11
d'abril
del
2020
Actualitzat
el
14
d'abril
a les
9:56h
Les conseqüències del coronavirus són múltiples. A la crisi sanitària s'hi ha sumat un terratrèmol econòmic i social que posa en joc els pilars de l'estat del benestar. En clau política, la pandèmia ha fet que Pedro Sánchez hagi ressuscitat -de moment, amb poc èxit- els Pactes de la Moncloa, emmirallant-se en la Transició per sortir del sotrac. I a Catalunya? L'impacte de la crisi ha aparcat el debat electoral -els comicis apunten a finals del 2020 o, fins i tot, a principis del 2021- i obliga els capitans del procés a recalibrar les estratègies després d'una legislatura de desavinences entre JxCat i ERC.
Sis analistes -Jordi Muñoz, Gemma Ubasart, Toni Rodon, Sonia Andolz, Salvador Cardús i Pablo Simón- desgranen quin és l'escenari que ha d'afrontar l'independentisme en uns mesos que estaran marcats per les conseqüències de la pandèmia.
Sonia Andolz: "Caldrà veure què pensa la ciutadania de la gestió de l'Estat"
1. Tot i que m'agradaria que el món sortís més crític després de la pandèmia, no sóc gaire optimista. Crec que sortirà un món més polaritzat. Europa, per exemple, pot veure com es distancien la tendència a l'europeisme i l'arrelament cap a l'estat nació. Caldrà veure si al final de la crisi la ciutadania pensa que l'Estat ho ha fet bé, perquè això pot modular el suport al govern espanyol o bé servir perquè ho rendibilitzi l'independentisme. És massa aviat per dir què passarà, però en les crisis normalment la desunió passa a un segon pla. Ara bé: si hi ha un rebrot i es veu que el govern espanyol ho ha gestionat fatal, hi podria haver un auge de la voluntat d'autogovern.
2. L'Espanya del 2020 no és la del 1977. No té sentit veure la Transició com una etapa modèlica, s'ha de ser molt crític. La reedició dels Pactes em sembla que respon a una estratègia política. Una cosa és si l'independentisme s'hi acaba sumant, i l'altra si li convé. No sé si ara als seus electors els semblaria bé que participessin en uns pactes anomenats de la Moncloa, més enllà del contingut. La fórmula ja és equivocada si vols incloure'ls a ells i al nacionalisme basc. Poden deixar fora bona part d'Espanya.
3. No veig un govern d'unitat nacional. El PP de Pablo Casado no ha canviat i, amb Cayetana Álvarez de Toledo, per exemple, tenen un esperit de confrontació constant. Ciutadans, en canvi, està més fluix perquè no està en la posició de fa uns mesos, quan tenia molts més diputats. Al PP li incomoda que el PSOE i Podem es puguin sentir espanyols i patriòtics. Dins les files conservadores, he, de recordar que les elits més antigues venen d'Alianza Popular, i se senten hereus de la veritable Espanya.
Toni Rodon: "La crisi ha posat de relleu el nacionalisme espanyol"
1. Veig dos escenaris. El primer és que bàsicament ho canvia tot, absolutament tot, a nivell electoral. La clau és quan seran els comicis. Si són immediats, no sembla que hagi de ser diferent al previst. Si es fan més tard, i són l'any que ve, estem en un altre escenari. El PSC, que recuperava terreny, pot tenir un resultat diferent: en cas que la valoració de Sánchez no sigui bona, en poden sortir escaldats. En general, m'agradaria creure que els líders independentistes seran intel·ligents i no posaran el procés tant damunt la taula. En el segon escenari, més improbable, és que l'esqueixada de la crisi a Espanya sigui tan bèstia que faci que els grans partits es dediquin a parlar del procés i de Catalunya per tapar la crisi. Cap dels dos és descartable.
2. No només intenten revifar això de la Transició, sinó que es posa de relleu el nacionalisme espanyol, com ja demostra el lema de parar el virus units. En el fons, en totes les crisis, perquè la gent et faci cas, hi ha dues maneres: la coercitiva -multant- o proclamant una idea nacionalista, fent una soflama patriòtica. Avui en dia, no crec que l'independentisme es pugui sumar als Pactes de la Moncloa: l'estat d'alarma ha implicat més centralització, i no s'ha vist que anés bé.
3. Ara no el veig, aquest govern d'unitat nacional. El veuria si la crisi és molt més intensa i si ha més discrepàncies entre el PSOE i Podem. El PP hauria de moderar el seu discurs, i no el veig en aquest nivell. Quan hi ha crisis, però, Espanya recorre a la falsa proclama de la unitat. Si compares els discursos de Sánchez amb els d'Anglaterra, són molt diferents: no hi ha militars ni crides a la unitat.
Jordi Muñoz: "Les causes del procés no desapareixeran"
1. És difícil de saber. En el fons les causes del procés són estructurals i no desapareixeran i, per tant, no es pot pensar en una desaparició del conflicte. Ara bé, algunes qüestions més conjunturals es poden veure modificades, esclar. Em refereixo, per exemple, a l'agenda política i al paper dels seus actors principals.
2. Es fa difícil de dir sense saber en què consistiran ni què inclouran. Però a priori no sembla que es plantegin en termes inclusius pel sobiranisme. La pregunta, més aviat, és si el govern espanyol voldrà incloure'l o excloure'l, com ha fet fins ara.
3. No ho sembla. La polarització entre la dreta i l'esquerra a espanya és molt intensa.
Gemma Ubasart: "Amb les eleccions del 21-D ja es va tancar un període"
1. Fa ja una dècada a Espanya es van visibilitzar tres crisis connectades entre elles: una de socioeconòmica, una de política i representació, i una de territorial. Els reptes que plantegen aquestes no desapareixen d'un dia per l'altre, són profunds. Ara bé, el tractament d'aquestes crisis es va readaptant al context. És evident que fer front a l'emergència sanitària, social i econòmica actual modifica el debat públic i prioritza el tractament de determinades qüestions. Ara bé, això no vol dir que els reptes de fons desapareixin i mereixeran el seu tractament, i aquí és important el debat territorial. Es fa difícil pensar en quines claus es celebrarà la campanya electoral. Amb les eleccions del 21 de desembre de 2017, però, considero que es va començar a tancar un període i la pandèmia podria haver accentuat el canvi de lògiques i apostes: ERC abandona de facto la via unilateral, es consolida el bloc de la moció de censura, Ciutadans es desinfla.
2. Els pactes de la Moncloa cal situar-los en un context (pas d'una dictadura a una democràcia), temps (declivi del consens keynesiano-fordista) i en una lògica sobirana (centralitat dels estats nació) determinada. La conjuntura actual és una altra. El que sí que ens cal és un nou pacte, però de diferent naturalesa, a l'estil del New Deal de Roosevelt adaptat al segle XXI, incloent el repte ecològic i d'escala com a mínim regional (europea). Fa temps que l'esperem, que posi centralitat en el be públic i comú, però la pandèmia ha accentuat aquesta necessitat. Hi ha quatre consensos que s'han anat consolidant aquests dies i que haurien de tindre's en compte: la importància dels serveis públics; la centralitat de les cures i el treball reproductiu; la necessitat de preservar serveis i indústries estratègiques de la lògica de guany i especulació; i la consciència de viure en comunitat.
3. No ho crec. L'oposició, sobretot el PP i Vox, segueix competint per l'ala dreta del tauler. I Ciutadans, amb només deu escons, no te marge de maniobra. Com sempre, les èlits econòmiques i mediàtiques veuen en un executiu d'aquest tipus -o com alternativa, un govern tecnocràtic- com la solució a tots els mals. Però crec que és més construït a partir del desig que de l’anàlisi de la realitat.
Salvador Cardús: "El procés es mantindrà molt al marge de la pandèmia"
1. Els pronòstics cada vegada fan més basarda, perquè queda escrit i el ridícul pot ser enorme, però crec que el procés es mantindrà molt al marge de la pandèmia. Té unes característiques, unes causes i uns orígens que no són polítics: té a veure amb la globalització, l'evolució dels virus... No té una dimensió política, encara que hi hagi hagut batussa entre partits o bé entre la Generalitat i l'Estat. El procés és un debat que es mantindrà a un altre nivell. Quan es recuperi certa normalitat, la discussió tornarà a ser la mateixa que hi havia. No hi sé veure una contaminació excessiva.
2. La qüestió que es planteja en aquests Pactes de la Moncloa no voldran que tingui a veure amb el procés independentisme. No deixaran entrar aquest debat en uns acords que tenen una altra naturalesa. El que desitjaran és que una cosa no contamini l'altre. Si l'independentisme hi ha d'entrar o no, vist que l'horitzó de la independència no és per ara mateix, en la mesura que els Pactes condicionin l'economia i la realitat social i política, l'independentisme hi haurà de ser-hi, d'una manera o altra.
3. Crec que no. Tinc la impressió que es procurarà, en aquest pla, que una cosa no contamini l'altra. Tot depèn molt de la durada de la restauració d''una certa normalitat. Si al desembre o al gener que ve es torna a una recuperació econòmica i s'instaura una nova normalitat, ningú no voldrà que els equilibris polítics variïn substancialment. Si vinguessin quatre anys de penúria o drama, podria ser. Si les espectactives dels partits és que en un període relativament breu es pot retrobar una certa normalitat -no la mateixa que abans, però sí una certa remissió de la malaltia, que ja seria residual-, no crec que tinguin ganes de fer canvis amb efectes a llarg termini.
Pablo Simón: "Dubto molt que es facin els Pactes de la Moncloa"
1. El procés es reconfigurarà, com està passant amb tot arreu del món. I canviarà també l'agenda de la legislatura a Espanya. El procés pròpiament dit, les demandes d'independència i autodeterminació, poden canviar en la manera de formular-se, perquè estarà més lligat tot a la gestió de la crisi. Es parlarà de si Catalunya ho hauria fet millor amb més recursos, i fins a quin punt l'assumpció de poder per part de l'Estat ha anat bé o no. Es parlarà de temes materials i de gestió, no una prospectiva de futur. Es parlarà de la gestió de les conseqüències de la pandèmia, tant a nivell sanitari com a econòmic. El cop serà molt dur. Estarem en una fase 2013-2015, més des de la perspectiva material i de funcionament de l'Estat. No es parlarà tant dels horitzons temporals. I la gestió de la crisi pot canviar els equilibris al Congrés dels Diputats.
2. Dubto molt que es facin els Pactes de la Moncloa. Encara no sabem en què es traduiran. Quan a Espanya no se sap què fer, es parla de pactes, com en la Transició, però no es parla de res concret. No sembla que hi hagi molta interlocució PSOE-PP. S'hi sumarà l'independentisme? Ho veig poc probable, com els acords pròpiament dits.
3. Em sembla poc probable que hi hagi un govern d'unitat nacional, però hi ha una fita: els pressupostos generals de l'Estat. Hauran de tenir un caràcter molt diferent, perquè la situació econòmica ha canviat de manera dràstica i brutal. No sabem si els actors es mouran. Si són uns pressupostos molt socials, ERC pot justificar un vot favorable. El PP podria tramitar-los, i Ciutadans podria variar. A ningú li interessa que el govern espanyol caigui, perquè la crisi tindrà un recorregut molt més llarg. Les aliances sí que es poden moure, i això és el més interessant: veure si el govern s'aproparà a la dreta, o persistirà en l'aliança de la investidura. I aquí algunes peces es poden moure amb més facilitat.
Sis analistes -Jordi Muñoz, Gemma Ubasart, Toni Rodon, Sonia Andolz, Salvador Cardús i Pablo Simón- desgranen quin és l'escenari que ha d'afrontar l'independentisme en uns mesos que estaran marcats per les conseqüències de la pandèmia.
