03
d'abril
del
2020
Actualitzat
a les
18:31h
Fa dos dies que el conseller d'Interior, Miquel Buch, insisteix que l'Estat ha perdut quinze dies en la batalla contra el coronavirus. Avui fa exactament tres setmanes que Quim Torra va demanar a Pedro Sánchez el confinament total, però el president del govern espanyol va trigar a avenir-s'hi fins dissabte passat, amb la corba de contagis i de víctimes mortals batent rècords cada dia. Totes les dades indiquen que el confinament està funcionant -almenys pel que fa al compliment, si es miren les xifres de mobilitat-, però és probable que sigui d'hora, molt d'hora, per relaxar les mesures restrictives.
A la Generalitat, per exemple, donen per fet que l'estat d'alarma s'allargarà fins al 26 d'abril, de manera que s'hauria de tornar a prorrogar en un Congrés on Sánchez comença a veure com la treva imposada per la crisi sanitària comença a desaparèixer. Si l'Estat va trigar tant a decretar el confinament total, seria estrany que el relaxés, encara que sigui parcialment, quan no es veuen del tot els beneficis en el nombre de víctimes mortals. Un recompte que s'està normalitzant però que no deixa de ser esfereïdor.
Serà una Setmana Santa atípica, sense desplaçaments, sense grans concentracions, sense processons, sense la desfilada habitual a la pastisseria per anar a buscar la mona. Un senyal més de l'excepcionalitat del moment, que encara no té data de caducitat. I, encara que les xifres comencin a denotar una millora, la normalitat absoluta trigarà mesos en arribar. No ho farà de cop, sinó de manera gradual. La paciència, el civisme i el deure col·lectiu seguiran sotmesos a un autèntic test d'estrès.