Reconstrucció sense eleccions

Estat i Generalitat només coincideixen en el fet que, sense ajudes públiques estructurals, el patiment dels ciutadans serà major. També són notícia com Sánchez ha desat al calaix el concepte "Pactes de la Moncloa", l'analista Rana Foroohar, Manuel Valls i Gaziel

17 d'abril del 2020
Actualitzat a les 6:30h

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Reconstrucció. És una de les les paraules que més es repeteix aquests dies. La fa servir l'independentisme per falcar les prioritats dels propers mesos, que requeriran inversions milionàries en sanitat, però també en ajudes a empreses, autònoms i llars vulnerables. I la conjuga el govern espanyol de coalició, que persegueix una suma d'adhesions parlamentàries per afrontar l'onada de dificultats que tenim al damunt.

Primer de tot s'ha de combatre la pandèmia, i després caldrà bastir una resposta a la crisi social i econòmica. La resta ha quedat en segon terme, per bé que la tibantor entre governs continua sent palpable per la recentralització de competències que ha practicat la Moncloa i la divergència en el debat sobre el confinament total. Només hi ha coincidència en la conclusió que, sense ajudes públiques estructurals, el patiment dels ciutadans serà major. I els pronòstics -inclosos el del Fons Monetari Internacional (FMI), de dubtosa fiabilitat pels precedents viscuts- obliguen a una reacció immediata.

A Catalunya, la renglera de prioritats s'ha capgirat. La taula de diàleg amb l'Estat és avui un mecanisme somnolent -només fa mig any de la sentència del Suprem- i les eleccions, que s'havien de convocar després de l'aprovació dels pressupostos, no tenen data. Ni en tindran a curt termini. Quim Torra va deixar clar ahir en una compareixença davant la premsa estrangera que no pensa en cap decret de convocatòria de comicis.

"Ningú entendria que ara hi hagués eleccions a Catalunya", va expressar el president. Segurament, té raó. També és cert que serà el seu Govern -del qual el mateix Torra va dir que no tenia recorregut pel "deteriorament de la confiança" amb ERC- l'encarregat de gestionar la crisi més greu de les últimes dècades. De moment, no hi ha entesa en qui pilota el pla de desconfinament, si Oriol Mitjà -assessor del president- o el grup d'experts del Departament de Salut. A mig termini, sabent que no hi ha recursos per a tot, s'esperen inversions en algunes àrees i retallades en d'altres. Més tensió.

A la Moncloa, l'escenari no és millor. El govern de coalició, sense temps per greixar-se, haurà d'encertar en els remeis a la crisi mentre el PP espera ensopegades, conscient de la diferència de models econòmics que despleguen el PSOE i Podem. I Pedro Sánchez té un problema afegit: haurà de treballar per tenir uns nous pressupostos per al 2021, perquè als del 2020 ja hi ha hagut de renunciar. Sense uns nous comptes expansius, difícilment serà possible la "reconstrucció". Ni la legislatura. I qui vol sentir a parlar d'eleccions massa aviat.
 

Avui no et perdis

»La Moncloa i el Govern obren un nou xoc pel recompte de morts per coronavirus; per Sara González.

» Opinió: «Dir la veritat»; per Oriol March.

»Parlen els professionals de la salut: «Qui digui que no hi ha hagut col·lapse, que visiti hospitals»; un reportatge d'Andreu Merino.

»Torra retreu a Sánchez haver menyspreat les propostes catalanes: «No se'ns ha escoltat»; per Oriol March.

» Àudio anàlisi: «El pacte de reconstrucció és una cruïlla per al PSOE»; per Sara González.

» Salut habilita un miler de places per traslladar avis de residències; per Andreu Merino.

» Entrevista a Joan Albanell: «L'oncologia s'ha adaptat amb rapidesa a la crisi de la Covid-19»; per Pep Martí.

» Mapa: quants treballadors afectats per ERTO hi ha a la teva comarca i quant creixen?; per Roger Tugas.

» El Barça contempla no obrir el Camp Nou fins al 2021.

