Ciberprofessors per accident

Els docents es preparen per afrontar l'inici del tercer trimestre telemàticament amb continguts avaluables però prioritzant la gestió emocional dels alumnes

per Clara Virgili , 7 d'abril de 2020 a les 06:24 |
Els mestres, protagonistes | Unsplash
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 d'abril de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'inici de les vacances de Setmana Santa obre un parèntesi en l'adaptació accelerada que han hagut de fer els mestres i professors per seguir endavant amb el curs malgrat les incerteses provocades pel confinament obligatori i sobtat. Ningú estava preparat per ensenyar i aprendre des de casa, ni els docents, ni els alumnes, ni els pares. Davant la manca d'indicacions concretes, cada centre ha anat aplicant les seves pròpies metodologies, i des del Departament d'Ensenyament es procura establir criteris homogenis a partir de l’inici del tercer trimestre, el proper dimarts 14 d’abril. 

La tasca de bona part dels mestres en aquests dies de confinament ha estat ingent. Han de combinar les seves situacions personals amb la gestió i acompanyament emocional dels seus alumnes, la preparació de materials, l'enviament i seguiment de les tasques, l'atenció als pares i les reunions telemàtiques amb la resta de l’equip docent del seu centre. I tot plegat embolcallat en la incertesa de què passarà amb el que queda del curs, que afecta de formes diferents a cada cicle educatiu. 


Els mestres també són persones

"No ho saben ni ells, com ho faran", afirma la Marta, mestra d'educació primària en un centre públic. Ella destaca que, cada mestre és també un individu amb circumstàncies personals concretes: "en primer lloc, no tots els mestres podem estar a casa teletreballant amb tranquil·litat", explica, "n'hi ha que tenim nens petits, o familiars malalts, o que són vidus, o separats… Hi ha molts mestres que no tenen ordinador a casa, o que el tenen obsolet". 


A més, tal com ens recorda la Marta, a l'escola pública no es treballa per fitxes, sinó que "l'aprenentatge és competencial i aquestes competències han de ser vivencials", i ens posa un exemple: "els conceptes matemàtics es treballen en racons, per projectes i en molts àmbits. Com ho fas això amb un vídeo?". I posa especial èmfasi també en altres aspectes de l'educació pública: "que iguala recursos, que elimina diferències socioeconòmiques, que ofereix adaptacions personalitzades, treballa i canalitza emocions i gestiona conflictes cada dia, i tot això no es pot substituir amb una pantalla".

Per a ella, que treballa amb infants de 6 a 12 anys, l'assoliment del currículum previst té una importància relativa, i considera que el que no es faci ara es pot recuperar tranquil·lament el curs vinent. Ho troba més angoixant per als nens i nenes que estan acabant 6è, a qui "els has de fer un acompanyament per a la transició a l’institut", explica. 


Gestionar la incertesa

En cursos superiors, com a la secundària, per exemple, la situació causa més incertesa i una certa sensació d’estar rebent indicacions contradictòries. Per una banda, tant des del Departament d'Educació com des dels centres se'ls deixa clar que el primer és l'atenció emocional dels infants i joves, i per l'altra se'ls parla d'iniciar el tercer trimestre telemàticament, continuar amb els continguts docents i encarregar als alumnes tasques avaluables. "Jo ho estic passant malament a nivell moral", explica el Jordi. Ell és tutor de segon d'ESO i també imparteix classes en cicles formatius en un centre concertat, "tens la sensació que per una banda hem de cuidar el tema emocional i per l'altra el que s'està fent és enviar feines i més feines".

Aquí cal afegir-hi les múltiples circumstàncies individuals de cada alumne, des dels que no tenen bona connexió a internet, o els que es troben que a casa només hi ha un ordinador per a tots els membres de la família, fins als que afronten pèrdues personals. "Tinc nanos que han perdut familiars directes pel coronavirus i no es veuen capaços de fer cap activitat", explica el Jordi. A més, recorda que en el seu cas estem parlant d'adolescents: "n’hi ha que han canviat l'horari, fan vida de nit i dormen de dia. O els has d'estar perseguint constantment perquè no perdin el curs". 

La gestió d’aquests casos s'ha de compaginar amb unes notes finals que, segons les indicacions que han rebut del Departament d'Educació, impliquen revisar els criteris d'avaluació per marcar uns mínims basats en les competències bàsiques. "No es pot dir que es donarà un aprovat general ni que es mantindran les mitges de les dues primeres avaluacions", aclareix el Jordi, "però el que sí que et diuen és que siguis prudent, entenguis la situació i demanis un mínim de competències per poder fer que tothom arribi a aquest mínim nivell".

Justament les notes són una de les principals preocupacions que els traslladen els pares. "Tenen la sensació que ningú els dona una resposta clara, i no és que no la vulguem donar, és que no la tenim", conclou el Jordi. 

Adaptació i autoaprenentatge

L'adaptació metodològica i avaluativa s'ha hagut de fer a tots els nivells. "No teníem el procés d'aprenentatge preparat per fer-lo telemàtic i hem de recórrer a recursos i eines desconegudes que exigeixen una dedicació extraordinària", explica el Daniel, professor de Grau Mig i Grau Superior en un centre privat. Seguir amb el temari requereix "un augment de l'autogestió de l'alumne per assolir l'aprenentatge desitjat", explica. 

Els seus alumnes, d'entre 16 i 21 anys, presenten altres inquietuds emocionals que també es traslladen a la dedicació als estudis. "Alguns, per la seva situació personal, combinen estudis i feina, i se'ls veu amb més incertesa. Els que arrosseguen temaris pendents de la primera avaluació són els que mostren més neguit o angoixa", explica el Daniel. 

El denominador comú a totes les etapes educatives, doncs, és el sobreesforç que han de fer els mestres per atendre i acompanyar els seus alumnes, alhora que adapten les tasques a la via telemàtica, atenen les consultes dels pares i mantenen reunions de coordinació amb el seu centre, tot plegat sense tenir un rumb i uns objectius ben definits. "No és el moment de criticar ningú" resol el Jordi "l'objectiu ha de ser l'atenció emocional. Els aprenentatges som a temps de recuperar-los, però hi ha una generació que emocionalment pot quedar tocada, i això és molt més difícil de recuperar".













 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació