Crònica

Sánchez ressuscita l'esperit de la Transició per combatre la pandèmia

El president espanyol crida l'oposició a reeditar els Pactes de la Moncloa, prorroga l'estat d'alarma fins el 26 d'abril i relaxarà el confinament total quan acabi la Setmana Santa

per Oriol March , 4 d'abril de 2020 a les 20:18 |

La transcendència històrica de la crisi sanitària ha fet recuperar receptes pretèrites. Qui més s'hi ha abonat en les últimes setmanes ha estat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que fa set dies va apostar per un nou Pla Marshall -missatge dirigit a les institucions europees, de nou sota pressió per la resposta al coronavirus- i aquest dissabte ha reclamat reeditar els Pactes de la Moncloa. Una de les principals fites de la Transició és ara el mirall de Sánchez per superar la pandèmia i totes les seves conseqüències, que ja comencen a cristal·litzar en l'economia.


Ha estat el quart cap de setmana consecutiu amb el líder del PSOE adreçant-se a la ciutadania, aquesta vegada per anunciar una nova pròrroga de l'estat d'alarma, que s'allargarà ara fins al 26 d'abril a l'espera de si cal renovar-lo. La Constitució marca que l'excepcionalitat inclosa en l'article 116 s'ha d'anar renovant al Congrés dels Diputats cada quinze dies, i Sánchez no vol saltar-se cap dels procediments. "Suposaria un precedent", assenyalava a primera hora de la tarda des de la Moncloa. La cambra espanyola validarà dijous, amb els vots del PP i Ciutadans, la nova pròrroga. Què farà Vox? El seu president, Santiago Abascal, no li ha agafat el telèfon a Sánchez.

Emmirallant-se de nou en el trumpisme -als comunicats públics, Vox parla del "virus de Wuhan", de la mateixa manera que el president nord-americà insisteix en l'origen xinès de la malaltia-, Abascal sosté que només espera una comunicació del líder del PSOE: la seva dimissió. Sánchez, acostumat a fer bandera de la resistència, revesteix de transcendència la crisi sanitària, perquè sap que està vivint un moment històric -per bé i per mal- a la Moncloa i perquè de la resposta que hi doni el govern de coalició en depèn el seu futur. Tots els plans de la legislatura han saltat pels aires.



La paraula reconstrucció ja forma part de tots els argumentaris, perquè la crisi serà a llarg termini. Les xifres d'atur publicades aquesta setmana fan retrocedir la memòria fins al 2008, arrencada de la Gran Recessió i última referència de destrucció massiva de llocs de treball. En aquell moment, però, la davallada es va produir en poc menys de mig any, mentre que ara ha estat qüestió de setmanes. És per això que Sánchez, a banda de reclamar "unitat" a tot l'arc parlamentari per reeditar els Pactes de la Moncloa -tant polítics com econòmics-, també posa el focus en la carta d'Europa.


L'últim consell europeu no va acabar com Sánchez hauria volgut, perquè països del nord -Alemanya, però especialment Holanda- són reticents a aprovar xecs en blanc. Les cicatrius de l'anterior crisi, en la qual Espanya va transitar per la cornisa del rescat total, es mantenen vigents. El president espanyol insisteix en els eurobons -ara coronabons- com a via per sortir de la crisi derivada de la pandèmia, però haurà de suar perquè s'acceptin les seves receptes. Té com a aliat Itàlia, país molt castigat pel coronavirus i que, com Espanya, viu setmanes atípiques pel confinament.

El PP i Ciutadans avalen les línies mestres de l'actuació del govern de coalició, però reclamen consensuar les mesures econòmiques, i reclamen també "transparència" a Sánchez. L'esperit dels Pactes de la Moncloa dona ales als qui sospiren aquests dies per un executiu d'unitat nacional que faci front a l'excepcionalitat del moment, mentre la coalició governamental -la primera de la democràcia, i també la primera amb un partit situat més a l'esquerra que el PSOE assegut al consell de ministres- observa com les costures poden patir per la resposta social a la pandèmia. El rei, vestit aquest divendres de militar, és vist per bona part de la dreta com una figura indispensable en plena crisi.

La corba i el relaxament

Sánchez sosté, en base a la informació que li aporten els experts, que ja s'està aconseguint doblegar la corba de contagis i que el pic és més a prop que mai. Les dades publicades aquest matí assenyalen 809 morts en les últimes 24 hores, la xifra més baixa de la setmana -dijous es va assolir el rècord, amb 950 víctimes en un sol dia-, i també una moderació en el creixement dels contagis, que malgrat tot supera ja els 124.000. Una dada que el comitè tècnic observa amb optimisme és que els ingressos a les unitats de cures intensives, al límit a Catalunya, s'estan alentint.


El missatge de la Moncloa, en aquest sentit, és que s'ha entrat en una fase de certa estabilització -es buscava, sobretot, no saturar les UCI-, però que la guàrdia no es podrà abaixar durant mesos. No setmanes, no: mesos. La corba descendent, que acabarà arribant si el confinament continua funcionant, implicarà un retorn gradual a la normalitat. De moment, després de la Setmana Santa, s'acabarà el cessament de totes les activitats no essencials. Això vol dir que el permís retribuït i recuperable inclòs en l'estat d'alarma vigent s'acabarà el 13 d'abril, segons ha detallat Sánchez.

Els experts indiquen que el més perillós, un cop passada la pitjor part de la crisi sanitària, és el relaxament de la ciutadania. "El pitjor error que podríem cometre seria voler tornar ràpid a la normalitat", assenyalava ahir Magda Campins, cap d'Epidemiologia de la Vall d'Hebron, en una entrevista a NacióDigital. Oriol Mitjà, expert de referència en tota la pandèmia, avisava aquest dissabte que seria convenient no reobrir el Camp Nou fins a la tardor. Els "sacrificis", per fer servir paraules de Sánchez -també amb deixos de Kennedy en la intervenció d'avui- no s'acabaran aviat.

Nova reunió amb presidents autonòmics

El president del govern espanyol traslladarà la nova pròrroga als presidents autonòmics en la quarta trobada telemàtica de líders autonòmics des que va arrencar la crisi. A la Generalitat lamenten haver-se assabentat de les mesures pels mitjans de comunicació, però aquest diumenge el president Quim Torra participarà de nou a la cita. Hi portarà, un cop més, la necessitat de mantenir les mesures restrictives i les receptes que ha anat desgranant l'últim mes: mesures socials i que l'Estat rescati la ciutadania.


En clau estrictament catalana, la Generalitat ha demanat autorització per aixecar el confinament perimetral de la conca d'Òdena -on les xifres de mortalitat han provocat una topada entre l'Ajuntament d'Igualada i la conselleria de Salut, en mans d'ERC- després de tres setmanes de vigència. La decisió última només la pot prendre el govern espanyol, erigit com a autoritat competent en la crisi sanitària. Les compres centralitzades i el repartiment de material han provocat topades amb les autonomies. Pel que fa a les mascaretes, l'Estat s'ha compromès a garantir-ne el subiministrament.

L'epicentre de gestió de la crisi és a Madrid, i és des d'allà on Sánchez aspira a ressucitar els Pactes de la Moncloa per fer-hi front. El pòsit des del qual s'afronta el moment, però, és diferent: el record de la Gran Recessió del 2008 es manté vigent -així com també les seves conseqüències-, la crisi territorial no ha desaparegut -l'independentisme enarbora aquests dies la bandera de la gestió- i la crispació s'ha instal·lat al Congrés. Trobar la vacuna política a la pandèmia serà feina d'alquimistes.







 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació