09
d'abril
del
2020
Actualitzat
a les
8:56h
Març de 1995. Fa vint-i-cinc anys. Al teatre Poliorama, llavors junt amb el Romea una de les dues seus del Centre Dramàtic de la Generalitat, s’estrena Sweeney Todd, el musical de Stephen Sondheim amb direcció de Mario Gas i direcció musical del seu germà Manuel Gas. Una fita. Una fita del teatre musical a Catalunya i, en general, del teatre a Catalunya. De seguida va esdevenir un fenomen, un èxit esclatant. I un muntatge molt estimat, que ha passat a la història. Recordo que el vaig veure la temporada següent, la 1995-1996, perquè a causa de l’èxit es va tornar a programar, també al Poliorama. Tot just llavors estava florint la meva passió teatral i aquesta descoberta em sembla que va ser decisiva.
Sweeney és el barber diabòlic de Fleet Street, que assassina els seus clients emportat per una pulsió més poderosa que la vida. Té una còmplice, la senyora Lovett, que utilitza la carn humana que li proporciona Sweeney per a fer-ne pastissets. Un deliri, un grand guignol irresistible que es va estrenar a Nova York l’any 1979 amb Len Cariou i Angela Lansbury en els papers protagonistes. Tim Burton, molts anys després, en va fer una reeixida versió cinematogràfica amb Johnny Depp, Helena Bonham-Carter i un fabulós Alan Rickman.
Me n’anaven parlant, del Sweeney, de la seva força, de la seva immensa qualitat musical, de la personalitat del seu argument, dels personatges, de les cançons, dels actors!!! Sí, dels actors, és clar que sí, de Constantino Romero, de Vicky Peña, de Teresa Vallicrosa, de Pep Molina... Jo encara no havia vist mai al gran Constantino en escena, i encara menys cantant. Per mi, era encara el presentador d’El tiempo es oro, encara no havia processat aquesta altra faceta teva que tant m’agradaria en el futur. Bé, el cas és que la meva mare m’hi va portar i vaig al·lucinar en colors. Ah! I la fabulosa adaptació de Roser Batalla i Roger Peña!
No sóc capaç de recordar amb exactitud la data en què vaig anar. No sé si va ser abans o després del dia 9 de desembre de 1995. Aquell dia -m’ho detalla la Joana Raja, apassionada, generosa amb les recomanacions i amb els elogis- va tenir lloc la funció decisiva: la que va comptar amb Sondheim a la platea, aplaudint com un boig en acabar, entusiasmat amb la proposta, de nivell altíssim, que acabava de veure del llibret que ell havia imaginat. Com m’hauria agradat ser al Poliorama aquell vespre de desembre.
Sweeney Todd va tornar diverses vegades als escenaris. Primer, l’any 1997, al teatre Apolo, ja amb Joan Crosas repartint-se amb Romero el paper de Sweeney. Llavors no la vaig tornar a veure. No sé ben bé per què. I em va saber un greu terrible. Em pensava que ja no podria tornar-ne a gaudir. Però sí! Molts anys després, el 2009, Mario Gas va reposar el muntatge. Primer a l’Español de Madrid –que ell dirigia- i després altre cop a l’Apolo. I llavors sí que hi vaig tornar. Quina alegria! Remeno per les meves capses de programes de teatre i ràpidament els trobo tots.
Doncs bé, el cas és que just aquests dies de confinament fa vint-i-cinc anys de la seva primera estrena. I Mario Gas i la companyia de Sweeney han volgut celebrar-ho i fer-nos un regal. Encara que sigui des de casa, encara que sigui a distància, encara que sigui amb mitjans precaris, aquella companyia irrepetible ha enregistrat un vídeo en què tots canten el tema principal de l’obra: "Vegeu els fets de Sweeney Todd. Té el rostre trist i els ulls de boig. Afaita cares de cavallers que desapareixen i no se’ls veu més...". Encara me la sé de memòria. A casa teníem el CD de tot el muntatge i me’l posava molt sovint. Quins records!
Barcelona és una ciutat teatral. Als barcelonins ens agrada el teatre. Estem contents de proclamar-ho als quatre vents i estem contents que vinguin de fora per a contribuir a omplir els teatres de la ciutat. D’entre els molts influxos que formen la personalitat d’un lloc, promiscus, impurs, empeltats de milions d’estímuls, el teatre pot ser una injecció fonamental d’energia. Quants muntatges teatrals autènticament històrics podem comptar dins la història teatral de Barcelona? No faré l’exercici d’enumeració perquè segur que me’n deixaria alguns. Però una cosa està clara: Sweeney Todd estaria, sense cap mena de dubte, dins del top ten. Celebrem l’efemèride!
PD: I, per cert, què tal programar a TV3 l’enregistrament de Sweeney Todd que de ben segur contenen els arxius audiovisuals del Centre Dramàtic de la Generalitat, ara suposo que ben dipositats al Teatre Nacional de Catalunya?
Sweeney és el barber diabòlic de Fleet Street, que assassina els seus clients emportat per una pulsió més poderosa que la vida. Té una còmplice, la senyora Lovett, que utilitza la carn humana que li proporciona Sweeney per a fer-ne pastissets. Un deliri, un grand guignol irresistible que es va estrenar a Nova York l’any 1979 amb Len Cariou i Angela Lansbury en els papers protagonistes. Tim Burton, molts anys després, en va fer una reeixida versió cinematogràfica amb Johnny Depp, Helena Bonham-Carter i un fabulós Alan Rickman.
Me n’anaven parlant, del Sweeney, de la seva força, de la seva immensa qualitat musical, de la personalitat del seu argument, dels personatges, de les cançons, dels actors!!! Sí, dels actors, és clar que sí, de Constantino Romero, de Vicky Peña, de Teresa Vallicrosa, de Pep Molina... Jo encara no havia vist mai al gran Constantino en escena, i encara menys cantant. Per mi, era encara el presentador d’El tiempo es oro, encara no havia processat aquesta altra faceta teva que tant m’agradaria en el futur. Bé, el cas és que la meva mare m’hi va portar i vaig al·lucinar en colors. Ah! I la fabulosa adaptació de Roser Batalla i Roger Peña!
Un dels tríptics del moment que l'obra era al Teatre Poliorama Foto: Arxiu Toni Vall
No sóc capaç de recordar amb exactitud la data en què vaig anar. No sé si va ser abans o després del dia 9 de desembre de 1995. Aquell dia -m’ho detalla la Joana Raja, apassionada, generosa amb les recomanacions i amb els elogis- va tenir lloc la funció decisiva: la que va comptar amb Sondheim a la platea, aplaudint com un boig en acabar, entusiasmat amb la proposta, de nivell altíssim, que acabava de veure del llibret que ell havia imaginat. Com m’hauria agradat ser al Poliorama aquell vespre de desembre.
Sweeney Todd va tornar diverses vegades als escenaris. Primer, l’any 1997, al teatre Apolo, ja amb Joan Crosas repartint-se amb Romero el paper de Sweeney. Llavors no la vaig tornar a veure. No sé ben bé per què. I em va saber un greu terrible. Em pensava que ja no podria tornar-ne a gaudir. Però sí! Molts anys després, el 2009, Mario Gas va reposar el muntatge. Primer a l’Español de Madrid –que ell dirigia- i després altre cop a l’Apolo. I llavors sí que hi vaig tornar. Quina alegria! Remeno per les meves capses de programes de teatre i ràpidament els trobo tots.
Doncs bé, el cas és que just aquests dies de confinament fa vint-i-cinc anys de la seva primera estrena. I Mario Gas i la companyia de Sweeney han volgut celebrar-ho i fer-nos un regal. Encara que sigui des de casa, encara que sigui a distància, encara que sigui amb mitjans precaris, aquella companyia irrepetible ha enregistrat un vídeo en què tots canten el tema principal de l’obra: "Vegeu els fets de Sweeney Todd. Té el rostre trist i els ulls de boig. Afaita cares de cavallers que desapareixen i no se’ls veu més...". Encara me la sé de memòria. A casa teníem el CD de tot el muntatge i me’l posava molt sovint. Quins records!
Els actors principals de «Sweeney Todd» Foto: Arxiu Toni Vall
Barcelona és una ciutat teatral. Als barcelonins ens agrada el teatre. Estem contents de proclamar-ho als quatre vents i estem contents que vinguin de fora per a contribuir a omplir els teatres de la ciutat. D’entre els molts influxos que formen la personalitat d’un lloc, promiscus, impurs, empeltats de milions d’estímuls, el teatre pot ser una injecció fonamental d’energia. Quants muntatges teatrals autènticament històrics podem comptar dins la història teatral de Barcelona? No faré l’exercici d’enumeració perquè segur que me’n deixaria alguns. Però una cosa està clara: Sweeney Todd estaria, sense cap mena de dubte, dins del top ten. Celebrem l’efemèride!
PD: I, per cert, què tal programar a TV3 l’enregistrament de Sweeney Todd que de ben segur contenen els arxius audiovisuals del Centre Dramàtic de la Generalitat, ara suposo que ben dipositats al Teatre Nacional de Catalunya?