Reportatge

El dia a dia contra el coronavirus a la «war room» de Salut

NacióDigital entra en plena gestió de la crisi sanitària a la sala de màquines de la conselleria, on es cartografia diàriament l'epidèmia i es decideixen les mesures per combatre-la

per Sara González , 8 d'abril de 2020 a les 20:00 |
La reunió dels experts de Salut Pública presidida per la consellera Alba Vergés | Albert Alemany
L'aroma de cafè impregna cada racó del despatx principal del pavelló Ave Maria del recinte de la Maternitat de Barcelona. A la saleta de recepció, uns quants diaris ben arrenglerats amb una data: 13 de març. Ningú els ha renovat des d'aleshores. L'endemà, va ser decretat l'estat d'alarma, data que marca un abans i un després entre la vella normalitat i la que vindrà. Fora de l'edifici, els carrers presenten un aspecte desconegut, buits i silenciosos. I, a dins, una vintena de persones que han perdut la noció del temps intenten tornar-los a omplir: és l'estat major que treballa amb l'objectiu de revertir l'epidèmia del coronavirus. El balanç a hores d'ara és de 3.041 defuncions i 29.647 contagis. 


Arrenca la quarta setmana de gestió de la crisi sanitària al Departament de Salut. "Estem millor aquest dilluns que el passat", assegura Adrià Comella, director del Servei Català de la Salut (CatSalut). La reunió del comitè de crisi i les regions sanitàries comença cada dia a les set del matí, tret del cap de setmana. El ritme de funcionament ha acabat sent, assegura, quasi com el d'un hospital. Cada figura de l'equip està doblada. "Per si algun de nosaltres es contagia", puntualitza mentre es frega les mans amb gel desinfectant. 

Les dades de contagis, la xifra d'entrades a urgències, la pressió de les UCI, el ritme de l'activitat primària, les comandes de material i les instruccions a les regions. Totes les necessitats són esbossades en aquesta reunió i, de nou a deu del matí, el comitè executiu amb els directors d'àrees concreta el com.


Comella resumeix quin és l'estat de la situació: l'epidèmia "anirà pujant" però la corba de contagis "és més plana", hi ha un "alentiment" de la virulència del virus, el confinament està donant resultats i "no és esperable" que el sistema sanitari col·lapsi a hores d'ara, cosa que no vol dir que no estigui altament tensat. Per a això han fet falta, però, els hospitals de campanya i les ampliacions. A la pissarra, els comandaments del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) han anotat les xifres que retraten la pressió assistencial.
 

El director del CatSalut, Adrià Comella. Foto: Albert Alemany


La coordinació dels diferents nivells assistencials de la sanitat catalana, afirma Comella, s'han anat ajustant i, després d'un inici molt complex, té ara un major rodatge. Com a urgència subratlla afrontar la situació de les residències i una qüestió que fa anar de corcoll tots els experts: que el desconfinament sigui segur i s'evitin els rebrots. "Hem de ser molt prudents, sobretot a la vista del que ha passat en altres països que han patit repunts i viratges de la malaltia", avisa el director del CatSalut. 


De videoconferència en videoconferència

En paral·lel, des de quarts de deu, la consellera de Salut, Alba Vergés, enllaça una videoconferència rere l'altra. La darrera, amb el president Quim Torra, el vicepresident Pere Aragonès i el conseller d'Interior, Miquel Buch. Sobre la seva taula, unes galetes. En un prestatge, pastilles per a la gola. En una tauleta petita al bell mig del despatx, uns dibuixos emmarcats dels seus fills al costat d'un ram de flors de goma grogues i liles.

Des del principi de la crisi, que va coincidir amb el confinament d'Igualada, el seu municipi, que no veu a ningú de la seva família. Aquests dies dorm -el que pot- en un hotel just al costat del recinte de la Maternitat. Vergés, juntament amb Buch, coordinen, a través del Procicat, el gabinet d'emergència del Govern. 

El director de Salut Pública, Joan Guix, apunta que en la flexibilització de les mesures ha de prevaldre "el concepte de seguretat"

A quarts d'onze, la consellera presideix la reunió d'experts en salut pública. "A partir de les dades que tenim, hem de prendre les millors decisions per controlar els rebrots. Que s'aixequi el confinament total no vol dir que no hi hagi mesures. Hem de triar bé les mesures i els tempos", diu des de l'encapçalament d'una taula allargada amb cadascun dels experts asseguts a metre i mig de distància. "Els indicadors ens demostren que anem a la baixa", sentencia el director de Salut Pública, Joan Guix. La flexibilització, apunta, està més a prop. "Però s'ha de fer prevaldre el concepte de seguretat", matisa. 
 

La consellera té dibuixos del seu fill al despatx. Foto: Albert Alemany

 

Una de les preocupacions que es debaten a la taula, reunió que s'allargarà fins les tres, és quins fluxos i moviments de persones es produiran la setmana que ve, quan treballadors de sectors no essencials comencin a reactivar-se. "Ens fa patir. Actuarem amb diplomàcia", assegura preveient que es puguin produir xocs de criteris amb les autoritats estatals. Guix admet que, personalment, és "angoixant" la situació, especialment quan, com en el seu cas, està avesat a "bellugar-se molt". A nivell professional, però, està resultant "apassionant" per l'aprenentatge acumulat malgrat la duresa de la situació. 


Una coordinació interdepartamental 

Els vaivens pels laberíntics passadissos que connecten el pavelló del Departament de Salut amb l'edifici annex del CatSalut són una constant. En una de les ales pràcticament buides, la secretària general de la conselleria, Laura Pelay, esbufega. Ha perdut el compte de quantes videoconferències ha encadenat ja abans del migdia. "Quan tot això passi, vull tornar a la meva llibreta", confessa. La crisi sanitària és multifactorial i multidimensional, i això implica una actuació conjunta de diferents departaments. "El repte és titànic, ens hem d'entendre sí o sí. Això ha implicat una generositat per part de tothom", explica Pelay. 
 

La secretària general de Salut, Laura Pelay, durant la visita de NacióDigital. Foto: Albert Alemany


El comitè tècnic del Procicat es reuneix cada 48 hores, però està permanentment connectat. En formen part Bombers, Mossos, CatSalut, Salut Pública, el SEM, Presidència, 012, 112, Indústria i Creu Roja. El consell assessor el configuren delegats territorials del Govern i secretaris generals, Salut Pública, el gerent del SEM i el director del CatSalut. I tots ells eleven propostes als consellers que dirigeixen el Procicat.

Aquest dilluns, tres són els temes candents que té Pelay sobre la taula per intentar anticipar-se a les pròximes setmanes: com les funeràries garantiran ritus de difunts de diferents religions, l'anàlisi de si es podrà anar o no als horts privats i si tota la indústria essencial podrà reactivar-se i com. "Tot és molt difícil, esgotador i complex. Busquem posar els carrils per sortir en les millors condicions possibles, però és que ens estem enfrontant a un amic invisible del qual fa quatre mesos no en sabíem quasi res. Ens hem de basar molt en la ciència", diu Pelay. 

"Ens estem enfrontant a un amic invisible del qual fa quatre mesos no en sabíem quasi res", argumenta Laura Pelay, secretària general de Salut

"Un, dos, tres, quatre, cinc, sis... Arriba bé el so?", pregunta Vergés. Com cada migdia des de l'inici de la crisi, es planta davant l'improvisat faristol al vestíbul del que, des de principis del segle XX i durant dècades, va ser l'edifici d'infants deslletats del recinte de la Maternitat. Minuts abans, a la taula del despatx "on passa tot", la també anomenada sala "de les cadires calentes" per part de l'equip de la consellera, han ultimat els detalls de la roda de premsa.

"Hem de subratllar que no ens podem relaxar", recorda Marc Bataller, cap de comunicació de Vergés, que fa de director d'orquestra de la intervenció per videoconferència juntament amb Gemma Domínguez, la cap de premsa, i la resta de l'equip. Marçal Sarrats, que tant segueix portant la comunicació del grup municipal de Barcelona encapçalat per Ernest Maragall com dona circumstancialment un cop de mà a Salut, acaba de col·locar les càmeres i d'ajustar el sistema per entrar en directe.
 

