05
d'abril
del
2020
Actualitzat
el
06
d'abril
a la
13:30h
Deutes amb el seu proxeneta o, fins i tot, haver de conviure amb ell. Forçades a exercir pels seus explotadors o amb dificultats per garantir-se la subsistència. Sotmeses permanentment a coaccions o situacions de violència i amb menys possibilitats que mai de demanar auxili. La vulnerabilitat de les víctimes de xarxes de tràfic de persones, amb rostre de dona, ha augmentat exponencialment des de l'inici de la crisi del coronavirus.
Persones obligades a exercir la prostitució, la mendicitat o treballs de la llar, en tallers o al camp pateixen aquests dies un doble aïllament: el de l'explotació estructural i el del confinament. Si ja sense la situació d'excepcionalitat estan abocades a una major invisibilitat social -les dificultats per identificar les víctimes fa que no es disposi de xifres que retratin tota la realitat-, les entitats que treballen en la detecció i assistència d'aquestes persones apunten que l'actual context agreuja la situació i que, a més, no poden accedir al circuit d'ajuts econòmics de l'administració. Aquests serveis d'atenció han estat considerats per l'Estat com a essencials durant el confinament.
El Grup d'Experts sobre la Lluita contra el Tràfic d'Éssers Humans (GRETA), llançava aquesta setmana un crit d'alerta: entre el 2015 i el 2018 es va incrementar un 44% la xifra identificada de víctimes de tràfic. Un total de 15.310 en els 47 països membre del Consell d'Europa, motiu pel qual s'han reclamat "més esforços" durant el confinament per combatre aquesta xacra tenint present que una cosa són les dades oficials i l'altra la dimensió real de les xarxes d'explotació que es mouen en l'ostracisme social i institucional.
"La seva activitat ja és de per sí clandestina i ens preocupa que, amb el confinament, es quedin sense cap vincle", explica Clarisa Velocci, cofundadora de l'Associació Genera, entitat sense ànim de lucre que treballa amb prostitutes i en la detecció de víctimes d'explotació. Aquests dies, fan mans i mànigues per intentar mantenir un fil de comunicació amb les víctimes que tenen identificades. L'atenció no presencial, però, és difícil. "Expressen angoixa, però no poden expressar directament la situació de coacció", relata.
La radiografia que fan és que hi ha treballadores sexuals que han aturat voluntàriament la seva activitat i que en aquests moments tenen dificultats per cobrir les seves necessitats i traspassar diners a les seves famílies. Però també pateixen especialment per aquelles que estan explotades dins d'una xarxa, que no poden escollir i que, a més, tenen deutes amb els traficants.
"Si els prostíbuls han hagut de tancar, on són aquestes dones? Si una cosa sabem, és que els proxenetes no es conformen amb no tenir ingressos i busquen explotar-les fora dels clubs", planteja Velocci. I apunta la possibilitat que moltes d'elles estiguin en pisos juntes i, fins i tot, amb l'explotador convivint i coaccionant constantment. En el cas de les treballadores explotades en l'àmbit de la llar, apunta el perill que suposa que en aquests moments estiguin també tancades sense cap contacte extern.
En aquest sentit, des de Sicar.Cat, Rosa Cendón, coordinadora de relacions institucionals i incidència d'aquesta entitat que atén a supervivents de xarxes de tràfic, explica com part dels guanys de les persones explotades són per a la seva pròpia supervivència. De fet, en molts casos, les víctimes estan a expenses "de la paciència" que tinguin el traficants a l'hora de cobrar. En el cas de les dones explotades sexualment, exposa, les poden abocar a delinquir. "Als traficants no els preocupa què els pugui passar a nivell personal i les víctimes pateixen per la seva supervivència perquè viuen al dia sense estalvis i per enviar també diners a les famílies", assegura.
Alba Alfageme, psicòloga experta en victimologia, recorda que tant les víctimes de violència masclista com les que a aquesta hi sumen la de tràfic estan sotmeses crònicament a una situació d'alt risc. "No tenen cap tipus de xarxa, poden desaparèixer i no tenen ancoratge enlloc. És molt preocupant que estiguin obligades a treballar o que se les vulguin treure de sobre", alerta.
Cendón també exposa que en l'àmbit del tràfic en mendicitat poden haver-hi persones que hagin quedat "abandonades a la seva sort" i sense sostre. En aquest sentit, en un context en què l'administració ha buscat garantir un lloc on confinar-se per a les persones que viuen al carrer, apunta la importància que els professionals de l'àmbit social sàpiguen detectar la seva situació d'explotació.
Tres són les línies en què estan treballant associacions com Genera en un moment en què veuen limitada la seva capacitat d'actuació. La primera és l'assessorament en salut en plena crisi del coronavirus. La segona, l'assistència davant la precarietat en una situació de crisi habitacional i alimentària de les víctimes. "Estem batallant amb les administracions perquè tot sigui més àgil i puguin accedir a uns ajuts", explica Velocci. I és que el concepte de col·lectiu vulnerable a nivell institucional no contempla, per exemple, les persones que exerceixen la prostitució i que poden haver-se quedat sense ingressis. La tercera línia és la del suport emocional per garantir-li's un vincle d'ajut.
Dades oficials que no reflecteixen la realitat
Des de Genera atenen cada any al voltant d'una setantena de dones a Barcelona i a les comarques gironines. La prospecció que fan és que un 15% són víctimes de tràfic. En aquests moments, la Unitat de Tràfic d'Éssers Humans (UTEH) de l'Ajuntament de Barcelona compta amb una quarantena d'usuàries i té 300 expedients oberts. La coordinadora de la Unitat, Verónica Giménez, explica que aquests dies estan reforçant l'atenció psicològica perquè, malgrat que les persones ateses estan ja de sortida de les xarxes, el seu estatus segueix sent d'alta vulnerabilitat. En els darrers 15 dies, han obert un nou cas, però que s'avanci és difícil ja que la identificació de les víctimes depèn de l'actuació policial.
De fet, des de Genera són crítics amb el fet que qui tingui potestat per identificar les víctimes sigui únicament la policia. Sobretot perquè, explica Velocci, moltes persones explotades, precisament desconfien dels cossos policials i temen els controls i les multes, ja sigui perquè poden estar en situació irregular o perquè han estat sancionades, per exemple, per exercir la prostitució al carrer.
Velocci expressa la seva indignació amb el fet que, a l'estat espanyol, es comptabilitzin només 331 persones identificades, entre elles 11 menors, com a víctimes de tràfic segons les dades de la Fiscalia General de l'Estat corresponents al 2018, les últimes publicades. Les dades oficials apunten que 91 casos van ser investigats.
Les estadístiques oficials del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) van detectar durant aquell any 9.315 persones en situació de risc per exercici de la prostitució i xifren en 61 els casos que es van instruir per tràfic d'explotació sexual. També es van identificar 94 víctimes de tràfic amb finalitat d'explotació laboral. La Brigada Central de Tràfic d'Éssers Humans de la Policia emmarca en una dona jove d'entre 18 i 35 anys el perfil més exposat. La delegació del govern espanyol per a la Violència de Gènere va detectar i atendre 13.317 dones l'any 2018 i va xifrar en 4.302 les que presentaven "clars indicis de tràfic amb finalitats d'explotació sexual".
Amb aquest ball de xifres constant i les organitzacions internacionals alertant que el volum de persones explotades amb finalitats sexuals o laborals són molt superiors al detectat de forma oficial, el Consell d'Europa ha reclamat als països membre que intensifiquin els esforços per identificar i protegir les víctimes durant la situació de confinament per l'epidèmia del coronavirus.
Persones obligades a exercir la prostitució, la mendicitat o treballs de la llar, en tallers o al camp pateixen aquests dies un doble aïllament: el de l'explotació estructural i el del confinament. Si ja sense la situació d'excepcionalitat estan abocades a una major invisibilitat social -les dificultats per identificar les víctimes fa que no es disposi de xifres que retratin tota la realitat-, les entitats que treballen en la detecció i assistència d'aquestes persones apunten que l'actual context agreuja la situació i que, a més, no poden accedir al circuit d'ajuts econòmics de l'administració. Aquests serveis d'atenció han estat considerats per l'Estat com a essencials durant el confinament.
El Grup d'Experts sobre la Lluita contra el Tràfic d'Éssers Humans (GRETA), llançava aquesta setmana un crit d'alerta: entre el 2015 i el 2018 es va incrementar un 44% la xifra identificada de víctimes de tràfic. Un total de 15.310 en els 47 països membre del Consell d'Europa, motiu pel qual s'han reclamat "més esforços" durant el confinament per combatre aquesta xacra tenint present que una cosa són les dades oficials i l'altra la dimensió real de les xarxes d'explotació que es mouen en l'ostracisme social i institucional.
"La seva activitat ja és de per sí clandestina i ens preocupa que, amb el confinament, es quedin sense cap vincle", explica Clarisa Velocci, cofundadora de l'Associació Genera, entitat sense ànim de lucre que treballa amb prostitutes i en la detecció de víctimes d'explotació. Aquests dies, fan mans i mànigues per intentar mantenir un fil de comunicació amb les víctimes que tenen identificades. L'atenció no presencial, però, és difícil. "Expressen angoixa, però no poden expressar directament la situació de coacció", relata.
La radiografia que fan és que hi ha treballadores sexuals que han aturat voluntàriament la seva activitat i que en aquests moments tenen dificultats per cobrir les seves necessitats i traspassar diners a les seves famílies. Però també pateixen especialment per aquelles que estan explotades dins d'una xarxa, que no poden escollir i que, a més, tenen deutes amb els traficants.
"Si els prostíbuls han hagut de tancar, on són aquestes dones? Si una cosa sabem, és que els proxenetes no es conformen amb no tenir ingressos i busquen explotar-les fora dels clubs", afirma Clarisa Velocci, confundadora de l'Associació Genera
"Si els prostíbuls han hagut de tancar, on són aquestes dones? Si una cosa sabem, és que els proxenetes no es conformen amb no tenir ingressos i busquen explotar-les fora dels clubs", planteja Velocci. I apunta la possibilitat que moltes d'elles estiguin en pisos juntes i, fins i tot, amb l'explotador convivint i coaccionant constantment. En el cas de les treballadores explotades en l'àmbit de la llar, apunta el perill que suposa que en aquests moments estiguin també tancades sense cap contacte extern.
En aquest sentit, des de Sicar.Cat, Rosa Cendón, coordinadora de relacions institucionals i incidència d'aquesta entitat que atén a supervivents de xarxes de tràfic, explica com part dels guanys de les persones explotades són per a la seva pròpia supervivència. De fet, en molts casos, les víctimes estan a expenses "de la paciència" que tinguin el traficants a l'hora de cobrar. En el cas de les dones explotades sexualment, exposa, les poden abocar a delinquir. "Als traficants no els preocupa què els pugui passar a nivell personal i les víctimes pateixen per la seva supervivència perquè viuen al dia sense estalvis i per enviar també diners a les famílies", assegura.
"Als traficants no els preocupa què els pugui passar a nivell personal i les víctimes pateixen per la seva supervivència perquè viuen al dia sense estalvis i per enviar també diners a les famílies", assegura Rosa Cendón, coordinadora de Sicar.Cat
Alba Alfageme, psicòloga experta en victimologia, recorda que tant les víctimes de violència masclista com les que a aquesta hi sumen la de tràfic estan sotmeses crònicament a una situació d'alt risc. "No tenen cap tipus de xarxa, poden desaparèixer i no tenen ancoratge enlloc. És molt preocupant que estiguin obligades a treballar o que se les vulguin treure de sobre", alerta.
Cendón també exposa que en l'àmbit del tràfic en mendicitat poden haver-hi persones que hagin quedat "abandonades a la seva sort" i sense sostre. En aquest sentit, en un context en què l'administració ha buscat garantir un lloc on confinar-se per a les persones que viuen al carrer, apunta la importància que els professionals de l'àmbit social sàpiguen detectar la seva situació d'explotació.
"No tenen cap tipus de xarxa, poden desaparèixer i no tenen ancoratge enlloc. És molt preocupant que estiguin obligades a treballar o que se les vulguin treure de sobre", alerta Alba Alfageme, psicòloga experta en victimologia
Tres són les línies en què estan treballant associacions com Genera en un moment en què veuen limitada la seva capacitat d'actuació. La primera és l'assessorament en salut en plena crisi del coronavirus. La segona, l'assistència davant la precarietat en una situació de crisi habitacional i alimentària de les víctimes. "Estem batallant amb les administracions perquè tot sigui més àgil i puguin accedir a uns ajuts", explica Velocci. I és que el concepte de col·lectiu vulnerable a nivell institucional no contempla, per exemple, les persones que exerceixen la prostitució i que poden haver-se quedat sense ingressis. La tercera línia és la del suport emocional per garantir-li's un vincle d'ajut.
Dades oficials que no reflecteixen la realitat
Des de Genera atenen cada any al voltant d'una setantena de dones a Barcelona i a les comarques gironines. La prospecció que fan és que un 15% són víctimes de tràfic. En aquests moments, la Unitat de Tràfic d'Éssers Humans (UTEH) de l'Ajuntament de Barcelona compta amb una quarantena d'usuàries i té 300 expedients oberts. La coordinadora de la Unitat, Verónica Giménez, explica que aquests dies estan reforçant l'atenció psicològica perquè, malgrat que les persones ateses estan ja de sortida de les xarxes, el seu estatus segueix sent d'alta vulnerabilitat. En els darrers 15 dies, han obert un nou cas, però que s'avanci és difícil ja que la identificació de les víctimes depèn de l'actuació policial.
Des de la UTEH de l'Ajuntament de Barcelona han obert un nou expedient en 15 dies i han reforçat l'atenció psicològica
De fet, des de Genera són crítics amb el fet que qui tingui potestat per identificar les víctimes sigui únicament la policia. Sobretot perquè, explica Velocci, moltes persones explotades, precisament desconfien dels cossos policials i temen els controls i les multes, ja sigui perquè poden estar en situació irregular o perquè han estat sancionades, per exemple, per exercir la prostitució al carrer.
Velocci expressa la seva indignació amb el fet que, a l'estat espanyol, es comptabilitzin només 331 persones identificades, entre elles 11 menors, com a víctimes de tràfic segons les dades de la Fiscalia General de l'Estat corresponents al 2018, les últimes publicades. Les dades oficials apunten que 91 casos van ser investigats.
Les estadístiques oficials del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) van detectar durant aquell any 9.315 persones en situació de risc per exercici de la prostitució i xifren en 61 els casos que es van instruir per tràfic d'explotació sexual. També es van identificar 94 víctimes de tràfic amb finalitat d'explotació laboral. La Brigada Central de Tràfic d'Éssers Humans de la Policia emmarca en una dona jove d'entre 18 i 35 anys el perfil més exposat. La delegació del govern espanyol per a la Violència de Gènere va detectar i atendre 13.317 dones l'any 2018 i va xifrar en 4.302 les que presentaven "clars indicis de tràfic amb finalitats d'explotació sexual".
Amb aquest ball de xifres constant i les organitzacions internacionals alertant que el volum de persones explotades amb finalitats sexuals o laborals són molt superiors al detectat de forma oficial, el Consell d'Europa ha reclamat als països membre que intensifiquin els esforços per identificar i protegir les víctimes durant la situació de confinament per l'epidèmia del coronavirus.