En el primer article d'aquesta sèrie sobre la cursa cap a la Casa Blanca, que tractava sobre les primàries demòcrates, defensava que no només era una batalla entre diferents candidats. La veritable pugna era sobre cap a on havia d'anar la formació. Com apareixia en el títol de l'article, la disjuntiva era entre revolució i establishment. Amb la retirada ahir del senador Bernie Sanders -el candidat de la revolució-, ja podem afirmar que la batalla l'ha guanyat l'establishment, perquè qui s'enfrontarà a Donald Trump és el representant d'aquesta ala, Joe Biden, vicepresident amb Barack Obama.
També dèiem en aquesta secció que, en la línia del que passa a tots els processos de primàries que fan els partits avui en dia, el millor candidat intern no sempre és el millor candidat extern. Moltes vegades, la militància vota en funció de quin cap de cartell els cau millor, de qui diu les coses més properes a com pensen els afiliats, o bé de qui fa els tuits més incendiaris per complaure la parròquia. Això està molt bé, però moltes vegades és l'antítesi del que un partit necessita per guanyar unes eleccions, perquè pot allunyar el votant independent o centrista si les propostes són radicals en fons i forma.
Els votants que han participat en les primaries demòcrates, tot i els dubtes inicials, han acabat fent-se aquest pregunta quan anaven a votar: qui pot derrotar Donald Trump? Per molt que altres candidats en aquesta cursa els caiguessin millor o els agradessin més algunes polítiques d'uns i altres, els ha pesat més qui podia vèncer Trump. Com pronosticaven totes les enquestes des qe es va anunciar la seva candidatura, qui pot derrotar-lo és Biden, i aquesta ha estat la decisió que han pres la majoria de votants demòcrates a l'hora de participar en aquestes primàries.
Qui farà tàndem amb Biden?
Amb la retirada dels contrincants, el vicepresident amb Obama ja té el camí aclarit per anar a la convenció demòcrata d'aquest estiu, ara mateix sense data a causa de la pandèmia del coronavirus. Aquesta no és l'única de les incògnites que s'han de resoldre. La primera i principal és amb qui formarà tàndem Biden. En l'últim debat ja va anunciar que seria una dona, i ara falta saber el nom i si apostarà per una dona negra, una dona latina o per una dona provinent d'un dels estats que formen l'àrea del cinturó d'acer. El rust belt, tal com l'anomenen els nord-americans.
Si acaba apostant per una dona negra, serà una mostra d'agraiment al segment de la població que l'ha fet guanyar les primàres, i que sobretot qui el va fer ressorgir com l'au fènix a Carolina del Sud. A banda, li serviria per mobilitzar la major part de l'electoral que van fer guanyar la Casa Blanca al tàndem que va formar amb Obama. En cas que triï una dona latina, serà una picada d'ullet cap a un segment segment de l'electorat que li ha girat bastant l'esquena durant totes les primàries però que tampoc vol Trump, de manera que l'aposta per una vicepresidenta hispana tindria caràcter mobilitzador.
En cas que esculli una dona del rust belt, l'aposta tindria a veure amb estats clau com Ohio, Pennsylvania o Wisconsin, que són els que acaben donant o traient presidents. En tot cas, a partir d'avui començaran les especulacions i les pressions cap a Biden per decidir una candidata. En aquests moments, el cap de cartell demòcrata continua com a favorit per guanyar les eleccions presidencials amb un 6% d'avantatge a nivell nacional. Veurem com va evolucionant aquest avantatge, que segur que estarà condicionat per la crisi de la Covid-19 i les repercussions que comportarà.
Les eleccions es basaran sobre aquestes dues preguntes, si és que no arriba una nova crisi sobrevinguda: Ha estat Donald Trump un bon president? Qui és el millor líder per gestionar la crisi que provocarà el coronavirus? El resultat, el 3 de novembre.
