I el Govern, què farà?

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El Congrés debat avui allargar el decret d'alarma pel coronavirus. De fons hi haurà l'aixecament del confinament total, que es preveu per dilluns a gran part de l'Estat i per dimarts a Catalunya, un cop passin els dies festius de Setmana Santa que enguany passarem a casa per força. L'aixecament del confinament total implicarà que els treballadors "no essencials" que no puguin fer teletreball hagin de tornar a la feina.

Per tant, més transport públic, més contacte entre persones i més transmissió del virus quan encara no s'hauran estès les proves entre la població. El ministre Salvador Illa no va descartar prorrogar l'estat d'alarma fins a mitjans de maig i demanava que no es relaxés el compliment de les mesures. Però Pedro Sánchez té pressa perquè l'economia, que quedarà molt afectada, torni a arrencar. 

La Generalitat té, en aquest àmbit, poc a dir i a fer més enllà de ser estricta en l'observança de les normatives en assumptes com ara la salut i seguretat en el treball o en l'autorització d'obertura de locals i la celebració d'espectacles. També alentirà tant com pugui el retorn a l'escola. De fet, Quim Torra i Miquel Buch no van voler confinar per complet la conca d'Òdena impedint que s'hi treballés més enllà de les indústries essencials. És normal que l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, no acabi d'estar satisfet amb la gestió del Govern.

No hi ha, per ara, cap rastre de desobediència o de voler implementar mesures alternatives per més que el Govern tingui comitès d'experts o que Torra es posi al seu costat Oriol Mitjà perquè quedi clar que sí, que ell era partidari d'un confinament més estricte i més llarg. Les crides a la desobediència -quan tornin- seguiran en el camp retòric.

Sí que el Govern ha pres mesures en l'àmbit de les seves competències com ara que Salut intervingui per complet les residències de gent gran, que fins ara havia gestionat Afers Socials i que se li estaven escapant de les mans per la crisi sanitària. Està justificat que es faci perquè cal prioritzar la salut de la gent gran (més tenint en compte el risc de rebots) i perquè cal una gestió més eficaç i una comunicació conjunta, però l'atenció als nostres avis i àvies no es pot reduir en un futur a una qüestió sanitària: és social.

Avui, a més de l'endreça al Govern i el ple del Congrés, estarem pendents de l'Eurogrup, on els governs dels estats seguiran intentant acordar mesures compartides. Allà, més que no pas en uns nous Pactes de la Moncloa, es juga com serà la sortida a la crisi. 
 

---

Avui no et perdis

»Entrevista a Marc Castells: «Tenia la sensació que m'arribava més informació d'Itàlia que del nostre país»; per Joan Serra Carné.

»El dia a dia contra el coronavirus a la «war room» de Salut; per Sara González.

»Torra i Aragonès apliquen canvis en la gestió de les residències després de les queixes de Palau; per Joan Serra Carné i Oriol March.

»Opinió: «Em pregunto»; per Montserrat Nebrera.

»Mapa: quants treballadors afectats per ERTO hi ha a la teva comarca?; per Roger Tugas Vilardell.

»Fil directe: «Decepcions europees»; per Joan Serra Carné.

»Opinió: «El confinament dels bons»; Ruben Wagensberg, diputat d'ERC.

»Educació valora reobrir escoles per fer acompanyament «afectiu» i de dol a l'alumnat; per Andreu Merino.

»Opinió: «No tot anirà bé: culpable»; per Joan Foguet.

»Pilota a l'olla: Bartomeu talla caps i ja només s'escolta Rosell i Grau; per Quique Guasch i Jaume Rius.

I també bones notícies...

» LLIBRES El Govern acorda amb el sector de les lletres celebrar un Dia del Llibre a l'estiu per substituir Sant Jordi.

» SOLIDARITAT Com puc col·laborar en la lluita contra el coronavirus?

» PASQUA Neix a Vic una iniciativa per portar mones al personal sanitari.
 

---

 El passadís

El coronavirus acaba d'obrir una crisi entre alguns monàrquics i el PP. Dilluns passat, des del PP es va fer una crida a posar un crespó negre amb la bandera espanyola a tots els balcons. El problema és que aquesta iniciativa ja l'havia tinguda abans la Unió Monàrquica d'Espanya (UME), presidida per l'empresari català Joaquim Corominas, tal com ell mateix va anunciar a NacióDigital el 19 de març. La iniciativa monàrquica porta per lema "La teva bandera al teu balcó". L'anunci del PP ha provocat una profunda irritació a la UME, que considera que en aquests moments no s'han de fer iniciatives partidistes sinó les més transversals possibles i acusen els populars d'haver-los trepitjat la idea "patriòtica".  

Vist i llegit

La salut i l'economia són les grans protagonistes aquests dies. I per estar al cas de què passa amb els "mercats", el consum, la fiscalitat i el nostre benestar i mirar-s'ho des d'un punt de vista crític i social val la pena que us fixeu en Alternativas Económicas, un mitjà cooperatiu que edita mensualment una revista, que va fundar el periodista Andreu Missé, dirigeix Pere Rusiñol i que té la redacció a Barcelona. Correus va avisar que a l'abril no repartirien revistes i per això la d'aquest mes l'han penjada en format PDF i en obert i no només pels que en som subscriptors. Aquí us la podeu descarregar. Va dedicada al coronavirus i a la nova economia que ens deixarà i que ens hauria d'ajudar a salvar vides com a mínim. 

 L'efemèride

Havia de passar, però ningú sabia quan. I al final va ser tal dia com avui de 1977, aprofitant que era dissabte sant, que es va legalitzar el Partit Comunista d'Espanya, que havia estat perseguit i reprimit durant el franquisme. La legalització, que arribava després d'un pacte polític entre el president espanyol, Adolfo Suárez, i el seu líder, Santiago Carrillo, va permetre que es pogués presentar a les eleccions legislatives d'aquell mes de juny, les primeres democràtiques.

Legalitzar el PCE era bàsic per fer creïble la transició malgrat que l'oposició dels militars i els sectors més conservadors era frontal. Que els comunistes acceptessin la bandera espanyola actual en lloc de la republicana i la monarquia va ser clau. No fer-ho va ser el que va retardar la legalització d'ERC, que no es va poder presentar com a tal a les primeres eleccions "lliures". El PCE, com el PSUC, va fer un gran resultat el 1977 però la puixança del PSOE el va empetitir i ara s'esllangueix dins d'IU. Així va recordar l'Informe Semanal de TVE el vintè aniversari de la legalització.

 L'aniversari

El 9 d'abril de 1960 va nàixer a Barcelona la directora de cinema i guionista Isabel Coixet, una de les nostres creadores més reconegudes. La seva darrera pel·lícula és The Bookshop (La Llibreria). Aficionada al cine de ben jove i ben precoç, va fundar la seva pròpia productora l'any 2000 i ha participat i dirigit diversos llargmetratges a l'estranger. El 1990 ja va guanyar un Goya a la millor direcció novell. Els temes socials i la incomunicació entre persones són recurrents a les seves pel·lícules. Ha destacat sempre per comptar amb un repartiment internacional i no només espanyol. Ha estat rebuda amb honors al Festival de Berlín i ara prepara el seu nou film, Nieva en Benidorm, que s'estrenarà a finals d'any. Aquí podeu veure la primera escena de Mi vida sin mi, una de les seves pel·lícules més memorables.

 ​Fes clic aquí per rebre'l