14
d'abril
del
2020
Actualitzat
el
15
d'abril
a les
16:22h
El govern espanyol assegura que finalment s'ha superat el pic de l'epidèmia i que ara l'objectiu és doblegar la corba. Efectivament, moltes dades confirmen aquesta afirmació, com el fre en el nombre diari de morts i casos greus -la xifra de contagis és poc acurada, per l'altra quantitat de no identificats-, els quals van a la baixa. Ara bé, com serà la trajectòria posterior al canvi de rasant? Pocs països han fet aquest trànsit, però tot apunta que la baixada serà més lenta que la pujada.
Si s'analitza l'evolució del nombre de morts diaris a la Xina, l'Iran o Itàlia, on el coronavirus va arribar abans, les experiències són divergents i, excepte el tercer cas, força diferents a l'espanyol. En el gràfic superior s'hi observa l'evolució de les defuncions diàries en aquests tres països i a l'Estat, situant com a dia 0 de referència aquell en què, per primer cop, van morir-hi deu persones. Potser es pot trobar a faltar l'experiència de Corea del Sud, que també va controlar l'epidèmia fa temps, però aquesta serveix de poc precisament per l'èxit amb què ho va fer: cap dia hi van morir deu o més persones.
L'ascens i descens de la quantitat diària de defuncions és força simètrica a la Xina, per bé que el dia de més decessos en va tenir només 150 -excepte una punta de 254 que sembla més causada per una comptabilitat confusa amb el dia posterior, quan cau a 13 de cop-. Ara bé, alguns estudis dubten de la veracitat de les xifres d'aquest país i, per tant, pot ser enganyós extreure'n conclusions o agafar-lo de referència.
El cas de l'Iran té algunes similituds amb el xinès, com ara que la xifra diària de morts mai hi ha estat gaire elevada, situant-se com a màxim en 157. Com a Espanya o Itàlia, aquest topall s'ha assolit a l'entorn del dia 25 -posterior als deu morts-, però la conclusió no és massa esperançadora, ja que l'evolució a la baixa hi ha estat molt lenta i, quasi una vintena de dies després del pic, no ha aconseguit baixar de les 100 defuncions diàries.
El mirall italià pot ser força útil, ja que l'evolució quant a morts és molt similar a la d'Espanya, a partir de la primera desena diària, i li porta una setmana d'avantatge, ja que el coronavirus va començar abans a fer-hi estralls. Els dos estats, a més, van arribar a un pic molt similar -971 morts a Itàlia, 950 a Espanya- i quasi al mateix moment. Per si no fos poc, van decretar un confinament tou i, posteriorment, un de dur -prohibint les activitats no essencials- el mateix dia.
Com ocorre a Espanya, la xifra diària de morts va baixar relativament ràpid a Itàlia per sota dels 700, però llavors allí aquesta es va estancar durant uns dies, entre les 500 i 650 -aquest dimarts n'hi ha hagut 602-, amb dificultats per seguir caient. La caiguda a l'Estat costa també més que l'ascens previ: 12 dies després del màxim de morts, hi ha hagut 567 defuncions en 24 hores quan, 12 dies abans del topall, n'hi va haver 324. Els propers dies es veurà si s'estanca, com el referent italià, amb el qual s'ha comportat fins ara de forma força similar.
En tot cas, hi ha una diferència recent entre els dos estats. Malgrat que tots dos van decretar confinaments similars en els mateixos punts de l'epidèmia, Espanya ara ha permès el retorn a la feina als sectors no essencials, mentre que Itàlia és més cauta i ha allargat les restriccions dures -que també fa més que hi duren- fins al 3 de maig, tot i que amb excepcions en alguns comerços.
Els experts afirmen que els efectes d'una decisió d'aquest tipus triguen entre dues setmanes i tres a mostrar-se -entre el contagi, la incubació, la malaltia, l'hospitalització...- i, per tant, a detectar-se. Tant a Itàlia com a Espanya, de fet, el pic es va assolir -i començar a superar- dues setmanes i mitja després de decretar-se el confinament tou, i ara caldrà veure com es manifesten les recents decisions divergents dels dos estats.
En tot cas, també és cert que, malgrat les dificultats i retards per comprar tests que funcionessin correctament, l'epidèmia ha estat lleugerament més controlada a Espanya que a Itàlia des de l'inici, ja que el nombre de casos detectats per cada mort, en les diferents fases, ha estat superior. Això hauria pogut facilitar millors polítiques de tractament i aïllament, sobretot dels casos més complicats. En el següent gràfic s'observa el nivell de control de l'epidèmia a cada estat, en cadascuna de les seves fases:
Si s'analitza l'evolució del nombre de morts diaris a la Xina, l'Iran o Itàlia, on el coronavirus va arribar abans, les experiències són divergents i, excepte el tercer cas, força diferents a l'espanyol. En el gràfic superior s'hi observa l'evolució de les defuncions diàries en aquests tres països i a l'Estat, situant com a dia 0 de referència aquell en què, per primer cop, van morir-hi deu persones. Potser es pot trobar a faltar l'experiència de Corea del Sud, que també va controlar l'epidèmia fa temps, però aquesta serveix de poc precisament per l'èxit amb què ho va fer: cap dia hi van morir deu o més persones.
L'ascens i descens de la quantitat diària de defuncions és força simètrica a la Xina, per bé que el dia de més decessos en va tenir només 150 -excepte una punta de 254 que sembla més causada per una comptabilitat confusa amb el dia posterior, quan cau a 13 de cop-. Ara bé, alguns estudis dubten de la veracitat de les xifres d'aquest país i, per tant, pot ser enganyós extreure'n conclusions o agafar-lo de referència.
El cas de l'Iran té algunes similituds amb el xinès, com ara que la xifra diària de morts mai hi ha estat gaire elevada, situant-se com a màxim en 157. Com a Espanya o Itàlia, aquest topall s'ha assolit a l'entorn del dia 25 -posterior als deu morts-, però la conclusió no és massa esperançadora, ja que l'evolució a la baixa hi ha estat molt lenta i, quasi una vintena de dies després del pic, no ha aconseguit baixar de les 100 defuncions diàries.
El mirall italià pot ser força útil, ja que l'evolució quant a morts és molt similar a la d'Espanya, a partir de la primera desena diària, i li porta una setmana d'avantatge, ja que el coronavirus va començar abans a fer-hi estralls. Els dos estats, a més, van arribar a un pic molt similar -971 morts a Itàlia, 950 a Espanya- i quasi al mateix moment. Per si no fos poc, van decretar un confinament tou i, posteriorment, un de dur -prohibint les activitats no essencials- el mateix dia.
Com ocorre a Espanya, la xifra diària de morts va baixar relativament ràpid a Itàlia per sota dels 700, però llavors allí aquesta es va estancar durant uns dies, entre les 500 i 650 -aquest dimarts n'hi ha hagut 602-, amb dificultats per seguir caient. La caiguda a l'Estat costa també més que l'ascens previ: 12 dies després del màxim de morts, hi ha hagut 567 defuncions en 24 hores quan, 12 dies abans del topall, n'hi va haver 324. Els propers dies es veurà si s'estanca, com el referent italià, amb el qual s'ha comportat fins ara de forma força similar.
En tot cas, hi ha una diferència recent entre els dos estats. Malgrat que tots dos van decretar confinaments similars en els mateixos punts de l'epidèmia, Espanya ara ha permès el retorn a la feina als sectors no essencials, mentre que Itàlia és més cauta i ha allargat les restriccions dures -que també fa més que hi duren- fins al 3 de maig, tot i que amb excepcions en alguns comerços.
Els experts afirmen que els efectes d'una decisió d'aquest tipus triguen entre dues setmanes i tres a mostrar-se -entre el contagi, la incubació, la malaltia, l'hospitalització...- i, per tant, a detectar-se. Tant a Itàlia com a Espanya, de fet, el pic es va assolir -i començar a superar- dues setmanes i mitja després de decretar-se el confinament tou, i ara caldrà veure com es manifesten les recents decisions divergents dels dos estats.
En tot cas, també és cert que, malgrat les dificultats i retards per comprar tests que funcionessin correctament, l'epidèmia ha estat lleugerament més controlada a Espanya que a Itàlia des de l'inici, ja que el nombre de casos detectats per cada mort, en les diferents fases, ha estat superior. Això hauria pogut facilitar millors polítiques de tractament i aïllament, sobretot dels casos més complicats. En el següent gràfic s'observa el nivell de control de l'epidèmia a cada estat, en cadascuna de les seves fases: