Oriol Mitjà com a excusa

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El govern espanyol serà el que decidirà com s'ha de fer el desconfinament que, si més no en l'àmbit laboral i per als qui no puguin fer teletreball, està previst per la setmana que ve. El marge que tindran les comunitats autònomes i els ajuntaments per prendre decisions serà petit i afectarà bàsicament els locals públics però no la mobilitat ni als centres de treball, siguin o no essencials. El govern espanyol haurà d'explicar en els pròxims dies com i amb quins criteris el pensa fer, i també en quines raons científiques se sosté atès el risc que la pandèmia actuï com una mena de muntanya russa si ens confiem. Avui, onze setmanes després, comença el desconfinament de Wuhan, per cert.

A Catalunya es prendran, doncs, poques decisions, però tots miren de fer veure que tenen poder encara que el puguin exercir més aviat poc. Per això cal envoltar-se d'assessors, que en el pitjor dels casos donen solidesa als arguments. Quim Torra va incorporar ahir l'epidemiòleg Oriol Mitjà, que des del principi va avisar que calia prendre mesures més estrictes i que ha tingut en les darreres setmanes un gran predicament mediàtic que li ha costat crítiques dels defensors de la gestió de Pedro Sánchez.

La incorporació de Mitjà, que vol incidir i que no té problema en col·laborar com a científic amb el govern del seu país (lidera la recerca d'una vacuna després que li ho encarregués el Departament de Salut), ha aixecat recels dins el mateix Govern no pel qui sinó pel què i pel com. Era de preveure. En primer lloc, perquè Salut té una comissió d'experts que treballa els consells per al desconfinament, tant en el que depèn de la Generalitat com en el que no. I, en segon lloc, perquè la tria de Torra va ser comunicada poc abans de fer-se pública i fa evident, per més que es negui públicament, la desconfiança del president vers el criteri i la feina d'un dels departaments del seu Govern. 

No és, però, una conducta nova. Fa mesos que l'executiu està políticament amortitzat i només el sosté la inèrcia i el desig de Junts per Catalunya (JxCat) per convocar eleccions en el moment que els sigui més propici o quan el Suprem confirmi la inhabilitació de Quim Torra. Les crítiques i travetes soterrades entre JxCat i ERC estan a l'ordre del dia. També les públiques, com ara quan el president critica la gestió de les residències que ha fet Treball, Afers Socials i Famílies. ERC té una actitud més prudent i només fora de micro llença, per exemple, crítiques a Miquel Buch per les desenes de milers de persones que s'han desplaçat a segones residències i que amenacen de col·lapsar els serveis sanitaris d'algunes comarques, o quan lamentava que els seus socis fessin córrer que no s'aprovarien les mesures de suport als autònoms que Pere Aragonès va portar fa dues setmanes al govern.

La gestió de la crisi del coronavirus podria haver servit per unir l'executiu al voltant de la la idea del bon govern i la reconstrucció i en donar-li un relat més enllà del fangar en el qual, amb la inestimable i previsible col·laboració dels poders de l'Estat, uns i altres han convertit el procés. Però sembla que ja serà molt que no s'esbatussin públicament.  
 

---

Avui no et perdis

»El fitxatge d'Oriol Mitjà com a assessor de Torra genera recels dins del Govern; per Joan Serra Carné i Oriol March.

»Dades: Catalunya frena el coronavirus i doblega la corba amb més rapidesa que Madrid; per Roger Tugas Vilardell.

»Les lliçons de la zona zero de Wuhan; per Bernat Surroca.

»Dels 72.000 euros d'un director als 19.800 d'un auxiliar d'infermeria: els sous als hospitals catalans; per Andreu Merino.

»Uns 2.000 agents dels Mossos, fora de servei pel coronavirus; per Bernat Surroca.

»Sense aprovat general i amb exàmens presencials a l'estiu: el full de ruta de les universitats; per Lluís Girona.

»Opinió: «Si mai governava Vox»; per Francesc Viadel.

»La gestió del coronavirus, una porta oberta a governs més autoritaris?; per Roger Tugas Vilardell.

»Fil directe: «Autoritarisme o «New Deal»; per Pep Martí.

»Les metàfores de guerra durant la Covid-19: un recurs enverinat; per Mario Bisiada, lingüista.

»El PDECat i el PNB estrenyen llaços en plena crisi sanitària; per Oriol March.

I també bones notícies...

» RECERCA Salut finança 19 projectes de recerca per prevenir i tractar la Covid‑19.

» IMPLICATS Aprendre medicina enmig de la crisi del coronavirus; per Carles Fiter.

» RECUPERAT Trias ja és a casa després d'una setmana ingressat per coronavirus.

» SOLIDARIS L'ANC demana col·laboració per fer arribar un milió de mascaretes a la ciutadania.
 

---

 El passadís

Les imatges que la Casa Reial va oferint de Felip VI fent gestions des del seu despatx de la Zarzuela, trucant a responsables sanitaris dels hospitals, a vegades en companyia de la reina Leticia, permeten descobrir petites sorpreses. Una d'elles és una figureta dedicada a Los últimos de Filipinas, una reproducció de l'escultura de Salvador Amaya que es va inaugurar a Madrid el gener passat. La peça homenatja als darrers soldats espanyols que van combatre el 1898 per mantenir les illes com a colònia espanyola. Tant de bo la lluita contra el coronavirus acabi millor. El monument, per cert, va ser objecte de polèmica i l'alcaldessa Manuela Carmena no va manifestar cap entusiasme pel projecte, que va inaugurar el nou consistori conservador el gener passat. L'alcalde de Madrid, el popular Martínez-Almeida, té al seu despatx una altra reproducció.

Vist i llegit

La BBC ha elaborat una esclaridora informació gràfica que permet comparar a quin ritme s'han confinat diversos països des que hi va arribar el coronavirus i si ho han fet de forma localitzada i progressiva o no. És evident que Espanya ho podria haver fet més ràpid. També ens permet mesurar el brutal descens del tràfic aeri i del tràfic rodat a les ciutats, el descens de la pol·lució i com ha augmentat l'ús de les vídeotrucades. Podeu consultar-ho aquí.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1888 Barcelona va viure el seu primer gran esdeveniment de dimensió mundial: va ser l'Exposició Universal, que es va inaugurar el 8 d'abril i va durar fins al 9 de desembre del mateix any. La capital catalana també va acollir una exposició universal el 1929. Les exposicions universals, que havien començat a mitjans del segle XIX, eren un gran aparador perquè els països exhibissin la seva millor cara en matèria de progressos tecnològics i industrials.

Per l'Exposició, que es va ubicar entre el Parc de la Ciutadella -que es va reformar- i la Barceloneta, es van edificar el castell dels Tres Dragons (ara Museu de Ciències Naturals), l'Arc de Triomf, el monument a Colom o el mercat del Born i es van posar en marxa serveis com les Golondrinas, que passegen encara turistes pel litoral barceloní. En aquest vídeo de l'Ajuntament podeu saber-ne una mica més.

 L'aniversari

El 8 d'abril de 1966 va néixer a Vic l'exciclista Melcior Mauri. El seu gran triomf va ser la Vuelta a Espanya de 1991, on es va imposar gràcies a la seva gran especialitat, la contrarellotge (en va ser subcampió mundial). L'any 1995 va ser sisè classificat al Tour de França. Mauri va retirar-se l'any 2000 després de vestir diversos mallots. On més anys es va estar va ser al de l'ONCE. Posteriorment va dirigir equips. En aquest vídeo publicitari recordava amb companys i entrenadors la seva trajectòria.

 ​Fes clic aquí per rebre'l