coronavirus

Així planifica l'Estat la transició cap a la «nova normalitat»

Què passarà a partir del dilluns? El govern espanyol cartografia un desconfinament gradual en el marc d'un estat d'alarma, que s'allargarà previsiblement fins a mitjans de maig

per Bernat Surroca / Sara González , 9 d'abril de 2020 a les 20:55 |
Una dona passejant un gos en una Barcelona insòlitament buida | Martí Urgell
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 d'abril de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Com serà la fase posterior a la crisi sanitària? Quan s'iniciarà el desconfinament? Quin serà el nostre dia a dia després de l'emergència del coronavirus? Amb un balanç de més de 15.000 defuncions i més de 152.000 contagis diagnosticats, Espanya comença a planificar el que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha definit com una transició cap a la "nova normalitat", una escenari al qual no s'arribarà fins que es compti amb una vacuna contra la Covid-19. 

L'estat d'alarma prorrogat aquest dijous fins al 26 d'abril encara preveu un nou allargament fins al 10 de maig -així ho ha dit el mateix Sánchez al Congrés-, però a partir del dilluns que ve, passada la Setmana Santa, començaran a revertir-se algunes de les restriccions dels darrers dies. Tot plegat, ha insistit Sánchez, serà gradual, supeditat al ritme d'evolució de l'epidèmia i en paral·lel als tests massius per conèixer el grau d'immunitat col·lectiva.



Però la reactivació de part de l'activitat econòmica no essencial prevista per al pròxim dilluns -laborable a l'Estat i festiu a Catalunya- ha arrencat les crítiques de partits de l'oposició, així com del Govern de la Generalitat, que ho considera precipitat. Que Sánchez activi una pretesa "reconstrucció" en base als Pactes de la Moncloa del 1977 per intentar apaivagar la virulència de l'oposició també ha rebut un sonor rebuig tant per part de la dreta com de l'independentisme.

I és que la crisi sanitària ha desencadenat una crisi econòmica, social i política. Amb aquesta evidència treballa l'equip del govern espanyol que cartografiarà el desconfinament. Estarà comandat per Iván Redondo, el cap de gabinet i persona de l'estreta confiança del president espanyol. A l'espera de si la realitat confirma els pronòstics que es fan sobre el paper i encara amb molts interrogants sobre la taula, l'escenari esbossat s'explica amb les següents deu preguntes amb resposta. 


1. Què passarà a partir de dilluns? 

Els primers passos cap a la "nova normalitat" començaran aquest mateix dilluns amb l'aixecament del confinament total decretat fa dues setmanes. Dilluns a l'Estat i dimarts a Catalunya (perquè dilluns de Pasqua és festa), els treballadors no essencials que no puguin fer teletreball i no hagin acordat el contrari amb la seva empresa, podran tornar a treballar. 


S'haurà acabat, doncs, el permís retribuït i recuperable decretat pel govern espanyol fins després de Setmana Santa. La decisió ha despertat recels entre l'oposició, que alerten dels riscos de precipitar-se a l'hora d'aixecar les restriccions. Qui tampoc hi està d'acord és el Govern presidit per Quim Torra, que ja fa dies que reclama mantenir encara el confinament total en base a les dades de les quals disposen els experts de Salut. 

2. Qui ha d'anar a treballar la setmana que ve? 

A partir de dimarts, els treballadors catalans que no puguin fer teletreball hauran d'anar a treballar. Això no vol dir, per exemple, que tornin a obrir bars i restaurants, locals d'alta concurrència, sinó que tornaran a la feina aquells treballadors que estaven actius fa dues setmanes, abans que es decretés l'aturada de l'activitat essencial que reclamaven governs com el de la Generalitat. 

Suposa, a la pràctica, tornar a l'escenari de les primeres dues setmanes de l'estat d'alarma. Aquells professionals que hagin d'anar presencialment a la feina, però, ho hauran de fer seguint les mesures de seguretat que han repetit aquestes últimes setmanes les autoritats sanitàries: mantenir la distància de seguretat, comptar amb equips de protecció, rentar-se les mans i evitar aglomeracions tant als transports com als llocs de treball. 

3. Com es justifica la reactivació d'activitat no essencial? 

Ja fa dies que les autoritats polítiques i sanitàries del govern espanyol asseguren que la pandèmia s'està alentint. Dels increments del 22% dels contagis en els primers dies de confinament, els nous casos diaris suposen ara un 4%. Es parla d'una "estabilització" i d'un "aplanament" de la ja corba d'infeccions.

També s'ha aconseguit estabilitzar la situació als centres hospitalaris i el risc de col·lapse de les UCI, com deia aquesta setmana la portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, s'ha superat. Segons Sánchez, la crisi del coronavirus està "sota control" i les mesures adoptades en el marc de l'estat d'alarma estan funcionant, i en aquest escenari, els experts de la Moncloa consideren que es pot començar a relaxar el confinament. Sempre observant, això sí, com evoluciona la corba de contagis i morts.

Una de les declaracions que ha aixecat més polseguera durant el discurs del president espanyol al Congrés ha estat que ara el focus de risc són els contagis dins de la llar. Partits com ERC han replicat que és una incongruència enviar a la gent a treballar i després advertir-los que s'han de quedar el cap de setmana a casa. "No es deixi pressionar per les patronals", ha etzibat Gabriel Rufián a Sánchez durant el ple al Congrés. Bildu, la CUP, Junts per Catalunya o partits com Més País i el BNG també han advertit al govern espanyol que no actuïn de forma precipitada. Fins i tot Podem li ha demanat que, en cas que sigui aconsellable per motius sanitaris, siguin reversibles i "flexibles" mesures com la reactivació de l'activitat no essencial.

4. En quins eixos pivotarà la transició del confinament? 

Tres seran els eixos que sustenten el pla de transició. La primera, la consolidació de les mesures d'higiene, tant pel que fa a la pedagogia de la societat en general com a les ordres de distanciament en l'àmbit laboral. La segona, les accions per intentar revertir una caiguda econòmica que el president espanyol ha reconegut que s'està traduint en pèrdua de llocs de treball i destrucció del teixit productiu. Les dades de l'atur del mes de març així ho corroboren. En l'àmbit econòmic, Sánchez ha avançat que en el consell de ministres extraordinari previst per aquest divendres es posarà en marxa la segona línia de crèdits de l'ICO. 20.000 milions d'euros amb vocació de garantir liquiditat a empreses i autònoms.


El tercer dels eixos, no exempt de polèmica, és la detecció i el control de l'epidèmia a través d'eines tecnològiques. A Catalunya ja s'ha posat en marxa una aplicació per intentar radiografiar el comportament de l'epidèmia, però falta encara per saber quin és el grau d'immunitat col·lectiva. Això es pretén determinar a través de tests massius a la població. A l'Estat arrencarà un estudi d'aquestes característiques la setmana que ve. Després, la previsió és que es controli amb aplicacions tecnològiques qui ha passat el virus i qui no.

5. Serà obligatori portar mascareta?

A dia d'avui, aquest és un dels grans dubtes. El govern espanyol ha dit que és "molt probable" que s'acabi ordenant l'ús de mascaretes entre la població quan s'avanci cap al desconfinament. Ara per ara, però, no està clar. Sobretot perquè per fixar una obligatorietat primer cal poder abastir de material tota la població i, en aquests moments, professionals sanitaris i treballadors essencials denuncien que ni tan sols ells en tenen suficient. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, va dir fa pocs dies que no imposarien res que no es pogués complir, i les mascaretes és un dels productes més buscats i no tothom hi pot accedir.


De la mateixa manera, s'ha d'informar de quin tipus de mascareta cal portar, perquè no totes funcionen igual ni tenen les mateixes finalitats, i s'ha d'explicar com utilitzar-les i si es poden o no reutilitzar. Tot plegat, són detalls que haurà de concretar la Moncloa abans de dilluns. Amb la vista posada en aquest escenari, la Generalitat ja s'ha avançat i preveu garantir una mascareta per a cada català a partir de dimarts, quan està previst que 14 milions d'unitats arribin a les farmàcies. S'expediran de forma racionada presentant el carnet sanitari.  

6. Es podrà agafar el transport públic? 

El transport públic no ha deixat de funcionar des que va començar el confinament, però sí que ha adaptat l'oferta a la nova demanda, que s'ha reduït molt. A partir de dilluns, és previsible que augmenti l'afluència al metro i a Rodalies, arran precisament de l'aixecament del confinament total i la reactivació d'activitat no essencial, i hi ha risc que es produeixin aglomeracions en alguns combois en hora punta.

Per evitar-ho, almenys en el cas de Renfe, el govern espanyol preveu augmentar l'oferta de trens. De cara a la setmana que ve, aquells ciutadans que no es puguin quedar a casa i hagin d'anar a treballar podran agafar el transport públic, però seguint les recomanacions de distanciament social de les autoritats sanitàries. Seguirà estant prohibit agafar el transport per anar a comprar o per fer visites, així com per traslladar-se a una segona residència.

7. Estarà autoritzat sortir al carrer amb els nens? 

No. L'aixecament del confinament total només implica que treballadors d'activitats no essencials hauran de tornar a treballar, com feien abans que s'establís el permís retribuït recuperable. Les escoles, però, continuaran tancades almenys fins al juny i l'ordre és mantenir el confinament i només sortir per aquelles activitats essencials, com ara anar a comprar menjar o medicaments, passejar el gos, cuidar persones de risc o llençar les escombraries.

El debat sobre què fer amb els nens, que encararan ja la cinquena setmana consecutiva a casa, va prenent força. Per ara, les autoritats rebutgen que puguin sortir de casa perquè són "vectors de transmissió" i caldrà veure què es decideix quan comencin a aplicar-se noves mesures. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, sí que va apuntar la setmana passada que estudiarien la possibilitat que els nens poguessin sortir de forma controlada amb un adult o que s'autoritzés a fer esport de forma individual. Ja va advertir, però, que no podia garantir que finalment es permetés. 

8. Fins quan està previst l'estat d'alarma?

De moment, el Congrés ha validat que s'allargui fins al 26 d'abril, però Sánchez ja ha deixat caure que molt probablement caldrà una nova pròrroga fins al 10 de maig. I és que l'escenari és que, mentre no hi hagi una vacuna, es puguin produir estats d'alarma i restriccions intermitents si es produeixen rebrots de contagis. 


En la segona pròrroga votada aquest dijous al Congrés, Sánchez ha comptat encara amb menys suports que a la primera. Els independentistes s'han negat a donar-hi suport perquè consideren que caldria mantenir encara el confinament total. També Vox se n'ha desmarcat demanant directament la dimissió del govern espanyol, a qui acusa de ser el responsable de l'alta mortalitat de l'epidèmia. 

9. Per què Sánchez parla de reeditar els Pactes de la Moncloa? 

El president del govern espanyol arrossega una doble creu: la d'haver de gestionar, contra pronòstic, la pitjor crisi sanitària dels darrers 100 anys i la d'haver-ho de fer amb l'oposició d'una dreta que, des del naixement de la coalició PSOE-Podem, no dona treva. Menys encara en una situació que es pot emportar governs per davant. Buscant dissuadir la crítica ferotge i pensant en l'endemà de l'emergència, Sánchez ha desempolsat els Pactes de la Moncloa del 1977 per intentar lligar curt el PP, una aposta que incomoda Podem -que va néixer amb vocació d'enderrocar "el règim del 78"- i que topa amb el rebuig frontal dels partits independentistes.


Aprofitant la votació de la pròrroga de l'estat d'alarma fins al 26 d'abril, Sánchez ha reclamat "unitat" i "lleialtat" i ha anunciat la convocatòria d'una trobada de partits, governs autonòmics i agents socials la setmana que ve per abordar el que ell anomena una "reconstrucció" social i econòmica de l'Espanya post-epidèmia. Resumint: la definició conjunta de com ha de ser la "nova normalitat" després d'una emergència sanitària que ha derivat en una crisi econòmica, social i política. La dreta l'acusa d'intentar ocultar el seu "fracàs" col·lectivitzant la responsabilitat de la gestió, mentre que l'independentisme veu en l'aposta una vocació de "recentralització" que consideren inaugurada amb la gestió de la crisi sanitària.

10. Quin paper s'espera de la Unió Europea? 

De la mà de països com França i Itàlia, Espanya malda per arrencar un mena de Pla Marshall de la Unió Europea -així s'hi ha referit Sánchez-, un compromís per assumir de forma col·lectiva la reconstrucció i, per tant, el deute que es derivarà del rescat social i econòmic. Les decisions, ha subratllat Sánchez al Congrés, "no han d'estar regides pel càstig a suposades economies menors" i el camí no ha de ser, com ho va ser a l'any 2008, "l'austeritat i les retallades". 

Després de dues reunions maratonianes, aquest mateix dijous els països europeus intenten desencallar el desacord enquistat entre el nord i el sud. Alemanya i Holanda encapçalen el grup de països que defensen que els països que ho necessitin demanin un rescat però que es neguen a mutualitzar el deute. 








 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació