10
d'abril
del
2020
Actualitzat
a les
22:35h
Si es contrau la Covid-19 en horari de feina i no es pot demostrar el contrari, la responsabilitat serà exclusiva de l'empresa, perquè constituiria un accident de treball. Aquest és el resultat de la reforma legislativa del govern espanyol publicada en el reial decret 13/2020 del 7 d'abril, que portava per títol Mesures urgents en matèria laboral agrària. El legislador espanyol hi introduïa canvis substancials que afecten a totes les empreses i treballadors, amb efectes immediats i repercussió en sistema.
Segons les fonts laboralistes consultades per NacióDigital, aquest decret modifica substancialment el de fa exactament un mes, publicat el 10 de març. Concretament, el text modifica el redactat de l'article cinquè, que fa referència als contagis de coronavirus en temps de feina. Aquest és el primer redactat, del mes passat:
I aquest és el nou redactat, amb els canvis introduïts el passat dimarts 7 d'abril. El text modificat assenyala l'article 156 de la llei general de la Seguretat Social, introduint canvis de gran importància per a la responsabilitat de les empreses si els seus treballadors es contagien de coronavirus o emmalalteixen en horari de feina.
El decret modifica completament el text anterior del març. El decret explica que si un treballador es contagia de coronavirus a l'empresa, es considerarà "un accident de treball normal", i això significa plena responsabilitat cap a l'empresa. El redactat inicial no responsabilitzava cap de les parts i molt menys a l'empresa. La baixa per coronavirus era considerada, el 10 de març, "assimilada com a accident de treball" a efecte de les prestacions, com cobrar des del primer dia i no des del quart.
Ara, però, com es veu en el text, la nova legislació es carrega la idea inicial que la Covid-19 és una malaltia comuna assimilada als accidents de treball, beneficiant econòmicament a treballadors, i introdueix la possibilitat de qualificar-la precisament d'accident de treball "si es prova que el contagi de la malaltia s'ha contret amb causa exclusiva en la realització de la feina, en els termes que assenyala l'article 156 de la llei general de la Seguretat Social". Aquests són els punts de la llei:
Quines conseqüències té per a les empreses?
El nou redactat obre la porta a reclamar la contingència d'accidents de treball a les baixes dels treballadors per coronavirus, responsabilitzant les empreses per falta de mesures de seguretat. Aquesta manca de proteccions xoca amb les intencions del govern espanyol de posar en marxa la maquinària laboral de tot el país, encara sota l'estat d'alarma, quan milers d'empreses no tenen opcions d'aconseguir material de protecció per als seus treballadors -quan ni tan sols els hospitals poden garantir-ho-.
Aquesta possibilitat de qualificar d'accident de treball la contingència de la baixa mèdica obre la porta a declarar responsabilitats per a les empreses. Aquestes responsabilitats es podrien traduir en possibles reclamacions dels treballadors d'indemnitzacions per les seqüeles sofertes (si els quedessin lesions o seqüeles permanents) i de percebre un recàrrec en totes les prestacions de Seguretat Social del 30 al 50% a càrrec íntegre de l'empresa. Això es produiria si es declarés que l'accident de treball -en aquest cas el contagi de coronavirus- s'ha produït per una manca de mesures de seguretat, és a dir, un incompliment de la llei de riscos laborals.
El redactat no determina expressament quina de les dues parts té la càrrega de la prova, és a dir, qui ha de provar que la contingència és accident laboral. Però com assenyala l'article, si la prova s'ha de fer en els termes de l'article 156 de la llei general de Seguretat Social, s'extreu que el govern espanyol no ha volgut, per la Covid-19, modificar els termes de prova i interpretació que estableix la norma. En aquest sentit, tenint en compte la presumpció legal que seran accidents de treball les lesions que hagin contret els treballadors "durant el temps i en el lloc de feina", i definida com a accident de treball la malaltia que els treballadors "contreguin amb motiu de la realització del seu treball", llavors haurà de ser l'empresa qui destrueixi les presumpcions legals amb proves que justifiquin que el treballador no ha contret el coronavirus en horari de feina.
I com es pot fer això si ni tan sols les autoritats sanitàries poden rastrejar els casos reals a tot l'Estat? Com pot fer-ho i provar que, per exemple, s'ha contret el coronavirus en anar o venir de la feina i fora del recinte de l'empresa? És un fet molt important, sobretot en el cas dels treballadors que han d'agafar el transport públic. I si hi ha hagut una imprudència per part del treballador, fent un mal ús -o, fins i tot, no utilitzar- els mitjans de protecció que l'empresa ha facilitat?
Així doncs, el govern espanyol ha obert una porta a data de 8 d'abril, sense fer soroll i per sorpresa, que el dia 10 de març ja estava tancada. A hores d'ara és una incògnita la magnitud de les conseqüències que portarà en un futur, però seran notòries i significatives en matèria de responsabilitats laborals. Tant per a l'empresa com per als treballadors.
Segons les fonts laboralistes consultades per NacióDigital, aquest decret modifica substancialment el de fa exactament un mes, publicat el 10 de març. Concretament, el text modifica el redactat de l'article cinquè, que fa referència als contagis de coronavirus en temps de feina. Aquest és el primer redactat, del mes passat:
Redactat de 6 de març, sense les modificacions actuals Foto: BOE
I aquest és el nou redactat, amb els canvis introduïts el passat dimarts 7 d'abril. El text modificat assenyala l'article 156 de la llei general de la Seguretat Social, introduint canvis de gran importància per a la responsabilitat de les empreses si els seus treballadors es contagien de coronavirus o emmalalteixen en horari de feina.
El nou redactat, amb la modificació del 7 d'abril que afecta les empreses. Foto: BOE
El decret modifica completament el text anterior del març. El decret explica que si un treballador es contagia de coronavirus a l'empresa, es considerarà "un accident de treball normal", i això significa plena responsabilitat cap a l'empresa. El redactat inicial no responsabilitzava cap de les parts i molt menys a l'empresa. La baixa per coronavirus era considerada, el 10 de març, "assimilada com a accident de treball" a efecte de les prestacions, com cobrar des del primer dia i no des del quart.
Ara, però, com es veu en el text, la nova legislació es carrega la idea inicial que la Covid-19 és una malaltia comuna assimilada als accidents de treball, beneficiant econòmicament a treballadors, i introdueix la possibilitat de qualificar-la precisament d'accident de treball "si es prova que el contagi de la malaltia s'ha contret amb causa exclusiva en la realització de la feina, en els termes que assenyala l'article 156 de la llei general de la Seguretat Social". Aquests són els punts de la llei:
L'article 156 de la llei de Seguretat Social Foto: BOE
Segona part de l'article 156 de la llei de Seguretat Social Foto: BOE
Quines conseqüències té per a les empreses?
El nou redactat obre la porta a reclamar la contingència d'accidents de treball a les baixes dels treballadors per coronavirus, responsabilitzant les empreses per falta de mesures de seguretat. Aquesta manca de proteccions xoca amb les intencions del govern espanyol de posar en marxa la maquinària laboral de tot el país, encara sota l'estat d'alarma, quan milers d'empreses no tenen opcions d'aconseguir material de protecció per als seus treballadors -quan ni tan sols els hospitals poden garantir-ho-.
Aquesta possibilitat de qualificar d'accident de treball la contingència de la baixa mèdica obre la porta a declarar responsabilitats per a les empreses. Aquestes responsabilitats es podrien traduir en possibles reclamacions dels treballadors d'indemnitzacions per les seqüeles sofertes (si els quedessin lesions o seqüeles permanents) i de percebre un recàrrec en totes les prestacions de Seguretat Social del 30 al 50% a càrrec íntegre de l'empresa. Això es produiria si es declarés que l'accident de treball -en aquest cas el contagi de coronavirus- s'ha produït per una manca de mesures de seguretat, és a dir, un incompliment de la llei de riscos laborals.
El redactat no determina expressament quina de les dues parts té la càrrega de la prova, és a dir, qui ha de provar que la contingència és accident laboral. Però com assenyala l'article, si la prova s'ha de fer en els termes de l'article 156 de la llei general de Seguretat Social, s'extreu que el govern espanyol no ha volgut, per la Covid-19, modificar els termes de prova i interpretació que estableix la norma. En aquest sentit, tenint en compte la presumpció legal que seran accidents de treball les lesions que hagin contret els treballadors "durant el temps i en el lloc de feina", i definida com a accident de treball la malaltia que els treballadors "contreguin amb motiu de la realització del seu treball", llavors haurà de ser l'empresa qui destrueixi les presumpcions legals amb proves que justifiquin que el treballador no ha contret el coronavirus en horari de feina.
I com es pot fer això si ni tan sols les autoritats sanitàries poden rastrejar els casos reals a tot l'Estat? Com pot fer-ho i provar que, per exemple, s'ha contret el coronavirus en anar o venir de la feina i fora del recinte de l'empresa? És un fet molt important, sobretot en el cas dels treballadors que han d'agafar el transport públic. I si hi ha hagut una imprudència per part del treballador, fent un mal ús -o, fins i tot, no utilitzar- els mitjans de protecció que l'empresa ha facilitat?
Així doncs, el govern espanyol ha obert una porta a data de 8 d'abril, sense fer soroll i per sorpresa, que el dia 10 de març ja estava tancada. A hores d'ara és una incògnita la magnitud de les conseqüències que portarà en un futur, però seran notòries i significatives en matèria de responsabilitats laborals. Tant per a l'empresa com per als treballadors.
Decret Govern Espanyol by naciodigital on Scribd