CRÒNICA

L'economia posa a prova la salut

El retorn de part de l'activitat no essencial conviu amb el pronòstic de la pitjor crisi en 80 anys i el risc de rebrot de l'epidèmia

per Sara González , 14 d'abril de 2020 a les 20:30 |
Treballadors traginant productes de carnisseria durant l'epidèmia | Martí Urgell
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 d'abril de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Quin és el punt exacte en què es minimitza el risc per a la salut i es garanteix que l'economia remunta? És la balança que des de fa setmanes calibren tots els mandataris dels països sacsejats per la tragèdia del coronavirus. Amb l'alè al clatell de la profunda crisi pronosticada per a Espanya i amb la corba de contagis estabilitzada, el govern espanyol ha premut el botó perquè part de l'activitat productiva no essencial s'hagi reactivat aquest dimarts. El retorn ha aconseguit esquivar les aglomeracions de fa un mes, però sobre perviu el fantasma d'un rebrot de l'epidèmia que tant la Moncloa com la Generalitat, que no ha deixat d'aixecar la veu per considerar precipitada la fi de la hibernació, volen impedir. 

Així doncs, treballadors que fa 15 dies es van quedar a casa amb un permís retribuït recuperable i que no tenen la possibilitat de teletreballar, han tornat avui a la feina a Catalunya -ahir a les autonomies on no era festiu-. Ho han fet en un dia en què les dades de l'epidèmia -567 morts i 3.045 nous contagis diagnosticats arreu de l'Estat- conviuen amb les previsions dels estralls econòmics. El Fons Monetari Internacional (FMI) ha augurat la pitjor crisi dels darrers 80 anys i estima per a Espanya una caiguda del 8% de l'economia i més del 20% d'atur. L'executiu de Pedro Sánchez, però, considera massa "prematur" el pronòstic. 


Amb aquests conglomerat de xifres col·locades en la balança de la presa de decisions i després d'un consell de ministres centrat en insuflar oxigen a pimes i autònoms, els discursos de la Moncloa han estat adreçats, precisament, a justificar la decisió presa malgrat els recels expressats públicament per alguns presidents autonòmics. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha assegurat que s'està "doblegant" la corba dels contagis, tot i que ha subratllat que això no vol dir que s'estigui en la fase de desescalada. Des de la Moncloa s'ha insistit molt en l'esforç de les empreses per garantir la seguretat dels treballadors, la necessitat de mantenir les mesures d'higiene i el repartiment massiu de mascaretes al transport.

En desacord amb aquesta diagnosi i escudant-se en el criteri d'una part dels experts, el Govern de la Generalitat ha insistit, però, que la probabilitat de rebrots del virus és "altíssima". De fet, experts del Departament de Salut consideren que està per determinar encara si hi haurà un sol pic o en poden ser diversos en un marge estret de temps. 



A expenses de l'evolució de la corba


Si una cosa busquen els dos executius és que, arribat el moment de la fiscalització de la gestió feta, no siguin assenyalats com els culpables d'una crisi parcialment evitable o bé d'un canvi de tendència i un repunt de les defuncions i els contagis. És precisament amb aquest ànim de rebaixar la virulència de l'oposició i dels presidents autonòmics que Sánchez inicia aquest dijous la ronda de contactes amb els líders dels partits per posar les bases de la "reconstrucció".

El clima de les reunions estarà marcat, inevitablement, per quina sigui l'evolució de l'epidèmia, tenint present que en les pròximes dues setmanes s'haurien de començar a veure en l'evolució de les xifres els efectes de l'aturada total dels darrers 15 dies. Serà en la nova pròrroga de l'estat d'alarma -fins al 10 de maig- que ja es cou a la Moncloa quan es podrà intuir si el retorn de part de l'activitat productiva s'ha traduït o no en un repunt dels contagis.

Els pronòstics més optimistes amb què treballa el govern espanyol és que es mantingui controlada l'epidèmia i que en aquesta darrera fase de l'estat d'alarma es puguin relaxar algunes restriccions, com ara que els nens puguin sortir al carrer de forma ordenada acompanyats per un adult o que es pugui practicar esport de forma individual. 

Aprenent a cop d'assaig-error

A l'espera que es vagin constatant els efectes de les decisions preses, el sector de la indústria i el de les obres, així com també el d'alguns serveis i petits negocis i magatzems, són els més sacsejats per aquesta primera fase de retorn de l'activitat. La maquinària dels polígons ha començat a funcionar a un major rendiment, els martells mecànics tornen a sentir-se sobre les bastides, han reobert negocis com lampisteries i bugaderies, i el personal de fàbriques i oficines s'han sumat als desplaçaments dels treballadors dels sectors no essencials. Aquesta represa d'activitat coincideix amb els quasi 90.000 ERTO presentats i els 690.000 treballadors afectats.  

Com que l'experiència -a partir de l'assaig-error- és un grau, dos han estat els objectius de partida dels governs: el repartiment de mascaretes al transport públic i evitar que, de nou, es produïssin aglomeracions al metro, els trens i els autobusos. Resignat a no poder impedir la fi de l'aturada total, el Govern ha augmentat la freqüència de pas i el resultat ha estat que s'han pogut mantenir els distanciaments entre passatgers dins dels combois, una afluència ordenada que també s'ha aconseguit a territoris com la Comunitat de Madrid.


Val a dir, però, que els usuaris de transport han estat menys en comparació als del dimarts 24 de març, una setmana abans que es limités l'activitat als serveis essencials. En concret, els passatgers del metro han disminuït un 6%, mentre que els de Renfe han estat un 3% menys. En global, l'ús dels transports no arriba al 20% de la mitjana d'un feiner previ a la crisi sanitària. En paral·lel, però, sí que s'ha produït un increment dels desplaçaments en vehicles. El trànsit ha augmentat un 56,2% en el cas de les sortides i un 51,4% en les entrades a la ciutat de Barcelona, xifres lleugerament superiors a les d'abans de l'aturada total.  

El repte de garantir la seguretat a la feina

Tot i això, hi ha part de les empreses en les quals els treballadors es reincorporaran en els pròxims dies perquè encara estan en fase de proveir-se de materials de protecció, claus perquè la represa de l'activitat no es tradueixi en un repunt de contagis, i de reordenació de torns. El govern espanyol no preveu inspeccions, sinó que fia les garanties de prevenció dels riscos laborals als sindicats malgrat que la CEOE ha alertat que la majoria d'empreses no disposen d'aquest tipus de materials encara. "Estem a les millors mans", ha afirmat la ministra portaveu, María Jesús Montero. Tampoc la Generalitat ha previst controls d'aquest tipus. Sindicats com CCOO i UGT han fet una crida perquè els treballadors denunciïn si se senten desprotegits. 


Com tampoc estan previstes, per ara, mesures perquè els progenitors que no poden teletreballar i hagin de tornar a la feina, així com els empleats de serveis essencials, puguin gaudir d'un permís retribuït per tenir cura dels fills. Aquesta iniciativa, anunciada abans de l'estat d'alarma pel ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, ha quedat finalment desestimada amb la conseqüència que molts d'aquests menors s'acaben quedant amb els avis. Quedarà també per veure com es resol aquesta qüestió si finalment el retorn a les feines es produeix abans que la reobertura de les escoles.  








 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació