07
d'abril
del
2020
Actualitzat
el
08
d'abril
a les
21:20h
Els darrers dies han estat protagonistes per la seva feina a primera línia contra l'epidèmia de la Covid-19 i també per les queixes de manca de recursos. El personal sanitari fa setmanes que treballa sota pressió. Però en quines condicions ho fa? Quant cobren en funció del seu lloc de feina? La realitat és diferent en funció de la titularitat dels hospitals i ambulatoris, però als hospitals públics els salaris oscil·len entre els 71.981 euros bruts anuals d'un director d'hospital als 19.396 d'un auxiliar d'infermeria.
Són salaris base, que no tenen en compte els complements. Uns complements que, sobretot en el cas dels professionals més veterans, configuren el sou final, ja que la carrera professional -els anys acumulats exercint- té pes en la nòmina. Tot plegat, en el cas dels centres públics, apareix reflectit a les taules retributives de l'Institut Català de la Salut (ICS), pactades el 2019 entre sindicats i el Departament de Salut.
El primer esglaó salarial el componen els càrrecs directius. Per exemple, un gerent territorial de l'ICS pot ingressar anualment entre 70.417 i 97.627 euros en funció del territori que li toqui gestionar. Els directors d'atenció primària territorials cobren el mateix sou base -65.360-, independentment de la zona que cobreixin.
El segon esglaó ja afecta els professionals de cada centre, començant pels responsables. Als hospitals públics amb més de 450 llits, el director cobra cada any gairebé 72.000 euros. El següent a l'escala salarial és el director mèdic (63.859) i el tercer, el director econòmic, amb 62.600 euros. El càrrec directiu amb un salari més baix és el subdirector d'infermeria, amb 42.300. Als hospitals de menys de 450 llits, l'escalafó salarial segueix la mateixa lògica, però amb sous 5.000 euros inferiors de mitjana.
A partir d'aquí, els salaris mantenen una línia descendent en funció de les responsabilitats dins de l'hospital. Per exemple, un director clínic ingressa anualment un sou de 51.700 euros, mentre que el d'un facultatiu especialista és de 32.600. Si en comptes de fer la jornada estipulada de 37 hores i mitja en fan 40, els salaris creixen al final de l'any entre 10.000 i 12.000 euros bruts. Els diplomats sanitaris cobren entre 29.000 i 30.000 euros. Els subdirectors d'infermeria n'ingressen 47.000 i els supervisors -responsables de cada unitat-, 37.000. En els dos casos, el sou és una mica més baix si els hospitals tenen menys de 450 llits. Als hospitals, l'últim esglaó salarial el formen els auxiliars d'infermeria, que ingressen entre 19.800 i 20.500 euros cada any, en funció de la seva experiència.
Atenció primària
Les condicions als hospitals no són les mateixes que als ambulatoris. Els professionals dels centres d'atenció primària (CAP) cobren menys que els seus col·legues i als ambulatoris es reprodueix el mateix sistema d'esglaonament salarial.
Així, un director d'atenció primària percep a l'any entre 50.200 i 55.700 euros de sou base. El cap de servei en cobra 45.400 i el de secció, 38.800, mentre que un metge especialista n'ingressa 32.600. Tots ells reben un complement de poc més de 5.000 euros bruts si tenen dedicació exclusiva a l'ICS i no exerceixen fora del sistema públic.
El salari d'un metge de família se situa entre els 37.100 euros i els 43.600, una forquilla que es genera en gran part pels complements de desplaçament. Pel que fa a un metge d'Assistència Pública Domiciliària (APD), guanya cada any entre 32.000 i 39.000 euros. Un titulat superior sanitari ingressa anualment 37.800 euros, mentre que un infermer en cap en guanya 35.000 i, un adjunt, 31.400. El sou d'un diplomat en infermeria baixa fins als 29.700 i encara descendeix més en el cas d'un auxiliar d'infermeria d'Equips d'Atenció Primària, que es queda per sota dels 20.000 euros.
Des del 2010, les retallades dels governs d'Artur Mas i Zapatero van fer perdre 920 facultatius a la primària. Unes polítiques d'austeritat que segons el president del sector de Metges de Catalunya van representar una pèrdua de poder adquisitiu del 25% al 30% als professionals.
Les queixes també arriben des de l'atenció hospitalària. Empar Loren és representant de CCOO a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Recorda que els sanitaris encara no han recuperat la retallada salarial del 5% dictada per Zapatero i que tampoc han ingressat encara la devolució del 60% de la paga extra del 2013 que es va comprometre a ingressar enguany el Govern. La Generalitat també es va comprometre a pagar aquest mes d'abril la totalitat de l'import del complement de productivitat, una mesura pactada des del 2018. Més enllà dels salaris, Loren fa extensiva la queixa per sobrecàrrega als hospitals. "Ni metges ni infermers tenim les ràtios que toca. Hi ha 5,3 infermeres cada 1.000 pacients, mentre que a Alemanya n'hi ha 13 i a França 9,8", explica.
La petició de NacióDigital de contactar amb l'ICS per conèixer el punt de vista de l'administració no ha obtingut resposta.
El pes de la sanitat privada
En el sistema sanitari català hi té un gran pes la sanitat privada, tant aquella que funciona per lliure com aquella que ho fa a través de concerts amb la Generalitat, aglutinant més de 9.000 llits hospitalaris en total. En el segon cas és on entra en joc el sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT). Creat el 2010 en els últims dies del segon tripartit, havia de servir per aglutinar serveis de l'ICS, la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP), sociosanitaris i CAP. El 2012, ja amb Boi Ruiz com a conseller de Salut, per primera vegada s'integren a la xarxa hospitals amb ànim de lucre: l'Hospital General de Catalunya i la Clínica del Vallès.
Vuit anys després, les taules salarials del conveni del SISCAT mostren que un facultatiu del sistema concertat pot cobrar entre 27.700 i 41.500 euros bruts mensuals, mentre que un infermer en pot ingressar 28.000 com a sou base. Uns sous que poden créixer amb els complements de nocturnitat, vinculació o responsabilitat i que durant l'època de retallades també van aprimar-se, tot i que les nòmines són abonades per les empreses gestores. "Demanem que tots cobrem igual des de la Generalitat. Per nosaltres, la sanitat ha de ser o pública i privada", diu Loren.
El president de la secció d'assegurances lliures del Col·legi de Metges de Barcelona, Pere Torner, xifra en almenys un 25% el gruix de l'activitat sanitària que representa el sector privat. Torner assenyala que hi ha un "desequilibri" en les condicions dels metges que treballen en centres privats en comparació amb els públics o concertats. "Des del col·legi no podem entrar a marcar uns honoraris mínims", explica. "El problema és que aquests honoraris en algunes ocasions continuen igual que l’any 2000. Els metges contractats guanyen entre 2.000 i 3.000 euros bruts al mes", afegeix.
"Un metge que es dedica exclusivament a la privada pot facturar 100.000 euros l’any si treballa per lliure, però cal tenir en compte despeses que assumeix. El benefici brut pot ser de 30.000 euros", assegura Torner, que xifra en un 50% la quantitat de metges que combinen activitat a la sanitat privada amb la pública.
L'arribada del coronavirus ha colpejat durament el sector privat, segons assegura el president de la secció d'assegurances lliures del Col·legi de Metges de Barcelona. "Moltes companyies fan ERTOs perquè només funcionen les urgències però les despeses es mantenen", assegura.
El sistema públic, lògicament també està patint. "L'epidèmia s'ha trobat una sanitat esquelètica, a qui li demanen que rendeixi com si fos d’alt nivell. Si amb una grip la gent es quedava als passadissos, imagina amb el coronavirus. Estem recollint els fruits de les retallades", conclou O'Farrill.
Són salaris base, que no tenen en compte els complements. Uns complements que, sobretot en el cas dels professionals més veterans, configuren el sou final, ja que la carrera professional -els anys acumulats exercint- té pes en la nòmina. Tot plegat, en el cas dels centres públics, apareix reflectit a les taules retributives de l'Institut Català de la Salut (ICS), pactades el 2019 entre sindicats i el Departament de Salut.
El primer esglaó salarial el componen els càrrecs directius. Per exemple, un gerent territorial de l'ICS pot ingressar anualment entre 70.417 i 97.627 euros en funció del territori que li toqui gestionar. Els directors d'atenció primària territorials cobren el mateix sou base -65.360-, independentment de la zona que cobreixin.
El segon esglaó ja afecta els professionals de cada centre, començant pels responsables. Als hospitals públics amb més de 450 llits, el director cobra cada any gairebé 72.000 euros. El següent a l'escala salarial és el director mèdic (63.859) i el tercer, el director econòmic, amb 62.600 euros. El càrrec directiu amb un salari més baix és el subdirector d'infermeria, amb 42.300. Als hospitals de menys de 450 llits, l'escalafó salarial segueix la mateixa lògica, però amb sous 5.000 euros inferiors de mitjana.
A partir d'aquí, els salaris mantenen una línia descendent en funció de les responsabilitats dins de l'hospital. Per exemple, un director clínic ingressa anualment un sou de 51.700 euros, mentre que el d'un facultatiu especialista és de 32.600. Si en comptes de fer la jornada estipulada de 37 hores i mitja en fan 40, els salaris creixen al final de l'any entre 10.000 i 12.000 euros bruts. Els diplomats sanitaris cobren entre 29.000 i 30.000 euros. Els subdirectors d'infermeria n'ingressen 47.000 i els supervisors -responsables de cada unitat-, 37.000. En els dos casos, el sou és una mica més baix si els hospitals tenen menys de 450 llits. Als hospitals, l'últim esglaó salarial el formen els auxiliars d'infermeria, que ingressen entre 19.800 i 20.500 euros cada any, en funció de la seva experiència.
Atenció primària
Les condicions als hospitals no són les mateixes que als ambulatoris. Els professionals dels centres d'atenció primària (CAP) cobren menys que els seus col·legues i als ambulatoris es reprodueix el mateix sistema d'esglaonament salarial.
Així, un director d'atenció primària percep a l'any entre 50.200 i 55.700 euros de sou base. El cap de servei en cobra 45.400 i el de secció, 38.800, mentre que un metge especialista n'ingressa 32.600. Tots ells reben un complement de poc més de 5.000 euros bruts si tenen dedicació exclusiva a l'ICS i no exerceixen fora del sistema públic.
El salari d'un metge de família se situa entre els 37.100 euros i els 43.600, una forquilla que es genera en gran part pels complements de desplaçament. Pel que fa a un metge d'Assistència Pública Domiciliària (APD), guanya cada any entre 32.000 i 39.000 euros. Un titulat superior sanitari ingressa anualment 37.800 euros, mentre que un infermer en cap en guanya 35.000 i, un adjunt, 31.400. El sou d'un diplomat en infermeria baixa fins als 29.700 i encara descendeix més en el cas d'un auxiliar d'infermeria d'Equips d'Atenció Primària, que es queda per sota dels 20.000 euros.
La càrrega de feina va ser el punt central de la darrera vaga als CAP. Foto: Adrià Costa
El president del Sector Primària de l'ICS del sindicat Metges de Catalunya i facultatiu del CAP Blanes, Javier O'Farrill, considera que els sous que perceben els professionals acabats d'entrar al sistema públic d'atenció primària dispara les possibilitats que els sanitaris novells optin per marxar al País Valencià, l'Aragó o França. "La diferència amb les tres zones fronteres és abismal", defensa.
Un factor que, assegura, encara accentua la manca de personal que el sindicat denuncia als ambulatoris. Després de la darrera vaga, els facultatius tenen 12 minuts atendre un pacient presencialment, sis si ho fan per telèfon i entre 45 minuts i una hora si es desplacen al seu domicili. "El sentiment de sobrecàrrega continua", assegura O'Farrill.
Els sindicats denuncien sobrecàrrega laboral tant a l'atenció primària com a l'hospitalària
Des del 2010, les retallades dels governs d'Artur Mas i Zapatero van fer perdre 920 facultatius a la primària. Unes polítiques d'austeritat que segons el president del sector de Metges de Catalunya van representar una pèrdua de poder adquisitiu del 25% al 30% als professionals.
Les queixes també arriben des de l'atenció hospitalària. Empar Loren és representant de CCOO a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Recorda que els sanitaris encara no han recuperat la retallada salarial del 5% dictada per Zapatero i que tampoc han ingressat encara la devolució del 60% de la paga extra del 2013 que es va comprometre a ingressar enguany el Govern. La Generalitat també es va comprometre a pagar aquest mes d'abril la totalitat de l'import del complement de productivitat, una mesura pactada des del 2018. Més enllà dels salaris, Loren fa extensiva la queixa per sobrecàrrega als hospitals. "Ni metges ni infermers tenim les ràtios que toca. Hi ha 5,3 infermeres cada 1.000 pacients, mentre que a Alemanya n'hi ha 13 i a França 9,8", explica.
La petició de NacióDigital de contactar amb l'ICS per conèixer el punt de vista de l'administració no ha obtingut resposta.
Sous a l'ICS*
- Gerent territorial de l'ICS: entre 70.417 i 97.627 euros
- Director d'hospital: 71.981
- Director clínic: 51.700
- Infermers supervisors: 37.000
- Facultatiu especialista: 32.600
- Auxiliar d'infermeria: entre 19.800 i 20.500 euros
- Gerent territorial de l'ICS: entre 70.417 i 97.627 euros
- Director d'hospital: 71.981
- Director clínic: 51.700
- Infermers supervisors: 37.000
- Facultatiu especialista: 32.600
- Auxiliar d'infermeria: entre 19.800 i 20.500 euros
*sous anuals bruts, sense complements
El pes de la sanitat privada
En el sistema sanitari català hi té un gran pes la sanitat privada, tant aquella que funciona per lliure com aquella que ho fa a través de concerts amb la Generalitat, aglutinant més de 9.000 llits hospitalaris en total. En el segon cas és on entra en joc el sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT). Creat el 2010 en els últims dies del segon tripartit, havia de servir per aglutinar serveis de l'ICS, la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP), sociosanitaris i CAP. El 2012, ja amb Boi Ruiz com a conseller de Salut, per primera vegada s'integren a la xarxa hospitals amb ànim de lucre: l'Hospital General de Catalunya i la Clínica del Vallès.
Vuit anys després, les taules salarials del conveni del SISCAT mostren que un facultatiu del sistema concertat pot cobrar entre 27.700 i 41.500 euros bruts mensuals, mentre que un infermer en pot ingressar 28.000 com a sou base. Uns sous que poden créixer amb els complements de nocturnitat, vinculació o responsabilitat i que durant l'època de retallades també van aprimar-se, tot i que les nòmines són abonades per les empreses gestores. "Demanem que tots cobrem igual des de la Generalitat. Per nosaltres, la sanitat ha de ser o pública i privada", diu Loren.
Pere Torner: "Des del Col·legi no podem marcar honoraris mínims a la sanitat privada"
El president de la secció d'assegurances lliures del Col·legi de Metges de Barcelona, Pere Torner, xifra en almenys un 25% el gruix de l'activitat sanitària que representa el sector privat. Torner assenyala que hi ha un "desequilibri" en les condicions dels metges que treballen en centres privats en comparació amb els públics o concertats. "Des del col·legi no podem entrar a marcar uns honoraris mínims", explica. "El problema és que aquests honoraris en algunes ocasions continuen igual que l’any 2000. Els metges contractats guanyen entre 2.000 i 3.000 euros bruts al mes", afegeix.
"Un metge que es dedica exclusivament a la privada pot facturar 100.000 euros l’any si treballa per lliure, però cal tenir en compte despeses que assumeix. El benefici brut pot ser de 30.000 euros", assegura Torner, que xifra en un 50% la quantitat de metges que combinen activitat a la sanitat privada amb la pública.
L'arribada del coronavirus ha colpejat durament el sector privat, segons assegura el president de la secció d'assegurances lliures del Col·legi de Metges de Barcelona. "Moltes companyies fan ERTOs perquè només funcionen les urgències però les despeses es mantenen", assegura.
El sistema públic, lògicament també està patint. "L'epidèmia s'ha trobat una sanitat esquelètica, a qui li demanen que rendeixi com si fos d’alt nivell. Si amb una grip la gent es quedava als passadissos, imagina amb el coronavirus. Estem recollint els fruits de les retallades", conclou O'Farrill.