A treballar i que no se'n parli més

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Doncs avui a tornar-hi. El Govern calcula que un milió de treballadors tornaran a la feina aixecant així el confinament total després dels dies festius d'una Setmana Santa amb tot parat. No es poden treure els nens de casa, les escoles estan tancades i sense perspectiva d'obertura, no es pot sortir a passejar sol i tampoc es poden fer cerimònies de comiat als morts però ja es pot treballar en els sectors no essencials. Hi ha limitacions, com ara les obres, els espectacles i la restauració o un estímul al teletreball, però molta gent no tindrà a partir d'avui alternativa i haurà de córrer més riscos dels admissibles.

Pedro Sánchez ha pres una decisió personal (Podem no ho volia, molts presidents autonòmics tampoc i els científics i metges no ho veuen amb bons ulls) per evitar un refredament total de l'economia que tindria conseqüències que hem d'admetre que serien molt nocives. Sobre el difícil equilibri entre salut i economia, el que pesa a una banda i a l'altra i com s'ha pres la decisió, he escrit aquesta opinió.

A Catalunya, el Govern ha mirat de posar-hi amortidors. Quim Torra no està gens d'acord amb Sánchez però tampoc contempla cap desobediència. Repartiment de material de prevenció i esponjar tant com es pugui els transports públics i els centres de treball és l'únic que pot fer. En el desconfinament -si es vol diferent del de la resta de l'Estat- i el que vindrà és bàsic el paper de sindicats i patronals, que lògicament demanaran seguretat jurídica. 

Més enllà de la gestió de salut el Govern té, amb l'estat d'alarma decretat per l'Estat, poc marge. I per això a vegades les seves rodes de premsa diàries aposten per una creativitat que té riscos, com ara quan Miquel Buch es queixava ahir dels 1.714 milers de mascaretes que, segons ell amb molta mala fe, va enviar el govern espanyol. Si té raó i el govern espanyol buscava l'ofensa en aquest context és realment penós. Però no deixa de ser inquietant que aquest fos el missatge que més va transcendir de la roda de premsa del Govern ahir. 
 

---

Avui no et perdis

»Els governs fien el retorn segur a la feina a l'actitud d'empresaris i treballadors; per Roger Tugas.

»Qui pot i qui no pot anar a treballar a partir d'aquest dimarts?; per Alba Domingo.

»Opinió: «Leviathan»; per Jaume Barberà.

»El «think tank» més poderós de l'Estat constata llacunes en la gestió de la Covid-19; per Pep Martí.

»Els professionals de la salut tenen resposta: les entrevistes i reportatges de NacióDigital sobre la crisi sanitària.

»Entrevista a Salvador Macip, científic: «Si no es controla, el coronavirus pot provocar 40 milions de morts»»; per Pep Martí.

»«El Govern ha prioritzat les polítiques de salut»: l'informe de Boi Ruiz que mai va veure la llum; per Joan Serra Carné.

»Opinió: «​Sorpresa de la sorpresa»; per Montserrat Tura.

»Mig gram a 50 euros i dosis adulterades: perills de l'epidèmia per als drogodependents; per Andreu Merino.

»VÍDEO «De l'escola trobo a faltar els amics... i les mestres»; per Arnau Urgell i Albert Alemany.

»Entrevista a Heike Freire, psicòloga: «Els infants haurien de sortir una hora al dia»; per Gemma Ventura.

»Pal·liar el dolor quan s'acosta el final per la Covid-19: «El silenci ho impregna tot»; per Pep Martí.

»Quin futur li espera al procés després de la pandèmia?; per Oriol March.

»Quaranta anys de Parlament: de la recuperació a la voluntat d'anar més enllà; per Martí Odriozola.

» Crítica de La línea invisible: Un debat i una bala que van iniciar el conflicte armat del País Basc; per Víctor Rodrigo.

I també bones notícies...

» CONSOL La contaminació de l'aire de Barcelona baixa un 50% durant el confinament.

» BONA GENT Així feliciten el 85è aniversari a un home ingressat per coronavirus a Mollet; per Jaume Ventura.
 

---

 El passadís

Molts gimnasos han optat per tornar o congelar les quotes del mes de març. I segurament hauran de fer el mateix a l'abril. És el que esperaven també els socis del selecte Reial Club de Polo de Barcelona. Són d'alt poder adquisitiu, però això no vol dir que no mirin fins a l'última pela. A finals de març el club els va comunicar que les quotes es cobrarien com sempre i això va provocar una allau de protestes. Fins al punt que l'entitat, que està a l'espera que la Generalitat els aprovi un expedient temporal, ha hagut de fer una nota d'aclariment als socis. Afirma que d'una forma o altra ho compensarà i que ara no ho podia fer perquè qualsevol canvi o revisió en les quotes necessita acord de l'Assemblea General de Socis que, per cert, s'ha ajornat per la pandèmia. El club està sota mínims. Segueixen funcionant les cavallerisses per atendre els animals i poc més. 

Vist i llegit

Aquests dies a les redaccions arriben desenes de queixes, informacions, propostes... I als periodistes ens toca garbellar-ho tan bé com podem. És la nostra funció social, més encara en aquest context. Alguns dels que arriben busquen fer negoci i, si convé, ho fan maquillant la seva realitat encara que es tracti per exemple de tests de detecció del coronavirus. És el que hauria fet el Grup Met, una intermediària del sector del tèxtil del Maresme, que deia tenir 116 seus per tot el món i ser proveïdor oficial del fòrum de Cooperació Econòmica Àsia Pacífic (APEC). La informació, i la seva queixa que les administracions no atenien a les seves propostes per importar tests, va tenir gran ressò a El programa de Ana Rosa (i al PP), El Nacional o VilaWeb. A El PaísElena G. Sevillano publicava aquest cap de setmana una aclaridora informació explicant el cas.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1931 es van proclamar dues repúbliques, la catalana i l'espanyola. La proclamació del 14 d'abril arribava dos dies després de les eleccions municipals que, a Catalunya i a Espanya, van guanyar les forces republicanes. La primera, que va proclamar Francesc Macià, líder de la nounada ERC, només va durar tres dies perquè el nou govern republicà espanyol va aconseguir que hi renunciés a canvi d'una Generalitat que tindria amplis poders i es regiria per un Estatut d'autonomia. Només quedaria doncs la república espanyola que, malgrat totes les dificultats, va aconseguir importants avenços polítics i socials que van modernitzar Espanya.

El 1936 els militars van donar un cop d'estat contra aquesta forma de govern que va desembocar en la guerra civil i la posterior dictadura. El 1939 la república es va acabar. El PSOE i el PCE van renunciar a mirar de restaurar-la durant la transició. Avui, per cert, hi ha convocada a un quart de nou una cassolada contra la monarquia. Us deixo l'àudio de Macià proclamant la República Catalana.

 L'aniversari

I avui, 14 d'abril, fa just 100 anys que va néixer a Cervera, a la Segarra, el polític, historiador i editor Josep Benet, que va morir a Barcelona l'any 2008. Enguany se'n celebra el centenari. Benet era un intel·lectual potent, d'arrels cristianes i profundament catalanistes. Però també progressista. Va ser senador, un dels membres de la Comissió dels Vint que va redactar l'Estatut i a les primeres eleccions al Parlament recuperat ara ha fet 40 anys, les de 1980, va ser cap de llista del PSUC i durant la legislatura va presentar una moció de censura contra Jordi Pujol. Després acabaria al seu Govern com a director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya.

L'obra magna de Benet és Catalunya sota el règim franquista però també destaquen llibres sobre els processos contra grans personalitats d'abans de la guerra com ara Joan Peiró, Lluís Companys, Manuel Carrasco i Formiguera o Carles Rahola així com un llibre fonamental per entendre la història de Catalunya de principis del segle XX: Joan Maragall i la Setmana Tràgica. Va rebre nombrosos reconeixements en vida i enguany se celebra, com deia, l'any Benet. Us deixo amb l'entrevista/conversa que el 1986 li va fer Josep Maria Espinàs al programa de TV3 Identitats.

 ​Fes clic aquí per rebre'l