05
d'abril
del
2020
Actualitzat
el
06
d'abril
a les
18:27h
L'any 2020 va començar amb previsions de desacceleració econòmica i la primavera ha dut un escenari de crisi inesperada. A hores d'ara, la pregunta és si la pandèmia desembocarà en una gran recessió. La crisi sanitària es pot donar la mà amb una d'econòmica de resultats encara imprevisibles. El record del que va suposar la trencadissa financera del 2008 reapareix ara com un espectre temible.
La crisi del teixit productiu -que ha fet que des del món empresarial les veus demanant actuacions urgents siguin cada dia que passa més desesperades-, les darreres xifres d'atur -a l'Estat han suposat una inflexió històrica-, la suma d'una crisi de demanda i una d'oferta i la incertesa configuren un quadre escènic preocupant. Tots els agents socials, des de les organitzacions patronals a les centrals de treballadors i els autònoms, han aixecat la seva veu amb neguit.
Hem demanat a quatre observadors de la realitat econòmica que ens facin una valoració ràpida de l'horitzó que tenim davant. Estenm davant d'una crisi pitjor que la del 2008? Com ens en podem sortir? Quin món sortirà de l'actual daltabaix? Contesten els economistes José María Gay de Liébana i Santiago Niño Becerra; la consultora immobiliària Anna Gener, CEO de Savills Aguirre Newman; i la sociòloga Iolanda Fresnillo.
1. Aquesta crisi serà pitjor que la del 2008?
2. Quines lliçons hauríem d'aprendre de la recessió del 2008?
3. Quines mesures haurien d'adoptar el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI)?
4. L'economia global que sortirà de la pandèmia serà molt diferent?
Gay de Liébana: "La crisi del 2008 va immobiliària i financera, aquesta afecta tothom"
1. La del 2008 va ser una crisi focalitzada en el sector immobiliari i financer, que després va tenir impacte en altres àmbits. Va suposar una factura important, però el món continuava. Aquesta afecta tothom. És que el món està aturat, tret del sector alimentari i part del transport. La gravetat dependrà del que duri. Podem anar a una recessió, que pot ser cosa de mesos, o de depressió, que duraria anys. I aquest cop pot acabar, en el cas d'Espanya, amb un rescat financer. Jo me n'alegraria perquè seria la manera de posar ordre a les finances públiques. Crec que Alemanya i Holanda tenen raó. Som uns malbaratadors.
2. Ens vam oblidar molt aviat de la crisi del 2008. Crec que una lliçó que no hem après és la d'evitar la falta de rigor pressupostari. I també s'ha constatat que no teníem una estructura sanitària preparada per una cosa així. S'haurà de revisar on van els diners públics. D'aquest problema en tenen la culpa els governs de José Luis Rodríguez Zapatero, Mariano Rajoy i Pedro Sánchez.
3. El que han de fer les institucions financeres és injectar diners. El BCE haurà d'anar al rescat de les dues economies més fràgils en perill, Itàlia i Espanya. I compte amb França, que té un deute del 98% del PIB.
4. Ara veiem el cost de les deslocalitzacions, que ha suposat una desindustrialització. Anirem cap a una reindustrialització, un cop ens n'adonem dels avantatges que suposa tenir les fàbriques al Llobregat. Crec que la pandèmia ens durà quatre crisis: sanitària i econòmica, que ja veiem, però també social i política. La Xina en sortirà com a gran potència beneficiària, probablement. Aquests dies rellegeixo els meus llibres d'història sobre la Depressió del 1929, però no vull arribar al final perquè recordo com va acabar.
Anna Gener: "El Fons Monetari i el BCE han d'activar plans de liquiditat i protegir els llocs de treball"
1. La situació a la qual ens enfrontem actualment té molt poc a veure amb la crisi del 2008, que va ser inicialment bancària i després pràcticament sistèmica. Els balanços dels bancs estaven infestats d'actius immobiliaris adjudicats i el procés de sanejament va ser de digestió molt lenta.
2. En aquesta ocasió, cal ressaltar que la situació macroeconòmica de partida era positiva. Així mateix, actualment ens trobem amb un sector bancari més sòlid i eficient per exercir la seva funció de finançador del teixit empresarial. La recepta per superar la crisi actual és molt diferent i, des de la prudència, diria que necessitem una gran quantitat de liquiditat, durant un període de temps molt curt, per tal de donar oxigen a les famílies i a les empreses.
3. El BCE i l'FMI haurien de proporcionar aquesta liquiditat als governs -que actualment estan molt endeutats i tenen molt poc marge de maniobra- de manera directa i no retornable, per tal que els estats ho puguin distribuir entre la població. Per tal que l'economia es recuperi el més ràpid possible cal protegir els llocs de treball. Si aquestes entitats són capaces d'activar plans de liquiditat, l'economia pot recuperar gran part de l'activitat i l'ocupació, tan bon punt la crisi sanitària millori. Que aquesta crisi sigui més suportable que la precedent, dependrà de l'adopció d'aquestes mesures.
4. A nivell econòmic és molt difícil pronosticar com ens modificarà la pandèmia, per no tenir analogies precedents. El que està clar és que caldrà revisar quin món volem en matèria de salut i investigació. També s'han de repensar els protocols d'actuació en cas d'un altre risc de contagi similar, l'accés als materials de protecció i diagnosi, i per damunt de tot, les condicions laborals dels professionals del sector sanitari.
Iolanda Fresnillo: "S'ha de plantejar una reconversió industrial cap a un model més sostenible"
1. Serà molt pitjor. Aquesta crisi del 2020 és més global. La del 2008 va afectar poc els països emergents i els del nord d'Europa. Aquesta afectarà països rics, emergents i pobres. A més, socialment plou sobre mullat i la situació de molta gent és més fràgil. Aquest febrer, una de quatre famílies catalanes amb fills estava dins de l'índex de pobresa. I això era abans de la pandèmia.
2. La lliçó que hauríem d'aprendre és que no serveix de gaire salvar els bancs si no salvem les famílies. Si la gent no fa rodar l'economia, això és desastrós. No ho dic només en termes de sensibilitat social sinó d'eficiència econòmica.
3. El BCE hauria de fer una injecció directa als estats. Hi ha qui reclama que es faci també a les famílies. No com s'ha compromès, que és a donar liquiditat al sistema bancari. Per la seva banda, l'FMI ha de fer l'operació més ambiciosa de la seva història, i és fer condonacions massives als països més empobrits. Només aquesta setmana, vuit països han demanat el rescat al Fons.
4. Crec que el món que sorgirà serà diferent. I espero que ho sigui. Hem de ser conscients dels riscos d'una economia finançaritzada i crec que s'anirà cap a un model econòmic de circuit curt, més localitzada i centrada en cobrir les necessitats de la gent. També s'haurà de plantejar una reconversió industrial per anar cap a un model més sostenible. Perquè el repte del canvi climàtic continua davant nostre.
Niño Becerra: "Només es pot comparar amb la crisi agrària del 1785"
1. No té absolutament res a veure el que està passant amb la crisi del 2008. No és comparable amb cap altra crisi de l'època moderna. Si de cas, amb la crisi agrària del 1785-86. L'erupció d'un volcà islandès va omplir Europa de cendra, va arruïnar les collites i matar els ramats.
2. Els ensenyaments de la crisi del 2008 ja dic que no serveixen. És com si parléssim d'una altra galàxia. Ni la situació bancària és la mateixa. Ara ens trobem amb uns bancs més sans que el 2008, tot i que encara hi ha actius tòxics. Es produiran fusions i absorcions bancàries, com demanava Mario Draghi.
3. Hi ha dos objectius primordials: posar tots els fons per resoldre el problema sanitari i assegurar que arribin els subministraments. Fa poc, la companyia Heinz, dels Estats Units, va dir que potser deixaria de comercialitzar quètxup perquè no li arribaven els subministraments. No és un fet anecdòtic. Fins que no es resolgui el problema sanitari, tota la resta que es faci no servirà de res.
4. D'una banda, s'acceleraran processos que ja estaven en marxa, des del teletreball al domini de les grans corporacions o la crisi del petit comerç. Però el que aniria arribant en anys ara ho farà en mesos. En un sentit més global, probablement la Xina sortirà reforçada. La Xina de la tecnologia punta de la costa perquè hi ha dues Xines i una part del país viu molts anys enrere.
La crisi del teixit productiu -que ha fet que des del món empresarial les veus demanant actuacions urgents siguin cada dia que passa més desesperades-, les darreres xifres d'atur -a l'Estat han suposat una inflexió històrica-, la suma d'una crisi de demanda i una d'oferta i la incertesa configuren un quadre escènic preocupant. Tots els agents socials, des de les organitzacions patronals a les centrals de treballadors i els autònoms, han aixecat la seva veu amb neguit.
Hem demanat a quatre observadors de la realitat econòmica que ens facin una valoració ràpida de l'horitzó que tenim davant. Estenm davant d'una crisi pitjor que la del 2008? Com ens en podem sortir? Quin món sortirà de l'actual daltabaix? Contesten els economistes José María Gay de Liébana i Santiago Niño Becerra; la consultora immobiliària Anna Gener, CEO de Savills Aguirre Newman; i la sociòloga Iolanda Fresnillo.
1. Aquesta crisi serà pitjor que la del 2008?
2. Quines lliçons hauríem d'aprendre de la recessió del 2008?
3. Quines mesures haurien d'adoptar el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI)?
4. L'economia global que sortirà de la pandèmia serà molt diferent?
José María Gay de Liébana, en una imatge d'arxiu. Foto: Adrià Costa
Gay de Liébana: "La crisi del 2008 va immobiliària i financera, aquesta afecta tothom"
1. La del 2008 va ser una crisi focalitzada en el sector immobiliari i financer, que després va tenir impacte en altres àmbits. Va suposar una factura important, però el món continuava. Aquesta afecta tothom. És que el món està aturat, tret del sector alimentari i part del transport. La gravetat dependrà del que duri. Podem anar a una recessió, que pot ser cosa de mesos, o de depressió, que duraria anys. I aquest cop pot acabar, en el cas d'Espanya, amb un rescat financer. Jo me n'alegraria perquè seria la manera de posar ordre a les finances públiques. Crec que Alemanya i Holanda tenen raó. Som uns malbaratadors.
Gay de Liébana: "A Espanya, això pot acabar amb un rescat financer, Alemanya i Holanda tenen raó"
2. Ens vam oblidar molt aviat de la crisi del 2008. Crec que una lliçó que no hem après és la d'evitar la falta de rigor pressupostari. I també s'ha constatat que no teníem una estructura sanitària preparada per una cosa així. S'haurà de revisar on van els diners públics. D'aquest problema en tenen la culpa els governs de José Luis Rodríguez Zapatero, Mariano Rajoy i Pedro Sánchez.
3. El que han de fer les institucions financeres és injectar diners. El BCE haurà d'anar al rescat de les dues economies més fràgils en perill, Itàlia i Espanya. I compte amb França, que té un deute del 98% del PIB.
4. Ara veiem el cost de les deslocalitzacions, que ha suposat una desindustrialització. Anirem cap a una reindustrialització, un cop ens n'adonem dels avantatges que suposa tenir les fàbriques al Llobregat. Crec que la pandèmia ens durà quatre crisis: sanitària i econòmica, que ja veiem, però també social i política. La Xina en sortirà com a gran potència beneficiària, probablement. Aquests dies rellegeixo els meus llibres d'història sobre la Depressió del 1929, però no vull arribar al final perquè recordo com va acabar.
Anna Gener, CEO de Savills Aguirre Newman, en una imatge d'arxiu. Foto: Adrià Costa
Anna Gener: "El Fons Monetari i el BCE han d'activar plans de liquiditat i protegir els llocs de treball"
1. La situació a la qual ens enfrontem actualment té molt poc a veure amb la crisi del 2008, que va ser inicialment bancària i després pràcticament sistèmica. Els balanços dels bancs estaven infestats d'actius immobiliaris adjudicats i el procés de sanejament va ser de digestió molt lenta.
2. En aquesta ocasió, cal ressaltar que la situació macroeconòmica de partida era positiva. Així mateix, actualment ens trobem amb un sector bancari més sòlid i eficient per exercir la seva funció de finançador del teixit empresarial. La recepta per superar la crisi actual és molt diferent i, des de la prudència, diria que necessitem una gran quantitat de liquiditat, durant un període de temps molt curt, per tal de donar oxigen a les famílies i a les empreses.
Anna Gener: "Caldrà revisar quin món volem en salut i investigació, així com les condicions laborals del personal sanitari"
3. El BCE i l'FMI haurien de proporcionar aquesta liquiditat als governs -que actualment estan molt endeutats i tenen molt poc marge de maniobra- de manera directa i no retornable, per tal que els estats ho puguin distribuir entre la població. Per tal que l'economia es recuperi el més ràpid possible cal protegir els llocs de treball. Si aquestes entitats són capaces d'activar plans de liquiditat, l'economia pot recuperar gran part de l'activitat i l'ocupació, tan bon punt la crisi sanitària millori. Que aquesta crisi sigui més suportable que la precedent, dependrà de l'adopció d'aquestes mesures.
4. A nivell econòmic és molt difícil pronosticar com ens modificarà la pandèmia, per no tenir analogies precedents. El que està clar és que caldrà revisar quin món volem en matèria de salut i investigació. També s'han de repensar els protocols d'actuació en cas d'un altre risc de contagi similar, l'accés als materials de protecció i diagnosi, i per damunt de tot, les condicions laborals dels professionals del sector sanitari.
Iolanda Fresnillo, en una imatge d'arxiu. Foto: Adrià Costa
Iolanda Fresnillo: "S'ha de plantejar una reconversió industrial cap a un model més sostenible"
1. Serà molt pitjor. Aquesta crisi del 2020 és més global. La del 2008 va afectar poc els països emergents i els del nord d'Europa. Aquesta afectarà països rics, emergents i pobres. A més, socialment plou sobre mullat i la situació de molta gent és més fràgil. Aquest febrer, una de quatre famílies catalanes amb fills estava dins de l'índex de pobresa. I això era abans de la pandèmia.
2. La lliçó que hauríem d'aprendre és que no serveix de gaire salvar els bancs si no salvem les famílies. Si la gent no fa rodar l'economia, això és desastrós. No ho dic només en termes de sensibilitat social sinó d'eficiència econòmica.
Iolanda Fresnillo: "El Fons Monetari hauria de fer l'operació més ambiciosa de la seva història i fer condonacions massives de deute"
3. El BCE hauria de fer una injecció directa als estats. Hi ha qui reclama que es faci també a les famílies. No com s'ha compromès, que és a donar liquiditat al sistema bancari. Per la seva banda, l'FMI ha de fer l'operació més ambiciosa de la seva història, i és fer condonacions massives als països més empobrits. Només aquesta setmana, vuit països han demanat el rescat al Fons.
4. Crec que el món que sorgirà serà diferent. I espero que ho sigui. Hem de ser conscients dels riscos d'una economia finançaritzada i crec que s'anirà cap a un model econòmic de circuit curt, més localitzada i centrada en cobrir les necessitats de la gent. També s'haurà de plantejar una reconversió industrial per anar cap a un model més sostenible. Perquè el repte del canvi climàtic continua davant nostre.
Santiago Niño Becerra, en una imatge d'arxiu. Foto: Adrià Costa
Niño Becerra: "Només es pot comparar amb la crisi agrària del 1785"
1. No té absolutament res a veure el que està passant amb la crisi del 2008. No és comparable amb cap altra crisi de l'època moderna. Si de cas, amb la crisi agrària del 1785-86. L'erupció d'un volcà islandès va omplir Europa de cendra, va arruïnar les collites i matar els ramats.
2. Els ensenyaments de la crisi del 2008 ja dic que no serveixen. És com si parléssim d'una altra galàxia. Ni la situació bancària és la mateixa. Ara ens trobem amb uns bancs més sans que el 2008, tot i que encara hi ha actius tòxics. Es produiran fusions i absorcions bancàries, com demanava Mario Draghi.
Niño Becerra: "La prioritat és posar tots els fons per resoldre el problema sanitari i assegurar que arribin els subministraments"
3. Hi ha dos objectius primordials: posar tots els fons per resoldre el problema sanitari i assegurar que arribin els subministraments. Fa poc, la companyia Heinz, dels Estats Units, va dir que potser deixaria de comercialitzar quètxup perquè no li arribaven els subministraments. No és un fet anecdòtic. Fins que no es resolgui el problema sanitari, tota la resta que es faci no servirà de res.
4. D'una banda, s'acceleraran processos que ja estaven en marxa, des del teletreball al domini de les grans corporacions o la crisi del petit comerç. Però el que aniria arribant en anys ara ho farà en mesos. En un sentit més global, probablement la Xina sortirà reforçada. La Xina de la tecnologia punta de la costa perquè hi ha dues Xines i una part del país viu molts anys enrere.