08
d'abril
del
2020
Actualitzat
a les
18:49h
Aquest any, els gitanos de la Mina, a Sant Adrià, no aniran fins a la vora del Besòs per llançar flors al riu en record dels parents que s'han anat. No s'encendran espelmes del record. Aquest dimecres, com cada 8 d'abril, se celebra el Dia Internacional del Poble Gitano, en record al Primer Congrés Mundial de la nació romaní, que va tenir lloc a Londres el 1971. Però serà una celebració molt diferent a la d'altres anys.
Ningú cantarà al carrer l'himne d'un poble sofert, el Gelem, Gelem, que recorda la persecució nazi contra els gitanos. Al Besòs s'hi aplegava un miler de gitanos amb motiu de la festa.
Quan es parla dels col·lectius més vulnerables que pateixen la pandèmia, cal recordar al conjunt de la comunitat gitana. Com viuen el confinament aquests dies els gitanos catalans? La crisi de la Covid-19 ha colpejat fort el la comunitat. La Federació d'Entitats Gitanes de Catalunya ha llançat la campanya 100x100 per fer arribar una ajuda de primera necessitat a les famílies gitanes amb més dificultats.
Basilio Perona, un romaní de la Mina, forma part del Centre Cultural Gitano del barri i és un dels prop de 8.000 membres del seu poble que viuen a Sant Adrià de Besòs. També a ells la pandèmia els ha agafat descol·locats. Fa pocs dies, va rebre un cop dur. Va perdre la seva sogra: "Ens van dir que havia estat un infart, però no sabíem si havia estat també pel virus. Vivia amb molta família i hem estat uns dies patint molt. Finalment, pel que ens han dit al jutjat de guàrdia, ho han descartat".
"Som uns catalans ignorats"
Basilio Perona, que va ser regidor dels comuns a Sant Adrià la passada legislatura, té una carnisseria, que ha hagut de tancar, i viu amb angoixa aquests dies: "El 50% de la nostra gent aquí viu de la venda ambulant. Els que estan en una situació regularitzada paguen els autònoms, com és el meu cas, però fa dies que no fem res de calaix". Per d'altres, el panorama és encara pitjor: "Som un poble acostumat a viure al dia. A la Mina, una situació així farà que la situació d'exclusió s'agreugi i molta més gent visqui al marge". Explica que no hi ha un cens elaborat amb dades de l'atur del barri, però que un estudi fet fa dos anys pels mateixos veïns va donar una xifra d'un 80% de desocupació.
Perona es queixa que la comunitat gitana continua sent una gran invisible: "Som uns catalans ignorats, molt més encara que altres minories. Es coneix més la comunitat pakistanesa que no pas a nosaltres, que portem segles aquí". Però encara hi ha un segment de la població romaní que el fa patir més: "Són els gitanos romanesos i búlgars que viuen de remenar les nostres restes i de comerciar amb xatarra, gent que dorm en els llocs més insospitats. Què faran ara?".
Banc d'aliments per a gitanos i paios
A Gràcia, l'Associació de Joves Gitanos del barri s'ha abocat a fer costat els veïns, siguin gitanos o paios. Ricard Valentí, el president de l'entitat, no para aquests dies: "T'he de deixar, m'arriba un camió per descarregar". Abans, ens explica que la seva comunitat ha respost bé al confinament: "Amb tot el que ha sofert el poble gitano, et penses que això per nosaltres és terrible?". Des del minut zero del tancament a les cases, l'entitat va crear un banc d'aliments i a repartir menjar per les cases.
Tot i el seu optimisme vital, Ricard Valentí explica que la pandèmia ha convertit en més vulnerable una comunitat que, a Gràcia, està formada per uns pocs centenars de veïns: "Entre el 70% i el 80% de la comunitat es dedica a la venda ambulant a mercats i a la compra-venda de peces d'automoció. Ara tot això ha quedat aturat".
Valentí pertany també a Nakeramos (Parlem-ne), una associació creada per recuperar la història del poble romaní. Valentí coneix alguns dels camps d'extermini hitlerians i tenia previst per aquests dies una visita amb altres membres de la seva comunitat a Auschwitz. El viatge, com tantes altres coses, haurà d'esperar.
"La pandèmia ha ferit greument l'economia gitana"
Francisca Perona és veïna de la Mina i presidenta de Veus gitanes, una entitat que treballa per visibilitzar el col·lectiu des d'una perspectiva de gènere. "Les dones gitanes som doblement vulnerables", ens diu. Treballa en un projecte d'orientació laboral de la Fundació Surt, gestionada pel Consorci de la Mina. És una bona antena de com viu el poble romaní la pandèmia i el confinament, que "ha ferit greument l'economia gitana, on la dona sempre ha estat el motor. La dona gitana sempre ha estat al mercat de treball, té recursos per fer-ho. Però ara no poden".
"Som un col·lectiu estigmatitzat -es queixa la presidenta de Veus gitanes-. Quan un grup de persones trenca el confinament als 3.000 habitatges de Sevilla, s'estigmatitza tot el col·lectiu, el que no passa quan ho fan els que van a la Cerdanya". Francisca Perona assegura que la pandèmia deixarà un panorama negre entre la comunitat, amb moltes famílies nombroses en pisos petits: "Jo faig teletreball, però a casa som sis, amb nens petits, i no és fàcil".
Preveu un increment del treball en negre quan passi la crisi. Per damunt de tot, però, assegura que el seu poble se'n sortirà: "Entre nosaltres no hi ha gaire avis que visquin sols. Ara sí pel confinament, però si una cosa ha reforçat la Covid-19 és la solidaritat entre nosaltres. La família és la base de la nostra cultura. Per això sempre ens refem. En moments difícils sempre ens unim. Per això hem perdurat".
Ningú cantarà al carrer l'himne d'un poble sofert, el Gelem, Gelem, que recorda la persecució nazi contra els gitanos. Al Besòs s'hi aplegava un miler de gitanos amb motiu de la festa.
Quan es parla dels col·lectius més vulnerables que pateixen la pandèmia, cal recordar al conjunt de la comunitat gitana. Com viuen el confinament aquests dies els gitanos catalans? La crisi de la Covid-19 ha colpejat fort el la comunitat. La Federació d'Entitats Gitanes de Catalunya ha llançat la campanya 100x100 per fer arribar una ajuda de primera necessitat a les famílies gitanes amb més dificultats.
Basilio Perona, un romaní de la Mina, forma part del Centre Cultural Gitano del barri i és un dels prop de 8.000 membres del seu poble que viuen a Sant Adrià de Besòs. També a ells la pandèmia els ha agafat descol·locats. Fa pocs dies, va rebre un cop dur. Va perdre la seva sogra: "Ens van dir que havia estat un infart, però no sabíem si havia estat també pel virus. Vivia amb molta família i hem estat uns dies patint molt. Finalment, pel que ens han dit al jutjat de guàrdia, ho han descartat".
"Som uns catalans ignorats"
Basilio Perona, que va ser regidor dels comuns a Sant Adrià la passada legislatura, té una carnisseria, que ha hagut de tancar, i viu amb angoixa aquests dies: "El 50% de la nostra gent aquí viu de la venda ambulant. Els que estan en una situació regularitzada paguen els autònoms, com és el meu cas, però fa dies que no fem res de calaix". Per d'altres, el panorama és encara pitjor: "Som un poble acostumat a viure al dia. A la Mina, una situació així farà que la situació d'exclusió s'agreugi i molta més gent visqui al marge". Explica que no hi ha un cens elaborat amb dades de l'atur del barri, però que un estudi fet fa dos anys pels mateixos veïns va donar una xifra d'un 80% de desocupació.
Basilio Perona: "A la Mina, una situació així farà que creixi l'exclusió i molta més gent visqui al marge"
Perona es queixa que la comunitat gitana continua sent una gran invisible: "Som uns catalans ignorats, molt més encara que altres minories. Es coneix més la comunitat pakistanesa que no pas a nosaltres, que portem segles aquí". Però encara hi ha un segment de la població romaní que el fa patir més: "Són els gitanos romanesos i búlgars que viuen de remenar les nostres restes i de comerciar amb xatarra, gent que dorm en els llocs més insospitats. Què faran ara?".
Una paradeta en una de les anteriors diades del poble gitano a Barcelona.edicions de la diada del poble gitano a Barcelona. Foto: Campanya Rromani Zor
Banc d'aliments per a gitanos i paios
A Gràcia, l'Associació de Joves Gitanos del barri s'ha abocat a fer costat els veïns, siguin gitanos o paios. Ricard Valentí, el president de l'entitat, no para aquests dies: "T'he de deixar, m'arriba un camió per descarregar". Abans, ens explica que la seva comunitat ha respost bé al confinament: "Amb tot el que ha sofert el poble gitano, et penses que això per nosaltres és terrible?". Des del minut zero del tancament a les cases, l'entitat va crear un banc d'aliments i a repartir menjar per les cases.
Tot i el seu optimisme vital, Ricard Valentí explica que la pandèmia ha convertit en més vulnerable una comunitat que, a Gràcia, està formada per uns pocs centenars de veïns: "Entre el 70% i el 80% de la comunitat es dedica a la venda ambulant a mercats i a la compra-venda de peces d'automoció. Ara tot això ha quedat aturat".
Ricard Valentí: "Amb tot el que hem patit, et penses que això és terrible per nosaltres?"
Valentí pertany també a Nakeramos (Parlem-ne), una associació creada per recuperar la història del poble romaní. Valentí coneix alguns dels camps d'extermini hitlerians i tenia previst per aquests dies una visita amb altres membres de la seva comunitat a Auschwitz. El viatge, com tantes altres coses, haurà d'esperar.
"La pandèmia ha ferit greument l'economia gitana"
Francisca Perona és veïna de la Mina i presidenta de Veus gitanes, una entitat que treballa per visibilitzar el col·lectiu des d'una perspectiva de gènere. "Les dones gitanes som doblement vulnerables", ens diu. Treballa en un projecte d'orientació laboral de la Fundació Surt, gestionada pel Consorci de la Mina. És una bona antena de com viu el poble romaní la pandèmia i el confinament, que "ha ferit greument l'economia gitana, on la dona sempre ha estat el motor. La dona gitana sempre ha estat al mercat de treball, té recursos per fer-ho. Però ara no poden".
Francisca Perona: "Si una cosa ha reforçat el Covid-19 és la solidaritat entre nosaltres. En moments difícils ens unim, per això hem perdurat"
"Som un col·lectiu estigmatitzat -es queixa la presidenta de Veus gitanes-. Quan un grup de persones trenca el confinament als 3.000 habitatges de Sevilla, s'estigmatitza tot el col·lectiu, el que no passa quan ho fan els que van a la Cerdanya". Francisca Perona assegura que la pandèmia deixarà un panorama negre entre la comunitat, amb moltes famílies nombroses en pisos petits: "Jo faig teletreball, però a casa som sis, amb nens petits, i no és fàcil".
Preveu un increment del treball en negre quan passi la crisi. Per damunt de tot, però, assegura que el seu poble se'n sortirà: "Entre nosaltres no hi ha gaire avis que visquin sols. Ara sí pel confinament, però si una cosa ha reforçat la Covid-19 és la solidaritat entre nosaltres. La família és la base de la nostra cultura. Per això sempre ens refem. En moments difícils sempre ens unim. Per això hem perdurat".