15
d'abril
del
2020
Actualitzat
el
17
d'abril
a les
9:49h
"L'atenció primària ha d'estar a prop de la casa de les persones". Així ho entén el doctor Xavier Bayona, metge de família i director dels CAP de Bellvitge i el Gornal, a l'Hospitalet de Llobregat. El centre s'ha transformat per complet durant el darrer mes per fer de para-xocs del coronavirus. Ells, com els 436 centres d'atenció primària restants de Catalunya, són el primer filtre. La primera porta a la qual truquen els veïns quan no es troben bé. Per aquest paper que exerceixen, és tan important la recent arribada de 90 ecògrafs distribuïts pel Departament de Salut, aparells que, juntament amb les radiografies toràciques, serveixen per accelerar la detecció d'afeccions provocades per la Covid-19 i el cribratge de pacients.
A l'entrada, a l'exterior de l'edifici, mitja dotzena de persones esperen, en fila i distanciades, ser ateses. La mitjana diària és d'unes 35 visites presencials, entre 10 i 15 a domicili, i unes 700 atencions per via telefònica en una zona que atén una població de 33.000 i que té una taxa de 600 contagis per cada 100.000. A dins, la majoria de cadires estan precintades per garantir que, en cas de seure, els pacients ho fan a la distància adequada.
La transformació del centre
El doctor Eduard Tarragó és el metge de família que està atenent aquest dimecres. Tot just acaba de sortir de la consulta un pacient amb una manifestació cutània, un dels símptomes menys coneguts d'aquest virus. Després de cada visita, es desinfecta tot el despatx amb aigua i lleixiu i el doctor, permanentment protegit amb una visera amb mampara, es canvia la bata de protecció.
Quin és el circuit que segueixen els pacients per ser atesos? Primer, la trucada telefònica, on especifiquen els símptomes. En funció de quins siguin i de la intensitat, així com de l'edat i l'estat de salut de la persona, es valora si se li fa seguiment telefònic, atenció a domicili o bé visita presencial. Durant la presència de NacióDigital al CAP de Bellvitge, es reprodueix com s'atén un pacient amb símptomes de coronavirus i en quin moment i com funciona un dels ecògrafs recent arribats.
Com funciona un ecògraf i què detecta?
El pacient transmet que no es troba bé. Explica que té tos, ofec, febre puntual i nàusees, sense arribar al vòmit. El fa comptar fins a deu. Veient que té dificultats respiratòries per acabar la sèrie, comprova el nivell d'oxigen a la sang. A partir d'aquí, efectuar una radiografia de tòrax és el principal mecanisme de l'atenció primària per determinar lesions pulmonars provocades pel virus, prova que no substitueix el test per diagnosticar el contagi però que serveix per detectar afeccions vinculades, com la pneumònia -la més important del virus- o bé inflamacions, vessaments pleurals o quists.
Ara, però, s'està consolidant l'ecografia pulmonar com a tècnica de detecció. Bayona explica que, a diferència de la radiografia, l'ecografia és "innòcua" perquè no se sotmet la persona als raigs X i, a més, són aparells portàtils que es poden transportar en les visites a domicili. L'escànner toràcic -els TAC- són la prova més sensible de detecció, seguides de la radiografia i l'ecografia, que molts experts senyalen com equivalents.
És per això que el departament de Salut ha adquirit 90 aparells de les empreses Sakura i eSAOTE que seran repartits per tot el territori. Fins a 1.400 professionals sanitaris han fet un curs accelerat des del 9 d'abril per aprendre'n el funcionament. Un d'ells, el doctor Bayona. El pacient atès s'estira a la camilla amb els braços darrere del clatell i el professional explora el tòrax amb la sonda de baixa freqüència.
A través de la pantalla, desxifra l'estat del malalt. Les línies horitzontals, explica, indiquen normalitat. Són les verticals les que mostren les condensacions provocades per pneumònies víriques. "Quan estem davant d'un Covid positiu, es visualitza una mena de cometa", relata. Amb el resultat de l'ecografia, des de l'atenció primària es decideix els casos que s'han de derivar a hospitalització, decisió clau tant per a l'atenció del malalt com per evitar saturacions. En cas que surti "neta", es podrà seguir fent el seguiment del malalt des del CAP.
La importància dels seguiments telefònics
Mentre Bayona acaba l'explicació, tot just acaba d'arribar la doctora que visita a domicili. Es treu l'equip de protecció -un mono de cos sencer- en el petit pati del centre i una companya protegida també amb guants i mascaretes el submergeix en un cubell d'aigua i lleixiu. Després, s'assecarà a l'aire en l'estenedor que han improvisat mentre duri l'epidèmia.
A les visites presencials i domiciliàries, se sumen les atencions telefòniques. "Abans les trucades duraven entre 3 i 4 minuts, ara s'allarguen fins a 15 o 20 minuts. La gent està angoixada, emocionalment molt tocada", argumenta Bayona. Els metges atenen telefònicament tant des de casa com des del centre i, a més de l'atenció mèdica també n'acaben fent de psicològica. De fet, també detecten d'aquesta manera si es tracta de persones que viuen soles o en situació vulnerable. Des del CAP treballen amb un estret lligam amb els serveis socials i també amb organitzacions veïnals que a través d'una xarxa de voluntaris s'encarreguen de portar menjar a persones grans o a famílies amb més d'un dels seus membres contagiats.
"Estar a prop de les cases", insisteix Bayona. Des de la finestra de la seva consulta, veu un munt de balcons amb pancartes que recullen dos missatges principals: "Resistirem" i "Gràcies". Admet que cada dia a les vuit del vespre, quan es descorda la bata per plegar i sent els aplaudiments dels veïns al balcó, tant ell com els seus companys, que darrerament han fet "més equip", s'emocionen: "Moltes persones ens consideren com part de la seva família. És la sort i el privilegi de treballar en l'atenció primària".
A l'entrada, a l'exterior de l'edifici, mitja dotzena de persones esperen, en fila i distanciades, ser ateses. La mitjana diària és d'unes 35 visites presencials, entre 10 i 15 a domicili, i unes 700 atencions per via telefònica en una zona que atén una població de 33.000 i que té una taxa de 600 contagis per cada 100.000. A dins, la majoria de cadires estan precintades per garantir que, en cas de seure, els pacients ho fan a la distància adequada.
La transformació del centre
El doctor Eduard Tarragó és el metge de família que està atenent aquest dimecres. Tot just acaba de sortir de la consulta un pacient amb una manifestació cutània, un dels símptomes menys coneguts d'aquest virus. Després de cada visita, es desinfecta tot el despatx amb aigua i lleixiu i el doctor, permanentment protegit amb una visera amb mampara, es canvia la bata de protecció.
Quin és el circuit que segueixen els pacients per ser atesos? Primer, la trucada telefònica, on especifiquen els símptomes. En funció de quins siguin i de la intensitat, així com de l'edat i l'estat de salut de la persona, es valora si se li fa seguiment telefònic, atenció a domicili o bé visita presencial. Durant la presència de NacióDigital al CAP de Bellvitge, es reprodueix com s'atén un pacient amb símptomes de coronavirus i en quin moment i com funciona un dels ecògrafs recent arribats.
El doctor Xavier Bayona. Foto: Albert Alemany
Com funciona un ecògraf i què detecta?
El pacient transmet que no es troba bé. Explica que té tos, ofec, febre puntual i nàusees, sense arribar al vòmit. El fa comptar fins a deu. Veient que té dificultats respiratòries per acabar la sèrie, comprova el nivell d'oxigen a la sang. A partir d'aquí, efectuar una radiografia de tòrax és el principal mecanisme de l'atenció primària per determinar lesions pulmonars provocades pel virus, prova que no substitueix el test per diagnosticar el contagi però que serveix per detectar afeccions vinculades, com la pneumònia -la més important del virus- o bé inflamacions, vessaments pleurals o quists.
Ara, però, s'està consolidant l'ecografia pulmonar com a tècnica de detecció. Bayona explica que, a diferència de la radiografia, l'ecografia és "innòcua" perquè no se sotmet la persona als raigs X i, a més, són aparells portàtils que es poden transportar en les visites a domicili. L'escànner toràcic -els TAC- són la prova més sensible de detecció, seguides de la radiografia i l'ecografia, que molts experts senyalen com equivalents.
L'ecògraf del CAP de Bellvitge. Foto: Albert Alemany
És per això que el departament de Salut ha adquirit 90 aparells de les empreses Sakura i eSAOTE que seran repartits per tot el territori. Fins a 1.400 professionals sanitaris han fet un curs accelerat des del 9 d'abril per aprendre'n el funcionament. Un d'ells, el doctor Bayona. El pacient atès s'estira a la camilla amb els braços darrere del clatell i el professional explora el tòrax amb la sonda de baixa freqüència.
A través de la pantalla, desxifra l'estat del malalt. Les línies horitzontals, explica, indiquen normalitat. Són les verticals les que mostren les condensacions provocades per pneumònies víriques. "Quan estem davant d'un Covid positiu, es visualitza una mena de cometa", relata. Amb el resultat de l'ecografia, des de l'atenció primària es decideix els casos que s'han de derivar a hospitalització, decisió clau tant per a l'atenció del malalt com per evitar saturacions. En cas que surti "neta", es podrà seguir fent el seguiment del malalt des del CAP.
La importància dels seguiments telefònics
Mentre Bayona acaba l'explicació, tot just acaba d'arribar la doctora que visita a domicili. Es treu l'equip de protecció -un mono de cos sencer- en el petit pati del centre i una companya protegida també amb guants i mascaretes el submergeix en un cubell d'aigua i lleixiu. Després, s'assecarà a l'aire en l'estenedor que han improvisat mentre duri l'epidèmia.
Professionals sanitaris del CAP de Bellvitge. Foto: Albert Alemany
A les visites presencials i domiciliàries, se sumen les atencions telefòniques. "Abans les trucades duraven entre 3 i 4 minuts, ara s'allarguen fins a 15 o 20 minuts. La gent està angoixada, emocionalment molt tocada", argumenta Bayona. Els metges atenen telefònicament tant des de casa com des del centre i, a més de l'atenció mèdica també n'acaben fent de psicològica. De fet, també detecten d'aquesta manera si es tracta de persones que viuen soles o en situació vulnerable. Des del CAP treballen amb un estret lligam amb els serveis socials i també amb organitzacions veïnals que a través d'una xarxa de voluntaris s'encarreguen de portar menjar a persones grans o a famílies amb més d'un dels seus membres contagiats.
"Estar a prop de les cases", insisteix Bayona. Des de la finestra de la seva consulta, veu un munt de balcons amb pancartes que recullen dos missatges principals: "Resistirem" i "Gràcies". Admet que cada dia a les vuit del vespre, quan es descorda la bata per plegar i sent els aplaudiments dels veïns al balcó, tant ell com els seus companys, que darrerament han fet "més equip", s'emocionen: "Moltes persones ens consideren com part de la seva família. És la sort i el privilegi de treballar en l'atenció primària".
Des de la consulta, Bayona veu molts balcons amb pancartes d'agraïment. Foto: Albert Alemany