02
d'abril
del
2020
Actualitzat
a les
15:59h
"Vaig començar a trobar-me malament a mitja manifestació del 8-M". L'advocada i activista feminista Magda Oranich explica a NacióDigital com va ser el primer símptoma que va sentir de la Covid-19, de la qual ara es recupera confinada a casa. "Aquell dia, com fem cada any, ens trobem a dinar amb un grup de companyes advocades i després anem a la manifestació. Abans que acabés la "mani", però, ja me'n vaig anar cap a casa", relata.
En un primer moment, no va sospitar que es tractava del virus. L'endemà, encara va anar a un judici que tenia a Esplugues de Llobregat i va continuar fent feina al despatx. Uns dies després, quan se sentia pitjor, va anar al CAP. "Era un malestar general. Al CAP em van dir que era un grip i que fes un descans a casa durant uns dies. Tenia dolor a la panxa i vaig tornar a anar al CAP, on em van tornar a assegurar que era una grip", explica Oranich.
Finalment, va optar per trucar a la consulta de la Mútua General: "Al cap de dos minuts de parlar amb una doctora, em va dir: 'Està sola? Si està sola, li envio una ambulància. Si no, qui estigui amb vostè que la porti a l'hospital'. I vam anar amb el meu ¡marit a la Clínica Quirón, que és la que em toca per la mútua del Col·legi d'Advocats".
Molta febrada i pensar en la mare
Oranich va entrar a la Quirón el 19 de març. "Va ser com una pel·lícula de por. Després d'unes tres hores d'espera, el diagnòstic va ser clar: una pneumònia bilateral, que afectava els dos pulmons. Em van fer la prova del coronavirus, va donar positiu i em van ingressar. Van ser nou dies", relata. Nou dies de silenci, aïllament, entrades i sortides del personal sanitari, i el soroll de la tos d'altres malalts internats.
L'advocada explica que, tot i que va tenir molt de temps, va pensar poc: "Vaig patir una forta febrada, tenia alguns problemes respiratoris i molt de dolor a la panxa. Em passava moltes hores dormint. Algunes nits em despertava sobresaltada, pensant en com estava la meva mare. Va morir amb 100 anys el juliol passat i els darrers temps estava en una residència".
"Un personal fantàstic i esgotat"
L'activista feminista no té paraules per elogiar el personal sanitari: "Tots, des del doctor Rosell a tots els metges, infermeres i persones de neteja. Estan esgotats. S'han de canviar cada vegada que entren en una habitació".
El 27 de març li van donar l'alta hospitalària. Els primers quatre dies a la Quirón van ser molt durs. "Va ser com si m'hagués passat un camió pel damunt". Després, ja es va començar a sentir millor. Va poder atendre les trucades del marit i els fills. I de molts amics. Un d'ells, l'exalcalde Xavier Trias. "Em va dir que començava a sentir símptomes...", detalla de la conversa amb Trias, ara ingressat a l'Hospital Clínic afectat també pel coronavirus.
Confinada a l'habitació
Oranich té 74 anys, ha superat un càncer i una operació a cor obert. Està en la franja de risc i diu que se sent afortunada, però molt afectada per la notícia de la mort de familiars d'alguns amics. "Vaig estar dies trucant a les persones amb qui havia estat els darrers dies i les companyes advocades amb qui havia dinat el 8-M. Ningú està afectat", recorda. El metge li va assegurar que si s'havia sentit malament el 8-M, el virus el duia de feia dies.
Ara es troba confinada dins del confinament. Segueix els protocols que li exigeixen romandre 15 dies en una habitació de casa. El seu marit li deixa el menjar a la porta. Ara ja es veu amb ganes de llegir i parlar. "Del que tinc ganes és de poder sortir, no ja al carrer, sinó de l'habitació i poder passejar per casa", explica. Vol donar ànims i esperança a tothom: "Soc d'una franja de risc i me n'he sortit bé". I un consell: "Sobretot, poseu-vos el termòmetre".
En un primer moment, no va sospitar que es tractava del virus. L'endemà, encara va anar a un judici que tenia a Esplugues de Llobregat i va continuar fent feina al despatx. Uns dies després, quan se sentia pitjor, va anar al CAP. "Era un malestar general. Al CAP em van dir que era un grip i que fes un descans a casa durant uns dies. Tenia dolor a la panxa i vaig tornar a anar al CAP, on em van tornar a assegurar que era una grip", explica Oranich.
Finalment, va optar per trucar a la consulta de la Mútua General: "Al cap de dos minuts de parlar amb una doctora, em va dir: 'Està sola? Si està sola, li envio una ambulància. Si no, qui estigui amb vostè que la porti a l'hospital'. I vam anar amb el meu ¡marit a la Clínica Quirón, que és la que em toca per la mútua del Col·legi d'Advocats".
Molta febrada i pensar en la mare
Oranich va entrar a la Quirón el 19 de març. "Va ser com una pel·lícula de por. Després d'unes tres hores d'espera, el diagnòstic va ser clar: una pneumònia bilateral, que afectava els dos pulmons. Em van fer la prova del coronavirus, va donar positiu i em van ingressar. Van ser nou dies", relata. Nou dies de silenci, aïllament, entrades i sortides del personal sanitari, i el soroll de la tos d'altres malalts internats.
L'advocada explica que, tot i que va tenir molt de temps, va pensar poc: "Vaig patir una forta febrada, tenia alguns problemes respiratoris i molt de dolor a la panxa. Em passava moltes hores dormint. Algunes nits em despertava sobresaltada, pensant en com estava la meva mare. Va morir amb 100 anys el juliol passat i els darrers temps estava en una residència".
"Un personal fantàstic i esgotat"
L'activista feminista no té paraules per elogiar el personal sanitari: "Tots, des del doctor Rosell a tots els metges, infermeres i persones de neteja. Estan esgotats. S'han de canviar cada vegada que entren en una habitació".
El 27 de març li van donar l'alta hospitalària. Els primers quatre dies a la Quirón van ser molt durs. "Va ser com si m'hagués passat un camió pel damunt". Després, ja es va començar a sentir millor. Va poder atendre les trucades del marit i els fills. I de molts amics. Un d'ells, l'exalcalde Xavier Trias. "Em va dir que començava a sentir símptomes...", detalla de la conversa amb Trias, ara ingressat a l'Hospital Clínic afectat també pel coronavirus.
Confinada a l'habitació
Oranich té 74 anys, ha superat un càncer i una operació a cor obert. Està en la franja de risc i diu que se sent afortunada, però molt afectada per la notícia de la mort de familiars d'alguns amics. "Vaig estar dies trucant a les persones amb qui havia estat els darrers dies i les companyes advocades amb qui havia dinat el 8-M. Ningú està afectat", recorda. El metge li va assegurar que si s'havia sentit malament el 8-M, el virus el duia de feia dies.
Ara es troba confinada dins del confinament. Segueix els protocols que li exigeixen romandre 15 dies en una habitació de casa. El seu marit li deixa el menjar a la porta. Ara ja es veu amb ganes de llegir i parlar. "Del que tinc ganes és de poder sortir, no ja al carrer, sinó de l'habitació i poder passejar per casa", explica. Vol donar ànims i esperança a tothom: "Soc d'una franja de risc i me n'he sortit bé". I un consell: "Sobretot, poseu-vos el termòmetre".