Reportatge

De poliesportiu a centre sanitari en vuit dies: la contrarellotge de l'Hospital del Mar

NacióDigital entra al gimnàs reconvertit en recinte mèdic en temps rècord: els primers pacients arribaran aquest dilluns a l'espai, habilitat amb preses d'oxigen, maquinària, calefacció, internet i 72 llits

per Sara González , 5 d'abril de 2020 a les 21:00 |
Transformació del centre esportiu Claror en ampliació de l’Hospital del Mar | Albert Alemany
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 d'abril de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aixecant el cap, les cistelles de bàsquet recollides. Mirant al front, una pista reconvertida en dues unitats hospitalàries amb capacitat per a 72 llits, cadascun d'ells amb presa d'oxigen. Les grades buides i testimoni d’una reconversió en vuit dies: la del centre esportiu Claror, que arran de la crisi sanitària del coronavirus s'ha transformat conjunturalment en l'ampliació de l'Hospital del Mar. L'equip d'infermeria recorre el paviment esportiu per habituar-se al nou espai, professionals mèdics acaben de perfilar el dispositiu i els tècnics ultimen les instal·lacions. Aquest dilluns arribarà ja la primera tongada de pacients, tots ells en fase de recuperació.


"Estem preparats perquè ens cridin a files en qualsevol moment", explica Jordi Martínez. Metge de família i director d’innovació i transformació digital del centre, ha assumit contra pronòstic el càrrec de responsable de muntatge de pavellons. El repte ha estat titànic. No només per la precisió que suposa convertir un equipament esportiu en un recinte hospitalari, sinó perquè la ferocitat del mercat, a més de complicar l'accés a mascaretes, tests i equips de protecció, converteix en una odissea poder comprar un llit o una simple taula amb rodetes per als malalts. A més de l'Hospital del Mar, també Vall d'Hebron, el Clínic i Sant Pau estan habilitant esportius com a ampliacions.


De sala de fitness, a allotjar material mèdic

Martínez relata com la Covid-19 ha alterat tota la rutina hospitalària just quan travessem el que era el vestíbul d'entrada del centre esportiu. Allà estan amuntegades les bicicletes estàtiques i les el·líptiques perquè la sala de fitness que hi ha just baixant les escales és ara la del material, on s'emmagatzemaran llençols, fungibles i la roba del personal sanitari.

 

Jordi Martínez, metge de família i responsable del muntatge del pavelló. Foto: Albert Alemany


Als passadissos, els cartells indicatius per arribar a la piscina, la sala d’spinning o els vestidors conviuen amb la nova senyalització sobrevinguda. Les fletxes verdes apunten per on ha de circular el material, les blaves cartografien el recorregut d’entrada dels professionals i les vermelles per on s'han d’evacuar els residus. La vocació de tota la infraestructura és molt clara: blindar la zona dels pacients, que és la d'alt risc de contagi i que compta amb un circuit propi, i garantir circuits externs segurs per al personal. "Tancar l'àrea assistencial per no contaminar l'àrea neta", expliquen en termes mèdics.

"Estem preparats perquè ens cridin a files en qualsevol moment", explica Jordi Martínez, metge de família que ha assumit contra pronòstic el càrrec de responsable de muntatge de pavellons

Metges Sense Fronteres (MSF), bregats en com transformar estructures no mèdiques en hospitals de campanya, treballen colze a colze amb l'equip de l'Hospital del Mar per acabar de perfilar aquests circuits. També per determinar figures com la dels observadors, encarregats de supervisar com els professionals es treuen els equips de protecció, una tasca que han de fer amb especial cura per evitar contagiar-se. Aquesta mena de controllers portaran una armilla grana perquè siguin fàcilment identificables. Carlos Castells, encarregat de logística de MSF, aprofita que es creua amb Martínez per acabar de tancar algun serrell. Somrient amb els ulls i sempre amb mascareta, se saluden tots amb un lleuger xoc de colze.
 

El cap d'infermeria, David Iglesias, saludant Carlos Castells, de Metges Sense Fronteres. Foto: Albert Alemany


Al petit vestíbul que servia per entrar a la piscina i zona d'spa, l'accés al qual ha quedat bloquejat, hi ha encara dos sofàs precintats i els operaris estan muntant taules. Aquesta serà ara l'àrea de "descans" dels professionals, organitzats en torns de 12 hores amb tres pauses per poder fer un mos i anar al servei. "Les tres primeres setmanes van ser molt crítiques. Treballàvem sobre desconegut i teníem por. Ara que ja portem cinc setmanes d'aprenentatge, el que necessitem és temps i confinament", explica David Iglesias, cap d'infermeria de neurociències de l'Hospital del Mar i, en aquests moments, coordinador també de l'equip d'infermeria que aquest dilluns treballarà al pavelló.

Franquejada la porta d'accés al pavelló -només d’entrada però no de sortida-, la pista de bàsquet reconvertida en dues unitats d'hospitalització: la 96 i la 97. Cadascuna compta amb 3 mòduls de 12 cubicles. En total, 72 llits. La ràtio d'atenció serà d'una infermera, una auxiliar i un estudiant d'infermeria per cada 12 ingressat. "És una ràtio elevada, però ajustada a les necessitats del pacient", assegura Iglesias. D’entrada, arribaran 36 infectats per coronavirus que en aquests moments estan en fase final de recuperació i que, per tant, són autònoms a l'hora de menjar o d'anar al lavabo.

En cas que un malalt empitjori, hi ha un llit de crítics equipat amb aparell de respiració mecànica no invasiva per poder-lo traslladar a l'hospital. I és que la reconversió del pavelló inclou també un canal directe de connexió amb l'Hospital del Mar. La instal·lació s'ha fet, explica Elisabet Izquierdo, directora d'infraestructures i serveis generals, contrarellotge i amb un estret treball d'equip amb Bombers, Metges sense Fronteres, les empreses contractades per l'Ajuntament de Barcelona i els enginyers i tècnics de manteniment del centre hospitalari.
 

L'equip d'infermeria preparant l'espai per al dilluns. Foto: Albert Alemany


Més enllà dels mòduls que allotgen els cubicles dels pacients, s'ha hagut d'instal·lar, en un temps rècord, el sistema de gasos medicinals. Al costat de cadascun dels llits de la pista hi ha una presa d'oxigen. Però la mastodòntica transformació ha requerit també un sistema de calefacció de gasoil, xarxa d'electricitat i enllumenat i de fibra òptica i wifi per garantir la connexió a Internet tant per l'historial clínic informatitzat com perquè els pacients es puguin comunicar amb les famílies. Estan a l'espera de donacions d'aparells mòbils i tauletes per facilitar-ho. De fet, els malalts en fase de recuperació seran atesos també pels fisioterapeutes i faran exercicis online.

La cursa per aconseguir llits en plena batalla comercial

El cubicle de cada pacient compta amb la presa d’oxigen, un llit articulat elèctric, una làmpada, una tauleta mòbil amb rodes, quatre endolls i una capsa de plàstic per guardar els seus objectes personals. Aconseguir aquest equipament, detalla Izquierdo, ha estat una "autèntica carrera" en un moment d’alta competència en el mercat. La batalla pels llits ha estat una de les més complexes. Els proveïdors habituals fixaven un termini d’entrega de cinc setmanes. Massa temps. Els llits d’hotel els van desestimar perquè si no són articulats no permeten incorporar el malalt, un aspecte important quan es tracta d'afeccions respiratòries. I els llits que sí que estaven disponibles eren pocs i altament cotitzats. "Quan trucava em deien que, o ens els quedàvem ja o se'ls quedava un altre hospital", explica la directora d'infraestructures, que admet que ha perdut la noció del temps i que no distingeix entre un dissabte o un dimarts.
 

Així són els cubicles habilitats al poliesportiu Claror. Foto: Albert Alemany


"No m'he quedat a casa ni un sol dia. Si els metges s'estan deixant la pell i el meu equip s'hi ha abocat, jo haig de de dedicar-m'hi el doble i donar exemple", resumeix com a filosofia del darrer mes. Els primers llits que van poder comprar van ser "els de l'empresa del senyor Antonio". Només 8 i sense rodes. Finalment, a través d’un contacte de l'Hospital Gregorio Marañón, van poder-ne comprar fins a 100 a una empresa de Madrid. Amb els carros de medicació no han estat de sort, però adaptaran carros de cures, que a diferència dels primers no tenen calaixos. També van patir a l'hora de trobar les taules amb rodes per als pacients, però n'han aconseguit unes que compliran perfectament amb la funció. "La veritat és que hem patit molt", admet.

Elisabet Izquierdo, directora d'infraestructures: "Quan trucava em deien que, o ens quedàvem ja els llits o se'ls quedava un altre hospital"

Una de les darreres novetats és que els pacients disposaran d'un timbre sense fil que anirà connectat a una aplicació que alertarà a la zona de control d'infermeria, que està a escassos cinc metres de l'àrea mèdica, totes dues al marge del que seria la pista de joc. En els pròxims dies també han d’arribar els orinals d’un sol ús i les trituradores d'aquests orinals. Les safates de menjar entraran a la zona assistencial a través d’una petita habitació que s'ha construït just en una zona on calia bloquejar una entrada de corrent d’aire.

Hores abans d’entrar en funcionament, l'equip de radiòlegs s'acosta a fer un darrer reconeixement sobre el terreny. Arriben pel pàrquing, també habilitat com a connexió entre el pavelló i l'hospital. "Davant la falta de test, la dada que més orienta és la radiografia perquè un 70% dels pacients evoluciona cap a una pneumònia", afirma José María Maiques, cap del servei.
 

Arribada de material sanitari al pavelló esportiu. Foto: Albert Alemany


"Marge" dins de l'excepcionalitat

L'hospital de campanya està concebut inicialment per atendre malalts en fase de recuperació, però la instal·lació està dissenyada per si en un moment donat cal utilitzar-la per a pacients de gravetat. De fet, l'Hospital del Mar està habilitant la planta superior del centre, que estava prevista per a l'ampliació pendent, amb una setantena de llits més, 26 dels quals previstos per a crítics. "Respecte la normalitat, estem sobrepassats, però dins de l'excepcionalitat, tenim marge", argumenta Martínez. I és que, si bé s'han trobat reconvertint quiròfans en llits assistencials per a infectats de coronavirus i els especialistes mèdics –des de digestòlegs a pediatres- estan integrats en els equips per atendre els afectats per l'epidèmia, s'han preparat per impedir un col·lapse. “Creiem que les adaptacions que hem fet, donades les circumstàncies, són molt dignes”, conclou Martínez.

David Iglesias, cap d'infermeria: "El problema el tindrem quan tot passi. Tenim la motxilla emocional molt plena"

Encarregats de vetllar per la salut dels ciutadans, s’aturen poc a respondre com estan ells. A més d’estar en la primera línia d’una crisi sanitària sense precedents, tenen també companys aïllats per contagis i les jornades són maratonianes. "La situació és molt greu, però tots s'hi estan deixant la pell i no podem fallar", diu Izquierdo. "El problema el tindrem quan tot passi. Tenim la motxilla emocional molt plena", confessa el cap d'infermeria, l'àrea que carrega amb la major part del contacte amb els malalts.

Que els familiars no puguin acompanyar-los, fa que els professionals sumin a la feina d'assistència la inherent transferència d'emocions dels pacients. També la tasca de ser el contacte amb les famílies. De vegades per donar bones notícies, però de vegades per donar-ne de males. Poder-se acomiadar, subratllen, "és terapèutic" tant per al pacient com per a la família. Sortint ja de la pista de bàsquet, Iglesias ho resumeix així: "Quan parem i reflexionem, necessitarem poder-ho explicar tot". Aquesta crisi sanitària, insisteixen, ens canviarà a tots. També a ells. 
 

Els primers pacients arribaran aquest dilluns. Foto: Albert Alemany








 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació