CCOO denuncia que la pobresa laboral ja afecta 494.000 persones

El sindicat presenta el seu informe anual, que subratlla la feblesa del sistema de protecció social i una desconfiança creixent en les possibilitats de trobar feina

Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya.
Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya. | Anna Mira
16 d'abril del 2020
Actualitzat a les 12:43h
Comissions Obreres ha presentat avui el seu informe anual sobre pobresa laboral. Un factor a destacar és la importància quantitativa del treballador pobre, una figura cada cop més present en el mercat de treball, un fenomen que afecta 494.000 persones (un 14,4%). El sindicat reclama que s'ampliï la renda mínima garntida, que avui reben 125.000 persones. Des del 2013, la taxa de risc de pobresa s'ha incrementat en tres punts. Una situació ara agreujada pel sotrac que suposarà la crisi de la pandèmia, i que ja han denunciat les centrals sindicals.

L'informe s'ha elaborat a partir de les dades sobre el mercat de treball, la protecció social i la situació que es viu a les cases. Sota el títol "Una aproximació a la pobresa en el treball. Mercat de treball, llars i desprotecció social a la província de Barcelona", el document se centra en les comarques de Barcelona, però situant les dades en el conjunt de Catalunya, i fa una comparació de la situació actual respecte a la del 2008, en l'inici de la crisi econòmica. En la compareixença telemàtica hi han intervingut Ricard Bellera, secretari de Treball i Economia de CCOO de Catalunya, i Romina Garcia, responsable de Mercat de Treball i Polítiques d'Ocupació.

Un mercat de treball deteriorat

Romina Garcia, una de les autores de l'informe, ha explicat que "el fenomen de la precarietat no només s'ha estès sinó que s'ha consolidat com a model laboral". Ha subratllat la importància del fenomen del desànim laboral davant les mancances del mercat de treball i la desconfiança existent per trobar feina. Romina Garcia ha afirmat que "el mercat de treball continua deteriorat i, quan tot just començava a remuntar, ha rebut el cop de la crisi sanitària". 

Ricard Bellera ha remarcat que "la taxa de protecció ja era molt baixa" abans de l'impacte de la Covid-19. Ha considerat, amb tot, positiu l'anunci de la renda mínima que ha fet el govern espanyol. Un de cada dos treballadors assalariats no pot tornar al seu lloc de treball i ha insistit en la necessitat de "preservar la salut" i que cal prioritzar que les persones afectades pels ERTO puguin tornar i recuperar la seva feina en plenitud. Bellera ha incidit en la idea que si no s'enforteix la protecció social als col·lectius més febles, les situacions de tensionament de renda poden ser molt dures per a moltes llars.

En onze anys, 70.000 persones actives menys

Un 73,8% del total de la població activa de Catalunya es troba a les comarques de Barcelona, que apleguen 2.821.646 persones actives. L'informe de Comissions assenyala que, respecte del 2008, Barcelona ha perdut 70.301 persones actives, el que suposa un 2,4% menys. Els homes han reduït en un 9,3% la població activa a la demarcació de Barcelona i un 9,2% al conjunt català. Les dones, en canvi, han incrementat en un 6,2% a Barcelona i un 6,7% a tot Catalunya.

El sindicat ha denunciat que en onze anys, el mercat de treball no ha generat ocupació estable i de qualitat. En canvi, ha augmentat el nombre de llars i famílies empobrides, la protecció per atur és escassa i no s'ajusta a les necessitats de les persones treballadores. 
Comissions reclama impulsar polítiques actives d'ocupació que siguin eficaces i adequades a les persones treballadores per millorar les seves capacitats i contribuir al dret a una ocupació digna.

Romina Garcia (CCOO): "El fenomen de la precarietat no només s'ha estès sinó que s'ha consolidat com a model laboral"
 
Comissions també exigeix una política decisiva de foment de la formació contínua i incrementar les prestacions assistencials perquè la seva quantia estigui en consonància amb el llindar de pobresa. Pel sindical, cal més cobertura del sistema de protecció per atur i més inversió pública per canviar el model productiu.

Un total de 225.300 llocs de treball destruïts

En el període analitzat s'han destruït, segons l'informe, prop de 225.300 llocs de treball, una caiguda del 6,2% pel conjunt català i del 6,5% la província de Barcelona. El sindicat en fa una anàlisi per sexes, que mostra com només les dones presenten una evolució positiva, tant pel conjunt català (1,9% d'increment) com per a les comarques de Barcelona (1,2% d'augment). Per contra, els homes han patit una reducció del 12,6% pel global català i del 12,8% a la demarcació barcelonina. Tot i aquesta tendència favorable de les dones, les taxes d'ocupació es mantenen molt diferents entre sexes: les dones presenten una taxa d'ocupació del 66,1%, el segon trimestre de 2019, mentre que els homes mantenen un 73%.

Entre el 2008 i el 2019, s'han destruït, segons l'informe, prop de 225.300 llocs de treball, una caiguda del 6,2% pel conjunt català
 
La davallada dels llocs de treball s'ha traduït en un augment de l'atur. Catalunya se situa, el segon trimestre de 2019, amb gairebé 430.000 desocupades segons l'Enquesta de població activa, un increment del 46,7% respecte 2008 pel conjunt català. Les taxes d’atur han incrementat notablement passant, en onze anys, d'un 7,5% a un 11,2% pel conjunt català i del 7,1% a l'11% en el cas de Barcelona. De nou, la incidència de l'atur afecta més les dones que als homes. Pel que fa a la taxa de temporalitat, se situa l'any 2019 en un 21,7%, lleugerament inferior a la del 2008. Tot i la lleu reducció, CCOO asssenyala que aquest indicador es manté massa elevat. 

El pes de l'efecte desànim

El sindicat destaca la importància de l'anomenat efecte desànim per part de la població treballadora, que es tradueix en una pèrdua de confiança en el mercat de treball. Afecta le spersones que han deixat de constar com a població activa perquè han deixat de buscar feina tot i estar en situació d'atur, i no confien a trobar-ne. En aquest sentit, gairebé 19.500 persones el pateixen a Catalunya, davant de la poca capacitat generadora d'ocupació del mercat de treball. Comparat amb el 2008, aquest resultat significa un increment del 81,2%.