»El servei d’ambulàncies en temps de coronavirus; un recull fotogràfic de Martí Albesa.

» VÍDEO Com es posa i es treu correctament una mascareta?

»El Govern busca blindatge jurídic per reprendre el desplegament de la Hisenda catalana; una primícia de Roger Tugas.
 

 El passadís

Pedro Sánchez va ressuscitar l'esperit de la Transició el 4 d'abril. Aquell dissabte en què va anunciar una pròrroga de l'estat d'alarma fins a finals de mes, el president espanyol va instar l'oposició a reeditar els Pactes de la Moncloa, els grans acords que van encaminar el 1977 el trajecte cap a la Constitució. La mirada al passat que incorporava la proposta va fer que la iniciativa fos acollida amb recels per les forces sobiranistes, tant a Catalunya com Euskadi. També van incomodar Podem, una força nascuda com alternativa trencadora del règim i que ara conviu al govern amb un dels dos actors del bipartidisme espanyol.

Dues setmanes més tard, Sánchez ha deixat els Pactes de la Moncloa al calaix i ha optat per una taula de "reconstrucció social i econòmica" que hauria d'activar-se la setmana que ve. Per què? La nova terminologia facilita l'encaix en els acords de PNB, JxCat i ERC, i Sánchez els necessita per pressionar el PP, que fins ara ha rebut amb fredor els anuncis de la Moncloa. I, a la vegada, Podem se sent més segur posant el focus en les polítiques de "reconstrucció", un missatge de reminiscència social.

Vist i llegit

El confinament ha modificat els nostres hàbits de consum i, en el llistat de beneficiats del nou escenari, hi ha les grans companyies tecnològiques, que han començat a treure rendiment de la crisi sanitària. Així ho detalla Rana Foroohar, analista de la CNN i editora associada del Financial Times, en una entrevista a El Confidencial. L'autora del llibre "Don't be evil" (Penguin Random House) -en el qual descriu el poder que estan acumulant les grans companyies- explica que les tecnològiques seran "les guanyadores d'aquesta crisi" i fins a quin punt això pot ser un problema. Foroohar recorda el rebuig públic que generava, abans de la pandèmia, que les firmes transnacionals penetressin en camps com el de la salut i fa evident que ara, en plena emergència, aquesta visió és més permissiva. Com a exemple, cita el recent acord entre Google i Apple per crear una aplicació que permeti saber si hem estat exposats al virus per la via de rastrejar els nostres moviments i contactes.

 El nom propi

Manuel Valls participarà aquest divendres en el ple de l'Ajuntament de Barcelona, el primer que es convoca des de l'inici de la crisi del coronavirus. Ho farà, com la resta de regidors, a distància. Però, en lloc de connectar-se de forma telemàtica des del seu domicili de Barcelona, Valls intervindrà en la sessió des de Menorca. Valls passa el confinament a la casa que la seva parella, l'empresària Susana Gallardo, té a Binidalí, al costat de Maó, una finca en la qual ja es van casar el setembre passat. L'exprimer ministre francès, que estiueja habitualment a Menorca, és a l'illa des del 12 de març, tal com ha informat Equinox, emissora francòfona de Barcelona. Tanmateix, el líder de Barcelona pel Canvi ha mantingut en les últimes setmanes contactes amb el govern municipal per qüestions vinculades al consistori.

 Els imperdibles

La lectura és sinònim d'evasió i coneixement. Cada divendres de confinament us fem una recomanació literària i avui recorrem a un nom propi del periodisme, Agustí Calvet -Gaziel- i el seu títol més celebrat, Història de La Vanguardia. El relat minuciós de la vida al periòdic que va dirigir, la descripció de la convivència amb la propietat del rotatiu, i les reflexions sobre el país i la seva gent van fer de Gaziel un dels grans intel·lectuals de la desfeta catalana. La reedició de l'obra que en va publicar el 2016 L'Altra editorial és una bona oportunitat per fer memòria. De lectura obligatòria per a qualsevol periodista. 

 
Joan Serra Carné
redactor en cap de NacióDigital

Vols rebre els butlletins de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic?