Joan Albanell: «L'oncologia s'ha adaptat amb rapidesa a la crisi de la Covid-19»

Científic de prestigi internacional, especialista en càncer de mama i cap del servei d'Oncologia de l'Hospital del Mar, explica que "el centre s'ha reconvertit per atendre l'arribada massiva de pacients de la pandèmia"

Joan Albanell
Joan Albanell | Hospital del Mar
17 d'abril del 2020
Actualitzat a les 20:58h
La lluita contra el càncer al nostre país té diversos noms. Un d'ells és el de Joan Albanell (Barcelona, 1964). Catedràtic d'Oncologia de la Universitat Pompeu Fabra, és cap del servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital del Mar i director del Programa del Càncer de Mama de l'Hospital HM Delfos. Lidera el Grup d'Investigació en Teràpia Molecular del Càncer a l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM). 

El doctor Albanell va realitzar la tesi doctoral al Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York sobre mecanismes d'immortalització de les cèl·lules cancerígenes. Com a investigador, s'ha centrat en l'estudi clínic de nous fàrmacs contra el càncer i els seus mecanismes d'acció i resistència. És pioner en el desenvolupament d'assajos clínics innovadors amb teràpies moleculars del càncer, incorporant mesures d'eficàcia biològica. Segons ens explica en aquesta entrevista, la pandèmia ha obligat a treballar d'una altra manera a la seva unitat, però això no ha afectat la qualitat del tractament. 

- El coronavirus protagonitza l'actualitat informativa. Els hi fa por que això faci oblidar "els altres malalts"?

- En el cas de la nostra especialitat, l'oncologia mèdica, ens hem adaptat amb rapidesa i amb molta dedicació durant aquesta crisi de la Covid-19 perquè els pacients segueixin rebent els tractaments mèdics que necessiten. Hem hagut de recórrer a fer moltes visites, quasi un 80% de totes elles, de manera teletemàtica, reduint a les més imprescindibles les visites presencials. Els tractaments els hem individualitzat buscant en cada pacient que els avantatges i riscs amb què hagin de rebre el tractament fossin favorables. En alguns pacients, hem optat per espaiar les quimioteràpies, demorar-les o modificar-les d'alguna manera si la situació clínica ho aconsellava.

"Hem hagut de fer el 80% de les visites de manera telemàtica i en alguns casos, hem espaiat les quimioteràpies si la situació clínica ho aconsellava"
 
- La saturació dels nostres hospitals està tenint afectació en els altres sectors mèdics? Com ha afectat en el vostre cas?

- El nostre hospital s'ha reconvertit de manera fulgurant per poder atendre l'arribada massiva de pacients afectats per la Covid-19, que ha estat la prioritat que ens ha dictat la magnitut de l'epidèmia. A l'igual que tots els serveis, hem anat canviant la ubicació física. En el nostre cas, la planta d'oncologia, del nostre hospital de dia i de les consultes han passat a ser àrees d'atenció de pacients amb coronavirus. En tot moment, l'hospital ha buscat noves ubicacions per poder mantenir l'activitat de l'oncologia, i ara mateix estem reubicats en zones no-Covid-19, més segures per als pacients. No només s'han reconvertit els espais físics, sinó que els propis professionals de totes les especialitats s'han redirigit a atendre els pacients amb coronavirus. La part de la plantilla del servei que ha quedat dedicada a l'oncologia està treballant com mai per mantenir la qualitat assistencial de cada pacient.

- Quins han estat els avenços més decisius en la recerca contra el càncer en els darrers anys?

- Els principals han estat la consolidació de teràpies moleculars basades en les alteracions genètiques concretes de cada tumor, el desenvolupament de la biòpsia líquida per poder conèixer les característiques moleculars dels tumors a partir d'una mostra de sang, i més recentment, l'arribada de la immunoteràpia en tumors com el melanoma, el càncer de pulmó o els tumors urotelials.

- Vostè és especialista en el càncer de mama. Quin salt endavant s'ha de destacar en el tractament?

- Sens dubte, la disponibilitat de diverses teràpies moleculars específiques que permeten cronificar de manera significativa molts càncers de mama metastàsics i, en malaltia precoç, augmentar les probabilitats de curació. Tambè hem d edestacar que estem vivint l'arribada de la immunoteràpia per al tractament del càncer de mama, que és un altre salt endavant.

"En càncer de mama, disposem ja de tests genòmics per predir el risc de recaiguda i identificar quines pacients es poden estalviar la quimioteràpia en malaltia precoç"
 
- Quan es podrà prescindir de la quimioteràpia?

- Disposem ja de tests genòmics, que estudien l'expressió de molts gens del tumor, i ens permeten predir el risc de recaiguda i, en alguns casos, fins i tot identificar amb una precisió sense precedents quines pacients es poden estalviar de manera segura la quimioteràpia en malaltia precoç. En altres escenaris, com són els pacients amb malaltia avançada, tenim nous medicaments orals que, combinats amb la teràpia hormonal, permeten allargar moltíssim el temps fins que una pacient pot necessitar quimioteràpia. I estem abocats a la investigació de noves estratègies perquè el nombre de pacients que poden evitar la quimioteràpia de manera segura segueixi creixent.

- Després d'aquesta pandèmia, creu que la societat prendrà consciència de la necessitat d'apostar per una política de recerca més ambiciosa?

- Tots tenim el desig que es trobin vacunes i tractaments de manera ràpida i segura contra el coronavirus. És la principal esperança per poder viure completament lliures del confinament. I això només es pot assolir d'una manera: mitjançant la recerca. Per tant, la resposta és sí.

- La investigació per trobar una vacuna contra el coronavirus i totes les recerques que se'n derivin poden ser també molt psotives per a la recerca oncològica?

- Els grans canvis en el coneixement se solen produir quan disciplines diverses entren en contacte. És això el que ens fa obrir la ment a nous horitzons, i, per tant, esperem que tot el que aprendrem del coronavirus pugui estendre els seus fruits a l'oncologia i a altres disciplines.