Coronavirus

L'Eurogrup acorda mobilitzar mig bilió d'euros en préstecs com a resposta al coronavirus

Els socis europeus també acorden posar en marxa a mitjà termini un fons de recuperació un cop superada l'emergència sanitària

per Oriol March , 9 d'abril de 2020 a les 22:32 |
Mario Centeno, president de l'Eurogrup | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 d'abril de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A última hora, l'Eurogrup ha aconseguit arribar a un acord econòmic entre els països membres per a combatre les conseqüències del coronavirus. Els ministres d'Economia i Finances de l'eurozona han acordat un paquet de mesures que desbloqueja més de 500.000 milions d'euros en préstecs. L'Eurogrup també posarà en marxa a mitjà termini un fons de recuperació un cop superada l'emergència sanitària.

El primer a anunciar-ho ha estat el ministre francès de Finances, Bruno Le Maire, en un missatge compartit Twitter. "Excel·lent acord entre els ministres de finances europeus: 500.000 milions d'euros estaran disponibles immediatament. Un fons de recuperació per venir. Europa decideix i es mostra a l'altura de la gravetat de la crisi", ha escrit.


Així, el fons europeu de rescats (MEDE) donarà fins a 240.000 milions en línies de crèdit als Estats membres, el Banc Europeu d'Inversions (BEI) mobilitzarà 200.000 milions en préstecs per a empreses i el fons contra l'atur proposat per la Comissió Europea posarà a disposició dels governs europeus altres 100.000 milions. L'Eurogrup ha aconseguit aquest acord sobre la base d'un document previ pactat entre França, Alemanya, Espanya, Itàlia i Països Baixos.


Què s'ha discutit fins a última hora? Quins eren els punts clau?


Les condicions d'accés al fons de rescat i la mutualització del deute, és a dir, la posada en marxa de coronabons. Les posicions, a grans trets, eren enfrontades entre nord i sud. "No hi ha passatgers de primera o de segona classe. O ens ofeguem o nedem tots junts". La frase és de Mario Centeno, president de l'Eurogrup, organisme que acull tots els ministres de finances de la Unió Europea (UE) i que han negociat fins al límit la resposta a la crisi derivada del coronavirus.

Quina és la proposta que s'ha estat discutint, en grans xifres? En essència, hi ha 500.000 milions d'euros en crèdits. Com es divideixen? 250.000 provindrien de línies reforçades del fons de rescat, 200.000 tindrien l'origen en el Banc Europeu d'Inversions (BEI) i anirien destinats a la liquiditat d'empreses, i 100.000 correspondrien a préstecs destinats a mantenir l'ocupació. Un dels aspectes que ha tensat més les converses és el primer apartat, perquè Holanda -alineada amb altres estats com Àustria i Finlàndia, amb Alemanya esforçant-se per un acord- vol que si s'accedeix al fons de rescat, hi hagi un compromís a fer reformes que garanteixi l'estabilitat financera.


Aquesta és una qüestió que enerva Itàlia i, en menor mesura -perquè la posició ha anat variant al llarg dels últims dies- també Espanya. "Confio que aquesta vegada estiguem a l'alçada de les circumstàncies", ha insistit Centeno abans de la trobada. El govern espanyol, tant per boca de Pedro Sánchez com de la vicepresidenta espanyol, ha insistit en la necessitat d'una resposta europea a la crisi. Fins i tot han arribat a parlar d'un Pla Marshall comunitari que, de moment, genera desacords i evidencia les complicacions dels socis europeus per trobar respostes concretes a la pandèmia.


La via francesa

"Si no es té cura de tots els països, els alters patiran. De fet, la solidaritat és en interès propi", ha reflexionat la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), la francesa Christine Lagarde. Precisament França és un dels països que ha plantejat una alternativa als coronabons que passa per la creació d'un fons de recuperació amb deute comú que suposaria el 3% del PIB europeu. Es tractaria d'un mecanisme exclusivament pensat per qüestions relacionades amb el coronavirus i que seria limitat en el temps.

Itàlia no veu malament aquesta via, tot i que encara no s'han abordat els detalls i es deixaran en mans dels líders europeus quan es tornin a trobar. Fa dues setmanes van aflorar les discrepàncies entre el nord i el sud -entre Sánchez i el primer ministre italià, per exemple, i dirigents com Angela Merkel o bé governants holandesos-, i ara encara s'està discutint la lletra petita econòmica. L'acord o el fracàs són ara qüestió d'hores.








 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació