09
d'abril
del
2020
Actualitzat
el
10
d'abril
a les
12:14h
Marc Castells (Igualada, 1972) s'ha aprimat tres quilos en l'últim mes. Ho atribueix al ritme frenètic de feina, com a alcalde d'Igualada i portaveu dels municipis de la conca d'Òdena, principal focus de l'epidèmia de coronavirus a Catalunya. Castells ha estat la veu dels municipis que han patit les mesures més estrictes de confinament i ha comparegut diàriament per detallar l'estat de la situació. S'ha permès pocs moments de respir, només els trajectes curts a peu que hi ha entre el seu domicili i l'Ajuntament.
En aquesta conversa amb NacióDigital, Castells detalla el que han viscut els seus conciutadans, advoca per mantenir el confinament total, lamenta episodis de falta d'informació que diu haver viscut com a alcalde -ha topat públicament amb el Departament de Salut aquests dies- i no vol sentir a parlar del seu futur polític. De ben segur, però, que el PDECat posarà en valor la gestió dels seus alcaldes quan s'hagin de confeccionar les llistes de les pròximes eleccions catalanes, que s'endarreriran almenys fins a finals d'any.
- Ha fet alguna cosa més que treballar a l'Ajuntament en les últimes setmanes?
- Surto de casa a primera hora per anar a l'Ajuntament i torno a casa a la nit. He sortit comptades vegades d'aquest recorregut: dos cops per motius vinculats a l'alcaldia i un parell més per anar a comprar, que ho havia demanat a la meva família per poder trencar la rutina de feina. Necessitava algun moment d'evasió, perquè ni estant a casa s'acabaven els missatges i les trucades. I anant a comprar, almenys dues vegades, també prenia el pols a la ciutat. De casa a l'Ajuntament només hi tinc un minut i mig de distància. És l'únic temps, escàs, que em permetia caminar durant el dia.
- Tothom necessita petits moments per evadir-se.
- És molt necessari. El confinament és molt dur i ho hem demostrat els igualadins i les igualadines, que hem provat que estem disposats a fer el que calgui, sempre i quan se'ns tracti com una població adulta, donant-nos informació i sent transparent. Quan s'ha facilitat informació i els ciutadans han comprovat la gravetat del que passava, s'han comportat i han fet un aïllament social amb una disciplina germànica. Només tinc paraules d'agraïment. Els resultats de tot això es començaran a veure ara, amb la sortida d'aquesta emergència sanitària.
- Vostè ha fet aquest agraïment en públic. Però pensava que hi podia haver hagut algun altre tipus de reacció de la ciutadania d'Igualada i la conca d'Òdena davant el confinament?
- Quan no s'ha facilitat informació a la ciutadania, he vist tendències a la relaxació. En els darrers dies, després que s'aixequés l'aïllament i davant l'absència de dades segregades de la conca d'Òdena, la gent s'ha relaxat. M'ho han fet arribar a través de les xarxes socials, i veïns i veïnes que em fan saber que hi ha més gent al carrer de la que hi hauria d'haver. Per altra banda, ho certifiquem a través de les dades que ens reporta diàriament la Policia Local. Hem duplicat el nombre d'atestats i sancions. Hem hagut d'augmentar els controls perquè la gent ha tingut la sensació que aquest episodi s'havia acabat, i no és així.
Això continua sent molt greu i l'única manera, tal com exposen tots els experts, de frenar aquest episodi de la conca d'Òdena és el confinament total. Sense això no ens en sortirem. I tinc por, perquè els alcaldes d'Itàlia amb els quals hem contactat em constataven la mateixa situació. El perill és la segona onada de contagis que hi pot haver pel relaxament de la població. Per això demano que la gent no es relaxi. Ens hi juguem massa. Demano que tots pensem en els professionals sanitaris que estan fent una gran tasca i recordem com els podem ajudar. I només els podem ajudar complint amb les nostres obligacions.
- Tenint en compte que a la conca d'Òdena han hagut de pair les mesures més estrictes, considera indispensable que el govern espanyol allargui el confinament total? En les últimes hores ha apuntat la possibilitat d'"intentar recuperar la normalitat laboral la setmana que ve".
- Els experts ens aconsellen que l'única mesura efectiva que ara mateix hi ha és el confinament total. Pateixo perquè, si ara hi hagués una segona onada de contagis, ens trobaríem amb una situació molt complexa. La primera onada ens va trobar amb els hospitals disponibles, però ara estan plens. Pateixo perquè aquest desconfinament no es faci bé i es doni a la ciutadania una falsa sensació de seguretat. Tanmateix, també entenc qui està patint. A banda de l'emergència sanitària, ens fa patir que emmalalteixi la nostra economia en els propers mesos. Hauríem de ser capaços de trobar eines que ens permetessin protegir la nostra ciutadania sense que l'economia emmalalteixi.
- Ara que han passat els dies, continua tenint la sensació que a la conca d'Òdena se la va tancar i les administracions van llençar la clau, com va dir en roda de premsa?
- Hi va haver un moment en què vaig tenir la sensació que, comunicativament, es podia haver fet molt millor. Vaig tenir la sensació que m'arribava més informació d'Itàlia que del nostre país.
- Ha estat especialment crític amb el "govern del país", per exemple, per la lentitud en l'arribada dels tests de detecció. Creu que el Departament de Salut ha estat a l'alçada de la crisi sanitària?
- Ara no toca fer crítica, no és el moment. A més, també caldrà fer autocrítica, a tots plegats ens convindrà. El que ens ha passat ha anat més enllà del que qualsevol de nosaltres podia haver imaginat fa tres mesos. Per tant, hem de posar perspectiva a allò que s'ha fet, i després haurem d'analitzar i avaluar el que no s'ha fet bé o el que es pot millorar. Ara toca treballar plegats per sortir de l'emergència sanitària i començar-nos a preparar pel tsunami després del tsunami, el perill d'una crisi econòmica i social.
- Hi ha hagut dèficits de gestió a l'Hospital d'Igualada?
- Estic convençut que aquest episodi que va començar a l'hospital de la nostra ciutat, si s'hagués produït en un dels grans hospitals terciaris del país, la situació hauria estat la mateixa o pitjor. Valoro moltíssim els professionals de l'Hospital d'Igualada, tot el personal, des d'administratius fins a metges. I passa el mateix amb els professionals de l'atenció primària. Només tinc paraules de reconeixement per a ells. Ja hi haurà temps, quan passi l'emergència, per fer una anàlisi de com s'han fet les coses. I segur que, amb tota la informació, es posarà en valor la feina que s'ha fet des de l'hospital.
- A Igualada han habilitat un hospital de campanya i una residència medicalitzada, que s'havia d'estrenar aquesta primavera. Les administracions, totes, han aprofitat la feina que han fet?
- Tenim un lema per a aquest episodi d'emergència: esperem el millor i planifiquem pensant en el pitjor. El que vam fer, amb l'ajuda de Creu Roja i també de Metges sense Fronteres, va ser preparar-nos, tenint en compte que des de l'hospital ens deien que tenien entrades d'entre 25 i 30 pacients diaris i que no veien assumible atendre aquest volum si el ritme es mantenia. La sensació era que no es podria aguantar ni una setmana més aquella onada d'ingressos. Per això vam posar la maquinària en marxa. En tres dies vam habilitar un hospital de campanya amb 100 llits a punt. Va ser una heroïcitat. I seré l'alcalde més feliç del món si aquest hospital de campanya no s'ha de fer servir.
I, per altra banda, teníem una residència a punt d'inaugurar, a la qual només li faltaven 15 dies de feina. Quan es va produir el confinament, els industrials no podien entrar-hi a acabar-la. Ens vam mobilitzar per enllestir-la, amb l'ajuda indispensable dels industrials, perquè consideràvem que la residència, amb 90 llits disponibles, seria molt útil si la situació es descontrolava. Aquesta setmana estarà a a punt, i a disposició de la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, amb l'esperança que no calgui fer-la servir. Hem fet una feina enorme, tots els alcaldes de la conca d'Òdena, per intentar anar 15 dies per davant.
- Parlava dels dèficits de comunicació. Vostè es va queixar públicament que les dades de mortalitat de Salut no casessin amb les que tenia l'Ajuntament. Com s'ho explica?
- Em semblava que, com a alcalde d'Igualada, no podia deixar de fer constar que la situació era molt greu. Les dades no quadraven, i no cal ser Einstein per comprovar-ho, només cal fer una comparativa. Si comparem les dades de mortalitat del mes de març d'aquest any amb les del mateix mes de l'any anterior, la diferència és molt gran. Quan ho vaig denunciar, la situació era la següent: Salut ens deia que hi havia una quarantena de morts per Covid-19 a la conca d'Òdena i a nosaltres ens constaven, via serveis funeraris, 140 morts. En el mateix mes de l'any anterior, havien mort 47 persones. I la mitjana de morts dels mesos de març dels darrers cinc anys era de 46 persones. Si el quadre clínic de la majoria de defuncions, malgrat que no era diagnosticat per Covid-19, eren pneumònies o per infeccions pulmonars, no cal ser Einstein per veure que alguna cosa no quadrava. De manera lleial, abans vam trucar la consellera de Salut, per donar-li la informació. Enteníem que s'havia de traslladar als ciutadans que la situació era molt més greu del que semblava.
No vaig poder deixar d'explicar-ho a la premsa després que el Departament de Salut informés que un dia a la conca d'Òdena no hi havia hagut cap mort per coronavirus. A mi me'n constaven 11. Per això vaig trucar la consellera, perquè considerava que hi havia hagut errors. Ella donava dades oficials i jo donava dades reals. I crec que la ciutadania agraeix els esforços de comunicació que hem fet. Perquè, quan Salut va parlar d'un dia amb zero morts, a mi no paraven d'arribar-me missatges de dos tipus: gent felicitant-me i, a la vegada, un munt de persones fent evident que aquell dia havien perdut un familiar. No preteníem alimentar cap polèmica, només fer constar una realitat. I l'administració de la Generalitat podria haver tingut un millor flux comunicatiu per explicar a la gent el que passava.
.jpg)
- Potser el més sorprenent és que es refereixi a aquesta falta de comunicació, tenint en compte que la consellera de Salut, Alba Vergés, és d'Igualada, com vostè. Han parlat diàriament amb la consellera en les últimes setmanes?
- No hem parlat diàriament. No hem tingut temps de parlar cada dia. Sí que ens hem comunicat puntualment per telèfon i whatsapp, i també per carta, atès que la situació és molt complicada. Entenc que la consellera ha d'estar pendent de tot el país, perquè ha d'atendre una emergència sense precedents. El fet és que, a nivell comunicatiu, tot podria haver estat millorable.
- Més enllà del cas d'Igualada, diria que els ciutadans entenen aquests dies que es produeixin tibantors entre administracions?
- No crec que siguin tibantors. Una de les coses que hem d'aprendre d'aquest episodi és que les administracions locals, les més properes al ciutadà, han de ser instruments de concertació, de suport i d'ajuda a altres administracions. Vull trencar una llança en favor dels alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, que s'estan deixant la pell per fer possible que funcionin tots els serveis bàsics aquests dies. Per tant, un punt més d'informació s'hauria agraït molt.
- La gestió de la crisi del coronavirus li ha concedit protagonisme. Se sent reforçat?
- L'únic que m'interessa és que la meva ciutat funcioni i que aquest episodi remeti. He posat al servei de la ciutat tot el coneixement que tinc, i al meu costat he tingut molta gent treballant. La meva funció només ha estat donar la cara, però al meu costat hi alcaldes i alcaldesses de la conca d'Òdena, de colors polítics diferents, que han fet la mateixa feina. El que ens interessa de veritat és resoldre el problema.
- Creu que aquest protagonisme pot ser un impuls en clau de política nacional. El seu partit, el PDECat, haurà de definir llistes de cara a les properes eleccions catalanes i voldrà que els seus valors tinguin protagonisme a l'espai de JxCat.
- M'importa zero en aquests moments aquesta qüestió. No hi penso, ni tan sols un segon. No tinc temps per pensar-hi, i seria una frivolitat, tenint en compte el que ens passa a Igualada i el que està passant al país.
En aquesta conversa amb NacióDigital, Castells detalla el que han viscut els seus conciutadans, advoca per mantenir el confinament total, lamenta episodis de falta d'informació que diu haver viscut com a alcalde -ha topat públicament amb el Departament de Salut aquests dies- i no vol sentir a parlar del seu futur polític. De ben segur, però, que el PDECat posarà en valor la gestió dels seus alcaldes quan s'hagin de confeccionar les llistes de les pròximes eleccions catalanes, que s'endarreriran almenys fins a finals d'any.
- Ha fet alguna cosa més que treballar a l'Ajuntament en les últimes setmanes?
- Surto de casa a primera hora per anar a l'Ajuntament i torno a casa a la nit. He sortit comptades vegades d'aquest recorregut: dos cops per motius vinculats a l'alcaldia i un parell més per anar a comprar, que ho havia demanat a la meva família per poder trencar la rutina de feina. Necessitava algun moment d'evasió, perquè ni estant a casa s'acabaven els missatges i les trucades. I anant a comprar, almenys dues vegades, també prenia el pols a la ciutat. De casa a l'Ajuntament només hi tinc un minut i mig de distància. És l'únic temps, escàs, que em permetia caminar durant el dia.
- Tothom necessita petits moments per evadir-se.
- És molt necessari. El confinament és molt dur i ho hem demostrat els igualadins i les igualadines, que hem provat que estem disposats a fer el que calgui, sempre i quan se'ns tracti com una població adulta, donant-nos informació i sent transparent. Quan s'ha facilitat informació i els ciutadans han comprovat la gravetat del que passava, s'han comportat i han fet un aïllament social amb una disciplina germànica. Només tinc paraules d'agraïment. Els resultats de tot això es començaran a veure ara, amb la sortida d'aquesta emergència sanitària.
- Vostè ha fet aquest agraïment en públic. Però pensava que hi podia haver hagut algun altre tipus de reacció de la ciutadania d'Igualada i la conca d'Òdena davant el confinament?
- Quan no s'ha facilitat informació a la ciutadania, he vist tendències a la relaxació. En els darrers dies, després que s'aixequés l'aïllament i davant l'absència de dades segregades de la conca d'Òdena, la gent s'ha relaxat. M'ho han fet arribar a través de les xarxes socials, i veïns i veïnes que em fan saber que hi ha més gent al carrer de la que hi hauria d'haver. Per altra banda, ho certifiquem a través de les dades que ens reporta diàriament la Policia Local. Hem duplicat el nombre d'atestats i sancions. Hem hagut d'augmentar els controls perquè la gent ha tingut la sensació que aquest episodi s'havia acabat, i no és així.
"El perill és la segona onada de contagis que hi pot haver pel relaxament de la població. Per això demano que la gent no es relaxi. Ens hi juguem massa"
Això continua sent molt greu i l'única manera, tal com exposen tots els experts, de frenar aquest episodi de la conca d'Òdena és el confinament total. Sense això no ens en sortirem. I tinc por, perquè els alcaldes d'Itàlia amb els quals hem contactat em constataven la mateixa situació. El perill és la segona onada de contagis que hi pot haver pel relaxament de la població. Per això demano que la gent no es relaxi. Ens hi juguem massa. Demano que tots pensem en els professionals sanitaris que estan fent una gran tasca i recordem com els podem ajudar. I només els podem ajudar complint amb les nostres obligacions.
- Tenint en compte que a la conca d'Òdena han hagut de pair les mesures més estrictes, considera indispensable que el govern espanyol allargui el confinament total? En les últimes hores ha apuntat la possibilitat d'"intentar recuperar la normalitat laboral la setmana que ve".
- Els experts ens aconsellen que l'única mesura efectiva que ara mateix hi ha és el confinament total. Pateixo perquè, si ara hi hagués una segona onada de contagis, ens trobaríem amb una situació molt complexa. La primera onada ens va trobar amb els hospitals disponibles, però ara estan plens. Pateixo perquè aquest desconfinament no es faci bé i es doni a la ciutadania una falsa sensació de seguretat. Tanmateix, també entenc qui està patint. A banda de l'emergència sanitària, ens fa patir que emmalalteixi la nostra economia en els propers mesos. Hauríem de ser capaços de trobar eines que ens permetessin protegir la nostra ciutadania sense que l'economia emmalalteixi.
"Pateixo perquè aquest desconfinament no es faci bé i es doni a la ciutadania una falsa sensació de seguretat"
- Ara que han passat els dies, continua tenint la sensació que a la conca d'Òdena se la va tancar i les administracions van llençar la clau, com va dir en roda de premsa?
- Hi va haver un moment en què vaig tenir la sensació que, comunicativament, es podia haver fet molt millor. Vaig tenir la sensació que m'arribava més informació d'Itàlia que del nostre país.
Marc Castells, en una foto d'arxiu. Foto: Blanca Blay/ACN
- Ha estat especialment crític amb el "govern del país", per exemple, per la lentitud en l'arribada dels tests de detecció. Creu que el Departament de Salut ha estat a l'alçada de la crisi sanitària?
- Ara no toca fer crítica, no és el moment. A més, també caldrà fer autocrítica, a tots plegats ens convindrà. El que ens ha passat ha anat més enllà del que qualsevol de nosaltres podia haver imaginat fa tres mesos. Per tant, hem de posar perspectiva a allò que s'ha fet, i després haurem d'analitzar i avaluar el que no s'ha fet bé o el que es pot millorar. Ara toca treballar plegats per sortir de l'emergència sanitària i començar-nos a preparar pel tsunami després del tsunami, el perill d'una crisi econòmica i social.
- Hi ha hagut dèficits de gestió a l'Hospital d'Igualada?
- Estic convençut que aquest episodi que va començar a l'hospital de la nostra ciutat, si s'hagués produït en un dels grans hospitals terciaris del país, la situació hauria estat la mateixa o pitjor. Valoro moltíssim els professionals de l'Hospital d'Igualada, tot el personal, des d'administratius fins a metges. I passa el mateix amb els professionals de l'atenció primària. Només tinc paraules de reconeixement per a ells. Ja hi haurà temps, quan passi l'emergència, per fer una anàlisi de com s'han fet les coses. I segur que, amb tota la informació, es posarà en valor la feina que s'ha fet des de l'hospital.
- A Igualada han habilitat un hospital de campanya i una residència medicalitzada, que s'havia d'estrenar aquesta primavera. Les administracions, totes, han aprofitat la feina que han fet?
- Tenim un lema per a aquest episodi d'emergència: esperem el millor i planifiquem pensant en el pitjor. El que vam fer, amb l'ajuda de Creu Roja i també de Metges sense Fronteres, va ser preparar-nos, tenint en compte que des de l'hospital ens deien que tenien entrades d'entre 25 i 30 pacients diaris i que no veien assumible atendre aquest volum si el ritme es mantenia. La sensació era que no es podria aguantar ni una setmana més aquella onada d'ingressos. Per això vam posar la maquinària en marxa. En tres dies vam habilitar un hospital de campanya amb 100 llits a punt. Va ser una heroïcitat. I seré l'alcalde més feliç del món si aquest hospital de campanya no s'ha de fer servir.
"La sensació era que a l'Hospital d'Igualada no es podria aguantar ni una setmana més l'onada d'ingressos. Per això vam posar la maquinària en marxa"
I, per altra banda, teníem una residència a punt d'inaugurar, a la qual només li faltaven 15 dies de feina. Quan es va produir el confinament, els industrials no podien entrar-hi a acabar-la. Ens vam mobilitzar per enllestir-la, amb l'ajuda indispensable dels industrials, perquè consideràvem que la residència, amb 90 llits disponibles, seria molt útil si la situació es descontrolava. Aquesta setmana estarà a a punt, i a disposició de la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, amb l'esperança que no calgui fer-la servir. Hem fet una feina enorme, tots els alcaldes de la conca d'Òdena, per intentar anar 15 dies per davant.
- Parlava dels dèficits de comunicació. Vostè es va queixar públicament que les dades de mortalitat de Salut no casessin amb les que tenia l'Ajuntament. Com s'ho explica?
- Em semblava que, com a alcalde d'Igualada, no podia deixar de fer constar que la situació era molt greu. Les dades no quadraven, i no cal ser Einstein per comprovar-ho, només cal fer una comparativa. Si comparem les dades de mortalitat del mes de març d'aquest any amb les del mateix mes de l'any anterior, la diferència és molt gran. Quan ho vaig denunciar, la situació era la següent: Salut ens deia que hi havia una quarantena de morts per Covid-19 a la conca d'Òdena i a nosaltres ens constaven, via serveis funeraris, 140 morts. En el mateix mes de l'any anterior, havien mort 47 persones. I la mitjana de morts dels mesos de març dels darrers cinc anys era de 46 persones. Si el quadre clínic de la majoria de defuncions, malgrat que no era diagnosticat per Covid-19, eren pneumònies o per infeccions pulmonars, no cal ser Einstein per veure que alguna cosa no quadrava. De manera lleial, abans vam trucar la consellera de Salut, per donar-li la informació. Enteníem que s'havia de traslladar als ciutadans que la situació era molt més greu del que semblava.
"Amb les dades de morts, l'administració de la Generalitat podria haver tingut un millor flux comunicatiu per explicar a la gent el que passava"
No vaig poder deixar d'explicar-ho a la premsa després que el Departament de Salut informés que un dia a la conca d'Òdena no hi havia hagut cap mort per coronavirus. A mi me'n constaven 11. Per això vaig trucar la consellera, perquè considerava que hi havia hagut errors. Ella donava dades oficials i jo donava dades reals. I crec que la ciutadania agraeix els esforços de comunicació que hem fet. Perquè, quan Salut va parlar d'un dia amb zero morts, a mi no paraven d'arribar-me missatges de dos tipus: gent felicitant-me i, a la vegada, un munt de persones fent evident que aquell dia havien perdut un familiar. No preteníem alimentar cap polèmica, només fer constar una realitat. I l'administració de la Generalitat podria haver tingut un millor flux comunicatiu per explicar a la gent el que passava.
L'alcalde d'Igualada, en una foto d'arxiu. Foto: Gemma Aleman / ACN
- Potser el més sorprenent és que es refereixi a aquesta falta de comunicació, tenint en compte que la consellera de Salut, Alba Vergés, és d'Igualada, com vostè. Han parlat diàriament amb la consellera en les últimes setmanes?
- No hem parlat diàriament. No hem tingut temps de parlar cada dia. Sí que ens hem comunicat puntualment per telèfon i whatsapp, i també per carta, atès que la situació és molt complicada. Entenc que la consellera ha d'estar pendent de tot el país, perquè ha d'atendre una emergència sense precedents. El fet és que, a nivell comunicatiu, tot podria haver estat millorable.
- Més enllà del cas d'Igualada, diria que els ciutadans entenen aquests dies que es produeixin tibantors entre administracions?
- No crec que siguin tibantors. Una de les coses que hem d'aprendre d'aquest episodi és que les administracions locals, les més properes al ciutadà, han de ser instruments de concertació, de suport i d'ajuda a altres administracions. Vull trencar una llança en favor dels alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, que s'estan deixant la pell per fer possible que funcionin tots els serveis bàsics aquests dies. Per tant, un punt més d'informació s'hauria agraït molt.
"Reforçat pel protagonisme? L'únic que m'interessa és que la meva ciutat funcioni i que aquest episodi remeti"
- La gestió de la crisi del coronavirus li ha concedit protagonisme. Se sent reforçat?
- L'únic que m'interessa és que la meva ciutat funcioni i que aquest episodi remeti. He posat al servei de la ciutat tot el coneixement que tinc, i al meu costat he tingut molta gent treballant. La meva funció només ha estat donar la cara, però al meu costat hi alcaldes i alcaldesses de la conca d'Òdena, de colors polítics diferents, que han fet la mateixa feina. El que ens interessa de veritat és resoldre el problema.
- Creu que aquest protagonisme pot ser un impuls en clau de política nacional. El seu partit, el PDECat, haurà de definir llistes de cara a les properes eleccions catalanes i voldrà que els seus valors tinguin protagonisme a l'espai de JxCat.
- M'importa zero en aquests moments aquesta qüestió. No hi penso, ni tan sols un segon. No tinc temps per pensar-hi, i seria una frivolitat, tenint en compte el que ens passa a Igualada i el que està passant al país.