15
d'abril
del
2020
Actualitzat
a les
16:38h
Encara que a alguns els pot semblar paradoxal, les grans transformacions tecnològiques poden ajudar el metge a trobar el seu camí més humanista. Això és el que assegura Carlos Molina (Barcelona, 1967), el cap de la Unitat d'Ictus i Hemodinàmica Cerebral de l'Hospital Vall d'Hebron, que ha estat pionera en l'ús de noves tecnologies per al tractament intel·ligent de la malaltia.
Fa cinc anys, la unitat d'ictus va crear la plataforma Farmalarm per fer un seguiment telemàtic dels malalts, un projecte d'avantguarda que serà també molt útil per als pacients de la Covid-19. En aquesta entrevista, el doctor Molina explica a NacióDigital què suposen aquests avenços, els canvis produïts en la lluita contra l'ictus i com el coronavirus canviarà la professió mèdica.
- Com ha afectat la Covid-19 a la tasca que feu a la unitat d'ictus de Vall d'Hebron?
- De diverses maneres. De fet, amb aquesta pandèmia els serveis d'urgència han estat molt focalitzats en els afectats pe la Covid-19, com és lògic. Tot el personal s'hi va abocar. Però això va fer que casos d'ictus lleus es quedessin a casa i, en alguns casos, arribessin més tard i més greus. Perquè els ictus no s'han aturat. És una urgència clínica, com ho és l'infart de miocardi. Des de l'inici de la crisi, l'hospital va generar dos circuits diferenciats: un pels possibles pacients del coronavirus i un altre pels qui no ho eren. Però aquí, a la nostra unitat, s'ha tractat els malalts com sempre.
- No hi ha hagut cap afectació?
- Quant al nombre, sí. Comparativament al mes de març de l'any passat, han entrat menys pacients i més greus. Però ara mateix estem assistint una segona onada de pacients greus, els que s'han quedat a casa durant els dies de la pandèmia. També s'ha de dir que la Covid-19 no només afecta els pulmons, també pot afectar altres òrgans. És una malaltia que afavoreix la creació de trombos, de coàguls a la sang.
- La Covid-19 pot afavorir malalties trombòtiques?
- Pot afavorir-les. Hi ha malalts que estan ingressats durant setmanes a les UCI que poden tenir complicacions trombòtiques. La Covid-19 té una predilecció pel teixit nerviós i pot provocar una alteració de la coagulació sanguínia. A la nostra unitat hem tingut malalts de Covid-19 que han arribat a l'hospital sense clínica respiratòria, és a dir, que no patien d'ofec, ni tenien febre, i que hem vist que tenien un problema al pulmó. I era Covid-19. O sigui, que la primera manifestació va ser un ictus. És important dir que el que sabem de la Xina, i ho estem corroborant aquí, és que els malalts amb factor de risc cardiovascular són els mateixos que tenen factor de risc amb la Covid-19, com diabetis o hipertensió. La Covid-19 incrementa el risc d'ictus.
- Els ictus són una epidèmia de la qual no som conscients?
- Sí, i no només d'ara. Des de sempre. És la primera causa de la mort en la dona a Catalunya i a Espanya, i la segona en homes. És la segona causa de mort al món i la primera causa de discapacitat en l'adult.
- Quants ictus diagnostiquen en la seva unitat al llarg d'un any?
- Uns 1.400 a l'any. Tenim tractaments específics per aquests malalts que intenten reobrir l'artèria que està taponada, per mitjà d'un fàrmac o d'un cateterisme per arribar al cervell. I això només es pot fer dins d'unes poques hores, sis hores després dels primers símptomes. Per això és molt important l'activació del Codi Ictus.
- La implantació de l'anomenat Codi Ictus ha estat un pas endavant important.
- És un sistema de prenotificació en coordinació amb el SEM (Sistema d'Emergències Mèdiques), que avisa el neuròleg de guàrdia de manera que el temps entre els primers símptomes i l'arribada a l'hospital ens serveix a nosaltres per preparar-nos i estiguem esperant al malalt, que és traslladat a la sala d'intervenció de manera immediata. Nosaltres vam ser pioners en la implantació del Codi Ictus a Catalunya. És molt important tenir clar que l'ictus no es pot quedar a casa. Al més mínim símptoma d'ictus, s'ha de trucar al 112. Aquest és un missatge que volem subratllar.
- Vostè ho ha repetit en un munt d'entrevistes: cada minut compta.
- Cada minut compta. Cada minut que passa amb una artèria del cervell tapada moren dos milions de neurones. Per això és una cursa contra-rellotge.
- La unitat que dirigeix és pionera en l'ús de noves tecnologies. Parli'ns de Farmalarm.
- És una aplicació que vam dissenyar fa cinc anys pel seguiment telemàtic i virtual dels ictus. Des de l'inici va servir per donar suport als malalts de forma remota. Vam publicar un article científic sobre la validesa d'aquest tipus de monitoratge i vam demostrar que reduïa el risc de recurrència, de tenir un nou ictus. Permet avaluar la medicació del pacient i un major control mèdic i, alhora, facilita que el pacient conegui millor la seva malaltia.
Amb la Covid-19 vam pensar que aquesta aplicació seria també molt útil. Per exemple, amb videotrucades. Els pacients que reben l'alta han d'estar encara a casa totalment aïllats, amb tot el problema psicològic que això comporta. Porten un aparell, el pulsioxímetre, que els permet saber com està la saturació d'oxigen de la seva sang. Si respiren bé o malament. I nosaltres podem saber si hi ha un deteriorament de la funció respiratòria. És un pas endavant en la nostra transformació digital. Permet fer un tractament individualitzat, intel·ligent, del pacient. Fins i tot si estan sols, se senten acompanyats perquè tenen un professional a prop.
- La telemedicina ha fet un salt endavant després del coronavirus?
- Totalment. Ja era important des de fa uns anys, però ara estem en la fase 4.0 de la telemedicina. Ara mateix, en la unitat d'ictus, amb el 95% dels pacients, la consulta externa la fem per vídeovisita. Podem fer per via telemàtica una exploració neurològica i resolem molts problemes sense que el pacient hagi de sortir de casa.
- Les videoconferències també han estat útils pel que fa a la comunicació amb els familiars.
- És una segona part. En aquests moments en què es limiten molt les visites, l'aspecte emocional és molt important, també en els casos d'ictus, i cada dia posem els pacients en contacte amb els seus familiars.
- El que està vivint aquests dies, doctor...
- No ho havia viscut mai. Això ha estat una lluita. I encara ho és. Però estic convençut que ens ens sortirem i, si fem un pensament més col·lectiu, menys individualista, en sortirem reforçats d'aquesta crisi.
- Són a l'avantguarda en el tractament amb noves tecnologies. Però què me'n diu del tracte? La medicina també avançarà en el vessant més humanista?
- Estem davant d'un canvi en aquest sentit i crec que els canvis tecnològics ens ajudaran també a ser més humans. Necessitem professionals que siguin més empàtics, més que no pas que siguin uns cracs tecnològics. Que sàpiguen com han de tractar els malalts, com han d'agafar-los la mà i parlar amb ells. Les noves tecnologies ens estan ajudar a fer una feina molt burocràtica davant d'un ordinador i estalvia temps. Els metges del futur han de ser més persones.
- La medicina havia perdut molt aquest vessant?
- Sí. Molt. En part per una mala interpretació de la tecnologia. Durant molts anys, i encara ara, se'ns formava d'una manera molt competitiva des del punt de vista científic. Això ens allunyava dels pacients. Ara estem fent un camí de tornada. Això també respon a una cultura que és molt de Vall Hebron.
Fa cinc anys, la unitat d'ictus va crear la plataforma Farmalarm per fer un seguiment telemàtic dels malalts, un projecte d'avantguarda que serà també molt útil per als pacients de la Covid-19. En aquesta entrevista, el doctor Molina explica a NacióDigital què suposen aquests avenços, els canvis produïts en la lluita contra l'ictus i com el coronavirus canviarà la professió mèdica.
- Com ha afectat la Covid-19 a la tasca que feu a la unitat d'ictus de Vall d'Hebron?
- De diverses maneres. De fet, amb aquesta pandèmia els serveis d'urgència han estat molt focalitzats en els afectats pe la Covid-19, com és lògic. Tot el personal s'hi va abocar. Però això va fer que casos d'ictus lleus es quedessin a casa i, en alguns casos, arribessin més tard i més greus. Perquè els ictus no s'han aturat. És una urgència clínica, com ho és l'infart de miocardi. Des de l'inici de la crisi, l'hospital va generar dos circuits diferenciats: un pels possibles pacients del coronavirus i un altre pels qui no ho eren. Però aquí, a la nostra unitat, s'ha tractat els malalts com sempre.
- No hi ha hagut cap afectació?
- Quant al nombre, sí. Comparativament al mes de març de l'any passat, han entrat menys pacients i més greus. Però ara mateix estem assistint una segona onada de pacients greus, els que s'han quedat a casa durant els dies de la pandèmia. També s'ha de dir que la Covid-19 no només afecta els pulmons, també pot afectar altres òrgans. És una malaltia que afavoreix la creació de trombos, de coàguls a la sang.
"La Covid-19 té una predilecció pel teixit nerviós i pot provocar una alteració de la coagulació sanguínia"
- La Covid-19 pot afavorir malalties trombòtiques?
- Pot afavorir-les. Hi ha malalts que estan ingressats durant setmanes a les UCI que poden tenir complicacions trombòtiques. La Covid-19 té una predilecció pel teixit nerviós i pot provocar una alteració de la coagulació sanguínia. A la nostra unitat hem tingut malalts de Covid-19 que han arribat a l'hospital sense clínica respiratòria, és a dir, que no patien d'ofec, ni tenien febre, i que hem vist que tenien un problema al pulmó. I era Covid-19. O sigui, que la primera manifestació va ser un ictus. És important dir que el que sabem de la Xina, i ho estem corroborant aquí, és que els malalts amb factor de risc cardiovascular són els mateixos que tenen factor de risc amb la Covid-19, com diabetis o hipertensió. La Covid-19 incrementa el risc d'ictus.
- Els ictus són una epidèmia de la qual no som conscients?
- Sí, i no només d'ara. Des de sempre. És la primera causa de la mort en la dona a Catalunya i a Espanya, i la segona en homes. És la segona causa de mort al món i la primera causa de discapacitat en l'adult.
- Quants ictus diagnostiquen en la seva unitat al llarg d'un any?
- Uns 1.400 a l'any. Tenim tractaments específics per aquests malalts que intenten reobrir l'artèria que està taponada, per mitjà d'un fàrmac o d'un cateterisme per arribar al cervell. I això només es pot fer dins d'unes poques hores, sis hores després dels primers símptomes. Per això és molt important l'activació del Codi Ictus.
"L'ictus no es pot quedar a casa. Al més mínim símptoma d'ictus, s'ha de trucar al 112"
- La implantació de l'anomenat Codi Ictus ha estat un pas endavant important.
- És un sistema de prenotificació en coordinació amb el SEM (Sistema d'Emergències Mèdiques), que avisa el neuròleg de guàrdia de manera que el temps entre els primers símptomes i l'arribada a l'hospital ens serveix a nosaltres per preparar-nos i estiguem esperant al malalt, que és traslladat a la sala d'intervenció de manera immediata. Nosaltres vam ser pioners en la implantació del Codi Ictus a Catalunya. És molt important tenir clar que l'ictus no es pot quedar a casa. Al més mínim símptoma d'ictus, s'ha de trucar al 112. Aquest és un missatge que volem subratllar.
- Vostè ho ha repetit en un munt d'entrevistes: cada minut compta.
- Cada minut compta. Cada minut que passa amb una artèria del cervell tapada moren dos milions de neurones. Per això és una cursa contra-rellotge.
- La unitat que dirigeix és pionera en l'ús de noves tecnologies. Parli'ns de Farmalarm.
- És una aplicació que vam dissenyar fa cinc anys pel seguiment telemàtic i virtual dels ictus. Des de l'inici va servir per donar suport als malalts de forma remota. Vam publicar un article científic sobre la validesa d'aquest tipus de monitoratge i vam demostrar que reduïa el risc de recurrència, de tenir un nou ictus. Permet avaluar la medicació del pacient i un major control mèdic i, alhora, facilita que el pacient conegui millor la seva malaltia.
Amb la Covid-19 vam pensar que aquesta aplicació seria també molt útil. Per exemple, amb videotrucades. Els pacients que reben l'alta han d'estar encara a casa totalment aïllats, amb tot el problema psicològic que això comporta. Porten un aparell, el pulsioxímetre, que els permet saber com està la saturació d'oxigen de la seva sang. Si respiren bé o malament. I nosaltres podem saber si hi ha un deteriorament de la funció respiratòria. És un pas endavant en la nostra transformació digital. Permet fer un tractament individualitzat, intel·ligent, del pacient. Fins i tot si estan sols, se senten acompanyats perquè tenen un professional a prop.
- La telemedicina ha fet un salt endavant després del coronavirus?
- Totalment. Ja era important des de fa uns anys, però ara estem en la fase 4.0 de la telemedicina. Ara mateix, en la unitat d'ictus, amb el 95% dels pacients, la consulta externa la fem per vídeovisita. Podem fer per via telemàtica una exploració neurològica i resolem molts problemes sense que el pacient hagi de sortir de casa.
- Les videoconferències també han estat útils pel que fa a la comunicació amb els familiars.
- És una segona part. En aquests moments en què es limiten molt les visites, l'aspecte emocional és molt important, també en els casos d'ictus, i cada dia posem els pacients en contacte amb els seus familiars.
"Necessitem professionals que sàpiguen com han de tractar els malalts, com han d'agafar-los la ma i parlar amb ells"
- El que està vivint aquests dies, doctor...
- No ho havia viscut mai. Això ha estat una lluita. I encara ho és. Però estic convençut que ens ens sortirem i, si fem un pensament més col·lectiu, menys individualista, en sortirem reforçats d'aquesta crisi.
- Són a l'avantguarda en el tractament amb noves tecnologies. Però què me'n diu del tracte? La medicina també avançarà en el vessant més humanista?
- Estem davant d'un canvi en aquest sentit i crec que els canvis tecnològics ens ajudaran també a ser més humans. Necessitem professionals que siguin més empàtics, més que no pas que siguin uns cracs tecnològics. Que sàpiguen com han de tractar els malalts, com han d'agafar-los la mà i parlar amb ells. Les noves tecnologies ens estan ajudar a fer una feina molt burocràtica davant d'un ordinador i estalvia temps. Els metges del futur han de ser més persones.
- La medicina havia perdut molt aquest vessant?
- Sí. Molt. En part per una mala interpretació de la tecnologia. Durant molts anys, i encara ara, se'ns formava d'una manera molt competitiva des del punt de vista científic. Això ens allunyava dels pacients. Ara estem fent un camí de tornada. Això també respon a una cultura que és molt de Vall Hebron.