Roda de premsa telemàtica de la consellera Alba Vergés a Salut. Foto: Albert Alemany


"Mesures segures". "Acompanyament de la ciutadania". Vergés repassa en veu baixa els inputs que vol transmetre. Mentre està en directe, a les 13:22 hores, el seu cap de protocol, Xavi Ponsa, puja per les escales amb les bosses del dinar encarregat. Pastís de patata i peix amb bròquil. També un iogurt de postre.

Dinen a quarts de tres a la mateixa taula on prenen les decisions. Són una desena. Però com que d'hores al departament en passen moltes, també tenen un petit rebost a l'office. Gaspatxo i maduixes per quan convingui. A l'agenda de la tarda està prevista la reunió del comitè de direcció del departament i no calculen sortir fins que sigui fosc.

 

Mentrestant, al CatSalut, els telèfons treuen fum. Hi ha qui fins i tot no seu ni per dinar i es menja a peu dret l'entrepà. Sobre les espatlles d'Ivan Planas, director de l'àrea econòmica, recau la compra de provisions extraordinàries de material per als centres sanitaris. Dies abans que esclatés la crisi, els proveïdors habituals els van dibuixa un panorama "desolador" perquè estaven "col·lapsats", ja que la producció de la Xina s'havia destinat a combatre la crisi sanitària allà. La data clau per tornar a distribuir era el 23 de març.


El "desolador" mercat per aconseguir el material sanitari
 

Planas explica que van haver d'explorar nous canals d'importació i recórrer a la producció local. Després va venir la intervenció del mercat nacional per part de l'Estat i l'entrada en competició de països com Anglaterra, Alemanya i els Estats Units. "Quan tens un estat darrere i diners en metàl·lic, tens més força. Abans pagàvem a dos o tres mesos i ara ens demanen pagaments per avançat", explica. Al principi, assegura, també la centralització de compra per part de l'Estat va provocar "bloquejos", situació que "va canviar en 24 hores".

"Quan tens un estat darrere i diners en metàl·lic, tens més força. Abans pagàvem a dos o tres mesos i ara ens demanen pagaments per avançat", relata Ivan Planas, director de l'àrea econòmica del CatSalut

La setmana passada faltaven bates. I, ara que ja comencen a entrar petits estocs, el problema són les mascaretes FFP3. "La lluita per la compra amb altres països és constant", expliquen. La prioritat és que en tinguin el personal sanitari i els treballadors dels sectors essencials. Però admet que caldrà proveir la població en general quan s'avanci cap al desconfinament. Els tests són un altre maldecap. És difícil comprar-ne, sobretot els PCR, que són els més segurs. De ràpids n'han sortit de molts tipus i cal garantir-ne la fiabilitat. Van fer comandes, però no han arribat tots. Aquesta setmana sí que el govern espanyol n'ha enviat 185.000.  

La incògnita del pic: o un Everest o un Kilimanjaro

"Crec que fins dissabte a la tarda no vaig començar a pensar clar. Després de setmanes buscant objectius tot el dia, tot just podem començar a mirar amb perspectiva i a pensar en el després", conclou Planas. I és aquest després el que s'intenta cartografiar a partir de les dades que recullen experts com el doctor i director de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), César Velasco. Recopilen evidències científiques per fixar models predictius per saber cap a on evoluciona l'epidèmia i planificar així els recursos assistencials. "A partir de models matemàtics i l'app que s'ha posat en marxa intentem generar coneixement", explica.

"Estem mirant quan arribem al pic, però és que no té per què ser un pic", explica César Velasco, doctor i director de l'AQuAS

Retoladors en mà, dibuixa la temuda -i encara incerta- corba. "Estem mirant quan arribem al pic, però és que no té per què ser un pic", alerta. De fet, és clau definir si serà "un Everest -un pic únic- o un Kilimanjaro -diversos-". Ara, subratlla, encara s'està a la fase de contenció i confinament, però cal començar a dibuixar també la fase de desconfinament i com serà el que Velasco anomena "la nova normalitat".

Analítiques, dades i coneixement que es posen sobre la taula de presa de decisions del departament, on la commoció per les conseqüències del minut a minut de l'epidèmia conviu amb el fet de tenir a les seves mans bona part de la responsabilitat de definir com ha de ser el món que vindrà després. No hi ha treva a la war room que combat el coronavirus.   
 

El director de l'AQuAS, César Velasco, dibuixant les corves de contagi. Foto: Albert Alemany








 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació