14
d'abril
del
2020
Actualitzat
a les
11:29h
Com respondre a una crisi com la del Covid-19? Estava preparat el sistema sanitari espanyol per una emergència d'aquesta magnitud? Pocs dies després que un dels prestigiosos think tanks europeus, la Fundació Adenauer, enviés un avís a Pedro Sánchez per la seva gestió del coronavirus, al president del govern espanyol li arriba un altre advertiment crític. En aquest cas, del Reial Institut Elcano, segurament el centre d'anàlisi més influent de l'estat espanyol.
L'entitat, presidida per Emilio Lamo de Espinosa, té el rei Felip VI com a president d'honor. En un informe publicat aquest dilluns, sota el títol La gestió de pandèmies com el Covid-19 a Espanya: enfocament de salut o de seguretat nacional?, l'institut assenyala els principals errors comesos en la gestió del coronavirus.
Segons l'informe, la major part de països han respost a crisis similars de dues maneres diferents: o bé reforçant el sistema sanitari global o bé incloent la gestió d'una pandèmia en el marc de la seguretat nacional. El document, signat per Félix Artega, assenyala "la fragilitat d'un model dissenyat per gestionar crisis epidemiològiques de menor envergadura que les pandèmies i confinat a l'àmbit sanitari".
L'informe recorda que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va aprovar el 2005 un reglament sanitari internacional (RSI) per respondre a les anomenades emergències extraordinàries que suposen un risc per a la salut pública internacional (ESPII). Però tot i així, l'estat espanyol no va engreixar el seu sistema de resposta a les pandèmies. Des d'aleshores, l'OMS ha declarat sis emergències: la grip pandèmica A (H1N1) del 2009, el poliovirus salvatge del 2014 i el virus Ébola a l'Àfrica Occidental també el 2014, el virus del Zika del 2016, l'Ébola a la República del Congo el 2019 i ara el Covid-19.
L'Institut Elcano assenyala que davant el risc de més pandèmies es van anar imposant dues línies d'actuació en els països més desenvolupats. Uns, com Corea del Sud, van optar per reforçar un sistema de gestió pandèmica especialitzat dins del sistema sanitari. Així, el Centre per a la Preparació i Resposta a les Emergéncies de Salut Pública disposava de quatre divisions per gestió de la situació, avaluació de riscos i cooperació internacional. Seül també tenia una divisió de planejament estratègic amb recursos i suport tecnològic. Cal dir que Corea del Sud va aprendre de l'experiència: la crisi epidemiològica del 2009 va afectar tres milions de persones i es va endur prop de 300 vides.
Per la seva banda, altres països com els Estats Units i el Regne Unit, com també França, van incloure el combat contra les pandèmies dins de la seva estructura de seguretat nacional. Washington va crear una estratègia de seguretat en salut global. L'institut no amaga la seva predilecció per aquesta estratègia. L'informe subratlla en la seva conclusió "les limitacions del sistema per afrontar la gestió de pandèmies com el Covid-19". És un altre avís important a Pedro Sánchez, de qui recorda que en la seva compareixença al Congrés el 18 de març passat va anunciar la creació d'una comissió per avaluar i estudiar la resposta al coronavirus.
L'entitat, presidida per Emilio Lamo de Espinosa, té el rei Felip VI com a president d'honor. En un informe publicat aquest dilluns, sota el títol La gestió de pandèmies com el Covid-19 a Espanya: enfocament de salut o de seguretat nacional?, l'institut assenyala els principals errors comesos en la gestió del coronavirus.
Segons l'informe, la major part de països han respost a crisis similars de dues maneres diferents: o bé reforçant el sistema sanitari global o bé incloent la gestió d'una pandèmia en el marc de la seguretat nacional. El document, signat per Félix Artega, assenyala "la fragilitat d'un model dissenyat per gestionar crisis epidemiològiques de menor envergadura que les pandèmies i confinat a l'àmbit sanitari".
L'informe recorda que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va aprovar el 2005 un reglament sanitari internacional (RSI) per respondre a les anomenades emergències extraordinàries que suposen un risc per a la salut pública internacional (ESPII). Però tot i així, l'estat espanyol no va engreixar el seu sistema de resposta a les pandèmies. Des d'aleshores, l'OMS ha declarat sis emergències: la grip pandèmica A (H1N1) del 2009, el poliovirus salvatge del 2014 i el virus Ébola a l'Àfrica Occidental també el 2014, el virus del Zika del 2016, l'Ébola a la República del Congo el 2019 i ara el Covid-19.
L'Institut Elcano assenyala que davant el risc de més pandèmies es van anar imposant dues línies d'actuació en els països més desenvolupats. Uns, com Corea del Sud, van optar per reforçar un sistema de gestió pandèmica especialitzat dins del sistema sanitari. Així, el Centre per a la Preparació i Resposta a les Emergéncies de Salut Pública disposava de quatre divisions per gestió de la situació, avaluació de riscos i cooperació internacional. Seül també tenia una divisió de planejament estratègic amb recursos i suport tecnològic. Cal dir que Corea del Sud va aprendre de l'experiència: la crisi epidemiològica del 2009 va afectar tres milions de persones i es va endur prop de 300 vides.
Per la seva banda, altres països com els Estats Units i el Regne Unit, com també França, van incloure el combat contra les pandèmies dins de la seva estructura de seguretat nacional. Washington va crear una estratègia de seguretat en salut global. L'institut no amaga la seva predilecció per aquesta estratègia. L'informe subratlla en la seva conclusió "les limitacions del sistema per afrontar la gestió de pandèmies com el Covid-19". És un altre avís important a Pedro Sánchez, de qui recorda que en la seva compareixença al Congrés el 18 de març passat va anunciar la creació d'una comissió per avaluar i estudiar la resposta al coronavirus.