06
d'abril
del
2020
Actualitzat
a les
20:32h
El govern espanyol vol acabar amb el confinament aquest dimecres, tal com va anunciar la Moncloa. Una estratègia que xoca de ple amb la presa per l'executiu italià quan aquest país es trobava en el punt en què ara hi ha l'Estat, just superant el pic de l'epidèmia. A partir dels 6.500 morts, l'evolució dels dos territoris ha estat quasi idèntica i, tot i això, Itàlia va instar a "no cometre errors" i no caure en el "fàcil optimisme", motiu pel qual va allargar el confinament dur -incloent l'aturada dels sectors no essencials- fins al 13 d'abril, sense garantia que llavors es relaxi. Com a mínim, per tant, aquesta fase de mínima mobilitat durarà a Itàlia deu dies més que a Espanya.
La quantitat de morts a l'Estat va incrementar-se inicialment de forma molt més ràpida que a Itàlia -a partir del moment en què van començar a produir-se les defuncions-, però l'evolució es va equiparar força a partir dels 6.500 morts, tal com es pot observar en el gràfic superior, on s'ha situat com a dia 0 aquell en què els dos territoris van superar aquest llistó. A Espanya en fa 8 dies i, a Itàlia, 12.
L'evolució de les polítiques preses en els dos llocs, a més, ha estat molt similar. Quan faltaven 16 dies per al dia 0, Itàlia va decretar un confinament tou -es permetia encara anar a treballar-, mesura presa al cap de dos dies pel govern espanyol. L'executiu italià va endurir el confinament, impedient l'activitat als sectors no essencials, el dia -2, també dos dies abans que ho fes l'Estat, que ho aprovava el mateix dia que superava els 6.500 morts.
El mirall, però, es trenca a partir que les anteriors mesures comencen a fer efecte, reduint el ritme de les defuncions. Pedro Sánchez va explicar que aquest dijous es relaxaria el confinament, mentre que, quan Itàlia es trobava en aquest punt, el seu primer ministre, Giuseppe Conte, va anunciar una pròrroga de totes les mesures fins al 13 d'abril. "Això permetrà començar a valorar una perspectiva i, quan les dades comencin a consolidar-se, començarem a afluixar les mesures. Dependrà del que digui el consell de científics", va asseverar.
En la fase 2, va apuntar, hi hauria "convivència amb el virus" i no seria fins a la tercera que es recuperaria la vida laboral i social. "No estem en condicions de poder reduir les mesures restrictives", va insistir Conte, el país del qual portarà, com a mínim, 28 dies d'aturada total, deu més que a Espanya. El seu ministre va alertar contra el "fàcil optimisme" i del "risc de comprometre els sacrificis fets fins ara", ja que "seria un error imperdonable confondre aquest primer resultat [alentiment dels morts] amb una derrota definitiva de la Covid-19, la qual és una batalla llarga i no es pot abaixar la guàrdia".
El president català, Quim Torra, també reclama allargar més temps el confinament total a l'Estat, per bé que l'aturada productiva ha estat una mica més restrictiva del que ho va ser a Itàlia. "Les mesures han funcionat i han beneficiat al conjunt dels espanyols", ha reivindicat aquest dilluns el ministre de Sanitat, Salvador Illa, que ha anunciat que començarà la "fase de transició", sota criteris de salut públic, però també econòmics.
El cert, però, és que l'evolució del nombre de morts diaris als dos estats ha estat molt similar els darrers dies, a partir del dia 0 -els 6.500 morts-, malgrat que, en el cas italià, hi ha hagut certs rebots i el descens no ha estat continuat -a l'Estat fa just quatre dies que es redueix la xifra, caldrà veure si es consolida la tendència-. Es pot observar en el següent gràfic, que compara el nombre de morts diari:
En termes relatius, l'evolució és també molt similar en els dos casos, visualitzant el nombre de morts com un percentatge de la quantitat de difunts acumulada. Si la malaltia hagués avançat en llibertat i sense mesures per contenir-la, el percentatge s'hagués mantingut força estable, ja que el nombre de contagis de cada infectat es mantindria. La corba descendent, primer caient per sota de l'increment del 10% diari i, després, del 5% sembla també molt propera a Espanya i Itàlia.
Això no treu, però, que Espanya segueixi sent encara l'estat del món on l'increment de morts ha estat més elevada, si el dia 0 se situa més a prop de l'inici del brot, als 20 difunts a cada estat. Es pot observar en el gràfic inferior, on també es visualitzen millor els tipus de corbes a cadascun dels llocs on el coronavirus ha tingut o està tenint més incidència. Als Estats Units o França, per exemple, la corba dista molt d'estabilitzar-se -també, en el segon cas, per canvis a l'hora de comptabilitzar els morts:
La quantitat de morts a l'Estat va incrementar-se inicialment de forma molt més ràpida que a Itàlia -a partir del moment en què van començar a produir-se les defuncions-, però l'evolució es va equiparar força a partir dels 6.500 morts, tal com es pot observar en el gràfic superior, on s'ha situat com a dia 0 aquell en què els dos territoris van superar aquest llistó. A Espanya en fa 8 dies i, a Itàlia, 12.
L'evolució de les polítiques preses en els dos llocs, a més, ha estat molt similar. Quan faltaven 16 dies per al dia 0, Itàlia va decretar un confinament tou -es permetia encara anar a treballar-, mesura presa al cap de dos dies pel govern espanyol. L'executiu italià va endurir el confinament, impedient l'activitat als sectors no essencials, el dia -2, també dos dies abans que ho fes l'Estat, que ho aprovava el mateix dia que superava els 6.500 morts.
El mirall, però, es trenca a partir que les anteriors mesures comencen a fer efecte, reduint el ritme de les defuncions. Pedro Sánchez va explicar que aquest dijous es relaxaria el confinament, mentre que, quan Itàlia es trobava en aquest punt, el seu primer ministre, Giuseppe Conte, va anunciar una pròrroga de totes les mesures fins al 13 d'abril. "Això permetrà començar a valorar una perspectiva i, quan les dades comencin a consolidar-se, començarem a afluixar les mesures. Dependrà del que digui el consell de científics", va asseverar.
En la fase 2, va apuntar, hi hauria "convivència amb el virus" i no seria fins a la tercera que es recuperaria la vida laboral i social. "No estem en condicions de poder reduir les mesures restrictives", va insistir Conte, el país del qual portarà, com a mínim, 28 dies d'aturada total, deu més que a Espanya. El seu ministre va alertar contra el "fàcil optimisme" i del "risc de comprometre els sacrificis fets fins ara", ja que "seria un error imperdonable confondre aquest primer resultat [alentiment dels morts] amb una derrota definitiva de la Covid-19, la qual és una batalla llarga i no es pot abaixar la guàrdia".
El president català, Quim Torra, també reclama allargar més temps el confinament total a l'Estat, per bé que l'aturada productiva ha estat una mica més restrictiva del que ho va ser a Itàlia. "Les mesures han funcionat i han beneficiat al conjunt dels espanyols", ha reivindicat aquest dilluns el ministre de Sanitat, Salvador Illa, que ha anunciat que començarà la "fase de transició", sota criteris de salut públic, però també econòmics.
El cert, però, és que l'evolució del nombre de morts diaris als dos estats ha estat molt similar els darrers dies, a partir del dia 0 -els 6.500 morts-, malgrat que, en el cas italià, hi ha hagut certs rebots i el descens no ha estat continuat -a l'Estat fa just quatre dies que es redueix la xifra, caldrà veure si es consolida la tendència-. Es pot observar en el següent gràfic, que compara el nombre de morts diari:
En termes relatius, l'evolució és també molt similar en els dos casos, visualitzant el nombre de morts com un percentatge de la quantitat de difunts acumulada. Si la malaltia hagués avançat en llibertat i sense mesures per contenir-la, el percentatge s'hagués mantingut força estable, ja que el nombre de contagis de cada infectat es mantindria. La corba descendent, primer caient per sota de l'increment del 10% diari i, després, del 5% sembla també molt propera a Espanya i Itàlia.
Això no treu, però, que Espanya segueixi sent encara l'estat del món on l'increment de morts ha estat més elevada, si el dia 0 se situa més a prop de l'inici del brot, als 20 difunts a cada estat. Es pot observar en el gràfic inferior, on també es visualitzen millor els tipus de corbes a cadascun dels llocs on el coronavirus ha tingut o està tenint més incidència. Als Estats Units o França, per exemple, la corba dista molt d'estabilitzar-se -també, en el segon cas, per canvis a l'hora de comptabilitzar els morts: