procés català

Amnistia denuncia vulneracions de la llibertat d'expressió i reunió a Espanya

En l'informe anual dels drets humans, l'ONG torna a demanar l'alliberament immediat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i critica la violència policial en les protestes de la sentència

per Bernat Surroca , 16 d'abril de 2020 a les 10:30 |
Una pancarta en solidaritat amb els Jordis | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 d'abril de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Amnistia Internacional ha fet públic aquest dijous l'informe anual sobre la situació dels drets humans a Europa l'any 2019. El document dedica un capítol a Espanya i critica les restriccions desproporcionades a la llibertat d'expressió i reunió pacífica, l'ús excessiu de la força, els abusos contra persones immigrants i les violacions del dret a l'habitatge.

En el capítol d'Espanya, el procés català és un dels protagonistes. L'ONG qüestiona la sentència del procés i el delicte de sedició, que està definit de manera imprecisa i obre la porta a una interpretació excessivament "àmplia i perillosa". En aquest sentit, exigeix l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i l'anul·lació de la seva condemna, com ha fet ja diversos cops.


També denuncia la violència policial en les protestes de la sentència. "En diversos casos, la policia va emprar força excessiva contra manifestants", avisa Amnistia, que detalla que 367 persones van necessitar atenció mèdica i quatre d'elles van perdre la vista d'un ull per pilotes de goma o foam. En aquelles protestes també hi va haver 318 agents ferits.

Com ja va sent habitual, la llei de seguretat ciutadana o llei mordassa també té presència en l'informa anual de drets humans. Amnistia denuncia que les autoritats han continuat recorrent a aquesta norma per imposar sancions administratives a manifestants. defensors de drets humans i periodistes. Això, sosté l'ONG, restringeix "de manera il·legitima" el dret d'aquestes persones a la llibertat d'expressió, reunió i el dret d'accés a la informació. 


Asil, habitatge i violència masclista 

També a Espanya, Amnistia apunta que 118.264 persones van sol·licitar asil el 2019 i avisa que la creixent acumulació de sol·licituds d'asil sense resoldre segueix sent motiu de preocupació. L'ONG critica que centenars de persones han estat obligades a tornar al Marroc per la via de procediments accelerats i, en alguns casos, podria no haver estat garantit el dret d'asil. 


La qüestió de l'habitatge també es posa de manifest en l'informe. Amnistia alerta dels obstacles per accedir a l'habitatge i als serveis de salut, i apunta que malgrat les reformes les persones migrants en situació irregular continuen trobant traves per obtenir atenció sanitària a Espanya. També repassa que s'han produït desallotjaments per impagaments d'hipoteques i lloguers, que han deixat molta gent sense alternativa habitacional. 

L'informe també es fa ressò de la sentència de la Manada i de les protestes que va provocar que en un primer moment no se'ls considerés culpables de violació sinó d'abús sexual. Entre gener i setembre de 2019 es van registrat a Espanya 11.578 denúncies per violència sexual. Amnistia alerta que les víctimes de la violència masclista encara troben obstacles a l'hora d'acedir a la justícia per la manca de protecció, assistència i mesures de suport.

La independència del poder judicial, el risc

A la resta d'Europa, l'ONG alerta que la independència del poder judicial es troba amenaçada en diversos estats com Polònia, Hongria, Romania i Turquia. També denuncia la repressió de manifestacions en països com França, Polònia i Turquia i Espanya, i critica l'ús excessiu de la força en aquestes protestes pacífiques. Amnistia continua denunciant violacions de drets humans en les polítiques migratòries.

Capítol d'Espanya a l&#... by naciodigital on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació