16
d'abril
del
2020
Actualitzat
a les
12:31h
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat aquest dijous en una roda de premsa amb corresponsals estrangers que l'avançament electoral programat per després de l'aprovació dels pressupostos no s'acabarà concretant en els termes previstos. "Ningú entendria que ara hi hagués eleccions a Catalunya", ha assenyalat en referència a la crisi del coronavirus, que ha alterat per complet els plans del Govern format per Junts per Catalunya (JxCat) i ERC d'anar a les urnes.
De fet, les eleccions que s'havien de fer com a molt tard a la tardor tenen opcions de celebrar-se el 2021, tal com va explicar NacióDigital. Els comicis no s'han tractat en cap de les reunions que han mantingut el president i el vicepresident Pere Aragonès, tot i que obligaran els partits independentistes a recalibrar l'estratègia.
Caiguda del PIB
El president ha alertat que el producte interior brut (PIB) català pot patir una caiguda de "dos dígits" arran de la crisi del coronavirus. El PIB català és de 250.597 milions d'euros, segons les últimes dades disponibles, i es dona per fet que la davallada serà notable. De fet, el Fons Monetari Internacional (FMI) va alertar aquesta setmana que el món patiria la pitjor crisi des de la Gran Depressió del 1929. A Espanya, el PIB podria caure un 8% i l'atur s'hi dispararia fins al 20%.
Davant d'això, Torra ha demanat que les administracions públiques s'endeutin per superar el sotrac i que les respostes siguin "keynesianes". "Cal la intervenció de l'Estat", ha assenyalat el president. De moment, el Govern descarta qualsevol pujada d'impostos i espera destinar els 3.000 milions euros extra de despesa inclosos en els pressupostos a finançar el desviament a Salut a causa de la pandèmia.
"Menyspreu" de les propostes
El president, a banda, ha retret a Sánchez haver "menyspreat" les propostes que han arribat de Catalunya per afrontar la crisi sanitària. "No se'ns ha escoltat", ha apuntat Torra. Les respostes que s'han demanat des de la Generalitat sobre el pla de desconfinament amb prou feines han superat les "dues línies", segons el president, i ha lamentat el "no-diàleg" del govern espanyol. "Es prenen les decisions un dissabte i el diumenge es trasllada als presidents autonòmics", ha retret Torra a la Moncloa.
La relació entre les dues administracions ha estat tensa, perquè la Generalitat ha apostat en tot moment pel confinament total i el govern espanyol no el va decretar fins dues setmanes després de posar en marxa l'estat d'alarma. "He de reconèixer, però, que no estàvem preparats amb les residències", ha indicat en relació als geriàtrics, on s'han produït pràcticament 2.000 morts i la crisi ha provocat que les competències passessin a ser gestionades per Salut i no per Treball, Afers Socials i Famílies.
El president, en la intervenció inicial, ha carregat contra la gestió del govern espanyol per haver recentralitzat les competències en salut. "Us imagineu que Alemanya hagués fet el mateix? La recentralització trenca l'edifici constitucional i posa en joc la salut pública", ha assenyalat el dirigent independentista, que ha posat èmfasi en la recuperació econòmica un cop superada la pandèmia. En aquest àmbit, ha destacat els esforços "titànics" del sistema de salut per triplicar la capacitat de les cures intensives i per fer complir amb el confinament des que es va decretar, fa tot just un mes.
Actualització del recompte
Torra també ha reclamat a la resta d'autonomies i a l'Estat que actualitzin el recompte de víctimes a l'estil del que va fer ahir al vespre la conselleria de Salut. "És un molt bon exercici per conèixer exactament la situació", ha apuntat Torra, que ha demanat conèixer la situació "real" pel que va a morts. Abans de tenir en compte les dades actualitzades de Catalunya, funeràries i residències incloses, a Espanya s'havien produït prop de 19.000 víctimes, sent l'estat europeu amb més morts.
"Sens dubte, seguim amb el confinament", ha assenyalat Torra, que ha apostat per una renda mínima -així ho ha demanat reiteradament a Sánchez- i també per una ajuda el més gran possible als treballadors. Bona part de les mesures aniran vinculades al mig bilió d'euros mobilitzat per les institucions europees, que han viscut un fort debat intern entre el nord i el sud. "Això va de solidaritat, de compromís, de conviccions fortes: totes les vides importen", ha remarcat el president de la Generalitat.
Defensa de l'autodeterminació
Torra ha aprofitat per indica que portarà l'autodeterminació a les reunions que impulsa Pedro Sánchez per posar en marxa uns nous Pactes de la Moncloa. El dirigent català ha indicat que aquests Pactes, en cas que es posin en marxa, han de posar al centre la crisi social i econòmica derivada del coronavirus, tot i que ha alertat que no es pot menystenir l'autodeterminació, en la línia del que ha defensat tota la legislatura.
