari i activitats de lleure. A Catalunya, a l'estiu hi ha una oferta de lleure educatiu molt potent i aquests ja són espais de desenvolupament i acompanyament per als nens i el seu benestar, i ha de continuar sent així. El nostre lleure es caracteritza per ser educatiu i inclusiu, i fomentar en l'encontre amb els altres pràctiques que tenen a veure amb projectes d'activitats a la natura o desenvolupament de l'activitat física. Cal potenciar que en aquests espais de lleure hi hagi un desenvolupament emocional, artístic i cultural, de desenvolupament cognitiu.

Ana Novella: "Tenim temps per incloure els nens en el disseny d'aquestes pràctiques de lleure"

S'ha de garantir més oferta per tothom: cal un lleure igualitari, que ens ajudi a reduir les situacions limitadores que ens ha portat el confinament. S'ha d'apostar perquè aquest lleure sigui accessible a tothom, perquè en alguns casos també es generen i promouen desigualtats entre els grups socials. Les ofertes de lleure de l'estiu han de permetre que tots i totes sense distinció. Ha de ser un lleure gratuït perquè hi pugui accedir tothom, i incrementar la creativitat i la participació. Tenim temps per incloure els nens i nenes en el disseny d'aquestes pràctiques de lleure. La relació de participació i implicació ha de possibilitar que els nens prenguin part en la definició d'aquest lleure. Ho hem de fer com ho estem fent, però de manera que arribi a tothom, i ha d'ajudar a refer-se del confinament i fomentar el reencontre amb els altres.
 
Ramon Font, portaveu del sindicat USTEC: "El millor és començar al setembre amb més recursos per recuperar el temps perdut"

1. És una bona solució. Me n'alegro que estiguin d'acord la ministra Celaá i el conseller Bargalló i es respecti l'autonomia educativa de Catalunya i s'hagi decidit tancar el juliol. Serà més necessari que mai acabar el juny perquè la situació actual és molt més complicada que cap any anterior. Tenir la mainada confinada durant dos o tres mesos genera un situació molt difícil anímicament i psicològica, no només pels nens i nenes sinó també per la família. Repercutiria negativament sortir d'un confinament a casa -cal recordar que no totes les cases són iguals- i enviar els nens a una classe a 40 graus. No creiem que això sigui el que necessita un nen que s'ha passat tres mesos tancats en quatre parets.

Ramon Font: "De cara a l'estiu, calen activitats de lleure, reforçar les colònies i els casals, però deixar de banda l'aspecte lectiu"

2. L'estiu és per estiuejar. Creiem que és positiu que es facin casals, que és el que en principi deia el conseller. La ministra va parlar també d'"espais lliures" i que no es tancaria els nens en centres educacions en ple estiu. Es nota que la ministra i el conseller han estat docents, perquè no és bona idea enviar els nens a fer activitats educatives i acadèmiques després del confinament. Altra cosa és el lleure educatiu, que en aquest país en tenim molta experiència.  És positiu fer casals i colònies, i que siguin més nombroses i becades o gratuïtes, tenint en compte la crisi que vindrà. El millor és començar el setembre amb més recursos per recuperar el temps perdut. De cara a l'estiu, activitats de lleure, de lleure educatiu, reforçar les colònies i els casals, però deixar de banda l'aspecte lectiu. 
 
Rosa Balaguer, directora del Casal dels Infants: "Les instal·lacions de les escoles s'han d'obrir a l'estiu per fer-hi activitats"

1. La decisió d'acabar l'escola al juny està bé, tenint en compte la situació actual que impedeix seguir el curs amb normalitat. Convé plantejar-se, a partir del setembre, recuperar el ritme. El que toca és que puguin anar a l'escola, que es puguin retrobar amb els companys i puguin parlar de tot el que ha passat. Nosaltres treballem amb població en situacions vulnerables i fem que el dia a dia d'aquestes famílies sigui més portable. El confinament ha tret aquest suport: tant l'escola i els casals que fan de complement. Quan tanques això és quan més es veu què queda: una situació molt precària de moltes famílies. Això ja era així, però el fet que sortir i tenir un espai de socialització potent manté el dia a dia de famílies en situacions més complicades.  

Rosa Balaguer: "La crisi actual afectarà molta gent i caldrà augmentar les beques per a activitats d'estiu"

2. De cara a l'estiu ens sembla molt bé que es puguin fer activitats, educatives i lúdiques. Estàvem preocupats que no es poguessin fer. És important que hi hagi temps per activitats educatives i lúdiques, és important que hi hagi temps per aprendre però també de lleure, reparador i saludable. Les famílies amb què treballem tenen recursos limitats i l'estiu és molt important: quan tanca l'escola és quan més atents hem d'estar a mantenir la relació educativa i de suport als infants i les famílies. Que pugui haver un estiu ple d'oferta educativa i lúdica ens sembla fantàstica. Veurem amb quins condicionants haurem de fer aquestes activitats. La crisi actual afectarà molta més gen que la que habitualment necessita activitats d'estiu gratuïtes o becades. Caldrà augmentar aquestes beques, segur. 

Hi ha famílies que viuen en una habitació o en pisos ocupats sense llum ni aigua. Si podem sortir d'aquí i oferir un estiu saludable, ric i educatiu, amb les limitacions que sabem que hi haurà, serà positiu. La qüestió és que els nens puguin sortir i les famílies tinguin aquest suport. També cal reivindicar les escoles com a espai comunitari: les instal·lacions dels centres haurien d'estar obertes a l'estiu per fer-hi activitats. Si s'han d'ampliar les activitats s'estiu s'hauran d'utilitzar les instal·lacions d'escoles.