coronavirus

La gestió del coronavirus, una porta oberta a governs més autoritaris?

Un estudi de la UB assenyala que la crisi actual augmenta la tolerància ciutadana per la restricció de drets, la centralització del poder o els lideratges forts a l'Estat, més del que ho fan el terrorisme o l'emergència climàtica

per Roger Tugas Vilardell , 7 d'abril de 2020 a les 14:28 |
La presència de l'exèrcit s'ha fet més habitual aquests dies. | Europa Press
Alguns països com la Xina o Hongria, han tingut respostes obertament autoritàries a la gestió del coronavirus, vetant informació o passant a governar a cop de decret. En la majoria dels casos, però, s'ha donat una centralització del poder i una limitació de les llibertats individuals, amb l'ús de drons, el control telefònic o el desplegament de forces militars al carrer. Un estudi de la UB ha analitzat fins a quin punt aquestes mesures tenen suport popular a l'Estat.

L'anàlisi de Jordi Muñoz, Albert Falcó-Gimeno, Francesc Amat i Andreu Arenas conclou que, efectivament, la ciutadania espanyola prefereix en aquest context lideratges més forts, està disposada a renunciar a cotes de llibertat, dona major suport a governances tecnocràtiques o autoritàries i prefereix respostes nacionals en lloc d'internacionals -malgrat tractar-se d'una problemàtica global-. Una reacció més accentuada que davant altres fenòmens com l'emergència climàtica o el terrorisme internacional.


Els autors alerten, per tant, que la gestió de l'actual crisi "sembla un terreny fèrtil, a curt termini, per erosionar els principis democràtics, ja que l'opinió pública sembla més disposada a acceptar fórmules tecnocràtiques o autoritàries", així com "pot ser una finestra d'oportunitat per centralitzar i acumular poder i augmentar la vigilància i el control". L'estudi s'ha fet a través d'enquestes per internet, en dues parts, al gener i el març, evidenciant un canvi d'estat d'opinió quan la Covid-19 va arribar. També tenen en compte variables com l'edat, el sexe, l'educació o la relació amb gent contagiada, per verificar-ne els efectes.

Preguntats sobre si estarien disposats a regalar part d'un bonificació al govern autonòmic, l'Estat, la Unió Europea o els països asiàtics per contenir el coronavirus, la solidaritat regional i estatal es revela clarament superior a la internacional entre els enquestats. Aquests estan també més predisposats a una centralització de competències a l'Estat, però no a nivell comunitari.


Igualment, pel que fa a la llibertat individual, els ciutadans estan especialment disposats a donar suport a mesures dràstiques, fins i tot si frenen les llibertats bàsiques, en un nivell molt superior en el cas del coronavirus que per fer front a l'emergència climàtica o el terrorisme. També hi ha més confiança en una mesura basada en la disciplina i el seguiment de les ordres de les autoritats que no en la cooperació entre ciutadans i el fet de creure en els experts.

Quant al perfil del governant, l'actual crisi posa més en valor la persona capacitat i amb experiència, per damunt de qualitats com l'honardesa. L'estudi treu a la llum una major preferència per als bons gestors en lloc de la coincidència d'idees, avalant més els punts de vista tecnocràtics i els governs d'experts i no polítics. De fet, l'efecte del coronavirus és similar al de l'educació en relació a les preferències democràtiques, però en sentit contrari, ja que les persones amb més estudis acostumen a valorar més la pulcritud democràtica.


A més, aquests efectes són superiors entre les persones que tenen gent propera contagiada per coronavirus. En concret, en l'acceptació d'una governança tecnocràtica, l'efecte es duplica entre aquests enquestats més exposats, els quals també perden més confiança en els governs espanyol o la Unió Europea i estan més disposats a respostes autoritàries que limitin llibertats fonamentals.


Els autors de l'estudi apunten que aquests canvis de preferència podrien ser temporals, però també assenyalen que podrien comportar canvis més profunds: "Si bé un intercanvi a curt termini de llibertats civils i de pluralisme per la protecció contra el virus pot ser racional i fins i tot relativament innocu, la pregunta és si aquest canvi cap a les preferències tecnocràtiques i autoritàries tindrà conseqüències duradores per a les democràcies afectades".

En aquest sentit, alerten que les pandèmies poden perjudicar les democràcies per la via directa i per la indirecta. A nivell directe, es tractaria d'"una transformació duradora de les preferències de representació", ja que, "si els ciutadans actualitzen negativament les seves creences sobre la capacitat dels sistemes democràtics, representatius i liberals de protegir-los contra aquest tipus d’amenaces, el canvi de preferència [...] pot ser més estable a llarg termini".


Pel que fa al perjudici indirecte, assenyala que aquesta gestió "obre una finestra d'oportunitat perquè els líders i les institucions autoritàries puguin prendre el poder i centralitzar-lo, limitar la fiscalització i contrapesos i augmentar el control i la vigilància de la població". En una primera etapa, seria sense resistència, però "el gir autoritari pot superar les pandèmies". El canvi precoç de preferències de l'estudi "podria oferir una oportunitat per a canvis polítics que després es puguin realitzar i traslladar algunes democràcies cap a un nou equilibri polític de més centralització i de poders menys limitats, així com una vigilància més invasiva de la població".





 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació