08
d'abril
del
2020
Actualitzat
a les
21:16h
El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha informat aquest dimecres que ja han arribat a Madrid un total de 150 equips de respiradors mecànics adquirits per Catalunya, Castella-la Manxa i Navarra que estaven bloquejats a Turquia. Ara seran traslladats cap a aquests tres territoris. Illa ha volgut elogiar la tasca del ministeri d'Afers Estrangers, que ha fet gestions per tal que el país turc els alliberés.
L'adquisició de respiradors és clau per als moments més crítics de la pandèmia, tenint en compte que són elements indispensables a les unitats de cures intensives (UCI). Diverses empreses n'estan produint arreu de l'Estat, també a Catalunya, i s'estan produint homologacions en temps rècord per tal de poder-los fer servir immediatament. El material sanitari és una de les prioritats, i la Generalitat, per exemple, ha gastat ja 350 milions d'euros per proveir-ne hospitals i residències.
Un dels materials que més sol·licitats estan sent les últimes setmanes són les mascaretes, que de moment no són obligatòries per sortir al carrer. Illa ha estat prudent en la roda de premsa, assenyalant que de moment són una "recomanació", i que quan els experts prenguin una decisió serà degudament comunicada.
Sense relaxació
"Segueix havent-hi sobrecàrrega al sistema sanitari. No hem de relaxar en cap cas les mesures ni els comportaments", ha indicat Illa, en referència al compliment de les restriccions, especialment ara que s'acosta la Setmana Santa i s'han detectat desplaçaments a segones residències. El ministre ha remarcat que el moment segueix sent "dur", i ha ressaltat que encara no es pot posar data a l'escenari de desescalada. "L'evolució de l'epidèmia ens dirà quan el podem aplicar", ha remarcat el ministre.
Illa ha indicat que el doblegament de la corba ha de ser "prioritari", i ha demanat "no relaxar els comportaments". El ministre de Sanitat ha comparegut aquest dimecres a la comissió corresponent al Congrés dels Diputats, on acudeix setmanalment, i ha aprofitat per estendre la mà a l'oposició perquè cal "unitat d'acció". També ha anunciat que es farà un estudi clínic a 4.000 professionals sanitaris per evitar el contagi en aquest col·lectiu. Es desenvoluparà en 62 hospitals de 13 comunitats. "Esperem tenir resultats en un horitzó de quatre setmanes", ha remarcat el ministre.
Negociacions a l'Eurogrup
Calviño ha informat sobre dos assumptes: el desenvolupament de l'Eurogrup i els avals de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO). El primer cas, de moment, és la història d'un fracàs, perquè els ministres de finances de la Unió Europea (UE) no van ser capaços d'arribar a un acord després de setze hores de reunió. "Aquesta crisi transcendeix les fronteres nacionals, afecta tots els països europeus i afecta socialment de forma diferent", ha assenyalat la vicepresidenta econòmica, que ha apostat pel "consens".
"Europa s'hi juga molt, en aquesta crisi. És una oportunitat per enfortir el projecte", ha ressaltat Calviño, que abans de ser ministra i vicepresidenta va ocupar un alt càrrec a Brussel·les. "Es tracta de formar una triple xarxa de seguretat per a empreses, per a les persones i per als estats", ha insistit la dirigent del govern espanyol. Per ara les propostes debatudes a Europa són "positives", però encara no del tot.
"No és acceptable que cada país hagi de fer front sol a les conseqüències de la pandèmia", ha indicat la vicepresidenta tercera de Pedro Sánchez, que considera "urgent" arribar a un acord. "Els ciutadans no es mereixen i no entendrien que no hi hagués un acord. Hi ha d'haver mesures ambicioses, molt necessàries per fer front a aquesta crisi. L'emergència és sanitària, però ja és una crisi econòmia i social. És important que no sigui una crisi financera", ha insistit.
Petició formal
En el marc del Procicat, l'òrgan que pren les decisions tècniques sobre la crisi sanitària, la Generalitat ha decidit traslladar al govern espanyol la demanda de prorrogar les mesures més restrictives més enllà de la Setmana Santa. "Estem en risc d'adoptar posicions errònies", ha apuntat el conseller d'Interior, Miquel Buch. "Tot aquest estrès i esforç potser no serveixen de res", ha ressaltat Buch. La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha alertat que l'Estat encara no ha traslladat cap protocol de desconfinament, que serà gradual tot i seguir vigent l'estat d'alarma.
"Des de Catalunya vam demanar el confinament total quinze dies abans que fos aplicat. El que ens arriba ara de Madrid és la incertesa de què passarà la setmana vinent", ha assenyalat Budó, en referència a l'aixecament de les mesures més restrictives després de la Setmana Santa. "Hi ha incertesa en saber fins on arribarà el desconfinament, sobre si serà gradual, sobre quins treballadors hauran d'anar a la feina: és imprescindible que hi hagi bona planificació. El desconfinament mal planificat pot portar a un segon confinament total", ha alertat la consellera de Presidència.
Segons ella, més d'un milió de persones s'hagin de tornar a desplaçar a treballar a Catalunya, i ha alertat que l'Estat no els ha traslladat cap pla al respecte. "Els epidemiòlegs ens demanen continuar el confinament total", ha apuntat Budó. Se sol·licitarà una pròrroga, en aquest sentit, de les mesures més restrictives. Està previst que diumenge hi hagi una nova trobada de presidents autonòmics, i la Generalitat espera que aquesta vegada es comuniquin abans les mesures a les comunitats.
Buch ha apuntat que seria un error tornar a una "falsa normalitat". Ha recalcat que la Generalitat "no s'estarà quieta" en cas que es denegui la petició de prorrogar el confinament total, i ha indicat que caldrà "prendre decisions" en cas que no es vulgui "protegir" la salut dels catalans. El conseller d'Interior ha remarcat que no li pertoca al Govern decidir què han de fer altres territoris, però que sí que pot demanar l'ampliació del confinament en el cas català. L'Estat ja el va denegar quan encara no havia adoptat, fa deu dies, mesures més restrictives per frenar el virus.
"La situació no és favorable", ha ressaltat Buch. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha indicat que la ciutadania "no es pot relaxar". "Les epidèmies tenen pics alts i també rebrots. Aquesta no serà una excepció", ha destacat Vergés. D'aquí a dues setmanes, l'epidemiòleg Oriol Mitjà entregarà un informe per planificar el desconfinament, per bé que les competències per definir-lo i aplicar-lo seran estatals, perquè l'estat d'alarma encara seguirà vigent -via pròrrogues- al llarg de les properes setmanes.
Les víctimes tornen a créixer
La xifra de morts diaris a Espanya ha tornar a pujar per segon dia consecutiu. En les últimes 24 hores s'han registrat 757 morts per coronavirus, que situen el total en 14.555. Dimarts, la dada de morts diaris també va augmentar després de dies en descens. Pel que fa al nombre de contagis, n'hi ha 6.180 més i, en total, ja s'arriba als 146.690 arreu de l'Estat. La bona notícia és que continua augmentant també el nombre de persones que ha superat la malaltia: 48.021 des que va començar la crisi, una xifra que suposa 4.813 persones més que ahir.
Aquest dimecres, el govern espanyol no ha facilitat la dada de persones a l'UCI i ha emplaçat les comunitats autònomes a reportar les dades acumulades de pacients que necessiten cures intensives. La portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, va assegurar ahir que s'havia superat la fase de risc de col·lapse del sistema, i va apuntar que el confinament total començaria a aixecar-se a partir de dilluns vinent.
Com des de l'inici de la crisi del coronavirus, la Comunitat de Madrid continua sent el territori més afectat, amb 42.450 contagis detectats i 5.586 morts. Catalunya té comptabilitzats 29.647 positius i 3.041 morts. En el cas català, més de 1.000 morts s'han produït en residències, tal com va detallar ahir a última hora la Generalitat.
L'adquisició de respiradors és clau per als moments més crítics de la pandèmia, tenint en compte que són elements indispensables a les unitats de cures intensives (UCI). Diverses empreses n'estan produint arreu de l'Estat, també a Catalunya, i s'estan produint homologacions en temps rècord per tal de poder-los fer servir immediatament. El material sanitari és una de les prioritats, i la Generalitat, per exemple, ha gastat ja 350 milions d'euros per proveir-ne hospitals i residències.
Un dels materials que més sol·licitats estan sent les últimes setmanes són les mascaretes, que de moment no són obligatòries per sortir al carrer. Illa ha estat prudent en la roda de premsa, assenyalant que de moment són una "recomanació", i que quan els experts prenguin una decisió serà degudament comunicada.
Sense relaxació
"Segueix havent-hi sobrecàrrega al sistema sanitari. No hem de relaxar en cap cas les mesures ni els comportaments", ha indicat Illa, en referència al compliment de les restriccions, especialment ara que s'acosta la Setmana Santa i s'han detectat desplaçaments a segones residències. El ministre ha remarcat que el moment segueix sent "dur", i ha ressaltat que encara no es pot posar data a l'escenari de desescalada. "L'evolució de l'epidèmia ens dirà quan el podem aplicar", ha remarcat el ministre.
#EnDirecto | Illa no descarta una tercera prórroga del estado de alarma pero recalca que hay que ver cómo evoluciona la epidemia: "Ojalá acabe el 26 de abril, pero puede que sea más tarde. Cuando sea, el Gobierno tiene que tener preparados los escenarios" https://t.co/OvPTyhtqQDpic.twitter.com/eqgqq4Hhq5
— Europa Press (@europapress) April 8, 2020
Illa ha indicat que el doblegament de la corba ha de ser "prioritari", i ha demanat "no relaxar els comportaments". El ministre de Sanitat ha comparegut aquest dimecres a la comissió corresponent al Congrés dels Diputats, on acudeix setmanalment, i ha aprofitat per estendre la mà a l'oposició perquè cal "unitat d'acció". També ha anunciat que es farà un estudi clínic a 4.000 professionals sanitaris per evitar el contagi en aquest col·lectiu. Es desenvoluparà en 62 hospitals de 13 comunitats. "Esperem tenir resultats en un horitzó de quatre setmanes", ha remarcat el ministre.
Negociacions a l'Eurogrup
Calviño ha informat sobre dos assumptes: el desenvolupament de l'Eurogrup i els avals de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO). El primer cas, de moment, és la història d'un fracàs, perquè els ministres de finances de la Unió Europea (UE) no van ser capaços d'arribar a un acord després de setze hores de reunió. "Aquesta crisi transcendeix les fronteres nacionals, afecta tots els països europeus i afecta socialment de forma diferent", ha assenyalat la vicepresidenta econòmica, que ha apostat pel "consens".
"Europa s'hi juga molt, en aquesta crisi. És una oportunitat per enfortir el projecte", ha ressaltat Calviño, que abans de ser ministra i vicepresidenta va ocupar un alt càrrec a Brussel·les. "Es tracta de formar una triple xarxa de seguretat per a empreses, per a les persones i per als estats", ha insistit la dirigent del govern espanyol. Per ara les propostes debatudes a Europa són "positives", però encara no del tot.
"No és acceptable que cada país hagi de fer front sol a les conseqüències de la pandèmia", ha indicat la vicepresidenta tercera de Pedro Sánchez, que considera "urgent" arribar a un acord. "Els ciutadans no es mereixen i no entendrien que no hi hagués un acord. Hi ha d'haver mesures ambicioses, molt necessàries per fer front a aquesta crisi. L'emergència és sanitària, però ja és una crisi econòmia i social. És important que no sigui una crisi financera", ha insistit.
Petició formal
En el marc del Procicat, l'òrgan que pren les decisions tècniques sobre la crisi sanitària, la Generalitat ha decidit traslladar al govern espanyol la demanda de prorrogar les mesures més restrictives més enllà de la Setmana Santa. "Estem en risc d'adoptar posicions errònies", ha apuntat el conseller d'Interior, Miquel Buch. "Tot aquest estrès i esforç potser no serveixen de res", ha ressaltat Buch. La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha alertat que l'Estat encara no ha traslladat cap protocol de desconfinament, que serà gradual tot i seguir vigent l'estat d'alarma.
"Des de Catalunya vam demanar el confinament total quinze dies abans que fos aplicat. El que ens arriba ara de Madrid és la incertesa de què passarà la setmana vinent", ha assenyalat Budó, en referència a l'aixecament de les mesures més restrictives després de la Setmana Santa. "Hi ha incertesa en saber fins on arribarà el desconfinament, sobre si serà gradual, sobre quins treballadors hauran d'anar a la feina: és imprescindible que hi hagi bona planificació. El desconfinament mal planificat pot portar a un segon confinament total", ha alertat la consellera de Presidència.
Segons ella, més d'un milió de persones s'hagin de tornar a desplaçar a treballar a Catalunya, i ha alertat que l'Estat no els ha traslladat cap pla al respecte. "Els epidemiòlegs ens demanen continuar el confinament total", ha apuntat Budó. Se sol·licitarà una pròrroga, en aquest sentit, de les mesures més restrictives. Està previst que diumenge hi hagi una nova trobada de presidents autonòmics, i la Generalitat espera que aquesta vegada es comuniquin abans les mesures a les comunitats.
▶ #Conseller@miquelbuch: “El Pla #PROCICAT, que està reunit, demanarà elevar la proposta de mantenir el confinament a Catalunya. Estem en risc adoptar decisions errònies i que tot el que estem patint sigui en va. Hem d'evitar el col·lapse” pic.twitter.com/LLAAxLFqFK
— Govern. Generalitat (@govern) April 8, 2020
Buch ha apuntat que seria un error tornar a una "falsa normalitat". Ha recalcat que la Generalitat "no s'estarà quieta" en cas que es denegui la petició de prorrogar el confinament total, i ha indicat que caldrà "prendre decisions" en cas que no es vulgui "protegir" la salut dels catalans. El conseller d'Interior ha remarcat que no li pertoca al Govern decidir què han de fer altres territoris, però que sí que pot demanar l'ampliació del confinament en el cas català. L'Estat ja el va denegar quan encara no havia adoptat, fa deu dies, mesures més restrictives per frenar el virus.
"La situació no és favorable", ha ressaltat Buch. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha indicat que la ciutadania "no es pot relaxar". "Les epidèmies tenen pics alts i també rebrots. Aquesta no serà una excepció", ha destacat Vergés. D'aquí a dues setmanes, l'epidemiòleg Oriol Mitjà entregarà un informe per planificar el desconfinament, per bé que les competències per definir-lo i aplicar-lo seran estatals, perquè l'estat d'alarma encara seguirà vigent -via pròrrogues- al llarg de les properes setmanes.
Les víctimes tornen a créixer
La xifra de morts diaris a Espanya ha tornar a pujar per segon dia consecutiu. En les últimes 24 hores s'han registrat 757 morts per coronavirus, que situen el total en 14.555. Dimarts, la dada de morts diaris també va augmentar després de dies en descens. Pel que fa al nombre de contagis, n'hi ha 6.180 més i, en total, ja s'arriba als 146.690 arreu de l'Estat. La bona notícia és que continua augmentant també el nombre de persones que ha superat la malaltia: 48.021 des que va començar la crisi, una xifra que suposa 4.813 persones més que ahir.
Aquest dimecres, el govern espanyol no ha facilitat la dada de persones a l'UCI i ha emplaçat les comunitats autònomes a reportar les dades acumulades de pacients que necessiten cures intensives. La portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, va assegurar ahir que s'havia superat la fase de risc de col·lapse del sistema, i va apuntar que el confinament total començaria a aixecar-se a partir de dilluns vinent.
Com des de l'inici de la crisi del coronavirus, la Comunitat de Madrid continua sent el territori més afectat, amb 42.450 contagis detectats i 5.586 morts. Catalunya té comptabilitzats 29.647 positius i 3.041 morts. En el cas català, més de 1.000 morts s'han produït en residències, tal com va detallar ahir a última hora la Generalitat.