coronavirus

La gran banca s'enfonsa en tres mesos i es prepara per a un escenari d'incertesa

El sector es planteja situacions que van des d'una crisi efímera a una recessió que es pot allargar fins al 2021

per NacióDigital , 7 d'abril de 2020 a les 08:48 |
la gran banca es planteja una recessió que es pot allargar fins al 2021. | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 d'abril de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Abans que esclatés la crisi del coronavirus, la gran banca a l'Estat no passava pel seu millor moment. Als mercats, l'alentiment econòmic començava a castigar un sector que, durant l'última dècada, no ha aconseguit recuperar els nivells de rendibilitat previs al 2008. En arrencar l'actual exercici, el valor en borsa dels sis bancs de l'Ibex-35 tendia a la baixa, un comportament que s'ha accentuat amb la paràlisi econòmica provocada per la covid-19.

Al tancament del primer trimestre, la capitalització agregada del Santander, el BBVA, CaixaBank, el Sabadell, Bankia i Bankinter va caure un 44% respecte a finals de 2019, un percentatge que equival a 57.287,8 MEUR. Amb el coronavirus, el sector es troba en un escenari de màxima incertesa.



Les previsions de les diferents entitats bancàries contemplen tota mena d'escenaris: des de situacions que preveuen una crisi efímera i una ràpida recuperació fins a llargues recessions que poden allargar-se fins al 2021. "El sector passarà un any negatiu en termes de resultats i de morositat", assegura el director de mercat de capitals de Caixa d'Enginyers, Bas Fransen.


També comparteix la seva opinió el professor d'economia d'Esade, Juan Pedro Aznar, que preveu una forta davallada en la sol·licitud de crèdits, una de les principals potes del negoci bancari. "Molta gent que s'estava plantejant comprar un pis i demanar una hipoteca, per exemple, ara es faran enrere", apunta.

Malgrat tot, molts bancs arriben a aquesta crisi amb una situació molt diferent a la del 2008. La presidenta del Banco Santander, Ana Botín, va deixar-ho clar durant l'última junta general d'accionistes de l'entitat celebrada el passat divendres: "avui els bancs som part de la solució", va expressar. De fet, des del Santander apunten que compleixen "sobradament" amb les ràtios de capital per pagar dividends –tot i que no en donaran, seguint les recomanacions del Banc Central Europeu-. En la mateixa línia s'expressen altres entitats com el BBVA, que destaca que afronta la crisi actual des d'una posició de "fortalesa" i amb "una sòlida posició de capital i liquiditat".



El professor d'Esade, Juan Pedro Aznar, coincideix en assenyalar que els grans bancs espanyols estan millor preparats després "d'aprendre de les lliçons del 2008". "El sector a Espanya s'ha fet més competitiu i té una presència important als mercats internacionals", destaca. A més, recorda l'evolució de la ràtio de morositat durant els últims anys, gairebé a nivells precrisi. L'any 2019, el 4,8% dels crèdits a l'Estat eren de dubtós cobrament, un percentatge que l'any 2013 s'havia elevat fins al 13,6%, segons dades del Banc d'Espanya.

La diversificació com a aspecte clau

Espanya és un dels estats més afectats pel coronavirus a nivell global, i la composició del seu teixit empresarial pot dificultar encara més la supervivència dels bancs. "La davallada del PIB a l'Estat serà molt més gran que a Alemanya o França, per exemple, perquè l'economia espanyola depèn molt del turisme i perquè les empreses són més febles", comenta Aznar. Aquest expert pronostica que les ràtios de morositat a Espanya tornaran a incrementar-se, tot i que la diversificació del negoci bancari farà més fàcil superar aquest futur escenari.

En aquest sentit, Aznar recorda que, per alguns dels grans bancs de l'Estat, "Espanya és un mercat més" i recorda les apostes que han fet entitats com CaixaBank, el Santander o el BBVA en altres països europeus i americans.

Els crèdits ICO, una oportunitat per a tothom

La línia de crèdits avalada per l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) és una de les eines que, segons els experts, posa de manifest la confiança entre els bancs i el govern espanyol. Tot i la baixa rendibilitat que ofereixen aquests crèdits a les entitats financeres, aquests productes no suposen un llast pels bancs. "Creiem que aquests crèdits són una oportunitat per ajudar als clients", apunta Bes Fransen, de Caixa d'Enginyers. Per aquest directiu, les pròximes setmanes haurien de convertir-se en dies per "tornar als orígens de la banca i ajudar a tots aquells clients amb necessitats de liquiditat".

Bancs a tret d'opa

Tot i que les entitats financeres afronten aquesta crisi amb més garanties que fa deu anys, la caiguda del seu valor en borsa podria donar peu a alguna operació de compra dins el sector. El Banc Sabadell, que fa uns mesos negociava una fusió amb Bankia, és una de les empreses a tenir en compte. Des que va començar l'any, el seu valor de capitalització s'ha reduït un 56,8% -és el banc de l'Ibex-35 que més s'ha devaluat-. "El Banc Sabadell sempre ha tingut molts pretendents, i ara resulta que anar al casament és més barat", comenta Aznar. "Per la seva mida i les seves perspectives a mig termini, es tracta d'un banc molt atractiu; és molt possible que veiem algun moviment, perquè els preus són molt atractius", afegeix.







 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació