03
d'abril
del
2020
Actualitzat
el
08
d'abril
a les
9:55h
En primera fila en el combat contra la pandèmia. La doctora Magda Campins (Barcelona, 1956) és una de les metgesses que s'enfronta cada dia a la crisi sanitària més greu de les darreres dècades. Dirigeix el servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Vall d'Hebron. El seu currículum és especialment rellevant. Doctora en Medicina i Cirurgia i especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública, és professora a la Facultat de Medicina de la UAB i al Màster Interuniversitari en Salut Pública (UPF/UAB). També és membre del comitè assessor de vacunacions del Departament de Salut. En aquesta entrevista -on no amaga l'emoció per les mostres de suport als professionals de la sanitat que sorgeixen d'arreu-, ens parla de la covid-19, de la seva capacitat de transmissió, el confinament que ens espera i les possibles mutacions del virus.
- Què saben ara de la covid-19 que no coneixien fa unes setmanes?
- Bàsicament, hem après que el virus és molt més transmissible del que ens semblava. Ho hem vist pel volum de pacients que ens venen a l'hospital i que estem detectant i confirmem amb les proves epidemiològiques. Però també per les persones a les quals no els podem fer la prova perquè no disposem de prou tests, però que tenen símptomes que són compatibles plenament amb la infecció. Això ens porta a dir que la capacitat de contagi és molt més alta del que imaginàvem. Un segon fet és que hi ha un seguit de símptomes nous que no estaven descrits en la literatura, si més no en les publicacions dels xinesos, que ara veiem que hi ha persones que els tenen.
- Per exemple?
- L'anòsmia. La pèrdua del sentit de l'olfacte, que es produeix de forma brusca. Ens trobem amb persones que ens diuen que de cop no oloren res. I no tenen cap altre símptoma: no hi ha febre ni símptomes respiratoris, ni dolor muscular. Trets típics que dona el coronavirus, ells no els tenen. Hi ha una tercera cosa que voldria ressaltar: l'edat. A nivell de casos greus, teníem la idea inicial que afectava persones grans, més grans de 80 anys especialment. En aquests moments, en el nostre hospital, i crec que també en molts altres, les persones més joves de 70-75 anys representen quasi bé el 50% dels ingressats. També pot ser que sigui una dada esbiaixada en el sentit que moltes persones afectades a les residències geriàtriques, que ha estat el gran problema d'aquesta situació: moren sense diagnòstic, però sabem que estan morint per una infecció per la covid-19. I no sumen perquè no està confirmat.
- Però així i tot, el percentatge de més joves de 70 anys és molt elevat.
- Sí, i ens ha sorprès. Pensem que tenim moltes persones joves, de 35 anys, de 40 anys, 45, a les unitats de cures intensives. I això en tots els hospitals.
- I en aquests casos, es tractaria de persones amb afeccions prèvies?
- No. Són persones prèviament sanes.
- I això a quines causes es pot deure?
- No ho sabem. Pot haver-hi factors genètics, en aquests moments desconeguts. Però és una incògnita.
- Hem vist també com s'han donat casos greus de coronavirus en dones embarassades.
- Ens agradaria confirmar-ho en les properes setmanes. Aquesta és una dada recent, que hem observat els darrers deu dies. Hi ha hagut ingressos de dones embarassades amb formes greus a l'hospital. En algun altre centre també ha succeït. Això tampoc ens ho esperàvem. Amb les dades que teníem de la Xina i d'Itàlia, semblava que les embarassades presentaven formes lleus sense complicacions ni per la mare ni pel fetus. Pel que estem veient aquí, i sempre amb prudència perquè estem parlant de pocs casos, hi ha situacions greus. Sembla que no de cara al fetus. Els nens que han anat naixent són nens sans, no estan infectats. No s'ha descrit transmissió transplacentària. Si hi ha contagi posterior, és per contacte amb la mare o amb el pare. Preocupa més l'afectació de les gestants.
- S'ha especulat una mica sobre quan es podria disposar d'una vacuna. Quan creu que seria factible?
- Abans d'un any és pràcticament impossible poder disposar d'una vacuna. S'han de realitzar un seguit d'assajos clínics i, per molt ràpid que es facin, han de passar per unes etapes. Primer hi ha una fase preclínica de la investigació amb animals d'experimentació per veure que la vacuna dona una resposta immune i que no tingui efectes secundaris importants. Després es passa a la fase clínica en què hi ha fase 1, 2 i 3. Això necessita un temps.
- El confinament mostra ja els seus efectes positius a urgències?
- Fa uns dies que veiem que ha disminuït el nombre de pacients que venen a urgències. Indicaria que les mesures de confinament estan fent efecte. Aquí el millor que podria passar és que totes aquestes mesures que s'han aplicat siguin eficaces. Haurem de veure com esglaonem l'obertura d'aquestes mesures de confinament.
- Com ha de ser la sortida del confinament?
- S'ha de fer de manera esglaonada, a poc a poc. Caldrà veure si el virus es comporta de manera estacional, si quan comença a fer calor ens ajuda a que el virus tingui menys capacitat de transmetre's, com passa amb el la grip. Això també ens ajudaria. Si d'aquí a l'octubre els assajos clínics que s'estan fent mostren uns tractaments que van bé, tot ens ajudarà a anar passant mesos mentre no disposem de la vacuna.
- De cara a la prevenció, quines mesures s'haurien d'adoptar quan passi aquesta onada?
- Les mesures són les d'higiene bàsica. Que davant algun símptoma, la persona es quedi a casa, es protegeixi, es posi una mascareta i eviti contacte amb persones més vulnerables. Tot això ens ensenyarà a modificar les nostres conductes.
- Una prevenció eficaç implicarà alguns canvis en la nostra manera de relacionar-nos?
- Jo crec que sí. Ara mateix, la naturalitat amb què fins ara ens donàvem les mans o ens fèiem petons ara ja no ho fem. A l'hospital, els primers dies ens costava no acostar-nos a l'altre, però ara ja enraonem a un metre i mig de distància.
- Ens haurem d'acostumar a la presència de nous virus en un futur proper?
- Sí. És que això ja es preveia que passaria, però pensàvem que seria amb la grip. Ens ha passat amb un altre virus respiratori. Però això ens pot passar amb altres virus. Tant de bo trigui molts anys a que ens torni a passar, però pot passar.
- Per què es produeix aquest fenomen?
- Perquè hi ha mutacions. En el cas del virus de la grip, les pandèmies es produeixen perquè hi han mutacions importants del virus. Són virus que tenen un reservori animal i que, en principi, no tenen capacitat de transmetre's de persona a persona. Per tant, no afecten a la persona. Però si es produeixen unes mutacions d'aquest virus i hi ha un salt d'espècie, i es pot passar de l'animal a l'home, aleshores ja es transmet de persona a persona. Com que no hem tingut mai contacte amb aquest virus, som naïfs d'aquest virus, ja es produeix una epidèmia important.
- En què caldria insistir de cara a la ciutadania?
- Hi ha una idea sobretot que caldria subratllar. Quan s'acabi el confinament, d'aquí a une setmanes, quan ens diguin que la situació està controlada i ja podem sortir de casa, hem de ser tots molt conscients que hem de seguir mantenint les normes que les autoritats sanitàries estableixin.
- Voler tornar a la normalitat ràpidament seria el pitjor error que podríem cometre?
- El principal error seria creure que podem tornar a la normalitat de manera apressada. És que podem caure en el perill de caure en una segona onada i tenir una segona epidèmia. Això seria desastrós. Tots en tenim moltes ganes, però, sobretot, hem de ser prudents a l'hora de sortir al carrer a fer una vida mitjanament normal.
- Des del lloc on estan, preveuen quan pot acabar el confinament?
- Crec que la setmana posterior a la Setmana Santa el confinament total es començarà a alleugerir, però continuarem amb el confinament que es va establir fa tres setmanes. Les persones que puguin fer teletreball continuaran fent-lo, i els establiments esraran tancats. Pel que fa a les escoles, crec que molt probablement és l'últim que s'ha de reobrir.
- Pel personal sanitari, quin record bo els quedarà?
- Pels sanitaris, l'emoció que posa la gent, les mostres de suport que rebem i els aplaudiments de cada dia a les vuit del vespre és el que ens dona forces. Això és el millor que ens quedarà a tots. I la idea que el benestar és la salut abans de res.
- Què saben ara de la covid-19 que no coneixien fa unes setmanes?
- Bàsicament, hem après que el virus és molt més transmissible del que ens semblava. Ho hem vist pel volum de pacients que ens venen a l'hospital i que estem detectant i confirmem amb les proves epidemiològiques. Però també per les persones a les quals no els podem fer la prova perquè no disposem de prou tests, però que tenen símptomes que són compatibles plenament amb la infecció. Això ens porta a dir que la capacitat de contagi és molt més alta del que imaginàvem. Un segon fet és que hi ha un seguit de símptomes nous que no estaven descrits en la literatura, si més no en les publicacions dels xinesos, que ara veiem que hi ha persones que els tenen.
- Per exemple?
- L'anòsmia. La pèrdua del sentit de l'olfacte, que es produeix de forma brusca. Ens trobem amb persones que ens diuen que de cop no oloren res. I no tenen cap altre símptoma: no hi ha febre ni símptomes respiratoris, ni dolor muscular. Trets típics que dona el coronavirus, ells no els tenen. Hi ha una tercera cosa que voldria ressaltar: l'edat. A nivell de casos greus, teníem la idea inicial que afectava persones grans, més grans de 80 anys especialment. En aquests moments, en el nostre hospital, i crec que també en molts altres, les persones més joves de 70-75 anys representen quasi bé el 50% dels ingressats. També pot ser que sigui una dada esbiaixada en el sentit que moltes persones afectades a les residències geriàtriques, que ha estat el gran problema d'aquesta situació: moren sense diagnòstic, però sabem que estan morint per una infecció per la covid-19. I no sumen perquè no està confirmat.
- Però així i tot, el percentatge de més joves de 70 anys és molt elevat.
- Sí, i ens ha sorprès. Pensem que tenim moltes persones joves, de 35 anys, de 40 anys, 45, a les unitats de cures intensives. I això en tots els hospitals.
- I en aquests casos, es tractaria de persones amb afeccions prèvies?
- No. Són persones prèviament sanes.
- I això a quines causes es pot deure?
- No ho sabem. Pot haver-hi factors genètics, en aquests moments desconeguts. Però és una incògnita.
"Hi ha hagut ingressos de dones embarassades amb formes greus a l'hospital i no ens ho esperàvem"
- Hem vist també com s'han donat casos greus de coronavirus en dones embarassades.
- Ens agradaria confirmar-ho en les properes setmanes. Aquesta és una dada recent, que hem observat els darrers deu dies. Hi ha hagut ingressos de dones embarassades amb formes greus a l'hospital. En algun altre centre també ha succeït. Això tampoc ens ho esperàvem. Amb les dades que teníem de la Xina i d'Itàlia, semblava que les embarassades presentaven formes lleus sense complicacions ni per la mare ni pel fetus. Pel que estem veient aquí, i sempre amb prudència perquè estem parlant de pocs casos, hi ha situacions greus. Sembla que no de cara al fetus. Els nens que han anat naixent són nens sans, no estan infectats. No s'ha descrit transmissió transplacentària. Si hi ha contagi posterior, és per contacte amb la mare o amb el pare. Preocupa més l'afectació de les gestants.
- S'ha especulat una mica sobre quan es podria disposar d'una vacuna. Quan creu que seria factible?
- Abans d'un any és pràcticament impossible poder disposar d'una vacuna. S'han de realitzar un seguit d'assajos clínics i, per molt ràpid que es facin, han de passar per unes etapes. Primer hi ha una fase preclínica de la investigació amb animals d'experimentació per veure que la vacuna dona una resposta immune i que no tingui efectes secundaris importants. Després es passa a la fase clínica en què hi ha fase 1, 2 i 3. Això necessita un temps.
"Abans d'un any és pràcticament impossible disposar d'una vacuna"
- El confinament mostra ja els seus efectes positius a urgències?
- Fa uns dies que veiem que ha disminuït el nombre de pacients que venen a urgències. Indicaria que les mesures de confinament estan fent efecte. Aquí el millor que podria passar és que totes aquestes mesures que s'han aplicat siguin eficaces. Haurem de veure com esglaonem l'obertura d'aquestes mesures de confinament.
- Com ha de ser la sortida del confinament?
- S'ha de fer de manera esglaonada, a poc a poc. Caldrà veure si el virus es comporta de manera estacional, si quan comença a fer calor ens ajuda a que el virus tingui menys capacitat de transmetre's, com passa amb el la grip. Això també ens ajudaria. Si d'aquí a l'octubre els assajos clínics que s'estan fent mostren uns tractaments que van bé, tot ens ajudarà a anar passant mesos mentre no disposem de la vacuna.
- De cara a la prevenció, quines mesures s'haurien d'adoptar quan passi aquesta onada?
- Les mesures són les d'higiene bàsica. Que davant algun símptoma, la persona es quedi a casa, es protegeixi, es posi una mascareta i eviti contacte amb persones més vulnerables. Tot això ens ensenyarà a modificar les nostres conductes.
- Una prevenció eficaç implicarà alguns canvis en la nostra manera de relacionar-nos?
- Jo crec que sí. Ara mateix, la naturalitat amb què fins ara ens donàvem les mans o ens fèiem petons ara ja no ho fem. A l'hospital, els primers dies ens costava no acostar-nos a l'altre, però ara ja enraonem a un metre i mig de distància.
- Ens haurem d'acostumar a la presència de nous virus en un futur proper?
- Sí. És que això ja es preveia que passaria, però pensàvem que seria amb la grip. Ens ha passat amb un altre virus respiratori. Però això ens pot passar amb altres virus. Tant de bo trigui molts anys a que ens torni a passar, però pot passar.
- Per què es produeix aquest fenomen?
- Perquè hi ha mutacions. En el cas del virus de la grip, les pandèmies es produeixen perquè hi han mutacions importants del virus. Són virus que tenen un reservori animal i que, en principi, no tenen capacitat de transmetre's de persona a persona. Per tant, no afecten a la persona. Però si es produeixen unes mutacions d'aquest virus i hi ha un salt d'espècie, i es pot passar de l'animal a l'home, aleshores ja es transmet de persona a persona. Com que no hem tingut mai contacte amb aquest virus, som naïfs d'aquest virus, ja es produeix una epidèmia important.
- En què caldria insistir de cara a la ciutadania?
- Hi ha una idea sobretot que caldria subratllar. Quan s'acabi el confinament, d'aquí a une setmanes, quan ens diguin que la situació està controlada i ja podem sortir de casa, hem de ser tots molt conscients que hem de seguir mantenint les normes que les autoritats sanitàries estableixin.
- Voler tornar a la normalitat ràpidament seria el pitjor error que podríem cometre?
- El principal error seria creure que podem tornar a la normalitat de manera apressada. És que podem caure en el perill de caure en una segona onada i tenir una segona epidèmia. Això seria desastrós. Tots en tenim moltes ganes, però, sobretot, hem de ser prudents a l'hora de sortir al carrer a fer una vida mitjanament normal.
"Les mostres de suport que rebem i els aplaudiments és el que ens dona forces, és el millor que ens quedarà"
- Des del lloc on estan, preveuen quan pot acabar el confinament?
- Crec que la setmana posterior a la Setmana Santa el confinament total es començarà a alleugerir, però continuarem amb el confinament que es va establir fa tres setmanes. Les persones que puguin fer teletreball continuaran fent-lo, i els establiments esraran tancats. Pel que fa a les escoles, crec que molt probablement és l'últim que s'ha de reobrir.
- Pel personal sanitari, quin record bo els quedarà?
- Pels sanitaris, l'emoció que posa la gent, les mostres de suport que rebem i els aplaudiments de cada dia a les vuit del vespre és el que ens dona forces. Això és el millor que ens quedarà a tots. I la idea que el benestar és la salut abans de res.