1. Quin futur li espera al procés després de la pandèmia? Quin espai en el debat públic i electoral tindrà?
2. L'independentisme ha de participar en els nous Pactes de la Moncloa?
3. El context afavorirà un govern d'"unitat nacional" a l'Estat?
2. L'independentisme ha de participar en els nous Pactes de la Moncloa?
3. El context afavorirà un govern d'"unitat nacional" a l'Estat?
Sonia Andolz és politòloga especialitzada en conflictes, seguretat i defensa. Foto: Adrià Costa
Sonia Andolz: "Caldrà veure què pensa la ciutadania de la gestió de l'Estat"
1. Tot i que m'agradaria que el món sortís més crític després de la pandèmia, no sóc gaire optimista. Crec que sortirà un món més polaritzat. Europa, per exemple, pot veure com es distancien la tendència a l'europeisme i l'arrelament cap a l'estat nació. Caldrà veure si al final de la crisi la ciutadania pensa que l'Estat ho ha fet bé, perquè això pot modular el suport al govern espanyol o bé servir perquè ho rendibilitzi l'independentisme. És massa aviat per dir què passarà, però en les crisis normalment la desunió passa a un segon pla. Ara bé: si hi ha un rebrot i es veu que el govern espanyol ho ha gestionat fatal, hi podria haver un auge de la voluntat d'autogovern.
Andolz: "Una cosa és si l'independentisme s'acaba sumant als Pactes de la Moncloa, i l'altra si li convé"
2. L'Espanya del 2020 no és la del 1977. No té sentit veure la Transició com una etapa modèlica, s'ha de ser molt crític. La reedició dels Pactes em sembla que respon a una estratègia política. Una cosa és si l'independentisme s'hi acaba sumant, i l'altra si li convé. No sé si ara als seus electors els semblaria bé que participessin en uns pactes anomenats de la Moncloa, més enllà del contingut. La fórmula ja és equivocada si vols incloure'ls a ells i al nacionalisme basc. Poden deixar fora bona part d'Espanya.
3. No veig un govern d'unitat nacional. El PP de Pablo Casado no ha canviat i, amb Cayetana Álvarez de Toledo, per exemple, tenen un esperit de confrontació constant. Ciutadans, en canvi, està més fluix perquè no està en la posició de fa uns mesos, quan tenia molts més diputats. Al PP li incomoda que el PSOE i Podem es puguin sentir espanyols i patriòtics. Dins les files conservadores, he, de recordar que les elits més antigues venen d'Alianza Popular, i se senten hereus de la veritable Espanya.
Toni Rodon és professor de Polítiques a la UPF. Foto: Adrià Costa
Toni Rodon: "La crisi ha posat de relleu el nacionalisme espanyol"
1. Veig dos escenaris. El primer és que bàsicament ho canvia tot, absolutament tot, a nivell electoral. La clau és quan seran els comicis. Si són immediats, no sembla que hagi de ser diferent al previst. Si es fan més tard, i són l'any que ve, estem en un altre escenari. El PSC, que recuperava terreny, pot tenir un resultat diferent: en cas que la valoració de Sánchez no sigui bona, en poden sortir escaldats. En general, m'agradaria creure que els líders independentistes seran intel·ligents i no posaran el procés tant damunt la taula. En el segon escenari, més improbable, és que l'esqueixada de la crisi a Espanya sigui tan bèstia que faci que els grans partits es dediquin a parlar del procés i de Catalunya per tapar la crisi. Cap dels dos és descartable.
Rodon: "Ara no el veig, aquest govern d'unitat nacional. El veuria si la crisi és molt més intensa i si ha més discrepàncies entre el PSOE i Podem"
2. No només intenten revifar això de la Transició, sinó que es posa de relleu el nacionalisme espanyol, com ja demostra el lema de parar el virus units. En el fons, en totes les crisis, perquè la gent et faci cas, hi ha dues maneres: la coercitiva -multant- o proclamant una idea nacionalista, fent una soflama patriòtica. Avui en dia, no crec que l'independentisme es pugui sumar als Pactes de la Moncloa: l'estat d'alarma ha implicat més centralització, i no s'ha vist que anés bé.
3. Ara no el veig, aquest govern d'unitat nacional. El veuria si la crisi és molt més intensa i si ha més discrepàncies entre el PSOE i Podem. El PP hauria de moderar el seu discurs, i no el veig en aquest nivell. Quan hi ha crisis, però, Espanya recorre a la falsa proclama de la unitat. Si compares els discursos de Sánchez amb els d'Anglaterra, són molt diferents: no hi ha militars ni crides a la unitat.
Jordi Muñoz és investigador en Ciència Política a la Universitat de Barcelona. Foto: Adrià Costa
Jordi Muñoz: "Les causes del procés no desapareixeran"
1. És difícil de saber. En el fons les causes del procés són estructurals i no desapareixeran i, per tant, no es pot pensar en una desaparició del conflicte. Ara bé, algunes qüestions més conjunturals es poden veure modificades, esclar. Em refereixo, per exemple, a l'agenda política i al paper dels seus actors principals.
Muñoz: "La pregunta sobre els Pactes de la Moncloa és si el govern espanyol voldrà incloure el sobiranisme o excloure'l, com ha fet fins ara"
2. Es fa difícil de dir sense saber en què consistiran ni què inclouran. Però a priori no sembla que es plantegin en termes inclusius pel sobiranisme. La pregunta, més aviat, és si el govern espanyol voldrà incloure'l o excloure'l, com ha fet fins ara.
3. No ho sembla. La polarització entre la dreta i l'esquerra a espanya és molt intensa.
Gemma Ubasart és professora de Ciència Política a la Universitat de Girona. Foto: Adrià Costa
Gemma Ubasart: "Amb les eleccions del 21-D ja es va tancar un període"
1. Fa ja una dècada a Espanya es van visibilitzar tres crisis connectades entre elles: una de socioeconòmica, una de política i representació, i una de territorial. Els reptes que plantegen aquestes no desapareixen d'un dia per l'altre, són profunds. Ara bé, el tractament d'aquestes crisis es va readaptant al context. És evident que fer front a l'emergència sanitària, social i econòmica actual modifica el debat públic i prioritza el tractament de determinades qüestions. Ara bé, això no vol dir que els reptes de fons desapareixin i mereixeran el seu tractament, i aquí és important el debat territorial. Es fa difícil pensar en quines claus es celebrarà la campanya electoral. Amb les eleccions del 21 de desembre de 2017, però, considero que es va començar a tancar un període i la pandèmia podria haver accentuat el canvi de lògiques i apostes: ERC abandona de facto la via unilateral, es consolida el bloc de la moció de censura, Ciutadans es desinfla.
Ubasart: "És evident que fer front a l'emergència sanitària, social i econòmica actual modifica el debat públic"
2. Els pactes de la Moncloa cal situar-los en un context (pas d'una dictadura a una democràcia), temps (declivi del consens keynesiano-fordista) i en una lògica sobirana (centralitat dels estats nació) determinada. La conjuntura actual és una altra. El que sí que ens cal és un nou pacte, però de diferent naturalesa, a l'estil del New Deal de Roosevelt adaptat al segle XXI, incloent el repte ecològic i d'escala com a mínim regional (europea). Fa temps que l'esperem, que posi centralitat en el be públic i comú, però la pandèmia ha accentuat aquesta necessitat. Hi ha quatre consensos que s'han anat consolidant aquests dies i que haurien de tindre's en compte: la importància dels serveis públics; la centralitat de les cures i el treball reproductiu; la necessitat de preservar serveis i indústries estratègiques de la lògica de guany i especulació; i la consciència de viure en comunitat.
3. No ho crec. L'oposició, sobretot el PP i Vox, segueix competint per l'ala dreta del tauler. I Ciutadans, amb només deu escons, no te marge de maniobra. Com sempre, les èlits econòmiques i mediàtiques veuen en un executiu d'aquest tipus -o com alternativa, un govern tecnocràtic- com la solució a tots els mals. Però crec que és més construït a partir del desig que de l’anàlisi de la realitat.
Salvador Cardús és sociòleg, periodista i doctor en Ciències Econòmiques. Foto: Adrià Costa
Salvador Cardús: "El procés es mantindrà molt al marge de la pandèmia"
1. Els pronòstics cada vegada fan més basarda, perquè queda escrit i el ridícul pot ser enorme, però crec que el procés es mantindrà molt al marge de la pandèmia. Té unes característiques, unes causes i uns orígens que no són polítics: té a veure amb la globalització, l'evolució dels virus... No té una dimensió política, encara que hi hagi hagut batussa entre partits o bé entre la Generalitat i l'Estat. El procés és un debat que es mantindrà a un altre nivell. Quan es recuperi certa normalitat, la discussió tornarà a ser la mateixa que hi havia. No hi sé veure una contaminació excessiva.
Cardús: "Quan es recuperi certa normalitat, la discussió tornarà a ser la mateixa que hi havia. No hi sé veure una contaminació excessiva"
2. La qüestió que es planteja en aquests Pactes de la Moncloa no voldran que tingui a veure amb el procés independentisme. No deixaran entrar aquest debat en uns acords que tenen una altra naturalesa. El que desitjaran és que una cosa no contamini l'altre. Si l'independentisme hi ha d'entrar o no, vist que l'horitzó de la independència no és per ara mateix, en la mesura que els Pactes condicionin l'economia i la realitat social i política, l'independentisme hi haurà de ser-hi, d'una manera o altra.
3. Crec que no. Tinc la impressió que es procurarà, en aquest pla, que una cosa no contamini l'altra. Tot depèn molt de la durada de la restauració d''una certa normalitat. Si al desembre o al gener que ve es torna a una recuperació econòmica i s'instaura una nova normalitat, ningú no voldrà que els equilibris polítics variïn substancialment. Si vinguessin quatre anys de penúria o drama, podria ser. Si les espectactives dels partits és que en un període relativament breu es pot retrobar una certa normalitat -no la mateixa que abans, però sí una certa remissió de la malaltia, que ja seria residual-, no crec que tinguin ganes de fer canvis amb efectes a llarg termini.
Pablo Simón és politòleg i professor a la Universitat Carlos III de Madrid. Foto: Adrià Costa
Pablo Simón: "Dubto molt que es facin els Pactes de la Moncloa"
1. El procés es reconfigurarà, com està passant amb tot arreu del món. I canviarà també l'agenda de la legislatura a Espanya. El procés pròpiament dit, les demandes d'independència i autodeterminació, poden canviar en la manera de formular-se, perquè estarà més lligat tot a la gestió de la crisi. Es parlarà de si Catalunya ho hauria fet millor amb més recursos, i fins a quin punt l'assumpció de poder per part de l'Estat ha anat bé o no. Es parlarà de temes materials i de gestió, no una prospectiva de futur. Es parlarà de la gestió de les conseqüències de la pandèmia, tant a nivell sanitari com a econòmic. El cop serà molt dur. Estarem en una fase 2013-2015, més des de la perspectiva material i de funcionament de l'Estat. No es parlarà tant dels horitzons temporals. I la gestió de la crisi pot canviar els equilibris al Congrés dels Diputats.
Simón: "El procés es reconfigurarà, com està passant amb tot arreu del món. I canviarà també l'agenda de la legislatura a Espanya"
2. Dubto molt que es facin els Pactes de la Moncloa. Encara no sabem en què es traduiran. Quan a Espanya no se sap què fer, es parla de pactes, com en la Transició, però no es parla de res concret. No sembla que hi hagi molta interlocució PSOE-PP. S'hi sumarà l'independentisme? Ho veig poc probable, com els acords pròpiament dits.
3. Em sembla poc probable que hi hagi un govern d'unitat nacional, però hi ha una fita: els pressupostos generals de l'Estat. Hauran de tenir un caràcter molt diferent, perquè la situació econòmica ha canviat de manera dràstica i brutal. No sabem si els actors es mouran. Si són uns pressupostos molt socials, ERC pot justificar un vot favorable. El PP podria tramitar-los, i Ciutadans podria variar. A ningú li interessa que el govern espanyol caigui, perquè la crisi tindrà un recorregut molt més llarg. Les aliances sí que es poden moure, i això és el més interessant: veure si el govern s'aproparà a la dreta, o persistirà en l'aliança de la investidura. I aquí algunes peces es poden moure amb més facilitat.