12
d'abril
del
2020
Actualitzat
el
14
d'abril
a les
11:43h
"L'ajustament necessari del pressupost de Salut 2010-2015 ha estat d'un 10%, tot i així ha guanyat pes sobre el pressupost total de la Generalitat de Catalunya, que del 36% el 2010 ha passat a ser del 40%. El Govern català, en aquest context, ha prioritzat les polítiques socials i les polítiques de salut". La reflexió, acompanyada de gràfics sobre els pressupostos elaborats per l'executiu, es pot llegir a la pàgina 18 del document Polítiques de salut per a un sistema sanitari públic sostenible i de progrés, al servei de les persones, un extens informe elaborat per l'exconseller Boi Ruiz i el seu equip l'octubre del 2015, que mai va veure la llum i ni tan sols es va presentar al conjunt del Govern.
La memòria, de 122 pàgines, és un inventari de les accions desplegades pel Departament de Salut en l'etapa dels dos primers governs d'Artur Mas, marcada per les restriccions pressupostàries, amb una forta contestació dels professionals i la ciutadania. Les retallades aplicades al sistema -el Govern va defensar-les per evitar la "fallida" de la sanitat pública- van marcar el balanç de la gestió de l'exconseller. La setmana passada, el mateix Ruiz va admetre en una entrevista a NacióDigital que, després de a crisi del coronavirus, els governs "no es podrien permetre retallades en sanitat", com sí que s'havien produït en el passat.
De la voluntat de deixar constància del global de les polítiques desplegades entre el 2010 i el 2015 més enllà de les retallades sorgeix el document al qual ha tingut accés aquest diari. L'informe, elaborat per combatre l'"estigmatització" d'aquella etapa -segons l'entorn del propi exconseller-, recull de forma exhaustiva les mesures aplicades al sistema sanitari en els mandats de Ruiz, radiografia l'estat del sistema sanitari a Catalunya i planteja reptes de futur. "En el context de restriccions pressupostàries es van haver d’adoptar mesures conjunturals que permetessin garantir la viabilitat econòmica del sistema sanitari, que van generar legítims desacords dels agents del sistema", exposa l'informe.
Una reducció del pressupost d'una "magnitud mai coneguda"
Les anomenades polítiques d'austeritat -un terme que Ruiz sempre va rebutjar- es van concretar en quatre eixos, exposats en el document en aquests termes: simplificació de les estructures administratives, reordenació i priorització clínica de la demanda dels serveis assistencials i la prestació farmacèutica -que també va incloure la posada en marxa de la taxa de l'euro per recepta-, priorització de les inversions bàsiques de reposició i manteniment, i afectació de les condicions laborals dels professionals.
El propi exconseller, en la presentació de l'informe, justifica les mesures: "Per fer viable el sistema amb una reducció del pressupost d'una magnitud mai coneguda, vam haver de disminuir la despesa sense fer recaure l’esforç únicament en un àmbit. Així, vam haver de reduir la despesa en recursos humans, en el cost de la farmàcia, a més d’aturar les inversions en nous equipaments i gestionar la demanda clínica amb l’augment de les llistes d’espera".
La reducció dràstica de la despesa -fins a 1.500 milions menys de pressupost per al sistema sanitari- va significar el tancament de plantes senceres d'hospitals, l'aturada de quiròfans a les tardes i la reducció de sous al personal sanitari, que van comportar vagues i manifestacions contra l'acció del Govern. Segons els càlculs dels sindicats, la pèrdua de poder adquisitiu dels professionals sanitari va ser d'entre el 25% i el 30%, unes afectacions que encara no s'han restituït plenament. Les dades prenen especial rellevància ara que personal mèdic i d'infermeria combat a ple rendiment la crisi del coronavirus.
Crítica al tripartit
Ruiz i el seu equip, que sempre van advertir que no hi havia un altre camí per fer viable el sistema, posaven com a referència aquells anys les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). "Vam seguir els criteris de l'OMS de l'informe del 2010 sobre la sostenibilitat dels sistemes universals de salut en relació amb allò que defineixen com a "more health for money", cercant les millores d'eficiència amb la reducció de duplicacions de serveis, avançant en la cirurgia major ambulatòria i l'hospitalització a domicili com també en la millora dels hospitals de dia", detalla l'exconseller en la memòria elaborada pel seu equip.
Ara bé, el document no s'està de recordar l'herència rebuda quan Artur Mas i els seus consellers assumeixen el Govern després de l'etapa del tripartit. "El sistema sanitari de Catalunya, tot i haver incrementat un 76% els seus pressupostos del 2003 al 2010, havia generat desviacions significatives per sobre del que estava pressupostat, cosa que va generar un dèficit que es resolia a través de l'endeutament, acceptat en una època expansiva; una solució que ocultava la necessitat de posar en marxa les necessàries reformes estructurals", sosté l'informe liderat per Ruiz.
La memòria posa en valor l'obra de govern desplegada, també en la reformulació de les llistes d'espera per operar-se. Tot i l'increment d'aquestes llistes per l'efecte de les retallades -una de les qüestions que va generar més polèmica des del 2011-, l'equip de l'exconseller destaca els criteris d'eficiència aplicats en el seu moment: l'ampliació del nombre d'operacions amb temps d'espera garantit (27 tipus d'intervencions) i la designació com a prioritaris dels procediments oncològics, de cirurgia cardíaca valvular i coronària, i els de major generació de discapacitat (genoll, maluc i cataractes).
Un sistema de finançament "esgotat"
Ruiz i la cúpula del Departament de Salut en els dos primers governs d'Artur Mas també destaquen en l'informe els canvis aplicats al sistema per orientar-lo cap a l'atenció a la cronicitat. El Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat, aprovat el juliol de 2011 -després d'un treball conjunt amb els responsables del sistema sanitari del País Basc- és una de les polítiques valorades en l'informe. Es recorda que va permetre reduir en tres anys un 13% les hospitalitzacions evitables per bronquitis crònica i un 5% les hospitalitzacions evitables per insuficiència cardíaca, amb un descens del 6% de la mortalitat per aquesta causa.
I, malgrat que fruit de la forta pressió social alguns projectes van quedar al calaix, el document destaca iniciatives polèmiques com el projecte VISC+, pensat per agrupar la informació de salut de la població i posar-la al servei de la recerca en medicina i ciències de la salut. La iniciativa, vinculada a la voluntat de treure rendiment a les dades dels usuaris de la sanitat -sempre des de l'anonimat-, no es va desplegar plenament. Es va posar en marxa en l'àmbit de centres públics, sense vinculació amb l'àmbit privat, després que els titulars de premsa vinculessin el projecte a la voluntat privatitzadora.
L'exconseller de Salut recordava en la seva etapa al Govern que la feina de la seva conselleria passava per deixar en herència una "planificació estratègica" -i així se cita en la memòria- que fes viable el sistema sanitari en el futur. Per això, en el document se subratlla extensament l'elaboració del Pla de Salut de Catalunya i es posa èmfasi en la necessitat de "garantir un finançament públic suficient i sostenible, atenent al nivell de riquesa del país, fent convergir el nivell de despesa amb el dels països amb un PIB per càpita i sistema sanitari similar".
"L'actual sistema de finançament autonòmic [recorda l'informe] està esgotat i no permet a Catalunya l'autonomia financera necessària per consolidar la salut com a eix estratègic de les polítiques socials". Això no ha canviat. I a crisi del coronavirus ja ha generat una despesa immediata al sistema sanitari de Catalunya que el Govern ha xifrat en 1.800 milions d'euros.
La memòria, de 122 pàgines, és un inventari de les accions desplegades pel Departament de Salut en l'etapa dels dos primers governs d'Artur Mas, marcada per les restriccions pressupostàries, amb una forta contestació dels professionals i la ciutadania. Les retallades aplicades al sistema -el Govern va defensar-les per evitar la "fallida" de la sanitat pública- van marcar el balanç de la gestió de l'exconseller. La setmana passada, el mateix Ruiz va admetre en una entrevista a NacióDigital que, després de a crisi del coronavirus, els governs "no es podrien permetre retallades en sanitat", com sí que s'havien produït en el passat.
De la voluntat de deixar constància del global de les polítiques desplegades entre el 2010 i el 2015 més enllà de les retallades sorgeix el document al qual ha tingut accés aquest diari. L'informe, elaborat per combatre l'"estigmatització" d'aquella etapa -segons l'entorn del propi exconseller-, recull de forma exhaustiva les mesures aplicades al sistema sanitari en els mandats de Ruiz, radiografia l'estat del sistema sanitari a Catalunya i planteja reptes de futur. "En el context de restriccions pressupostàries es van haver d’adoptar mesures conjunturals que permetessin garantir la viabilitat econòmica del sistema sanitari, que van generar legítims desacords dels agents del sistema", exposa l'informe.
Una reducció del pressupost d'una "magnitud mai coneguda"
Les anomenades polítiques d'austeritat -un terme que Ruiz sempre va rebutjar- es van concretar en quatre eixos, exposats en el document en aquests termes: simplificació de les estructures administratives, reordenació i priorització clínica de la demanda dels serveis assistencials i la prestació farmacèutica -que també va incloure la posada en marxa de la taxa de l'euro per recepta-, priorització de les inversions bàsiques de reposició i manteniment, i afectació de les condicions laborals dels professionals.
El propi exconseller, en la presentació de l'informe, justifica les mesures: "Per fer viable el sistema amb una reducció del pressupost d'una magnitud mai coneguda, vam haver de disminuir la despesa sense fer recaure l’esforç únicament en un àmbit. Així, vam haver de reduir la despesa en recursos humans, en el cost de la farmàcia, a més d’aturar les inversions en nous equipaments i gestionar la demanda clínica amb l’augment de les llistes d’espera".
La reducció dràstica de la despesa -fins a 1.500 milions menys de pressupost per al sistema sanitari- va significar el tancament de plantes senceres d'hospitals, l'aturada de quiròfans a les tardes i la reducció de sous al personal sanitari, que van comportar vagues i manifestacions contra l'acció del Govern. Segons els càlculs dels sindicats, la pèrdua de poder adquisitiu dels professionals sanitari va ser d'entre el 25% i el 30%, unes afectacions que encara no s'han restituït plenament. Les dades prenen especial rellevància ara que personal mèdic i d'infermeria combat a ple rendiment la crisi del coronavirus.
Crítica al tripartit
Ruiz i el seu equip, que sempre van advertir que no hi havia un altre camí per fer viable el sistema, posaven com a referència aquells anys les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). "Vam seguir els criteris de l'OMS de l'informe del 2010 sobre la sostenibilitat dels sistemes universals de salut en relació amb allò que defineixen com a "more health for money", cercant les millores d'eficiència amb la reducció de duplicacions de serveis, avançant en la cirurgia major ambulatòria i l'hospitalització a domicili com també en la millora dels hospitals de dia", detalla l'exconseller en la memòria elaborada pel seu equip.
Ara bé, el document no s'està de recordar l'herència rebuda quan Artur Mas i els seus consellers assumeixen el Govern després de l'etapa del tripartit. "El sistema sanitari de Catalunya, tot i haver incrementat un 76% els seus pressupostos del 2003 al 2010, havia generat desviacions significatives per sobre del que estava pressupostat, cosa que va generar un dèficit que es resolia a través de l'endeutament, acceptat en una època expansiva; una solució que ocultava la necessitat de posar en marxa les necessàries reformes estructurals", sosté l'informe liderat per Ruiz.
La memòria posa en valor l'obra de govern desplegada, també en la reformulació de les llistes d'espera per operar-se. Tot i l'increment d'aquestes llistes per l'efecte de les retallades -una de les qüestions que va generar més polèmica des del 2011-, l'equip de l'exconseller destaca els criteris d'eficiència aplicats en el seu moment: l'ampliació del nombre d'operacions amb temps d'espera garantit (27 tipus d'intervencions) i la designació com a prioritaris dels procediments oncològics, de cirurgia cardíaca valvular i coronària, i els de major generació de discapacitat (genoll, maluc i cataractes).
Un sistema de finançament "esgotat"
Ruiz i la cúpula del Departament de Salut en els dos primers governs d'Artur Mas també destaquen en l'informe els canvis aplicats al sistema per orientar-lo cap a l'atenció a la cronicitat. El Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat, aprovat el juliol de 2011 -després d'un treball conjunt amb els responsables del sistema sanitari del País Basc- és una de les polítiques valorades en l'informe. Es recorda que va permetre reduir en tres anys un 13% les hospitalitzacions evitables per bronquitis crònica i un 5% les hospitalitzacions evitables per insuficiència cardíaca, amb un descens del 6% de la mortalitat per aquesta causa.
I, malgrat que fruit de la forta pressió social alguns projectes van quedar al calaix, el document destaca iniciatives polèmiques com el projecte VISC+, pensat per agrupar la informació de salut de la població i posar-la al servei de la recerca en medicina i ciències de la salut. La iniciativa, vinculada a la voluntat de treure rendiment a les dades dels usuaris de la sanitat -sempre des de l'anonimat-, no es va desplegar plenament. Es va posar en marxa en l'àmbit de centres públics, sense vinculació amb l'àmbit privat, després que els titulars de premsa vinculessin el projecte a la voluntat privatitzadora.
L'exconseller de Salut recordava en la seva etapa al Govern que la feina de la seva conselleria passava per deixar en herència una "planificació estratègica" -i així se cita en la memòria- que fes viable el sistema sanitari en el futur. Per això, en el document se subratlla extensament l'elaboració del Pla de Salut de Catalunya i es posa èmfasi en la necessitat de "garantir un finançament públic suficient i sostenible, atenent al nivell de riquesa del país, fent convergir el nivell de despesa amb el dels països amb un PIB per càpita i sistema sanitari similar".
"L'actual sistema de finançament autonòmic [recorda l'informe] està esgotat i no permet a Catalunya l'autonomia financera necessària per consolidar la salut com a eix estratègic de les polítiques socials". Això no ha canviat. I a crisi del coronavirus ja ha generat una despesa immediata al sistema sanitari de Catalunya que el Govern ha xifrat en 1.800 milions d'euros.
La memòria elaborada per Boi Ruiz i el seu equip a Salut el 2015 by naciodigital on Scribd