15
d'abril
del
2020
Actualitzat
a les
16:05h
Sembla que la tendència de contagis va de baixada. Tot i les oscil·lacions diàries que poden ser degudes des de la notificació de les dades fins a qüestions d’allò més divers, gràcies a les mesures de confinament la corba ja s’està aplanant. Però no podem estar confinats per sempre. Cal projectar la realitat més o menys atípica que ens obliga la manca de fàrmacs específics per guarir-nos de la COVID-19.
El virus SARS-CoV-19 té característiques per a nosaltres terribles. Es contagia per via respiratòria, de les formes més fàcils de transmissió, I té una gran capacitat de contagi. El seu índex de reproducció s’ha estimat entre R0≈1,4 (valor mínim de l’OMS) i el trobat a regions del nord d’Itàlia en la seva fase més aguda, R0≈4. La OMS en dóna un valor mitjà de R0≈2. Aquest índex és el número de casos nous que cada malalt genera de mitjana durant el procés infecciós. Per comparar, la grip té un R0≈1,3.
La capacitat de contagi del coronavirus actual es pot comparar amb la llegenda del tauler d’escacs i els grans d’arròs, que, en posar un gra a la primera casella, dos a la segona, quatre a la tercera i successivament es va doblant la quantitat, en cobrir el tauler no hi havia prou arròs en el regne per pagar el deute. El coronavirus en vint salts arriba al milió d’afectats. La grip, en el mateix nombre de salts, arriba a uns centenars de casos. Per acabar-ho d’adobar s’ha reportat que el contagi més elevat es produeix en fase asimptomàtica de la malaltia.
Per rebaixar la taxa de contagi abans no hi hagi una vacuna caldrà seguir evitar al màxim el contacte físic entre persones fora de la llar s’estima que en un setanta-cinc per cent, és a dir, ocupar un espai i deixar tres buits, a les cues, als autobusos, als cines, als gimnasos... quan estiguin oberts.
A nivell individual caldrà mantenir les rutines de temps de pandèmia. Rentar-se les mans sovint, perquè els tensioactius degraden la coberta lipídica del virus. Protegir les mucoses nasal i oral, perquè és la via d’accés a l’organisme. I com el virus pot mantenir-se viable en superfícies durant força hores, treure’ns les sabates en entrar a casa, canviar-nos la roba i netejar bé el que ens hem tret i els llocs per on hem passat en tornar del carrer.
Caldrà fer el diagnòstic demogràfic abans de poder-nos apropar a les persones que enyorem. A mesura que ens anem immunitzant tots, podrem recuperar les relacions normals. Per això serà interessant tenir el diagnòstic de les persones que efectivament han passat la malaltia i estan immunitzades, i seguir protegint els més vulnerables.
De tests pel corona virus n’hi ha tres. La PCR és la que pren mostres dels malalts del nas i la gola, les amplifica (multiplica el contingut del material genètic) i les compara amb el material genètic del virus. És la tècnica més sensible, perquè encara que hi hagi poca càrrega viral, en amplificar-la, és més fàcil que doni positiu. Com a desavantatge és que és la més llarga de fer.
La següent prova detecta les proteïnes de la càpsula del virus, no el material genètic, sinó les molècules que actuen com a antígens. La mostra també s’obté de la mucosa de l’aparell respiratori. Com no calen coneixements tan específics per a realitzar-la, es pot aplicar de manera més massiva. Però com no s’amplifica, és menys sensible, és necessari que hi hagi present molta més quantitat de virus per a ser detectat —és a dir, que pot donar un fals negatiu. I algunes remeses han estat de baixa qualitat.
El tercer test és d’anticossos, és a dir, si la persona ha generat resposta contra el virus, si hi ha estat en contacte o no. No és, per tant, una prova diagnòstica, perquè de mitjana es generen als cinc dies d’haver-hi estat en contacte. Els anticossos es troben a sang, per tant cal fer una extracció; però és pot fer de manera general i massiva. L’avantatge és que es distingeixen els anticossos de defensa (IgM) i els d’immunitat (IgG); és a dir, quines persones estan immunitzades i quines no.
A l’hora de recuperar l’activitat, les persones immunitzades podran reprendre la vida «normal». En aquest grup hi ha les qui han passat la malaltia amb símptomes i les qui l’han passada subclínica. Per acabar amb la pandèmia haurem d’acabar immunitzats bona part de la població. Entretant, les persones no immunitzades, i especialment les de risc, hauran de seguir mesures de seguretat, inclòs el confinament, més duradores.
Quan comencem a sortir al carrer, encara que es faci de manera esglaonada, hi podrà haver nous pics de contagi. Segons la gravetat caldrà prendre mesures més restrictives durant algun període a fi de frenar el brot. I haurem de seguir així fins a l’arribada de la vacuna. Si no es prenen aquestes mesures, podrem tornar a viure els moments més tràgics que hem viscut. Cedir una part de la nostra privacitat, coneixent qui està immunitzat i qui no, pot ajudar a controlar la propagació.
Quan falta per tenir la vacuna? Es pot córrer més? Tot i que és bàsic trobar una vacuna, cal mantenir els protocols que garanteixin que la vacuna és efectiva i segura; és a dir, que no té efectes secundaris. I per a això manquen mesos. [Els medicaments que es dispensen en aquesta malaltia nova no són nous, han estat testats abans per a altres malalties.]
Quan surti la vacuna, de qui serà? Qui la trobi, la donarà a la humanitat? No patentar la vacuna és el que van fer els viròlegs Jonas Salk i Albert Sabin amb la vacuna de la poliomielitis, una malaltia també molt contagiosa, afortunadament ara molt més rara. Els descobridors, publicaran la fórmula de manera lliure per a que tothom la pugui sintetitzar? Cas que no es faci, podria comprar els drets de propietat individual la Unió Europea, per exemple, com hi ha algunes veus que proposen?
Una vacuna lliure de drets afavoriria una producció que podria garantir el subministrament de grans dosi. I una administració a gran escala. L’objectiu és que arribi com abans millor a la màxima quantitat de persones possible. Ja sabem hores d’ara que la pandèmia és ubiqua i, si no ens salvem tots, rebrem tots. Un punt a afegir al debat.
El virus SARS-CoV-19 té característiques per a nosaltres terribles. Es contagia per via respiratòria, de les formes més fàcils de transmissió, I té una gran capacitat de contagi. El seu índex de reproducció s’ha estimat entre R0≈1,4 (valor mínim de l’OMS) i el trobat a regions del nord d’Itàlia en la seva fase més aguda, R0≈4. La OMS en dóna un valor mitjà de R0≈2. Aquest índex és el número de casos nous que cada malalt genera de mitjana durant el procés infecciós. Per comparar, la grip té un R0≈1,3.
La capacitat de contagi del coronavirus actual es pot comparar amb la llegenda del tauler d’escacs i els grans d’arròs, que, en posar un gra a la primera casella, dos a la segona, quatre a la tercera i successivament es va doblant la quantitat, en cobrir el tauler no hi havia prou arròs en el regne per pagar el deute. El coronavirus en vint salts arriba al milió d’afectats. La grip, en el mateix nombre de salts, arriba a uns centenars de casos. Per acabar-ho d’adobar s’ha reportat que el contagi més elevat es produeix en fase asimptomàtica de la malaltia.
Per rebaixar la taxa de contagi abans no hi hagi una vacuna caldrà seguir evitar al màxim el contacte físic entre persones fora de la llar s’estima que en un setanta-cinc per cent, és a dir, ocupar un espai i deixar tres buits, a les cues, als autobusos, als cines, als gimnasos... quan estiguin oberts.
A nivell individual caldrà mantenir les rutines de temps de pandèmia. Rentar-se les mans sovint, perquè els tensioactius degraden la coberta lipídica del virus. Protegir les mucoses nasal i oral, perquè és la via d’accés a l’organisme. I com el virus pot mantenir-se viable en superfícies durant força hores, treure’ns les sabates en entrar a casa, canviar-nos la roba i netejar bé el que ens hem tret i els llocs per on hem passat en tornar del carrer.
Caldrà fer el diagnòstic demogràfic abans de poder-nos apropar a les persones que enyorem. A mesura que ens anem immunitzant tots, podrem recuperar les relacions normals. Per això serà interessant tenir el diagnòstic de les persones que efectivament han passat la malaltia i estan immunitzades, i seguir protegint els més vulnerables.
De tests pel corona virus n’hi ha tres. La PCR és la que pren mostres dels malalts del nas i la gola, les amplifica (multiplica el contingut del material genètic) i les compara amb el material genètic del virus. És la tècnica més sensible, perquè encara que hi hagi poca càrrega viral, en amplificar-la, és més fàcil que doni positiu. Com a desavantatge és que és la més llarga de fer.
La següent prova detecta les proteïnes de la càpsula del virus, no el material genètic, sinó les molècules que actuen com a antígens. La mostra també s’obté de la mucosa de l’aparell respiratori. Com no calen coneixements tan específics per a realitzar-la, es pot aplicar de manera més massiva. Però com no s’amplifica, és menys sensible, és necessari que hi hagi present molta més quantitat de virus per a ser detectat —és a dir, que pot donar un fals negatiu. I algunes remeses han estat de baixa qualitat.
El tercer test és d’anticossos, és a dir, si la persona ha generat resposta contra el virus, si hi ha estat en contacte o no. No és, per tant, una prova diagnòstica, perquè de mitjana es generen als cinc dies d’haver-hi estat en contacte. Els anticossos es troben a sang, per tant cal fer una extracció; però és pot fer de manera general i massiva. L’avantatge és que es distingeixen els anticossos de defensa (IgM) i els d’immunitat (IgG); és a dir, quines persones estan immunitzades i quines no.
A l’hora de recuperar l’activitat, les persones immunitzades podran reprendre la vida «normal». En aquest grup hi ha les qui han passat la malaltia amb símptomes i les qui l’han passada subclínica. Per acabar amb la pandèmia haurem d’acabar immunitzats bona part de la població. Entretant, les persones no immunitzades, i especialment les de risc, hauran de seguir mesures de seguretat, inclòs el confinament, més duradores.
Quan comencem a sortir al carrer, encara que es faci de manera esglaonada, hi podrà haver nous pics de contagi. Segons la gravetat caldrà prendre mesures més restrictives durant algun període a fi de frenar el brot. I haurem de seguir així fins a l’arribada de la vacuna. Si no es prenen aquestes mesures, podrem tornar a viure els moments més tràgics que hem viscut. Cedir una part de la nostra privacitat, coneixent qui està immunitzat i qui no, pot ajudar a controlar la propagació.
Quan falta per tenir la vacuna? Es pot córrer més? Tot i que és bàsic trobar una vacuna, cal mantenir els protocols que garanteixin que la vacuna és efectiva i segura; és a dir, que no té efectes secundaris. I per a això manquen mesos. [Els medicaments que es dispensen en aquesta malaltia nova no són nous, han estat testats abans per a altres malalties.]
Quan surti la vacuna, de qui serà? Qui la trobi, la donarà a la humanitat? No patentar la vacuna és el que van fer els viròlegs Jonas Salk i Albert Sabin amb la vacuna de la poliomielitis, una malaltia també molt contagiosa, afortunadament ara molt més rara. Els descobridors, publicaran la fórmula de manera lliure per a que tothom la pugui sintetitzar? Cas que no es faci, podria comprar els drets de propietat individual la Unió Europea, per exemple, com hi ha algunes veus que proposen?
Una vacuna lliure de drets afavoriria una producció que podria garantir el subministrament de grans dosi. I una administració a gran escala. L’objectiu és que arribi com abans millor a la màxima quantitat de persones possible. Ja sabem hores d’ara que la pandèmia és ubiqua i, si no ens salvem tots, rebrem tots. Un punt a afegir al debat.