Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Coronavirus

El coronavirus allunya les eleccions catalanes almenys fins a finals d'any

L'emergència sanitària obliga els partits a recalibrar estratègies: JxCat i ERC assumeixen que el procés cedirà protagonisme davant la incertesa social i econòmica que deixarà la pandèmia

per Oriol March , 6 d'abril de 2020 a les 06:28 |
Quim Torra, durant la reunió telemàtica del Govern del 31 de març del 2020. | Govern
El coronavirus ha trastocat de dalt a baix el país. A la crisi sanitària ja s'hi han sumat les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia -davallada de l'activitat, creixement pronunciat de l'atur, incertesa per l'eficàcia de les mesures adoptades per les administracions-, de manera que ningú és capaç de fer pronòstics. A les files del Govern, però, existeix una certesa: les eleccions catalanes no arribaran fins, com a mínim, finals d'any. Així ho destaquen diverses fonts consultades per NacióDigital, tant de l'espai de Junts per Catalunya (JxCat) com d'ERC, que coincideixen en assenyalar que el marc dels futurs comicis ha variat per complet en tan sols tres setmanes. 

A les files republicanes ja parlen de "reconstrucció nacional", un marc que no acaba de fer el pes a Palau -tot i que, paradoxalment, es defensa des de sectors del PDECat consultats-, i insisteixen que els aspectes de gestió seran cabdals en els futurs comicis. La data de les eleccions, que s'havia de fixar la setmana del 16 de març un cop aprovats els pressupostos, segueix sent una incògnita. De fet, portaveus oficials assenyalen que aquest aspecte "no s'ha tractat" en cap de les múltiples reunions telemàtiques que mantenen el president Quim Torra i el vicepresident Pere Aragonès.


"Ningú entendria que ara hi hagués un debat sobre això", remarquen les fonts governamentals consultades. "No s'ha parlat res de res", mantenen els portaveus oficials. En tot cas, a les conselleries es dona per fet que els comicis no arribaran fins a finals d'any -com a molt d'hora, principis de tardor- i fins i tot no es descarta que siguin a principis del 2021, en concret al gener. "No seria desgavellat", recalquen. La incertesa s'ha apoderat del calendari, perquè l'ordre de prioritats passa per mitigar la crisi sanitària, atendre després les conseqüències socials i econòmiques i, per últim, decidir quan es fan les eleccions. "Les prioritats ens han canviat a tots", sostenen a Palau.


Entre les urgències del Govern, a banda, hi ha l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat. A les files de l'executiu es dona per fet que el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) arribarà entre la setmana entrant i la vinent -Ciutadans va decidir recórrer els comptes, sense fer cas al prec en privat que va fer Aragonès a Carlos Carrizosa al principi de la pandèmia-, de manera que durant el mes d'abril el Parlament hauria de validar els pressupostos. El ple serà presencial, però amb el mínim de diputats possible i la gran majoria de vots produint-se de forma delegada.

Els comptes, però, seran ràpidament modificats, perquè caldrà atendre la urgència sanitària. Els càlculs del Govern estimen que s'hauran de destinar fins a 1.800 milions d'euros a Salut, de manera que caldrà anar aprovant modificacions en els comptes per moure partides de lloc. L'executiu ha estès la mà a l'oposició per fer front a l'escenari pressupostari, i a Palau destaquen la importància de veure qui farà costat -o no- al Govern en una situació com aquesta. "El PSC votarà en contra dels comptes en plena pandèmia?", es pregunten a JxCat. Sostenen que una negativa els passarà factura.


Impacte en les estratègies

ERC manté Aragonès com a candidat -si no hi ha un miracle jurídic, Oriol Junqueras no es podrà presentar a les eleccions-, i a la sala de màquines s'interpreta que el seu "perfil gestor" del vicepresident els pot jugar a favor. Els consellers que porten el dia a dia social de l'executiu, i per tant de part de la crisi, són republicans -Alba Vergés (Salut) i Chakir el Homrani (Treball, Afers Socials i Famílies), aquest a l'ull de l'huracà per la gestió de les residències de gent gran-, de manera que si la pandèmia es resol amb rapidesa, ho incorporaran en el balanç positiu de la cursa electoral.

A les files de JxCat, a banda de Torra -que no repetirà-, les cares públiques en les últimes setmanes estan sent Meritxell Budó (Presidència) i Miquel Buch (Interior). Buch ha passat de ser qüestionat a gestionar el confinament, i guanya pes de cara al futur del seu espai polític. Un futur, per cert, que ara mateix ni tan sols està damunt la taula: la reordenació està congelada i no es reprendrà fins que passi la crisi sanitària. Pel que fa al futur de Carles Puigdemont com a candidat, opció preferida en tots els estrats de JxCat, la pandèmia l'ha deixat en segon pla. Damià Calvet manté intactes les aspiracions a ser candidat efectiu, i aquests dies es multiplica a les xarxes.


Tant a JxCat com a ERC, però, admeten que hauran de "replantejar" com afrontar el procés a les urnes, encara més quan Pedro Sánchez parla de reeditar els Pactes de la Moncloa i situarà la taula de diàleg en un plànol molt secundari mentre duri la pandèmia. A banda, a l'executiu fan èmfasi en una qüestió: tot i estar amb una activitat de mínims, quan decidirà el Tribunal Suprem sobre la inhabilitació de Torra? En funció de quan sigui, la cadena d'esdeveniments es precipitaria. Resum d'una legislatura en crisi perpètua.







 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació