11
d'abril
del
2020
Actualitzat
el
12
d'abril
a les
11:55h
"Si hi ha un rebrot [de contagis] a casa nostra, els responsables d'aquest rebrot seran aquelles persones que prenguin les decisions sense tenir en compte l'opinió dels experts". La frase és de la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, i retrata la desconfiança -i tibantor- que ara mateix marca les relacions entre la Generalitat i la Moncloa. El Govern fa dies que reclama mantenir el confinament total per evitar un descontrol en els contagis i aquest dissabte ha elevat el to. En una advertència a l'executiu espanyol, la Generalitat ha reclamat a Pedro Sánchez i el ministre de Sanitat, Salvador Illa, que detallin quins informes justifiquen la relaxació del confinament, i els ha fet responsables del que pugui passar a Catalunya.
Les relacions entre el Govern i la Moncloa no han estat fluïdes en cap moment des que va esclatar la crisi sanitària del coronavirus. La centralització de competències aplicades amb la validació de l'estat d'alarma -especialment les de sanitat, però també les referents a qüestions de seguretat-, la distribució del material sanitari i els plans d'ajudes públiques han tensat les comunicacions entre executius.
Però ha estat el debat sobre el confinament el que ha fet més evident les disputes en l'últim mes, fins al punt que ara mateix els ciutadans han de descodificar dos missatges en paral·lel: el que emet el govern espanyol, que disposa de les competències, i que permetrà reprendre l'activitat laboral la setmana que ve; i el de la Generalitat, que s'hi oposa i continua brandant els avisos de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
Del malestar sorgit a Catalunya n'ha quedat constància pública avui i es formalitzarà en la conferència de presidents autonòmics d'aquest diumenge. El president de la Generalitat, Quim Torra, tornarà a reclamar que es prolongui el confinament total -en base als criteris dels professionals sanitaris- i exhibirà la queixa del seu executiu per la falta d'informació rebuda fins ara per part de l'Estat, també pel que fa a la distribució de mascaretes al transport públic quan es reprengui l'activitat laboral. Un anunci fet per la Moncloa divendres i que encara no té concreció.
El Govern considera una "imprudència" i una "irresponsabilitat" permetre el retorn a l'activitat laboral a partir de dilluns -en el cas de Catalunya, dimarts, perquè dilluns és festiu- i una negligència no facilitar els mitjans necessaris als treballadors perquè es puguin protegir. La Generalitat fins i tot denuncia que l'Estat en faci responsables les empreses.
El pla de desconfinament de Salut... que Torra no coneixia
La primera representant del Govern que aquest dissabte ha fet una crida a l'Estat ha sigut la consellera de Salut, Alba Vergés. En una roda de premsa en solitari abans de l'habitual que programa el Govern, Vergés ha reclamat al govern espanyol que s'esperi a relaxar el confinament fins a finals d'abril si no es vol comprometre el sistema sanitari de Catalunya. Qualsevol altra decisió, entenen a Salut, serà un exercici de "precipitació" que pot "posar en risc l'esforç" de la ciutadania catalana i dels professionals sanitaris.
D'esforç de la societat catalana també n'han parlat Budó i el conseller d'Interior, Miquel Buch, per bé que no han detallat els terminis en els quals cal allargar la reclusió absoluta. Vergés, en canvi, fins i tot ha fet públic les línies mestres del pla de desconfinament que preparen el grup d'experts de Salut per aplicar-lo a finals de mes. Es tracta d'una estratègia que fixa quatre etapes: primera., recuperació de l'activitat laboral; segona, retorn al carrer amb nens; tercera, obertura de bars i restaurants; i quarta, accés a l'activitat d'escoles i equipaments culturals.
La comunicació sobre les etapes de desconfinament plantejades per Vergés, però, no ha agradat al conjunt del Govern. Fonts consultades per NacióDigital assenyalen que el pla exposat per la consellera i el secretari de Salut Pública, Joan Guix, no ha estat presentat prèviament davant la resta de membres de l’executiu -tampoc el president, Quim Torra- i que no s’ha informat del seu contingut al Procicat, l’organisme integrat per Salut i Interior que coordina la resposta a la crisi sanitària.
Les mateixes fonts indiquen que la tasca de planificar el desconfinament recau en Oriol Mitjà, a qui Torra va fitxar amb aquest encàrrec. Mitjà, però, és assessor de Torra -ret comptes exclusivament a Palau- i Salut recorda que té el seu propi grup d'experts. Una altra mostra de les desavinences al Govern. Els recels no són únicament amb Madrid, també es produeixin entre Junts per Catalunya i ERC.
La Moncloa obvia les demandes catalanes
El govern espanyol ha deixat clar que no accedirà a la petició de la Generalitat de reclamar el manteniment del confinament total i a partir de dilluns -en el cas de les comunitats autònomes on no és festiu- els treballadors hauran d’anar al seu lloc de feina si l’empresa els reclama.
El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha negat que això suposi un relaxament en el confinament, mentre que la portaveu del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, María José Sierra, ha defensat la mesura, que significa tornar a les restriccions de l’inici de l’epidèmia. "Durant les primeres setmanes vam veure una reducció de la mobilitat del 70%, i això s’hauria de tornar a veure ara. Aquesta reducció de la mobilitat és el que ha aconseguit reduir el contagi i l'impacte", ha assegurat, qualificant d’"eficaç" el confinament tou. Amb tot, durant les primeres restriccions dictades per la Moncloa un terç dels catalans va continuar anant a treballar, segons conclusions de l'informe elaborat i fet públic per Google el 3 d’abril.
En aquest escenari, l’executiu de Pedro Sánchez ha optat per emetre recomanacions a treballadors i empreses, a través d’un codi de bones pràctiques. Als empleats els recomana desplaçar-se fins a la feina en transport privat o a peu sempre que sigui possible i, en cas contrari, fer ús de mascaretes al transport públic. El ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska ha assegurat que el govern espanyol en repartirà 10 milions a principis de la setmana que ve per a qui hagi d'anar a treballar.
El govern espanyol ha obert la porta a responsabilitzar les empreses dels contagis dels empleats als centres de treball. A més, les insta a fer respectar la distància de seguretat entre treballadors i a flexibilitzar els torns horaris per evitar aglomeracions. En cas que aquestes mesures no es puguin complir, hauran de proporcionar equips de protecció als empleats.
El desconfinament torna a crispar les relacions entre la Generalitat i l'Estat, que continuen emetent missatges contradictoris. La Setmana Santa no ha portat comunió. I el retorn a l'activitat laboral, previst per dimarts a Catalunya -l'Estat en té l'última paraula- presenta ara mateix nombrosos interrogants.
Les relacions entre el Govern i la Moncloa no han estat fluïdes en cap moment des que va esclatar la crisi sanitària del coronavirus. La centralització de competències aplicades amb la validació de l'estat d'alarma -especialment les de sanitat, però també les referents a qüestions de seguretat-, la distribució del material sanitari i els plans d'ajudes públiques han tensat les comunicacions entre executius.
Però ha estat el debat sobre el confinament el que ha fet més evident les disputes en l'últim mes, fins al punt que ara mateix els ciutadans han de descodificar dos missatges en paral·lel: el que emet el govern espanyol, que disposa de les competències, i que permetrà reprendre l'activitat laboral la setmana que ve; i el de la Generalitat, que s'hi oposa i continua brandant els avisos de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
▶ #Portaveu@meritxellbudo: “Exigim al president @sanchezcastejon conèixer l’informe dels experts en que basa la seva decisió. Exigim saber dades objectives, dades contrastables. Exigim saber amb quines dades s’ha basat per prendre aquesta decisió de desconfinament”. #Covid19pic.twitter.com/qSIoPFVggx
— Govern. Generalitat (@govern) April 11, 2020
Del malestar sorgit a Catalunya n'ha quedat constància pública avui i es formalitzarà en la conferència de presidents autonòmics d'aquest diumenge. El president de la Generalitat, Quim Torra, tornarà a reclamar que es prolongui el confinament total -en base als criteris dels professionals sanitaris- i exhibirà la queixa del seu executiu per la falta d'informació rebuda fins ara per part de l'Estat, també pel que fa a la distribució de mascaretes al transport públic quan es reprengui l'activitat laboral. Un anunci fet per la Moncloa divendres i que encara no té concreció.
El Govern considera una "imprudència" i una "irresponsabilitat" permetre el retorn a l'activitat laboral a partir de dilluns -en el cas de Catalunya, dimarts, perquè dilluns és festiu- i una negligència no facilitar els mitjans necessaris als treballadors perquè es puguin protegir. La Generalitat fins i tot denuncia que l'Estat en faci responsables les empreses.
El pla de desconfinament de Salut... que Torra no coneixia
La primera representant del Govern que aquest dissabte ha fet una crida a l'Estat ha sigut la consellera de Salut, Alba Vergés. En una roda de premsa en solitari abans de l'habitual que programa el Govern, Vergés ha reclamat al govern espanyol que s'esperi a relaxar el confinament fins a finals d'abril si no es vol comprometre el sistema sanitari de Catalunya. Qualsevol altra decisió, entenen a Salut, serà un exercici de "precipitació" que pot "posar en risc l'esforç" de la ciutadania catalana i dels professionals sanitaris.
D'esforç de la societat catalana també n'han parlat Budó i el conseller d'Interior, Miquel Buch, per bé que no han detallat els terminis en els quals cal allargar la reclusió absoluta. Vergés, en canvi, fins i tot ha fet públic les línies mestres del pla de desconfinament que preparen el grup d'experts de Salut per aplicar-lo a finals de mes. Es tracta d'una estratègia que fixa quatre etapes: primera., recuperació de l'activitat laboral; segona, retorn al carrer amb nens; tercera, obertura de bars i restaurants; i quarta, accés a l'activitat d'escoles i equipaments culturals.
La comunicació sobre les etapes de desconfinament plantejades per Vergés, però, no ha agradat al conjunt del Govern. Fonts consultades per NacióDigital assenyalen que el pla exposat per la consellera i el secretari de Salut Pública, Joan Guix, no ha estat presentat prèviament davant la resta de membres de l’executiu -tampoc el president, Quim Torra- i que no s’ha informat del seu contingut al Procicat, l’organisme integrat per Salut i Interior que coordina la resposta a la crisi sanitària.
Les mateixes fonts indiquen que la tasca de planificar el desconfinament recau en Oriol Mitjà, a qui Torra va fitxar amb aquest encàrrec. Mitjà, però, és assessor de Torra -ret comptes exclusivament a Palau- i Salut recorda que té el seu propi grup d'experts. Una altra mostra de les desavinences al Govern. Els recels no són únicament amb Madrid, també es produeixin entre Junts per Catalunya i ERC.
La Moncloa obvia les demandes catalanes
El govern espanyol ha deixat clar que no accedirà a la petició de la Generalitat de reclamar el manteniment del confinament total i a partir de dilluns -en el cas de les comunitats autònomes on no és festiu- els treballadors hauran d’anar al seu lloc de feina si l’empresa els reclama.
El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha negat que això suposi un relaxament en el confinament, mentre que la portaveu del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, María José Sierra, ha defensat la mesura, que significa tornar a les restriccions de l’inici de l’epidèmia. "Durant les primeres setmanes vam veure una reducció de la mobilitat del 70%, i això s’hauria de tornar a veure ara. Aquesta reducció de la mobilitat és el que ha aconseguit reduir el contagi i l'impacte", ha assegurat, qualificant d’"eficaç" el confinament tou. Amb tot, durant les primeres restriccions dictades per la Moncloa un terç dels catalans va continuar anant a treballar, segons conclusions de l'informe elaborat i fet públic per Google el 3 d’abril.
En aquest escenari, l’executiu de Pedro Sánchez ha optat per emetre recomanacions a treballadors i empreses, a través d’un codi de bones pràctiques. Als empleats els recomana desplaçar-se fins a la feina en transport privat o a peu sempre que sigui possible i, en cas contrari, fer ús de mascaretes al transport públic. El ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska ha assegurat que el govern espanyol en repartirà 10 milions a principis de la setmana que ve per a qui hagi d'anar a treballar.
El govern espanyol ha obert la porta a responsabilitzar les empreses dels contagis dels empleats als centres de treball. A més, les insta a fer respectar la distància de seguretat entre treballadors i a flexibilitzar els torns horaris per evitar aglomeracions. En cas que aquestes mesures no es puguin complir, hauran de proporcionar equips de protecció als empleats.
El desconfinament torna a crispar les relacions entre la Generalitat i l'Estat, que continuen emetent missatges contradictoris. La Setmana Santa no ha portat comunió. I el retorn a l'activitat laboral, previst per dimarts a Catalunya -l'Estat en té l'última paraula- presenta ara mateix nombrosos interrogants.