"Catalunya la reclamarà", ha assenyalat el president, que ha indicat que aquesta nova etapa també hauria d'estar marcada per la "democratització" de l'Estat i per "evitar" el "blanquejament del règim del 78". Torra ha demanat que no es perjudiquin els drets dels treballadors aprofitant la crisi derivada de la pandèmia i ha reclamat abordar els problemes "estructurals" de l'economia espanyola, ja tocada per la crisi del 2008.
De fet, les eleccions que s'havien de fer com a molt tard a la tardor tenen opcions de celebrar-se el 2021, tal com va explicar NacióDigital. Els comicis no s'han tractat en cap de les reunions que han mantingut el president i el vicepresident Pere Aragonès, tot i que obligaran els partits independentistes a recalibrar l'estratègia.
Caiguda del PIB
El president ha alertat que el producte interior brut (PIB) català pot patir una caiguda de "dos dígits" arran de la crisi del coronavirus. El PIB català és de 250.597 milions d'euros, segons les últimes dades disponibles, i es dona per fet que la davallada serà notable. De fet, el Fons Monetari Internacional (FMI) va alertar aquesta setmana que el món patiria la pitjor crisi des de la Gran Depressió del 1929. A Espanya, el PIB podria caure un 8% i l'atur s'hi dispararia fins al 20%.
Davant d'això, Torra ha demanat que les administracions públiques s'endeutin per superar el sotrac i que les respostes siguin "keynesianes". "Cal la intervenció de l'Estat", ha assenyalat el president. De moment, el Govern descarta qualsevol pujada d'impostos i espera destinar els 3.000 milions euros extra de despesa inclosos en els pressupostos a finançar el desviament a Salut a causa de la pandèmia.
"Menyspreu" de les propostes
El president, a banda, ha retret a Sánchez haver "menyspreat" les propostes que han arribat de Catalunya per afrontar la crisi sanitària. "No se'ns ha escoltat", ha apuntat Torra. Les respostes que s'han demanat des de la Generalitat sobre el pla de desconfinament amb prou feines han superat les "dues línies", segons el president, i ha lamentat el "no-diàleg" del govern espanyol. "Es prenen les decisions un dissabte i el diumenge es trasllada als presidents autonòmics", ha retret Torra a la Moncloa.
La relació entre les dues administracions ha estat tensa, perquè la Generalitat ha apostat en tot moment pel confinament total i el govern espanyol no el va decretar fins dues setmanes després de posar en marxa l'estat d'alarma. "He de reconèixer, però, que no estàvem preparats amb les residències", ha indicat en relació als geriàtrics, on s'han produït pràcticament 2.000 morts i la crisi ha provocat que les competències passessin a ser gestionades per Salut i no per Treball, Afers Socials i Famílies.
El president, en la intervenció inicial, ha carregat contra la gestió del govern espanyol per haver recentralitzat les competències en salut. "Us imagineu que Alemanya hagués fet el mateix? La recentralització trenca l'edifici constitucional i posa en joc la salut pública", ha assenyalat el dirigent independentista, que ha posat èmfasi en la recuperació econòmica un cop superada la pandèmia. En aquest àmbit, ha destacat els esforços "titànics" del sistema de salut per triplicar la capacitat de les cures intensives i per fer complir amb el confinament des que es va decretar, fa tot just un mes.
Actualització del recompte
Torra també ha reclamat a la resta d'autonomies i a l'Estat que actualitzin el recompte de víctimes a l'estil del que va fer ahir al vespre la conselleria de Salut. "És un molt bon exercici per conèixer exactament la situació", ha apuntat Torra, que ha demanat conèixer la situació "real" pel que va a morts. Abans de tenir en compte les dades actualitzades de Catalunya, funeràries i residències incloses, a Espanya s'havien produït prop de 19.000 víctimes, sent l'estat europeu amb més morts.
"Sens dubte, seguim amb el confinament", ha assenyalat Torra, que ha apostat per una renda mínima -així ho ha demanat reiteradament a Sánchez- i també per una ajuda el més gran possible als treballadors. Bona part de les mesures aniran vinculades al mig bilió d'euros mobilitzat per les institucions europees, que han viscut un fort debat intern entre el nord i el sud. "Això va de solidaritat, de compromís, de conviccions fortes: totes les vides importen", ha remarcat el president de la Generalitat.
Defensa de l'autodeterminació
Torra ha aprofitat per indica que portarà l'autodeterminació a les reunions que impulsa Pedro Sánchez per posar en marxa uns nous Pactes de la Moncloa. El dirigent català ha indicat que aquests Pactes, en cas que es posin en marxa, han de posar al centre la crisi social i econòmica derivada del coronavirus, tot i que ha alertat que no es pot menystenir l'autodeterminació, en la línia del que ha defensat tota la legislatura.
"Catalunya la reclamarà", ha assenyalat el president, que ha indicat que aquesta nova etapa també hauria d'estar marcada per la "democratització" de l'Estat i per "evitar" el "blanquejament del règim del 78". Torra ha demanat que no es perjudiquin els drets dels treballadors aprofitant la crisi derivada de la pandèmia i ha reclamat abordar els problemes "estructurals" de l'economia espanyola, ja tocada per la crisi del 2008.