«Heroi» autoritari? No, gràcies

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Llibertat o salut? S'ha convertit aquests dies en un dilema perquè hi ha qui parteix de la convicció que és difícil preservar els dos principis des de la mesura i el sentit comú, i que ara un i altre són excloents. I ja veurem fins quan, per més que la corba es vagi aplanant.

Hi ha un cert debat, a les xarxes i a través d'articles en premsa, perquè encara no ha traspassat a la política, sobre aquest assumpte i sembla que el desconfinament, que serà progressiu i que farà que durant setmanes o mesos hàgim d'anar a tentines, el pot accelerar. L'estat d'alarma, la restricció de moviments (gairebé un arrest domiciliari), el tancament d'establiments... i ara potser el control dels nostres moviments a través dels telèfons mòbils i l'ús de les nostres dades amb poques limitacions.

La Xina i les seves mesures, que han funcionat perquè s'han aplicat amb mà de ferro, com a exemple: control dels ciutadans per evitar que aquesta o qualsevol altra pandèmia es propaguin, certificat de salut per anar a la feina o pujar a un avió... I aquí, tics autoritaris -la música militar de les rodes de premsa els fomenta i blanqueja-, més d'un abús policial o veïns que en denuncien d'altres per no observar els rigors del confinament. 

A l'altre costat els que pensen que, com passa a Suècia, els ciutadans hem de ser prou adults i tenir una actitud prou cívica per ser responsables i no perjudicar el conjunt de la societat. I que la salut no ha de ser l'excusa per posar en risc les nostres llibertats individuals i col·lectives a més de la nostra economia. El debat no és fàcil i trobar el terme mig, el punt d'equilibri, és molt difícil. Les casuístiques personals i els excessos impedeixen estabilitzar-lo.

És evident, però, que si la situació s'allarga o es repeteix en un futur aquesta és una qüestió que caldrà abordar i resoldre. Ara tot s'ha accelerat i la por i la urgència han fet que mesures recentralitzadores i limitadores de drets que en un context de normalitat trigarien setmanes o mesos en debatre's en un parlament i que tindrien una forta contestació ara s'hagin aprovat en un tres i no res i siguin només la tercera o la quarta notícia de la portada del diari.

Es pot prohibir fins i tot passejar en solitari guardant les distàncies de seguretat? I tornar de la compra sense haver comprat res perquè no ho has trobat o no t'ha fet el pes? I fer hort, com passava fins aquest cap de setmana? I que els nens surtin de casa i juguin? Que de l'estat d'alarma i la derrota del virus no en sortim amb l'autoritarisme convertit en l'heroi.
 

---

Avui no et perdis

»Entrevista a Alba Vergés: «Si es pretén que la setmana que ve la gent ompli el metro, serà una mala decisió»; per Sara González.

»Reduir la pressió a la sanitat i garantir tests massius: els requisits per relaxar el confinament; per Bernat Surroca.

»Opinió: «Pluja de profecies»; per Joan Manuel Tresserras.

»Dades | Dos models per superar el pic: Itàlia va rebutjar que es relaxés el confinament com vol fer Espanya; per Roger Tugas.

»Opinió: «Atenció residencial i la Covid-19»; per Marina Geli.

»Flaix: la lluita contra el coronavirus, des de dins de la trinxera; per Martí Albesa

»La lupa del sector públic | Després de la Covid-19 (I): o nedem junts o ens ofeguem; per Josep Maria Vilalta.

»Opinió: «Municipalisme per recuperar la vida»; per Dolors Sabater, Maties Serracant, Carles Escolà, José María Osuna, Cristina Andreu, Marc Verneda i Marta Jofra.

»Ciberprofessors per accident; per Clara Virgili.

»La delicadesa del Papitu; per Carlota Benet, filla de Josep Maria Benet i Jornet.

I també bones notícies...

» OPTIMISME Baixen a la meitat les persones que arriben a urgències dels hospitals catalans pel coronavirus.

» PROXIMITAT Salut prepara un pla perquè els ingressats per coronavirus tinguin contacte diari amb la família; per Andreu Merino.

» ALTRUISME Les treballadores d'una residència de Terrassa es confinen amb els avis i eviten amb èxit els contagis.

» ANIVERSARI Celebrar els 100 anys en temps de coronavirus.
 

---

 El passadís

ERC és conscient que, quan passi el confinament, el debat serà quina resposta es dona a una situació de crisi que no se sap quant temps durarà. I que això coincidirà amb l'intent de Pedro Sánchez de fer uns nous Pactes de la Moncloa i amb l'horitzó no massa llunyà d'unes eleccions al Parlament. I intenten liderar i abanderar la idea de reconstrucció. Reconstrucció després del coronavirus però també després del fracàs del procés del 2017, que necessita una nova estratègia i haurà passat una legislatura de transició.

Ahir van constituir un grup de treball amb membres de la direcció i liderat per Pere Aragonès. Un grup que es "coordinarà" amb Rovira, Junqueras i Romeva però que liderarà el vicepresident, candidat in pectore, i que treballarà en tres eixos: llibertat republicana, seguretat humana i prosperitat compartida. Al grup no hi ha cap conseller ni portaveus a les cambres. És possible que ja no els calgui constituir la comissió redactora de la seva proposta electoral.   

Vist i llegit

És interessant l'entrevista al politòleg francès Bertrand Badie que a CTXT fa Eduardo Febbro. Badie, expert en relacions internacionals i professor a Sciences Po i al Centre d'Estudis i Investigacions Internacionals (CERI) de París, opina sobre el món que sorgirà de la pandèmia. Amb mirada crítica, descriu de manera crua un panorama que ja ha ofert una primera fotografia: "Europa ha estat la primera víctima del coronavirus", diu. Ell, però, n'espera un escenari mundial millor: s'entrarà en una segona etapa de la globalització per pura necessitat. Molt crític amb el projecte europeu, creu que l'actual crisi pot ser una oportunitat perquè la UE es convenci que cal un projecte de reconstrucció com el del 1945.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1261, dues dècades després de la conquesta del País Valencià, es formen Corts i el rei Jaume I jura els furs de la ciutat de València, que s'acabarien fent extensius a tot el regne. Després que ho fes el Conqueridor, tots els reis que vindrien també van jurar les lleis pròpies fins a Felip V, el primer Borbó, que el 1707, després d'imposar-se a la batalla d'Almansa en la Guerra de Successió, els suprimiria i imposaria a sang i foc l'uniformisme absolutista castellà. Els furs eren la font de dret pròpia valenciana i el principal símbol d'identitat amb la llengua. El darrer rei en jurar-los fou Carles d'Àustria. El Cant dels Maulets, una de les cançons més mítiques del grup valencià Al Tall, recrea el goig popular i dels maulets (els partisans austriacistes) quan el monarca els va jurar. Aquí la canten amb els Obrint Pas i us ajudarà a arrencar el dia amb empenta!

 L'aniversari

I des del sud, marxem cap al nord. El 7 d'abril de l'any 1920 naixia a Argelers de la Marenda, al Rosselló, el cantant Jordi Barre, un dels més populars de la Catalunya Nord. Barre, vinculat a la Nova Cançó, va morir el 2011 després de cantar només en català des de 1963 i de reivindicar danses i cançons tradicionals. Entre altres reconeixements va rebre un disc d'or, la Creu de Sant Jordi i l'Ordre Nacional del Mèrit francès. Aquí podeu escoltar una de les seves cançons més emblemàtiques, Parlem català, acompanyada amb imatges de les comarques del nord. I en aquest enllaç a El Punt Avui hi trobareu un bon (i dur) article de Joan Lluís Lluís amb motiu de la seva mort.

 ​Fes clic aquí per rebre'l