08
d'abril
del
2020
Actualitzat
el
09
d'abril
a les
19:14h
Onze setmanes després, Wuhan, la zona zero de la pandèmia del coronavirus, aixeca aquest dimecres la quarantena. Els seus ciutadans podran viatjar de nou per tota la Xina, però la normalitat encara trigarà a arribar del tot i es mantindran algunes restriccions. El risc d'una segona onada de contagis seria devastador -no es pot descartar, tenint en compte que encara no hi ha vacuna contra la Covid-19-, i les autoritats sanitàries saben que caldrà mantenir mesures de control per evitar-la. Tot i així, l'aixecament de la quarantena és una fita de gran importància simbòlica per a la Xina i per a la resta de països que es troben en plena lluita contra coronavirus.
A Wuhan, la crisi sanitària ha deixat unes 2.500 persones mortes i un pic de 50.000 contagis, sempre segons dades oficials. Sergi Mulet, un català que viu a Wuhan i va haver-ne de marxar just abans de la quarantena, explica a NacióDigital que la gent està il·lusionada i té ganes de sortir. "Parlo amb els meus companys d'allà cada setmana i els ha canviat la cara. A Wuhan la gent va molta vida al carrer, les places s'omplen de veïns que fan ioga i a més ara els arriba el bon temps. Tenen ganes de poder sortir", assegura Mulet.
Les dràstiques mesures adoptades han tingut èxit i el gegant asiàtic veu la llum al final del túnel, però també han estat envoltades de polèmica per la seva duresa i per una manca de transparència inicial que va fer perdre temps a l'hora de gestionar la crisi que venia. Poden Catalunya i els països democràtics extreure lliçons de la gestió de la crisi a Wuhan i la Xina? Consultats per aquest diari, Xulio Ríos, director de l'Observatori Polític de la Xina, i Sergi Vicente, director de Betevé i corresponsal de TV3 a la Xina entre 2003 i 2015, tenen dubtes, perquè les diferències de sistema polític i estructura social són evidents, però sí que hi ha elements que han d'ajudar a superar la crisi sanitària actual i anticipar-se a les que poden venir.
"Si hem de treure lliçons de Wuhan més val que pleguem", diu Sergi Vicente, bon coneixedor de la realitat xinesa. A la província, les mesures repressives de les autoritats xineses van ser "extremes". A més, la Xina va cometre un error que semblava haver après de crisis anteriors. "En una epidèmia no es pot amagar informació. És l'ABC del control de les epidèmies i ens va fer perdre un temps preciós", apunta Vicente.
Les autoritats locals i regionals, davant del temor de ser destituïdes, van optar per intentar tapar aquella incipient crisi del coronavirus de la mateixa manera que van fer amb la crisi del SARS de 2002-2003. El problema, apunta Vicente, és que la SARS era més fàcil de controlar que el coronavirus.
La resposta xinesa
Què ha fet la Xina? Xulio Ríos sintetitza la recepta aplicada en quatre grans punts que han permès corregir els errors inicials i superar la fase més dura de la crisi en un termini relativament curt de temps. En primer lloc, la capacitat de mobilització massiva de recursos a una escala que molt pocs països poden arribar. En aquest sentit, l'exèrcit xinès ha tingut un paper clau, aportant milers de metges miliars. "Com en d'altres catàstrofes, l'Exèrcit Popular d'Alliberament està a primera línia", detalla Ríos. En segon lloc, la disciplina, que més enllà de les crítiques ha portat a un compliment estricte del confinament per voluntat pròpia i per les mesures imposades per les autoritats. "Les restriccions s'han vist afavorides pel tipus d'urbanisme de les ciutats", apunta el director de l'Observatori Polític de la Xina.
El tercer lloc, sosté Ríos, s'hi situa la capacitat de prevenció i control. Superada una fase inicial de descontrol, en què el propi sistema xinès va reprimir els metges que volien alertar que la situació era més greu del que semblava, les mesures adoptades s'han complert al peu de la lletra i això ha estat clau per evitar la propagació de l'epidèmia. Per últim, hi ha el suport científic i tecnològic, traduït en l'aplicació de les noves tecnologies per controlar l'epidèmia. Un ús d'aplicacions i big data que no només s'ha aplicat a la Xina, un règim autoritari, sinó també a Singapur, Taiwan o Corea del Sud, que són sistemes democràtics.
En l'àmbit científic, Ríos destaca també el paper de la medicina tradicional xinesa, un àmbit molt allunyat de les societats occidentals però que a la Xina gaudeix de suport en amplis sectors i que també s'ha aplicat amb èxit. "El país ha marcat un rumb, però les seves singularitats fan que sigui difícil traslladar elements que allà han estat fonamentals al nostre país", admet.
Protocols: saber què s'ha de fer
Un dels avantatges de la Xina i d'altres països asiàtics són els protocols que tenien arran del que van aprendre de la crisi del SARS de 2002 o de la grip A de 2009. "Els països asiàtics estan molt més preparats en aquest sentit", apunta Ríos. Vicente, en la mateixa línia, ressalta que la Xina i altres països de la regió van aprendre una gran lliçó de crisis sanitàries anteriors, i és entendre que la societat és "vulnerable" i que cal estar preparats per les noves crisi que puguin venir. "Aquí no estàvem preparats ni mentalment ni en termes logístics", lamenta el periodista, que malgrat admetre que el confinament s'ha fet bé i està funcionant, tant Catalunya com Espanya "van arribar tard" i van "badar" quan el virus ja havia sortit de la Xina i havia arribat a Itàlia.
Calen, doncs, protocols. Saber què s'ha de fer en aquests casos. Això, als països asiàtics, ha servit per contenir l'epidèmia. Ara bé, els protocols, com assenyalen tant Vicente com Ríos, s'han de fer d'acord a la realitat occidental, però que es puguin posar en marxa de manera efectiva en cas de rebrot o nova crisi i que serveixin de barrera o tallafocs per mitigar l'impacte de l'epidèmia. "Controls de temperatura als aeroports? Tancament de fronteres? Controls a través del mòbil? Confinaments? Cal decidir què es farà a la propera, perquè això tornarà", avisa Vicente.
En aquest sentit, comparteix la postura de bona part del personal sanitari i epidemiòlegs que s'han pronunciat aquests últims dies i setmanes: calen tests massius a tota la població per "atacar el virus". Aquesta, juntament amb altres mesures, ha estat una de les accions que ha fet Corea del Sud: perseguir el virus per poder aïllar els casos positius i evitar la propagació. Vicente, però, hi afegeix la necessitat de no dependre tant dels altres països. "Nosaltres no som com la Xina, que té una gran capacitat de proveir en temps de crisi, per tant hem d'identificar les nostres forces productives locals per reduir la dependència en situacions com l'actual", sosté.
Les noves tecnologies, el gran debat
Un altre dels elements clau de la Xina ha estat el control de la població per veure el comportament de l'epidèmia. Als països occidentals, això genera molt debat perquè s'entén com una vulneració de la llibertat individual. "Fem-ho amb totes les garanties, però cal assegurar la traçabilitat de l'epidèmia", deixa clar Vicente, que recorda que no només s'ha fet a la Xina -on admet que ha estat "molt fàcil" tenint en compte les seves característiques- sinó també en societats democràtiques com el Japó o Corea del Sud. "Tothom ha entès que era una urgència i una prioritat davant de qualsevol fre ètic", sosté el periodista.
La realitat occidental i xinesa, però, és diferent. Com detalla Ríos, a l'Àsia en general i a la Xina en particular l'us de les noves tecnologies en aquest sentit té una acceptació "més àmplia" perquè la llibertat individual està "més sotmesa al bé comú". "L'associació que es fa d'aquestes noves tecnologies a una vida més fàcil i pràctica fa que la gent les vegi com a positives", apunta. Com Vicente, també creu que és necessari aquest ús de noves aplicacions de cara a controlar l'epidèmia i fer estudis per prevenir-ne de noves, però remarca la necessitat que estiguin sotmeses a un control democràtic, per evitar que se'n faci un ús il·legítim.
A Catalunya, propostes com el control de la població a través del telèfon mòbil han estat posades sobre la taula per exemple per part de l'epidemiòleg Oriol Mitjà, que des d'aquest dimarts és assessor del president de la Generalitat, Quim Torra, i elaborarà l'estratègia de desconfinament de Catalunya. La seva idea és poder veure, a través de la geolocalització del telèfon, quins contactes de risc ha tingut una persones contagiada de coronavirus, per tal de poder-los aïllar i evitar-ne la propagació A l'Estat, el govern espanyol també estudia aquestes opcions. Amb el pas dels dies, i si aquestes propostes es van concretant, el debat estarà servit.
A Wuhan, la crisi sanitària ha deixat unes 2.500 persones mortes i un pic de 50.000 contagis, sempre segons dades oficials. Sergi Mulet, un català que viu a Wuhan i va haver-ne de marxar just abans de la quarantena, explica a NacióDigital que la gent està il·lusionada i té ganes de sortir. "Parlo amb els meus companys d'allà cada setmana i els ha canviat la cara. A Wuhan la gent va molta vida al carrer, les places s'omplen de veïns que fan ioga i a més ara els arriba el bon temps. Tenen ganes de poder sortir", assegura Mulet.
Les dràstiques mesures adoptades han tingut èxit i el gegant asiàtic veu la llum al final del túnel, però també han estat envoltades de polèmica per la seva duresa i per una manca de transparència inicial que va fer perdre temps a l'hora de gestionar la crisi que venia. Poden Catalunya i els països democràtics extreure lliçons de la gestió de la crisi a Wuhan i la Xina? Consultats per aquest diari, Xulio Ríos, director de l'Observatori Polític de la Xina, i Sergi Vicente, director de Betevé i corresponsal de TV3 a la Xina entre 2003 i 2015, tenen dubtes, perquè les diferències de sistema polític i estructura social són evidents, però sí que hi ha elements que han d'ajudar a superar la crisi sanitària actual i anticipar-se a les que poden venir.
"La Xina va cometre un error que semblava que havia après: no pots amagar informació en una epidèmia", lamenta Sergi Vicente
"Si hem de treure lliçons de Wuhan més val que pleguem", diu Sergi Vicente, bon coneixedor de la realitat xinesa. A la província, les mesures repressives de les autoritats xineses van ser "extremes". A més, la Xina va cometre un error que semblava haver après de crisis anteriors. "En una epidèmia no es pot amagar informació. És l'ABC del control de les epidèmies i ens va fer perdre un temps preciós", apunta Vicente.
Les autoritats locals i regionals, davant del temor de ser destituïdes, van optar per intentar tapar aquella incipient crisi del coronavirus de la mateixa manera que van fer amb la crisi del SARS de 2002-2003. El problema, apunta Vicente, és que la SARS era més fàcil de controlar que el coronavirus.
La resposta xinesa
Què ha fet la Xina? Xulio Ríos sintetitza la recepta aplicada en quatre grans punts que han permès corregir els errors inicials i superar la fase més dura de la crisi en un termini relativament curt de temps. En primer lloc, la capacitat de mobilització massiva de recursos a una escala que molt pocs països poden arribar. En aquest sentit, l'exèrcit xinès ha tingut un paper clau, aportant milers de metges miliars. "Com en d'altres catàstrofes, l'Exèrcit Popular d'Alliberament està a primera línia", detalla Ríos. En segon lloc, la disciplina, que més enllà de les crítiques ha portat a un compliment estricte del confinament per voluntat pròpia i per les mesures imposades per les autoritats. "Les restriccions s'han vist afavorides pel tipus d'urbanisme de les ciutats", apunta el director de l'Observatori Polític de la Xina.
La resposta de la Xina, a grans trets, ha estat aquesta: mobilització massiva de recursos, disciplina, capacitat de prevenció i control, i suport científic i tecnològic
El tercer lloc, sosté Ríos, s'hi situa la capacitat de prevenció i control. Superada una fase inicial de descontrol, en què el propi sistema xinès va reprimir els metges que volien alertar que la situació era més greu del que semblava, les mesures adoptades s'han complert al peu de la lletra i això ha estat clau per evitar la propagació de l'epidèmia. Per últim, hi ha el suport científic i tecnològic, traduït en l'aplicació de les noves tecnologies per controlar l'epidèmia. Un ús d'aplicacions i big data que no només s'ha aplicat a la Xina, un règim autoritari, sinó també a Singapur, Taiwan o Corea del Sud, que són sistemes democràtics.
En l'àmbit científic, Ríos destaca també el paper de la medicina tradicional xinesa, un àmbit molt allunyat de les societats occidentals però que a la Xina gaudeix de suport en amplis sectors i que també s'ha aplicat amb èxit. "El país ha marcat un rumb, però les seves singularitats fan que sigui difícil traslladar elements que allà han estat fonamentals al nostre país", admet.
Protocols: saber què s'ha de fer
Un dels avantatges de la Xina i d'altres països asiàtics són els protocols que tenien arran del que van aprendre de la crisi del SARS de 2002 o de la grip A de 2009. "Els països asiàtics estan molt més preparats en aquest sentit", apunta Ríos. Vicente, en la mateixa línia, ressalta que la Xina i altres països de la regió van aprendre una gran lliçó de crisis sanitàries anteriors, i és entendre que la societat és "vulnerable" i que cal estar preparats per les noves crisi que puguin venir. "Aquí no estàvem preparats ni mentalment ni en termes logístics", lamenta el periodista, que malgrat admetre que el confinament s'ha fet bé i està funcionant, tant Catalunya com Espanya "van arribar tard" i van "badar" quan el virus ja havia sortit de la Xina i havia arribat a Itàlia.
Vicente i Ríos ressalten la importància de tenir protocols de resposta davant d'aquest tipus de crisis, una avantatge que tenia la Xina després de passar la del SARS i la grip A
Calen, doncs, protocols. Saber què s'ha de fer en aquests casos. Això, als països asiàtics, ha servit per contenir l'epidèmia. Ara bé, els protocols, com assenyalen tant Vicente com Ríos, s'han de fer d'acord a la realitat occidental, però que es puguin posar en marxa de manera efectiva en cas de rebrot o nova crisi i que serveixin de barrera o tallafocs per mitigar l'impacte de l'epidèmia. "Controls de temperatura als aeroports? Tancament de fronteres? Controls a través del mòbil? Confinaments? Cal decidir què es farà a la propera, perquè això tornarà", avisa Vicente.
En aquest sentit, comparteix la postura de bona part del personal sanitari i epidemiòlegs que s'han pronunciat aquests últims dies i setmanes: calen tests massius a tota la població per "atacar el virus". Aquesta, juntament amb altres mesures, ha estat una de les accions que ha fet Corea del Sud: perseguir el virus per poder aïllar els casos positius i evitar la propagació. Vicente, però, hi afegeix la necessitat de no dependre tant dels altres països. "Nosaltres no som com la Xina, que té una gran capacitat de proveir en temps de crisi, per tant hem d'identificar les nostres forces productives locals per reduir la dependència en situacions com l'actual", sosté.
Les noves tecnologies, el gran debat
Un altre dels elements clau de la Xina ha estat el control de la població per veure el comportament de l'epidèmia. Als països occidentals, això genera molt debat perquè s'entén com una vulneració de la llibertat individual. "Fem-ho amb totes les garanties, però cal assegurar la traçabilitat de l'epidèmia", deixa clar Vicente, que recorda que no només s'ha fet a la Xina -on admet que ha estat "molt fàcil" tenint en compte les seves característiques- sinó també en societats democràtiques com el Japó o Corea del Sud. "Tothom ha entès que era una urgència i una prioritat davant de qualsevol fre ètic", sosté el periodista.
La realitat occidental i xinesa, però, és diferent. Com detalla Ríos, a l'Àsia en general i a la Xina en particular l'us de les noves tecnologies en aquest sentit té una acceptació "més àmplia" perquè la llibertat individual està "més sotmesa al bé comú". "L'associació que es fa d'aquestes noves tecnologies a una vida més fàcil i pràctica fa que la gent les vegi com a positives", apunta. Com Vicente, també creu que és necessari aquest ús de noves aplicacions de cara a controlar l'epidèmia i fer estudis per prevenir-ne de noves, però remarca la necessitat que estiguin sotmeses a un control democràtic, per evitar que se'n faci un ús il·legítim.
A Catalunya, propostes com el control de la població a través del telèfon mòbil han estat posades sobre la taula per exemple per part de l'epidemiòleg Oriol Mitjà, que des d'aquest dimarts és assessor del president de la Generalitat, Quim Torra, i elaborarà l'estratègia de desconfinament de Catalunya. La seva idea és poder veure, a través de la geolocalització del telèfon, quins contactes de risc ha tingut una persones contagiada de coronavirus, per tal de poder-los aïllar i evitar-ne la propagació A l'Estat, el govern espanyol també estudia aquestes opcions. Amb el pas dels dies, i si aquestes propostes es van concretant, el debat estarà servit.